Il•luminació especial a Tsukiji Honganji

El temple central de la secta budista Jodo Shinshu a la ciutat de Tōkyō està situat a la zona de Tsukiji, i per això es denomina Tsukiji Honganji. El passat desembre la sala principal del temple, així com les seves tres portes i els murs que l’envolten, van ser designades Importants Bens Culturals, i per celebrar-ho, el passat 14 de Març es va reunir més de 5.000 visitants per veure una il·luminació especial creada per l’ocasió amb llums LEDs que representaven, sobre la façana del saló principal, diverses imatges de paisatges xinesos i de la India, així com animals imaginaris creats per Chuta Ito, l’arquitecte responsable de la construcció de l’edifici el 1934. En total, una seqüència de aproximadament 10 minuts per celebrar la designació i retre homenatge a les fons en que es basa l’edifici (be per inspiració, be per autoria).

Ginza (銀座)

El barri de Ginza deu el seu nom a que era en aquesta zona on es fabricaven les monedes de plata en l’antic Edo. I tot i els profunds canvis que ha sofert (va ser testimoni d’una gran destrucció durant el Gran Terratrèmol de Kantô i durant la guerra), la veritat es que no ha perdut gens el seu esperit elitista, passant a convertir-se en un barri ple de botigues de luxe, restaurants exclusius, i una magnífica passarel·la d’excentricitats diverses (es el lloc més probable per poder veure algun ferrari o cotxes de tipus similar pel carrer).

Botigues com Mikimoto, Swarovski, Chanel, Carolina Herrera, Dior, Gucci, Louis Vuitton, i altres marques no tan internacionalment conegudes però igual d’elitistes, ens poden fer pensar que no es un lloc adient per fer compres si no ens sobren els diners, com a molt per poder somiar en el que compraríem si ens toqués la loteria. Però a la zona també hi ha els principals grans magatzems, nacionals i internacionals com Hankyu, Mitsukoshi, Seibu, Matsuya o Printemps (si els grans magatzems francesos), tots ells els equivalents del espanyol El Corte Inglés, on podrem trobar una mica de tot, i sobre tot coses assequibles per a qualsevol butxaca. I si volem coses més específiques, les principals cadenes de llibres, música i DVDs també es poden trobar pels seus carrers.

Un barri doncs tan sols pels interessats en fer compres o tafanejar aparadors? En absolut! Potser com a conseqüència dels diners que es mouen, sobre tot si passeges pels carrerons entre els carres principals, podràs veure diversos edificis arquitectònicament singulars. Iò també queden edificis antics prou interessants, com els grans magatzems Wako, amb la seva popular torre del rellotge, algunes estàtues especialment indicades per a “frikis” com una de Godzilla, o la icona més representativa de 20th Century Boys. I si no tenim prou amb això, la sala d’exposicions de Sony ens permetrà descobrir el darrer en tecnologia d’aquesta companyia, molta de la qual no arribarem a poder gaudir-ne fins dins d’uns anys.

En conjunt un lloc per passejar, fer algunes compres si s’escau, i sobre tot deixar gaudir la vista (i potser també el paladar). Es un lloc que pots visitar una i altre vegada, doncs es transforma molt ràpidament i a cada visita segur que trobes canvis i descobreixes nous al·licients, com el fet que en determinats dies Chuodori (un dels dos carrers principals de la zona) passa a ser un carrer peatonal, cosa que et permet fruir encara mes del passeig per la zona. I a més a més, tot el barri està situat en una zona de fàcil pas, propera a altres zones de visita quasi obligada, així que ens hi podem deixar caure d’anada o tornada de un altre zona com Hibiya, el Palau Imperial, l’estació JR de Tôkyô o fins i tot la zona de Tsukiji.

Informació important:

• Àlbum de Flicker: Ginza (銀座)

Cruilla Yon-chome (Chuodori amb Harumidori) any 2001

Cruilla Yon-chome (Chuodori amb Harumidori) any 2006

Cruilla Yon-chome (Chuodori amb Harumidori) any 2010

Jardins Hama Rikyû (浜離宮)

El seu nom complert es Hama-rikyû Onshi Teien (浜離宮恩賜庭園), i son una magnífics jardins que per una banda queden emmarcats pels grans gratacels tokiotes, i per l’altre limita amb la badia de Tôkyô. Els gratacels li confereixen un cert encant addicional  pel contrast que representen, i la seva proximitat al mar fa que contingui diverses bases d’aigua salada que van canviant de nivell amb les marees. I per que no hi falti res del que es pot trobar en un jardí japonès, fins i tot podem prendre un té i algun dolç en la casa del té que hi ha sobre una illeta en una d’aquestes bases.

El jardí s’aixeca sobre el que originalment va ser una residencia dels Tokugawa, a on acudien a caçar ànecs. Posteriorment va ser un lloc de passeig per l’Emperador, fins que finalment es va obrir al públic. D’èpoques anteriors queden alguns indicis, com algunes construccions on s’apostaven els caçadors, un antic fossar i un tros de muralla reconstruïda.

Com sol ser habitual en els jardins japonesos, cada estació de l’any presenta els seus atractius dins el parc, i tot i que no es tan popular com altres jardins de la ciutat en aquest aspecte, els seus pruners, cirerers, arces, peònies, etc. contribueixen a tenyir el parc del color de cada estació.

Per accedir al parc hi ha diverses possibilitats,  doncs el parc te dues portes principals, però potser la millor opció, a més de la més original que he vist, es accedir-hi en vaixell. I es que una de les línies d’autobús aquàtic que comuniquen Asakusa amb Odaiba baixant pel riu Sumida fa una parada en els jardins. Si escolliu aquesta opció, haureu d’adquirir l’entrada al parc conjuntament amb la de l’autobús, a Asakusa (durant el viatge de tornada, d’Odaiba a Asakusa, no fa aquesta parada).

En resum, un lloc on es respira tranquil·litat fins a tal punt que si no fos per que veus els gratacels del fons, mai diries que et trobes al bell mig de la ciutat més densament poblada del planeta.

Informació important:

• Lloc: Jardins Hama Rikyû (Chûô-ku – Tôkyô).
• Entrada: 300円.
• Com arribar-hi: o be s’agafa l’autobús aquàtic des de Asakusa, o s’ha de baixar a l’estació Shimbashi de JR (i caminar uns 10’); també es pot baixar a l’estació Shiodome de la línea de metro Oedo o del monorail Yurikamone.

Tsukiji Honganji (築地本願寺)

Es molta la gent que acudeix de bon matí a Tsukiji per allò de “esmorzar el sushi més fresc del mon”, i tots passen per davant d’un temple, el Tsukiji Honganji, que forma part del corrent Jodo Shinshu (el temple principal, que està a Kyoto, es el Nishi Honganji), però gairebé tots simplement l’obvia com a un temple mes, i a més, un de bastant lleig en comparació amb els més tradicionals, doncs està fet de pedra i quasi podríem dir que sembla més un edifici oficial que un temple.

Foto: scan follet informatiu

La veritat es que no gaire espectacular, però te una historia plena de desgracies i reuneix una sèrie de particularitats que, al marge de la seva valoració artística, mereix que se li dediquin al menys unes línies a parlar-ne.