Archive for Abril de 2014|Monthly archive page

Matsumoto en un dia

Tot i que Matsumoto es un lloc que em va cridar l’atenció des de el primer moment i volia visitar-lo, la veritat es que està bastant allunyat de la ruta Tōkaidō (東海道), que es la més lògica de seguir en les primeres (i generalment més curtes) visites al país del sol naixent. Es per això que, fins que no vaig fer un viatge amb més temps i la decidida intenció de no cenyir-me a les rutes més habituals no vaig realment plantejar-me visitar la ciutat.

Matsumotojo02

Matsumoto està situat als denominats Alps Japonesos, en una zona on es possible anar-hi de formes molt diverses, tot i que en totes elles cal invertir un munt de temps de viatge. Podem arribar-hi en autobús des de la zona de Hida (unes 2h de viatge), o en tren des de Nagoya (uns 180km i unes 2h de viatge) o Tōkyō (quasi 300km i al voltant de 3h de viatge). Finalment, tot i ser la ruta més llarga, vaig decidir anar-hi des de Tōkyō, ja que així pensava aprofitar el viatge per visitar Nagano, per on tenia que passar obligatòriament. A posteriori potser no va ser tan bona idea.

Matsumoto te diversos punts d’interès, com ja us he anat explicant en articles anteriors, en aquest mateix bloc, però tots ells estan bastant agrupats i no gaire lluny de l’estació de tren de JR, així que els desplaçaments per la ciutat no son cap problema. Les visites es un altre qüestió. El castell dona per molt i si el dia acompanya i es l’època adequada (jo vaig anar a la primavera i el dia va ser magnífic), probablement el temps passarà volant mentre li doneu mil i una voltes buscant el millor angle o un detall que us cridi especialment l’atenció. Per altre banda, el castell i el parc que l’envolta es el centre de moltes activitats, relacionades o no amb ell, i si sabeu escollir el dia es probable que quedeu atrapats per algun esdeveniment especial, i la vostra visita condicionada pels seus horaris.

matsumoto01

A més a més, després de visitar-ho tot, em vaig quedar amb les ganes de tornar a altres hores a veure el castell o el Carrer de les Granotes. Però tenia un bitllet de tornada per després de dinar amb la intenció, com ja he dit, de visitar Nagano. D’aquesta visita ja us en parlaré un altre dia, però de moment vull dir que finalment no em va permetre veure amb calma l’únic element interessant de la capital de la prefectura per que ja era massa tard.

En resum, crec que Matsumoto es pot visitar perfectament en menys d’un dia, fins i tot si heu d’invertir moltes hores en el viatge (no sigueu dropos i matineu per aprofitar millor el dia), però també hi podeu dedicar un dia sencer, que no us avorrireu i segur que no us quedarà l’espina clavada de “si hagués tingut més temps…”. Pensar en fer nit a Matsumoto per tal de visitar-la més a fons potser si que ja es una mica exagerat, a no ser que us interessí algun esdeveniment que duri més d’un dia, o amb uns horaris que no us donin altre opció, o que feu servir la població com a base per visitar altres punts de la zona.

museuMatsumoto04

Articles sobre Matsumoto:

Al següent mapa trobareu indicats tots els llocs mencionats als articles anteriors, així com una ruta suggerida per poder visitar-los tots de la forma més pràctica i interessant.

Informació important:

Passejant per Matsumoto

matsumoto01

Aquest cap de setmana passat un amic m’estava preguntant sobre diversos llocs de Japó als que vol anar aquest estiu per tindre una idea més precisa sobre el temps que li calia preveure per visitar-los i, al marge de la gran enveja que em va donar per que jo no hi puc anar, em va fer adonar fins a quin punt quan visitem un lloc ens enceguem en veure el que surt a totes les guies del lloc i, com si tinguéssim ceguera espaial, ens oblidem de tota la resta. De fet aquest es un mal que fins i tot pateixen els empleats de les pròpies oficines turístiques que, quan de forma específica els preguntes pels llocs menys coneguts, de vegades no saben que dir-te. Això combinat amb el que us he explicat a les darreres entrades sobre Mimizuka (un lloc que si fes com la majoria de turistes no hauria descobert) i l’escola Kaichi de Matsumoto, em va fer recordar la visita a aquesta darrera ciutat.

matsumoto04

Una de les coses que m’agrada fer quan visito un lloc es anar a peu als llocs sempre que sigui possible. Així puc veure una mica més de la població pròpiament dita, i no em costa gens desviar-me una mica per veure aquests elements que potser no son més que curiositats, però entre els que pots descobrir elements interessants o, pensant com el fotògraf aficionat que soc, perfectes per fer-ne algunes fotos.

Matsumoto va ser un exemple d’aquesta forma de procedir. Un dia radiant de primavera, una suposada ruta força directa però prou curta com per ni plantejar-te-la no fer-la a peu i que, després d’una ràpida consulta al mapa que acabava d’agafar de la oficina de turisme de la estació, em va dur a fer un recorregut zigzaguejant que no em va ocupar massa temps de més, i que em va permetre veure alguns racons, carrers i edificis que inicialment no estaven inclosos en la meva ruta prevista des de milers de kilòmetres de distància fent cas únicament de les guies turístiques. Aquí podeu veure algunes fotos d’aquests llocs, i a l’àlbum de Flicker de la ciutat en podeu veure algunes més, però la veritat es que el record que en tinc al cap es molt més complert i satisfactori.

matsumoto03

matsumoto02

Un curiós rellotge com es el Karakuri situat a l’entrada d’un centre comercial, o una roca anomenada ushi-tsunagi-ishi, que es suposa es la pedra que maca la localització d’un antic mercat de sal (de la que Matsumoto era deficitària en temps de Takeda Shingen), i que segons una dubtosa llegenda es a la que lligaven els bous que transportaven la sal a Matsumoto. Només son dos dels exemples que vaig trobar seguint aquest camí, però també hi ha simples cases particulars amb façanes curioses, o la possibilitat de “respirar” l’ambient, coses intangibles que no queden reflectides en una foto o vídeo, però si indeleblement gravades com a record i que recomano a tothom de practicar, especialment en viatges que possiblement no es repetiran mai. Si, ja se que en aquests cassos s’acostuma a anar per feina, però l’experiència m’ha demostrat que es més satisfactori fer-ho així que practicar una marató monumental.

Informació important:

Escola Kaichi

kaichi01

La ciutat de Matsumoto es coneguda bàsicament pel seu castell, el castell del corb, però a no gaire distància d’aquest es troba la escola Kaichi (旧開智学校 kyūkaichi-gakkō), que es la primera escola moderna construïda al Japó, i un Important Be Cultural.

L’escola es va fundar el 1873, tan sols un any després de la primera gran reforma eductiva introduïda pel govern Meiji, encara que l’edifici actual no va ser inaugurat fins el 1876. Es tracta d’un edifici de tipus occidental però amb una magnífica fusió d’elements japonesos que, el 1961 va ser declarat Important Be Cultural, i el 1965 es va convertir en museu. Com escola va fer la seva funció durant molts anys (tinc un amic una mica més jove que jo, l’avi del qual va estudiar-hi), i de fet la nova escola està situada just al davant d’ella.

kaichi02

Part de la importància de l’escola ve del fet que va ser la pròpia comunitat la que va fer possible la seva existència, ja que el 70% dels costos de la seva construcció el van sufragar els propis habitants, majoritàriament camperols, cosa que va obligar a mantindre els costos al mínim, i per tant es van fer servir materials que mai pensaríeu que fos possible emprar per un edifici així (potser per això hi ha una combinació tan excepcional d’elements occidentals i japonesos).

Informació important:

  • Lloc: Escola Kaichi (Matsumoto – Pref.Nagano)
  • Cost: 500円
  • Com arribar-hi: uns 25’ caminant des de l’estació Matsumoto de la línea Shinonoi de JR. A poc més de 5’ caminant des de el castell de Matsumoto.

kaichi03

kaichi04

Mimizuka (耳塚)

Caminant per un carrer del marge dret del riu Kamo, iniciant una visita a la zona dels temples de la part Sud de les Higashiyama em vaig trobar, al costat d’un parc infantil, un monticle envoltat per una petita tanca i coronat per una stupa de pedra que no m’apareixia a cap guia. Li vaig fer un parell de fotos i vaig seguir cap a Sanjusangendo, la primera parada prevista de la meva ruta d’aquell dia.

mimizuka

Més tard vaig tractar d’esbrinar què era i per què estava allà, però la veritat es que em va costar una mica trobar informació sobre aquest monument, que resulta ser mimizuka, (literalment traduït com “tomba d’orelles”), un lloc on Toyotomi Hideyoshi va fer enterrar les orelles i nassos que les tropes japoneses tallaven a les seves víctimes durant la invasió de Corea entre 1592 i 1598, i que va acabar amb la retirada japonesa davant la ferotge resistència dels coreans. Al Japó era costum que durant una batalla els samurais tallessin el cap dels enemics que mataven, per posteriorment, en una cerimònia realment solemne, els general pogués apreciar les seves gestes i recompensar-les adequadament, especialment si havien acabat amb algun conegut oficial de l’enemic. A Corea, per motius pràctics, aquest costum es va adaptar i el que tallaven eren les orelles i el nas dels morts.

Es diu que en aquest lloc es van enterrar entre 38.000 i 40.000 nassos i orelles, i que aquestes son tan sols les que van arribar en bones condicions des de Corea per que havien estat conservades en salmorra. No crec que realment ningú hagi tractat realment de saber quantes hi ha realment, i els recontes de l’època probablement estaven inflats per dissimular la derrota, però en qualsevol cas, va ser una gran ofrena a Buda aquí, precisament al costat del santuari Toyokuni, que es el que hi ha a Kyôto dedicat a Toyotomi Hideyoshi. Va ser consagrat el 28 de setembre de 1597 dins els terrenys del temple Hokoji, i va assignar-hi un monjo per que recés per les ànimes dels milers de coreans morts a la guerra.

El seu nom original era hanazuka (literalment “monticle de nassos”) , però posteriorment es va fer servir un terme menys cruel, que es el que ha arribat fins avui dia.

%d bloggers like this: