Archive for the ‘Museus’ Category

El Museu Ghibli tanca per reformes

El Museu Ghibli de Mitaka, molt a prop de Tōkyō està actualment tancat per reformes, però el proper mes de Juliol reobrirà amb una nova exposició dissenyada i supervisada per Miyazaki Hayao. Aquesta nova exposició es titularà Nekobus ni notte Ghibli no Mori he (Viatjant amb el Nekobus cap al Bosc Ghibli) i podrà veure’s des de el 26 de Juliol de 2016 fins Maig de 2017.

Entre altres reformes, es repintaran les parets exteriors del museu emprant colors vius i vívids, i es reformarà l’interior amb noves i millorades exposicions amb l’objectiu de que els visitants disfrutin encara més de la visita.

reformesGhibli

XX Aniversari del Museu del Ramen

Avui he llegit que el Museu del Ramen de Yokohama, del que ja us vaig parlar, compleix 20 Anys. Aquest veterà centre de propagació de la cultura del ramen ha estat seguit per altres iniciatives similars, com el Raumen Stadium de Hakata, o a la pròpia Yokohama del Museu Nissin, dedicat en exclusiva als productes d’aquesta marca, una de les principals productores de ramen instantani.

Com ja vaig dir en el seu dia, el Museu del Ramen te dues parts, una que ens explica la història del ramen on també podem aconseguir tot el necessari per fer un perfecte ramen, des de els estris fins els ingredients, i una segona on, dins un ambient molt especial, podem degustar les especialitats en ramen pròpies de diverses parts del país.

XXAniversari01

Però, tot i que no en siguem conscient, la contribució més gran que deu haver fet el museu del ramen en aquests vint anys es que des de que he començat a escriure aquest article no ha calgut que digui ni una sola vegada què es el ramen. Per què tots sabeu què es el ramen, no? I suposo que ja ningú pensa en ell com un simple recurs adequat per a solters sense cap habilitat a la cuina, ni com a mitjà barat per omplir la panxa de la gent amb pocs recursos. Per que aquest era el concepte que es tenia del ramen als anys 90 a moltes parts del món, i fins i tot al propi Japó. Va ser amb llocs com aquest, on es mostrava la veritable riquesa de sabors i matisos segons el tipus de ramen, que la mentalitat de la gent va anar canviant. Des de el tonkotsu ramen, fet amb caldo de porc, als càlids bols plens d’un caldo a base de miso propis de la zona de Hokkaido, tothom va començar a descobrir els motius pels que actualment es un plat tan internacionalment conegut i desitjat com el propi sushi.

El museu va obrir les portes el 1994 amb la missió, dit en les pròpies paraules del seu president Masahiro Nakano, “de propagar el ramen pel món”. Hi avui, vint anys després, el museu ha rebut més de vint milions de visitants i ha estat testimoni del sorgiment d’aquest plat com a sensació culinària mundial. De fet, fins i tot els mateixos responsables del museu s’han sorprès del èxit, que possiblement ha estat tan gran en bona part als visitants d’altres parts del món. No en va, només l’any passat el van visitar més de 150.000 estrangers.

Per a la popularització del ramen sens dubte la seva contribució ha estat fonamental, però no hauria estat possible sense la intervenció d’altres factors, com la bogeria per recuperar els plats locals, o l’establiment de diverses cadenes de restaurants de ramen, que van allunyar la imatge de llocs poc recomanables on es servia anteriorment. I amb això també va arribar la qualitat, un dels elements que des de sempre ha caracteritzat el museu.

En aquest moments, al museu es poden degustar els ramen de restaurants com Komurasaki, de la Prefectura de Kumamoto, que representa el estil propi del Sud de Kyūshū, amb el caldo de porc del tonkotsu ramen; Ryu Shanghai de la Prefectura de Yamagata, amb uns fideus molt gruixuts y una base de miso picant; o els tsukemen (fideus que es suquen en una salsa) del restaurant Ganja de la Prefectura de Saitama. I com a auto proclamat custodi de la historia del ramen, fins i tot han recreat les cuines de Kamome Shokudo, un conegut lloc per menjar ramen de Kesennuma, a la Prefectura de Miyagi, que va resultar destruït pel tsunami del 11Març.

Alguns de vosaltres suposo que ja haureu visitat el museu, però us recomano que, com m’agradaria fer a mi, si podeu, repetiu la visita, ja que els restaurants es van renovant. De fet, només el 20% dels locals porten al menys 10 anys, i només el 3% més de 20. De fet, fa poc que fins i tot disposen d’un restaurant europeu, Muku, de la localitat alemanya de Frankfurt, propietat d’un japonès que viu a aquell país i que fa servir la mateixa farina que es fa servir pels durum, i una barreja d’espècies pròpia d’Alemanya coneguda com sieben.

Escola Kaichi

kaichi01

La ciutat de Matsumoto es coneguda bàsicament pel seu castell, el castell del corb, però a no gaire distància d’aquest es troba la escola Kaichi (旧開智学校 kyūkaichi-gakkō), que es la primera escola moderna construïda al Japó, i un Important Be Cultural.

L’escola es va fundar el 1873, tan sols un any després de la primera gran reforma eductiva introduïda pel govern Meiji, encara que l’edifici actual no va ser inaugurat fins el 1876. Es tracta d’un edifici de tipus occidental però amb una magnífica fusió d’elements japonesos que, el 1961 va ser declarat Important Be Cultural, i el 1965 es va convertir en museu. Com escola va fer la seva funció durant molts anys (tinc un amic una mica més jove que jo, l’avi del qual va estudiar-hi), i de fet la nova escola està situada just al davant d’ella.

kaichi02

Part de la importància de l’escola ve del fet que va ser la pròpia comunitat la que va fer possible la seva existència, ja que el 70% dels costos de la seva construcció el van sufragar els propis habitants, majoritàriament camperols, cosa que va obligar a mantindre els costos al mínim, i per tant es van fer servir materials que mai pensaríeu que fos possible emprar per un edifici així (potser per això hi ha una combinació tan excepcional d’elements occidentals i japonesos).

Informació important:

  • Lloc: Escola Kaichi (Matsumoto – Pref.Nagano)
  • Cost: 500円
  • Com arribar-hi: uns 25’ caminant des de l’estació Matsumoto de la línea Shinonoi de JR. A poc més de 5’ caminant des de el castell de Matsumoto.

kaichi03

kaichi04

Museu Shikoku Minka (四国村)

També conegut com a Shikoku Mura, es tracta d’un museu a l’aire lliure on es poden visitar vivendes particulars portades (o reconstruïdes) de diferents recons de la illa de Shikoku per veure els diferents estils d’arquitectura emprats a l’illa des de temps de l’Era Edo fins al Període Taishō. El museu, que es va inaugurar el 1976 i ocupa una superfície de 50.000 metres quadrats, es troba a les afores de Takamatsu (a uns 20’ en tren del centre), molt a prop de la Península de Yashima, un lloc històric per haver estat el lloc on al segle XII es va lliurar una batalla decisiva en l’enfrontament entre els clans Heike i Genji.

Encara que el seu nom implica que el que es pot veure al museu son residències particulars, la veritat es que també hi ha altres tipus d’edificis, com fàbriques, un pont penjant com tants altres que es van fer servir a la regió de Iya des de principis del segle XIII, o fins i tot un teatre kabuki procedent de l’illa de Shodo. I per rematar-ho, a més a més de poder veure com eren per dins a l’època, alguns edificis han estat habilitats per mostrar exposicions de diversa índole al seu interior.

shikokuMura05

shikokuMura01

shikokuMura03

Com es habitual en molts dels elements del seu passat que es conserven, alguns dels edificis que es poden veure han estat catalogats com a Important Be Cultural. Concretament son dues residències particulars del segle XVIII, una planta de processament de canya de sucre del 1909, i una planta per fabricar salsa de soja de la Era Meiji.

En el seu conjunt la visita es converteix en un agradable passeig per una zona ombrívola mentre vas veient els diversos edificis i els seus estils, així com elements propis del seu us, o galeries de fotos de l’època. El museu es troba situat en un turó, però tot i que hi ha diverses pujades i baixades, cap es prou forta com per representar un esforç la seva visita. Al meu cas va ser un bon complement per acabar el dia, després de la visita al Ritsurin Koen.

Informació important:

  • Lloc: Shikoku Mura (Takamatsu – Pref.Kagawa).
  • Cost: 800 円
  • Com arribar-hi: agafant la línea privada Kotoden Shido, cal baixar a l’estació Kotoden Yashima (uns 20’ de recorregut des de el centre de la ciutat).

shikokuMura06

shikokuMura04

shikokuMura02

Museu d’Arts Tradicionals d’Edo Shitamachi

museuArtsTrad01

La zona d’Asakusa es molt més que el temple Sensō-ji, i una de les visites complementaries que podem fer es visitar algun dels museus de la zona. Hi ha un museu que reiteradament he tractat de visitar, el Museu del Tambor (Taiko), però sense proposar-m’ho, tots tres cops que he visitat Asakusa, casualment ho he fet en dilluns, que es el dia que està tancat. Però el museu del que avui us parlaré el vaig trobar quasi be per casualitat, mentre donàvem una volta pels carrers propers al temple a la recerca d’un lloc per dinar, que s’estava fent tard. Va ser així com vam entrar en un petit comercial, on gairebé per casualitat un edifici ens va cridar l’atenció. No es que realment sembli un museu, mes aviat sembla una botiga d’objectes tradicionals. El cas es que al entrar a tafanejar, vam descobrir aquest petit museu on poder admirar diversos objectes artesanals que tradicionalment s’han fabricat a la zona.

museuArtsTrad05

museuArtsTrad07

No es res de l’altre món, bastant petit, i la part més interessant, que son les demostracions, tenen lloc bàsicament durant els caps de setmana, o si hi ha programada la visita d’un grup gran, però es gratuït i no massa lluny del temple. No es doncs un lloc al que realment valgui la pena desviar-se, però si un bon complement a una visita pel barri més enllà del seu centre turístic.

museuArtsTrad04

museuArtsTrad06

museuArtsTrad02

museuArtsTrad03

I, per si us interessa, gairebé davant d’aquest museu hi havia un restaurant familiar on no es menjava malament, a més de deixar amb una cara de pasmat al fill de la propietària davant de la invasió de tants estrangers (érem cinc).

Informació important:

  • Lloc: Museu d’Arts Tradicionals d’Edo-shitamachi (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de la línea Tsukuba Express o a 15’ caminant de l’estació Asakusa de la línea Asakusa de Metro Toei, la línea Ginza de Metro Tōkyō, o de la línea Tobu. En autobús, a 2’ caminant de la parada Asakusa-sanchome de la línea Toei, a 5’ de la parada Tsukuba Express Asakusa-eki de la línea Tozai Megurin de l’autobús circular Taito, i a 12’ caminant de la parada Asakusa-kikumizu-dori de la línea Minami Megurin de l’autobús circular Taito.
%d bloggers like this: