Archive for Juny de 2010|Monthly archive page

Tot un clàssic

Crec que realment es podria considerar tot un clàssic el publicar imatges de japonesos dormint en tots els blocs sobre el país nipó. La veritat es que algunes son força gracioses, però no soc massa donat a fer aquest tipus de fotografies, així que no us martiritzaré amb entrades i entrades amb japonesos dormint, i aquesta serà l’única entrada al respecte, més que res per ajuntar totes les fotografies que tinc d’aquest tema, i així buidar una mica el “pool” de fotos que podríem anomenar “i d’aquestes que en faig?”.

Part superior de l'estació de Ueno (Tokyo).

Estació shinkansen Kyôto.

Esperant el bus turistic a la zona de Kitano (Kobe).

Creuer turístic pel llac Ashi (aquests no van veure el Fuji).

Instal•lacions ferroviàries

El passat dia 23, berbena de Sant Joan, a l’estació de tren de Castelldefels Platja es va produir un accident ferroviari en que un tren regional que no parava a aquella estació va atropellar una multitud de gent que estaven creuant les vies per accedir a la platja en doncs de fer servir el pas soterrat com calia. L’incident ha tingut un balanç de tretze morts i diversos ferits, i ha destapat tot tipus de comentaris en relació a les mesures de seguretat de l’estació, si les estacions de ferrocarril en general son segures o no, si estan ben fetes o no, però sobre tot s’ha parlat de on acaba la previsió de riscos i comença l’ imprudència de la gent.

No es la meva intenció entrar en aquest debat ni aportar cap tipus de comentari o conclusió el fet, però ho comento per que ha estat el motiu que m’ha fet pensar en les instal·lacions dels ferrocarrils japonesos (i quasi podríem dir qualsevol mitjà de transport d’aquell país, especialment els metros, que en molts casos son literalment “ferrocarrils metropolitans”). Ja fa temps que volia endegar una sèrie d’entrades al respecte dels trens del país nipó, així que he pensat que podria començar per les seves instal·lacions fixes, o el que es el mateix, les seves estacions.

Estació Ritsurinkoen (Takamatsu)

Continua llegint

Gaudí i els Japonesos

Suposo que amb aquest títol molts de vosaltres (especialment si sou de Barcelona) immediatament pensareu que vaig a parlar dels nombrosos autocars plens de turistes japonesos que sembla estiguin sempiternament movent-se entre les diverses construccions d’aquest arquitecte català que hi ha a la ciutat de Barcelona (Sagrada Família, Parc Güell, Casa Batlló, etc.). Doncs us equivoqueu! Aquesta entrada la vaig pensar inicialment al veure el que mostra aquesta foto, presa a l’estació de Kagoshima (Kyûshu).

Continua llegint

Castell d’Ôsaka (大阪城)

Avui deixeu-me que combini dos series d’articles: la de castells de Japó i, una mica mes secundàriament, la de Japó des de les alçades. I es que el Castell d’Ôsaka es, a més d’obviament un castell, i molt important a l’historia del Japó, un bon lloc per veure la ciutat des de una certa alçada (tot i no poder ni comparar-ho amb el Jardí Flotant de la zona d’Umeda).

El castell, de vuit plantes d’alçada (una d’elles tancada al públic) es una reconstrucció total de l’antiga fortalesa, una reconstrucció feta amb tècniques i materials moderns, que tan sols ha respectat la forma exterior, ja que l’interior no es diferencia gens de qualsevol museu (be, te més plantes al ser aquestes més petites per adaptar-se a la forma de la torre), que es el que en darrera instancia s’ha convertit aquest castell.

Continua llegint

さむらいの物語 (El conte del samurai)

Nota prèvia: no us espanteu no, no heu arribat a un bloc equivocat, però tenia ganes d’ampliar els objectius d’aquest bloc per poder variar de temàtica a l’hora d’escriure, i he fet un cop de cap. I es que una de les coses que sempre m’han cridat més l’atenció del Japó es la seva rica cultura popular. Amb això no vull dir que altres països no tinguin una gran riquesa, però potser si que la tenen una mica més oblidada que no pas al Japó. Al país del sol naixent fins i tot avui en dia es comú trobar elements (adaptats i modernitzats) d’aquesta cultura en el dia a dia. I de tots aquests elements, els “monstres” o yokai (よかい) han despertat la meva imaginació con cap altre cosa. Soc un àvid (més en desig que en oportunitats) devorador de material relacionat, des de pel·lícules com Bakeneko que podria considerar-se un film de fantasmes clàssic o la Gran Guerra Yokai (consideracions al marge sobre la qualitat d’aquesta pel·lícula de Miike, el film es pot considerar un catàleg de monstres japonesos) fins a llibres de contes i llegendes. En tot cas, aprofitant que a classe de japonès havia d’escriure força, vaig començar a fer relats relacionats amb aquests yokai. Aquest es un exemple. Després del text original en japonès (demano perdó per qualsevol assassinat de la llengua japonesa que hagi pogut cometre i per la pobre qualitat literaria) podreu trobar una traducció adaptada i un comentari al respecte dels yokai implicats.

春のはしめの日、女のたぬきと女のきつねが川のとなりにいます。川のきしの右にお寺があります。お寺へさむらいがたくさん行きました。

「たぬきさん、どおしてお寺へさむらいが行きますか。」

「分かりません。たぶん何かもらいたいです。」

「さむらいにしつもんしてもいいですか。」

「何!!とてもきけんです。人は私たちを見てはいけません。きねんですから。」

「いいえ、たのしいです。男の人はふたり女の人を見ています。」

十分ぐらいあとで、ふたりかわいい女の人は川のとなりでまちます。かのじょたちのしっぽはきものの下にあります。

「すみません、さむらいどの、どこへ行きますか。」

「お寺へ行きます。」

「どうしてお寺へ行きますか。」

「いい奥さんがほしいですから。」

「ほしくないです。このじょうざいをいっこ食べてください。それからいい奥さんと結婚していますよ。」

「だれと結婚していますか。」

「かのじょと私と、どちらと結婚したいですか。」

「どちらも。」

***

「もうじ間はおわりましたよ。」

「おねがいします、父。さむらい様じょうざいを食べていましたか。だれと結婚しましょうか。」

「分かりません。でもあの日から、だれもお寺へ行きませんでした。人はゆうれいと話しました。今、いいしょう小さんたぬきがいます。おやすみ!!」

Continua llegint

%d bloggers like this: