Archive for Desembre de 2010|Monthly archive page

Bon any nou (新年明けましておめでとうございます)

Acaba un altre any i, com es tradicional, ha arribat l’hora de fer balanç i dels bons propòsits pel nou any. La veritat es que aquest no ha estat un bon any per a mi en més d’un aspecte, però espero que això es solucioni durant el 2011.

Malgrat això, un dels aspectes més positius de l’any a estat aquest bloc, que ha anat creixent en nombre de lectors gracies a tots vosaltres que seguiu llegint les meves diatribes amb més o menys assiduïtat, i tants i tant nous lectors que han arribat per diverses causes. A tots, moltes gracies i espero que l’any que be ens seguim retrobant entre aquestes línies.

Per cap d’any havia pensat dir alguna cosa respecte a la manera de celebrar l’any nou al Japó, però son tants els blocs que ho fan, que com no l’he viscut personalment quasi he preferit deixar-ho en mans dels altres que si l’han viscut. En conseqüència, el que em resta per fer, a banda de desitjar-vos un bon any nou, es començar amb els propòsits per l’any que be. I la veritat es que, a banda de seguir amb aquest bloc, que encara em queden moltes coses a dir i molts llocs als que portar-vos amb les paraules i les fotografies i vídeos, tinc en projecte la creació d’un portal dedicat a la cultura, la historia i els viatges per Japó, un portal on recollir tots els enllaços que pugui a pàgines web i blocs relacionats amb el país del sol naixent, bàsicament escrits en català o castellà, però també en altres idiomes si la seva informació no existeix en altre idioma. Però no es limitarà a ser un recull de links, si no que tinc la intenció de incloure material propi, material que vull compartir però considero que el bloc potser no es el lloc més adequat per tractar-se bàsicament d’un bloc de viatges, malgrat que ja he fet alguna “escapadeta” cap aquests temes.

Que tingueu un Bon Any Nou!

Ritsurin Koen (栗林公園)

Takamatsu, la capital de la prefectura de Kagawa, es possiblement la ciutat més gran de l’illa de Shikoku, i potser es podria dir que la capital de industrial de l’illa. Es per això que no te masses atractius turísticament parlant. Amb una notòria excepció… el parc Ritsurin.

El Parc Ritsurin, que personalment crec es quasi l’únic element que no pots perdre’t si visites la ciutat, es el jardí més gran de tot el país de entre tots els que han merescut la qualificació de Patrimoni Cultural Especial (i no en son pocs). Conté 6 llacs i 13 turons col·locats de forma que creen un paisatge únic amb la muntanya Shiun de fons. Pertany a l’estil de vistes canviants al llarg del recorregut, característic de principis del Període Edo, i es interessant de visitar en qualsevol època de l’any: cirerers a la primavera, iris i lotus a l’estiu, arces a la tardor i camèlies a l’hivern es combinen per fer aquest parc atractiu en qualsevol estació de l’any.

Continua llegint

San Francesc a Kagoshima

Espanya, sent un país catòlic com es, ha donat un bon nombre de personatges religiosos a la historia, no sols del nostre país, si no de tot el mon. I un d’aquests religiosos que varen traspassar les nostres fronteres va ser el Navarro Sant Francesc Xavier (1506-1552), que va dedicar uns deu anys de la seva vida a evangelitzar a l’Àsia, i com vull destacar avui, el Japó.

Kagoshima es una ciutat que sembla molt orgullosa dels seus habitants il·lustres (o aquesta es la impressió que en vaig treure), fins i tot si no son originaris de la ciutat, o ni tan sols del país. Es per això que hi ha una petita zona de la ciutat que podríem dir està “dedicada” a Sant Francesc, amb un petit parc dedicat a la seva persona, on a més d’un monument que commemora la seva estada a la ciutat, hi ha una església catòlica que porta el seu nom.

Continua llegint

Castell de Matsuyama (松山城)

Al vell mig de Matsuyama, a dalt de tot d’un turó (132m d’alçada) del mateix nom que la ciutat (crec que es aquesta qui li deu el nom al turó i no a l’inrevés) s’alça el Castell de Matsuyama, un dels innumerables castells que hi ha per tot Japó, classificat com Important Be Cultural (especialment per algunes de les seves portes) i en molt bon estat de conservació gracies a diverses reconstruccions, malgrat que la seva historia ha estat més lliure d’incidents i accidents que altres castells. Es tracta d’un castell de considerables dimensions, considerat un dels tres castells de múltiples ales més grans que van ser construïts en un turó al mig d’una planura, juntament amb els castells de Wakayama i Himeji.

Actualment el castell es troba al vell mig de la ciutat, però en els seus orígens no existia la ciutat, i si es va escollir aquest emplaçament per a la construcció del castell es per que es tracta d’un turó molt ben situat al centre de la planura de Dogo. Va ser fundat per Yoshiakira Katoh, un samurai lleial a Hideyoshi Toyotomi que va anar acumulant poder  combatent valentment (especialment a la flota) des de les seves terres de Masaki (properes a l’actual Matsuyama) fins que a la decisiva batalla de Sekigahara (any 1600) es va unir a Ieyasu Tokugawa, que el va recompensar amb 200.000 koku.

Continua llegint

Records de viatge

Quan algú empren un viatge per plaer es sens dubte per passar-s’ho molt be i fruir de cada instant, però considero que un viatge així no només et permet fruir mentre estàs viatjant, i quan arriba el moment de la tornada s’ha acabat (be, si que tens una certa decepció per que ja s’ha acabat). Personalment penso que ja durant la preparació del viatge es pot fruir força, buscant informació, esperant amb ganes veure tot el que has planejat i més, etc.

Però el que segur tothom estarà d’acord es que també es frueix força dels viatges realitzats quan rememores el succeït i penses en tot el que vas veure i viure. Hi ha moltes formes de rememorar els teus viatges: reunint-se amb amics per ensenyar les fotografies i vídeos que has fet, comentant com t’ha anat amb companys, revivint-ho amb companys de viatge o gent que també hi hagi estat, o fins i tot escrivint un bloc sobre les teves experiències durant el viatge.

Tot i això, hi ha un altre forma de reviure aquests records, i potser de forma més espontània i, per inesperada, benvinguda. M’estic referint a tornar a veure els llocs on has estat a, per exemple, un programa de televisió i poder dir “mira, aquí jo hi he estat”. Evidentment, els documentals de viatges o culturals en general son la millor font per poder tornar a veure aquests llocs, però no l’única. Jo m’he trobat en moltes ocasions que estava veient una pel·lícula o anime en que la situació es desenvolupa en un lloc on hi he estat, i m’he trobat somrient al pensar “aquí hi he estat, això era allà on…”. Es clar que en el meu cas això es possible per que soc un fan de les pel·lícules japoneses i de l’anime (on son tan fidels reproduint els paisatges, que es poden reconèixer amb gran facilitat), però també es pot donar (encara que menys) si no es el cas, amb pel·lícules com, per exemple, “Lost in translation”. Llocs habituals que es poden reconèixer son el castell de Himeji en el cas de pel·lícules de samurais, zones concorregudes de Tokyo en bona part de films moderns, o diferents zones de Kyoto en tot tipus de pel·lícules i animes.

O potser es al revés, estàs tan acostumat a veure alguns d’aquests llocs en pel·lícules i animes, que acabes desitjant visitar-ho quan finalment fas el viatge (algunes destinacions a les que hi he anat han entrat en els meus plans d’aquesta forma), o acabes fent fotografies de senyals de trànsit per que et sonen els noms d’haver-los vist a la tele.

%d bloggers like this: