Archive for the ‘Monuments’ Category

Reconstrucció Castell Nagoya

Ja fa bastant que us vaig parlar de la meva visita al Castell de Nagoya, i recordava que no es tracta d’una autèntica reconstrucció, si no una construcció feta amb formigó, amb una aparença exterior igual a la del castell original, però cap mena de ressemblança real del seu interior.

Això es bastant habitual en molts castells japonesos (com per exemple el d’Ōsaka) que van resultar destruïts per les bombes durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment reconstruïts durant els anys 50 o 60. La veritat es que per fora aquests castells si que et donen la impressió de ser autèntics, però en quant entres es veu que no son mes que estructures aprofitades per a altres fins (generalment museístics, que sens dubte també tenen un gran valor). Tot i així segueixen servint com a poderós atractiu turístic.

castellNagoya03

Però aquestes estructures també requereixen un manteniment adequat, i amb l’evolució de les lleis sobre seguretat (especialment en relació als terratrèmols), la veritat es que molts d’ells estan quedant desfasats i, si es vol que segueixin sent un important punt d’atracció turístic, cal prendre mesures, de vegades dràstiques, com les que acaba d’aprovar el consistori de la ciutat de Nagoya.

reconstruccióCastellNagoya01

reconstruccióCastellNagoya02

El Juny de 2016 l’alcalde de Nagoya, Kuwamura Takashi va plantejar la idea de tirar al terra l’actual torre de formigó del Castell de Nagoya per reconstruir-la segons el model original emprant materials i tècniques tradicionals. O sigui, reconstruir el castell “de veritat”. Un projecte com aquest te un cost astronòmic (calculat en uns 50 bilions de Iens, uns 8.5 milions d’euros) i conseqüentment va generar un fort debat. Debat que finalment sembla que ha acabat amb l’aprovació per majoria del projecte.

Aquest projecte es troba en les seves fases inicials, però si tot va com es pretén, a principis de la tardor de 2019 els visitants ja no podran visitar el castell fins el 2022, quan tindrem una nova i reconstruïda torre del Castell de Nagoya tal com era quan es va construir fa segles.

Cúpula Genbaku, Patrimoni de la Humanitat

Al costat del Parc de la Pau, a la vora est del riu Motoyasu, s’aixeca el Memorial per la Pau de Hiroshima, encarnat per la Cúpula Genbaku. Aquesta es l’única estructura que va sobreviure a la devastació nuclear, i s’ha preservat tal com va quedar com a recordatori del gran poder destructiu de les armes atòmiques, però també com a símbol d’esperança en un futur millor en que mai es torni a repetir una situació com a la que va sobreviure la cúpula. Per tot això, la UNESCO el va incloure dins del Patrimoni de la Humanitat el 1996.

Tal com diu la UNESCO: “El Memorial per la Pau de Hiroshima (o Cúpula Genbaku), es la única estructura que va quedar en peus després de l’explosió de la primera bomba atòmica el 6 d’Agost de 1945. Gracies als esforços de molta gent, inclosos els propis habitants de la ciutat de Hiroshima, s’ha preservat tal com va quedar després de l’explosió. No es tan sols un cru i  poderós símbol de la força més destructiva mai emprada per la humanitat, si no que també expressa l’esperança d’aconseguir la pau mundial i l’eliminació total i definitiva de les armes atòmiques”.

Genbaku01

La zona protegida ocupa un total de 0.40ha al voltant de la Cúpula Genbaku (genbaku es un terme japonès per referir-se a la bomba atòmica), i un entorn de 42.7ha, dins les quals es troba el Parc de la Pau. L’edifici s’ha preservat tal com va quedar i les úniques actuacions que s’hi fan es per a preservar-lo en aquest estat. No es pot visitar l’interior, tan sols observar-lo des de l’exterior, a través de les tanques que l’envolten, des de una zona que s’ha enjardinat i que serveix per oferir plegaries pels morts i en favor de la pau mundial.

Genbaku02

Originalment l’edifici es va construir el 1914, i era l’edifici de promoció industrial de la Prefectura de Hiroshima (Hiroshima-ken Sangyo Shoreikan). Els plànols els va dissenyar el Txec Jan Letzel, i inicialment es va anomenar Sala d’Exhibicions Comercials de Hiroshima. El seu nom final se li va atorgar el 1933. L’edifici tenia tres plantes d’alçada, amb un nucli central de cinc plantes. Les parets eren de maons i l’estructura de la cúpula el·líptica era d’acer recobert de coure. En total cobria una superfície de 1.023 metres quadrats i en el seu punt més alt tenia 25m d’alçada. Els murs exteriors estaven coberts de pedra i ciment, i a la cúpula s’hi arribava per una escala situada a l’entrada principal. La bomba atòmica va explotar a uns 150m de l’edifici, arrasant l’edifici principal, enfonsant el sostre i col·lapsant el terra dels diversos pisos, així com la major part de les parets interiors del segon i tercer pisos. Malgrat tot, com la força de l’explosió procedia d’una alçada superior a l’edifici (la bomba va explotar a 600m d’alçada), els fonaments de la secció principal van seguir dempeus. També va sobreviure la font situada al jardí d’estil occidental del costat sud de l’edifici.

El 1966 la ciutat de Hiroshima va decidir que havia de mantenir-se com estava a perpetuïtat, i el Memorial per la Pau, del que es l’element principal, es va construir al seu voltant entre 1950 i 1964. El Museu Memorial per la Pau es va inaugurar el 1955, i des de 1952 ha estat el centre de les cerimònies per la pau que tenen lloc cada 6 d’Agost.

Nara, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1998, la zona declarada patrimoni rep el nom genèric de “Monuments Històrics de l’Antiga Nara”, i com succeeix amb gran part del patrimoni japonès, no es centra en un edifici singular o un lloc concret, si no tota una zona força amplia, amb 8 elements centrals diferents: 5 temples (Tōdai-ji, Tōshōdai-ji, Yakushi-ji, Gangō-ji, Kōfuku-ji), un antic palau (Heijō-kyō), un santuari (Kasuga Taisha) i un bosc sagrat (bosc original Kasuga).

Tal com diu la UNESCO: “Nara va ser la capital del Japó entre els anys 710 i 784. Durant aquest període es va consolidar el marc del govern nacional i Nara va gaudir d’una gran prosperitat, sorgint com a origen de la cultura japonesa. Els monuments històrics de la ciutat, els temples budistes, els santuaris sintoistes i les restes excavades del gran Palau Imperial, proporcionen una vívida imatge de la vida a la capital japonesa del segle VIII, un període de profunds canvis polítics i culturals“.

AntigaNara01

AntigaNara02

Els Monuments Històrics de l’Antiga Nara han estat testimonis de l’evolució de l’arquitectura i l’art japonesos, inspirats inicialment en els de la Xina i Korea, fins adoptar un estil propi i característic.

L’any 1710 la capital es va traslladar de Fujiwara a Nara, que com a conseqüència va prosperar com a centre cultural, polític i econòmic del país durant els següents 74 anys, durant el anomenat Període Nara. La localització del palau Heijō-kyō va ser meticulosament estudiat mitjançant tècniques geomàntiques xineses. El plànol general de la ciutat, basat en el de grans ciutats xineses com Chang’an, va ser cobert de palaus, temples budistes, santuaris sintoistes, edificis públics, residències i carrers, tot dins una xarxa ortogonal, dins la qual el palau ocupava l’extrem Nord de l’avinguda central. El palau, de 120ha, incloïa diversos edificis oficials per a celebrar cerimònies polítiques i religioses, entre els que destaquen el Daigokuden (sala de audiències imperial), el  Chōdō-in (salons d’estat), i la residència imperial (Dairi), a més d’altres annexes que complien tasques administratives i d’altre índole més prosaica.

L’any 784 la capital imperial es va traslladar a Nagaoka durant nou anys, i posteriorment a Kyōto (Heian), on es va quedar fins l’any 1184. L’abandonada capital de Nara es va convertir en camps de conreu, però la majoria dels temples i santuaris van sobreviure intactes, mantenint el seu estatus i el patronatge imperial. Es va desenvolupar una nova població al seu voltant, coneguda com a Nanto (Capital del Sud). La zona al voltant dels temples Tōdai-ji, Kōfuku-ji, Gangō-ji i Kasuga-Taisha va ser la més pròspera, i va servir de nucli pel desenvolupament de la ciutat actual a partir del segle XVI.

AntigaNara03

Tōdai-ji està format per un grup d’edificis, essent el més important el Kondō (Sala del Gran Buda) on es troba la imatge asseguda de Vairocana (Gran) Buddha. Es tracta d’una gegantina estructura de fusta que alberga una estàtua de bronzo de 15m d’alçada, la més gran d’aquest tipus que existeix al món. Kōfuku-ji va ser inicialment construït a Fujiwara, i reconstruït a Nara al traslladar-ne la capital.

AntigaNara05

Gangō-ji va ser el primer temple budista japonès, construït per Soga-no-Umako al segle VI, sent conegut originalment com Asuka-dera. Va ser traslladat des de Asuka l’any 718 amb motiu del trasllat de la capital a Nara. La major part del temple original va quedar destruït per un incendi el 1451.

Tōshōdai-ji, originalment construït pel sacerdot xinès Jian Zhen (Ganjin) l’any 759 per als estudiants del budisme, es un cas excepcional, doncs al llarg de la seva història ha sofert realment molt poc a causa d’incendis o altres desastres naturals. Entre els seus elements més importants trobem el Kondô (saló principal, l’únic exemple que encara existeix de la construcció original durant el Període Nara, i un element vital per estudiar l’arquitectura dels temples japonesos), el Kōdō (saló de lectura, tot i que originalment es va concebre com a salo per reunions al palau, i únic element que encara sobreviu de l’arquitectura del palau), el Korō (repositori de sutres), i el Hōzō i el Kyōzō (dos repositoris de l’estil “casa llarga”).

Kasuga-Taisha, fundat segons els llegendes l’any 768, els seus orígens es considera que poden remuntar-se fins el inici del Període Nara. Està situat al peu de dues muntanyes sagrades (Kasugayama i Mikasayama). Els edificis de Kasuga-Taisha han estat restaurats i reconstruïts en nombroses ocasions a causa de l’envelliment i de la destrucció per diverses causes. Tots els edificis estan situats dins els límits de recinte sintoista i, segons la tradició, tenen sostres amb teules fetes de escorça de xiprer, per harmonitzar amb l’entorn.

AntigaNara04

El bosc original del Kasugayama representa un entorn natural per Kasuga Taisha, com el que forma part integral de tots els santuaris sintoistes. Kasugayama ha estat preservat com a bosc sagrat, i la protecció hi impedeix cap forma d’intervenció més enllà dels camins per a fidels i peregrins.

L’antic Palau Imperial contenia tot el necessari per les funcions oficials i privades de la família imperial, incloent, com ja hem dit anteriorment, edificis com Daigokuden, Chōdō-in, i Dairi, però també oficines, tallers, magatzems, estables, etc. Tot el complex estava envoltat per murs de terra de 5m d’alçada, que es podien travessar per una de les 12 portes que tenia, sent la més important la del centre del mur Sud, anomenada Porta Suzaku. Actualment tan sols queden alguns fonaments, reconstruccions i museus per recordar aquesta meravella.

Tota la zona dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara està dividida en dues parts principals, tres elements a l’Oest, i la resta al Est. La major part de visites es dirigeixen cap a l’Est, on estan els edificis més coneguts, i on hi ha prou per veure com per passar-te tot un dia. Si a això li afegim que moltes vegades el turista ve a visitar Nara en un dia, procedent de Kyōto, la part del Palau, Tōshōdai-ji i Yakushi-ji no acostuma a ser tan visitada. De fet jo encara no les he visitat, tot i haver estat dues vegades a Nara (de fet nio tan sols he visitat Gangō-ji, malgrat estar molt a prop de la zona que si he visitat). I es que si ho vols veure tot be, personalment crec que es imprescindible fer nit a Nara i dedicar-hi dos dies (o la major part dels dos dies), un per a cada grup d’edificis.

La zona Est es fàcilment accessible sobre tot si vens de fora la ciutat, doncs des de l’estació de JR només cal seguir una avinguda comercial per arribar-hi directe. La zona Est està més allunyada, però si no ens centrem únicament en els ferrocarrils JR (lògic si fem servir el JR Pass), la companyia privada Kintetsu te diverses estacions que ens deixen relativament a prop d’ella. Sigui com sigui, Nara es una ciutat molt maca, interessant de visitar, d’aquelles que has d’incloure obligatòriament a la teva ruta, i no tan sols per que tothom hi va.

Meganebashi (眼鏡橋)

A Nagasaki les zones interessants per visitar podria dir-se que estan repartides en tres grans blocs: la zona de la bomba, la zona europea, i el cor de la ciutat. Segons el temps de que es disposi ver visitar-la, es molt probable que decidim anar d’una zona a un altre el més ràpidament possible, segurament amb el tramvia per aprofitar l’abonament d’un dia amb aquest transport. Afortunadament, tot i tindre l’abonament, jo vaig decidir fer part del recorregut a peu, seguint el riu Nakashima, cosa que em va permetre veure els diversos ponts que el creuen, el més conegut dels quals es el Meganebashi, del que us en parlaré avui.

El pont Meganebashi o Pont de les Ulleres rep aquest nom per que la forma del pont i el seu reflex a l’aigua adopten la forma d’unes olleres rodones. El pont es de pedra i va ser construït pel monjo Mokusu del Temple Kofukuji el 1634. Es diu que es el més antic pont de pedra en arc de tot Japó, motiu pel que ha estat catalogat com Important Be Cultural. El 23 de juliol de 1982 va sofrir bastants danys a causa d’una riada que va destruir sis dels deu ponts del riu, però afortunadament es va poder restaurar amb les mateixes pedres que havien estat arrencades per la força de l’aigua.

Meganebashi01

Per si sol no es que justifiqui el passeig, sobre tot si no tenim prou temps per veure altres coses, però el passeig en general, si que val la pena per prendre’ns amb una mica més de tranquil·litat la visita.

Com a curiositat, sembla que molts japonesos el consideren una espècie de “pont dels desitjos”, i tiren monedes a la base del pilar central, esperant que es compleixi el seu desig si la moneda es queda a la base, en doncs de caure a l’aigua (cosa bastant difícil tenint en compte que la base es bastant petita i que està plena de monedes).

Meganebashi02

Sanbutsudō (三仏堂)

sanbutsudo01Quan us vaig parlar de Rinnōji ja vaig dir que estava format per nombrosos temples, i Sanbutsudō no sols es un dels més visitats, si no potser el més destacat. El seu nom significa temple dels tres budes a causa de les tres estàtues de fusta lacades en or que hi ha al temple. Aquestes estàtues representen a Amida Nyorai, Senju-kannon (Kannon dels mil braços) i Bato-kannon (Kannon amb cap de cavall). Les tres deïtats es consideren les manifestacions budistes de les tres deïtats de les muntanyes de Nikkō a les que està consagrat al santuari Futarasan. Cadascuna representa, respectivament, M.Nyohō, Mt.Tarō i Mt.Nantai.

Aquest temple es l’edifici principal del complex, i segons els arxius històrics, Ennin Jikaku-daishi va construir aquest temple fent servir de referència Konponchudō al Mt.Hiei. Les imatges principals que podem veure actualment es van reconstruir a principis del període Edo, tenen 8 metres d’alçada i son les més importants de budes asseguts de tot Japó. Altres estàtues del temple inclouen les figures de diversos sants (daishi) com Denkyo-daishi, Jie-daishi i Jigen-daishi

sanbutsudo02

Imatge extreta d'un llibre

Imatge extreta d’un llibre

El temple ha sofert diverses relocalitzacions: primer estava situat prop del santuari Takinō, al costat del riu Inari, però l’any 1240-42, Sanetomo Minamotono el va traslladar a on actualment es troba el santuari Toshogū; posteriorment, l’any 1617 va ser traslladat un altre cop a la posició actual del santuari Futarasan, per finalment ser mogut fins la seva localització actual quan el govern Meiji va decretar la separació entre les dues religions del país. Sanbutsudō es va dissoldre al ser traslladat aquest darrer cop, i va costar bastant de temps acabar la reconstrucció a causa del problemes financers de Rinnōji. Finalment, l’Emperador Meiji, entristit pel que succeïa, va ajudar a la seva reconstrucció.

Sanbutsudō va ser reformat en el període 1954-1961. El seu es un estrany estil de construcció, procedent de la secta esotèrica Tendai, però va esdevenir l’edifici més gran de Nikkō. El sostre està cobert amb teules de coure, l’edifici està lacat en vermelló i els pilars estan fets de fusta de zelkova lacada.

A l’exterior del temple hi ha un cirerer anomenat kongo-zakura, que ha estat designat com monument natural.

imatge extreta d'un llibre

Imatge extreta d’un llibre

Nota: en el moment d’escriure aquest article el temple esta en procés de reforma, cosa que impedeix veure’l tal com es per l’exterior, així com algunes part del seu interior (jo ja vaig sofrir un cop els problemes de les reformes interiors), i tot i que està previst que les reformes no acabin fins Març del 2021, es pot visitar igualment.

Informació important:

  • Lloc: Sanbutsudō (Nikkō – Pref.Toshigi)
  • Cost: 400円 (abans hi havia una entrada combinada per 1.000円 que permetia entrar a diversos temples, però pel que he llegit, ha quedat suspesa indefinidament per falta de consens entre els temples).
  • rinnoji03

  • Com arribar-hi: hi ha un autobús que comunica les dues estacions de tren de Nikkō amb els temples de Rinnōji en uns 15’. Podem baixar-nos a les parades de Shinkyo, o de Sogokaikanmae.

sanbutsudo03

%d bloggers like this: