Archive for febrer de 2012|Monthly archive page

Ninenzaka to Sannenzaka (二年坂と三年坂)

Al sortir del temple Kiyomizu dera (清水寺) ens trobem el característic carrer ple de botigues de records, restaurants i cases de té, plena de turistes i visitants (si coincidiu amb l’època dels viatges d’estudis la major part seran estudiants, fàcilment identificables pels uniformes), i per la que us costarà molt avançar si sou aficionat a tafanejar botigues (o aneu amb algú que li agradi molt). Però el pitjor, i també el millor, encara estarà per arribar.

Carrer Sannenzaka

I es que una mica més avall de l’entrada del temple, baixant a ma dreta, veureu unes escales que baixen. Es el carrer sannenzaka, un carrer molt recomanable, excepte per les vostres butxaques. I es que a sannenzaka, i la seva prolongació camí de Kôdaiji (高台時): ninenzaka, presenten a tots dos costats cases de fusta antigues, moltes d’elles convertides en botigues, llocs per menjar o prendre el té relaxadament, de gran bellesa i amb alguns patis interiors com el que podeu veure en el següent vídeo.

I es que malgrat les males temptacions que podeu trobar i  per molta presa que tingueu per visitar altres llocs, passejar sense preses per aquests carrers pavimentats amb grans lloses de pedra es molt recomanable, i quasi un crim no fer-ho, especialment si ja esteu a la zona visitant els temples d’aquesta banda de les Higashiyama.

Carrer Sannenzaka

Graons del carrer sannenzaka

Anuncis

Gion (祇園)

No hi ha dubte que, si hi ha una imatge gravada al cap de tothom, per poc que li interessi Japó i la seva cultura, aquesta es la d’una Geisha. Podrà tindre molts conceptes equivocats respecte d’aquesta professió, però sens dubte serà fàcilment reconeguda. I si hi ha un lloc on es possible veure una autèntica geisha, aquest lloc es el barri de Gion, a Kyôto.

Carrer de Gion

Aquest barri, situat entre el temple Yasaka i el riu Kamo, està ple de “ochaya” (cases de té) i restaurants on les geisha, i les maiko (aprenents de geisha) desenvolupen majoritàriament la seva activitat. Es un barri ple de gent, però també de carrerons estrets i macos, cases baixes de fusta i racons admirables per on passejar mentre esperes la (rara) oportunitat de mig espiar una geisha anat a treballar.

Estàtua commemorativaAquesta es una professió artística que molta gent confon greument, però aquí no vull fer una dissertació sobre que es i que no es una geisha o una maiko. També m’agradaria trencar una llança en favor d’elles pregant-vos que si creieu veure alguna no les molesteu, que he vist alguna escena en que un grup de “guiris” quasi impedien a una pujar a un taxi que l’estava esperant, per tal de fer fotos amb un estil que res tenia que envejar al dels “paparazzi” més detestables. I això suposant que realment en fos una, que crec que hi ha més gent vestida com una, que no pas d’autèntiques passejant pel carrer.

Però tornem al barri, que es el que avui ens importa. Com ja he dit, la zona convida a passejar-hi tranquil·lament, fruint de tots els racons que puguis descobrir, potser prenent alguna cosa en un dels nombrosos locals que hi ha (malgrat que en alguns només es pot entrar si ets japonès, o encara pitjor, si estàs recomanat per un client habitual), i si a més a més tens l’oportunitat de visitar-ho durant un festival, fruir de l’ambient, doncs la combinació pot ser encisadora.

A Gion també es possible tindre un tast de la cultura tradicional visitant Gion Corner, del que ja us en vaig parlar fa temps, o potser assistint a un dels locals que organitzen activitats amb geishas (com a molt suposo que maikos) incloses, pensats exclusivament per a turistes estrangers amb més o menys nivell adquisitiu. La veritat es que no he assistit a cap per que els que vaig trobar (assequibles) em semblaven massa artificials, molt pensats pel turista americà o australià que es pensa que amb quatre dòlars pot comprar autenticitat, i encara amb exigències.

Carrer de Gion

Gion es doncs un lloc per dedicar-hi temps, amb tranquil·litat, especialment si pots visitar-ho a la primavera, amb els cirerers florits, però en tot cas es un magnífic punt final a un dia veient temples per les Higashiyama, sobre tot si has seguit la ruta I del Bloc-Marató Temples de Kyôto, ja que la ruta acaba molt a prop d’aquí, a una hora en que el sol comença a retirar-se, i així podràs veure el barri amb diverses il·luminacions, a mesura que es va fent fosc.

Carrer de Gion

Carrer de Gion

Teatre de Gion

Desitjo, desitjo…

Es probable que molta gent consideri que els japonesos son força supersticiosos, o consideraran que tenen una gran fe en els seus deus (budes, kamis, o com els vulgueu anomenar), però la veritat es que es molt habitual trobar tot tipus de possibilitats per saber que ens depara el futur, tractar de millorar-ho, o simplement demanar alguna cosa concreta.

Mapa emplaçament estàtues

Al marge dels amulets, proteccions i demés elements que habitualment es poden trobar a tots els temples japonesos, la veritat es que a les Higashiyama, a Kyôto, en una zona bastant petita, i pràcticament concentrats al voltant d’un carrer, es possible trobar nombroses possibilitats d’aconseguir que s’acompleixin els teus desitjos.

Ja varem parlar durant la primera part del Bloc-Marató Temples de Kyôto que a Jishu Jinja, en un espai molt reduït, hi ha multitud de formes per aconseguir, entre d’altres, l’amor de la teva vida. La densitat es menor, però avui passejarem per nenenomichi (ねねの道), un carrer no gaire lluny de Jishu Jinja, on també es possible aconseguir que s’acompleixin els teus desitjos.

Al llarg d’aquest carrer, o a poca distancia, hi ha al menys sis temples amb estàtues budistes que, si les toques amb la ma dreta o be amb totes dues mans (en el cas d’estàtues molt altes si toques el pedestal es suposa que l’efecte es el mateix), et concediran un desig. Malgrat això, de vegades el desig nomes pot estar relacionat amb l’àrea que controla la deïtat, de vegades tan sols aconsegueixes fer mèrits per que al final se’t concedeixi.

I com no, en alguns dels temples pots adquirir granadures per formar el teu propi rosari budista que et servirà com amulet de la bona sort. Així, a Kodaiji, Entoku-in, Shunko-in, Gesshin-in, Korin-in i Ryozen kannon, tots ubicats a la zona, per 300 円 pots adquirir aquestes granadures.

Però passem als elements que has de tocar per aconseguir el desig…

Bola dels desitjos (願いの玉): aquesta bola, de la que ja us vaig parlar al visitar Ryozen Kannon, temple a l’interior del recinte del qual es troba, dir que es suposa que es compliran el teus desitjos si camines al seu voltant tantes vegades com el nombre de desitjos, mentre toques la bola amb la ma dreta.

La pedra dels desitjos: nagai-no-tama

Hotei (布袋): al temple Gesshin-in hi ha la figura del monjo budista zen xinès Hotei que es diu es l’encarnació de Mirokubosatsu (el deu de l’amor i l’amabilitat), i es considera que proporciona prosperitat.

Estàtues de Hideyoshi i Nene (英世氏・ねねの像): dins els terrenys de Kodaiji, però fora del recinte al que només s’hi pot accedir pagant entrada, hi ha aquestes dues estàtues. Nene es com s’anomenaba la feliç esposa de Hideyoshi (i també qui dona nom al carrer), per la qual cosa es diu que si vols un matrimoni feliç has de tocar aquestes estàtues. També permet desitjar viure els anys que et queden tranquil·lament i envoltat de molta gent, com Nene.

Estàtues de Hideyoshi i Nene

Tenmangu (天満宮): Tenma-Tenjin (Sugawara no Michizane) es la deïtat Nene consagrada en aquest templet. Es creu que si camines al seu voltant tres cops, el teu desig es complirà i totes les desgracies s’allunyaran.

Moltes rodes budistes (マニ車): les rodes budistes son un objecte molt habitual entre els budistes de tot el mon. Les nombroses rodes que hi ha al temple kodaiji contenen el sutra de cor. Pots aconseguir mèrits fent-les rodar un cop. Si tens algun desig en relació a la salut, la longevitat, etc., has de caminar al voltant del templet on es troben, seguint el sentit de les agulles del rellotge, mentre vas fent girar les rodes amb la ma dreta.

Bou Tenmangu (天満宮牛): els bous es consideren missatgers de Tenma-sama, una deïtat shinto. Es diu que aquest bou s’emportarà els teus sofriments. Si tens cap malaltia corporal, pots tocar la part corresponent del bou amb la ma dreta o amb totes dues mans.

Bou Tenmangu

Daikokuten (大黒天): aquesta deïtat originaria de la India es un dels set deus de la bona sort, i el deu de la bona sort. SI vols aconseguir prosperitat, has de tocar suaument alguna part de l’estàtua. Aquesta estàtua es troba al temple Entokuin.

Marishi-ten (摩利支天): un altre deïtat originaria de la India. Es creu que ofereix protecció, bona fortuna i victòria, i era principalment adorada pels guerrers samurai. Si vols ser el millor en un concurs d’intel·ligència o habilitat, has de tocar suaument aquesta figura. Es troba al temple Shunkoin.

Tres Jizo (三地蔵): els has de tocar amb la ma dreta o amb totes dues mans si desitges ser una persona positiva tractant de veure, parlar i escoltar en doncs de portar una vida d’ignorància. Es troben al temple Korinin.

I aquí acaba aquest curt passeig pel carrer dedicat a Nene. Si desprès de tocar, retocar i fins i tot grapejar aquestes figures no aconseguiu que el vostre desig es faci realitat… suposo que es que us falta fe en la seva infal·libilitat.

Museu Kodaiji shô (高台時掌美術館)

Quan visito un lloc que no conec gaire, o al que no puc dedicar massa temps, els museus es un dels llocs que sistemàticament em salto. Si, ja se que en molts casos fer això es com una aberració, però per veure’ls com cal es necessita molt de temps, així que, a no ser que m’interessi realment molt el seu contingut, acostumo a conformar-me a veure petites exposicions, cosa que la Japó acostuma a haver-hi per tot arreu.

Ticket entrada

A més a més de que tingui un gran interès pel contingut, un altre excepció a aquesta norma general son els museus l’entrada dels quals es ven conjuntament amb un altre entrada, cosa habitual en alguns temples. En aquests casos acostumo a fer una visita ràpida, per fer-me una idea general del seu contingut, parant-me realment només en allò que em pugui cridar molt l’atenció. I si em perdo una bona part no em dol haver tirat els diners de l’entrada, ja que igualment l’hauria pagat per veure el temple (o el que sigui).

De fet, molts d’aquests museus d’entrada compartida no acostumen a ser massa grans, així que al final els miro totalment, com una exposició més. Cosa que m’ha reportat agradables sorpreses i descobriments.

Retrat de Kodai-in

Retrat de Kodai-in

Retrat de Toyotomi Hideyoshi

Retrat de Toyotomi Hideyoshi

El museu del que us vull parlar avui es un d’aquests museus. El Museu Kodaiji shô es un petit museu on s’exposen tresors culturals associats amb Kitanomandokoro Kodai-in, fundadora del temple Kodaiji, del que ja us vaig parlar durant la primera de les rutes de la Bloc-marató Temples de Kyôto. L’exposició, situada prop del temple, però no dins del seu recinte, mostra nombrosos objectes d’art, especialment obres lacades seguint la tècnica makie per la que es va fer famós el temple. Aquestes obres prèviament havien estat propietat de Kodaiji i altres temples relacionats amb Kitanomandokoro.

El nom del museu, Shô Bitsukan, significa literalment “Museu de la palma de la ma”, i fa referència tant a les seves petites dimensions, com al valor de la seva col·lecció (com l’expressió japonesa shôchû-no-tama (掌中の玉), “una joia a la palma de la ma”).

Lacat makie

La decoració fent servir la tècnica makie de lacat, es una forma d’art fortament associada amb kodaiji, fins el punt que aquest tipus de lacat també es coneix simplement com kodaiji makie.

Existeixen dos tipus bàsics de makis, el takamakie (高蒔絵), en que els dissenys amb volum aplicats amb la laca molt espessa es remarquen amb pols d’or i plata; l’altre es el hiramakie (平蒔絵), en que la laca i els metalls preciosos son aplicats a la vegada, i posteriorment polits per crear una superfície homogènia. Kodaiji makie es una variant del gènere hiramakie: pols metàl·lic empolvorant sobre una superfície lacada en negre per crear dissenys lleugerament en relleu, aportant un fort contrast entre els colors del negre, l’or i la plata.

Contenidor espècies lacat abm tècnica Makie

Contenidor espècies lacat amb tècnica makie

Entre els motius més emprats es troben les flors de la tardor, que s’aconsegueixen emprant una tècnica especial de makie anomenada enashiji (絵梨地) a la que els dibuixos es creen emprant flocs de metall plans, empolvorats sobre la laca i desprès polits; i harigaki (針描), en que les línies fines s’esculpeixen directament sobre la superfície, que prèviament  s’ha empolvorat amb pols de metalls.

Aquest tipus d’art tan ric i acolorit en la seva expressió va ser molt apreciat entre la classe samurai a finals de l’Era dels Estats Combatents. Kodaiji makie es pot considerar la màxima expressió de l’art a l’Era Momoyama, un període ple de conflictes.

Cofres amb calaixos per poemes

Cofres amb calaixos per poemes

Nota: com al museu no deixaven fer fotografies, totes les que il·lustren aquest article son scans del follet informatiu.

Rutes dels temples de Kyôto

Des de que el nostre autobús virtual es va posar en marxa a l’estació JR de Kyôto per anar-vos mostrant els diversos temples que hi ha a la ciutat de Kyôto iniciant així la marató d’articles d’aquest bloc, ja em fet 15 parades. Em visitat temples budistes, temples shintoistes, mausoleus i fins i tot un jardí. Però tots aquests llocs tenen una cosa en comú, formen el que he anomenat “ruta I dels temples de Kyôto”.

Com ja he dit en diverses ocasions, a Kyôto hi ha temples suficients com per acabar avorrint-los per a tota la teva vida, i si creus en la reencarnació, també la propera, però tenen un gran avantatge: quasi be tots estan agrupats en diverses zones que permeten una visita “organitzada per zones”.

Al llarg d’aquesta marató de temples, anirem veient 5 rutes diferents, repartides al llarg de tot l’any (tampoc us vull avorrir i ser la causa de que no vulgueu visitar la ciutat per fugir d’ells). Cadascuna d’aquestes rutes podríem dir que abasten els temples “visitables” en un dia ben complert. Evidentment, com al llarg del camí trobareu més coses que no només temples, es gairebé impossible que podeu veure tots i cadascun dels temples que us mencionaré (en el meu cas algunes rutes no les he aconseguit “acabar” fins el tercer viatge a la zona, i d’altres ni tan sols les considero acabades).

Es per això que, un cop acabades les entrades de cadascuna de les rutes, faré un resum de la ruta, comentant les opcions que teniu segons el temps disponible, així com altres possibilitats de visites, de les que també us parlaré. Amb aquests parèntesis espero, a més a més de no cansar-vos per monotemàtic, poder tindre temps per parlar d’altres coses (Japó es molt més que Kyôto), i dedicar-li una mica més de temps al portal Descobrir Japó.

Així doncs, en els propers dies us suggeriré visites complementaries dins aquesta primera zona de temples (la meva “Ruta I”), i després comentaré la ruta en general (des de un punt de vista molt personal). Com en total considero que hi ha 5 rutes, deixaré aproximadament un mes o mes o mig de temps entre el final dels temples d’una ruta i el inici dels temples de la següent.

I si necessiteu una “dosis” més gran de Japó, o simplement no us voleu perdre detall, recordeu que podeu seguir puntualment informats de tot el que es cou al bloc Viatges pel Japó i al portal Descobrir Japó a través de qualsevol de les següents opcions: Twitter, Facebook, Google+, el nostre Canal de YouTube, o dels Àlbums de Flickr.

%d bloggers like this: