Archive for gener de 2014|Monthly archive page

Nakamise-dōri (仲見世通り)

nakamise01

Al temple de Sensō-ji, entre les dues portes principals, Kaminariomon y Hōzōmon, hi ha uns 250 metres d’avinguda, als dos costats de la qual hi ha poc menys d’un centenar de botigues de records on el turista pot trobar gairebé de tot per regalar a la seva tornada del viatge. Generalment sempre està atapeït de gent, i pot ser una trampa mortal on perdre molt de temps si vas acompanyat per algú a qui li encanti “anar de compres”. De fet es perillós fins i tot “donar només un cop d’ull” ja que hi ha realment coses molt maques, encara que no excepcionals. Personalment crec que el més interessant son les galetes i altres dolços que venen en algunes d’aquestes parades (fàcilment identificables per l’olor que surt d’elles). A més a més, pots veure com es fan les galetes de forma totalment artesanal.

nakamise02

Però com he dit, parar ni que sigui un instant, es un perillós parany de temps (i de diners, que segur que surts carregat amb varies coses). I el pitjor es que fan que et concentris tan sols en aquesta zona, quan als carrers dels voltants del temple es poden trobar comerços tradicionals amb productes molt més autèntics, no tant enfocats exclusivament per vendre’ls als turistes.

Els orígens

Nakamise es un dels eixos comercials més antics de Japó. Des de que el shogun Tokugawa Ieyasu va establir la capital a Edo, tant la ciutat com els visitants al temple Sensō-ji van anar augmentar. I ja entre 1688 i 1735 es va crear el que acabaria sent Nakamise, quan els veïns d’Asakusa que proporcionaven alguna mena de servei als visitants del temple, van obtenir el dret a vendre les seves mercaderies en el camí d’accés al temple. Durant aquest període es van establir 20 cases de té entre Denbōin i Hōzōmon (llavors anomenada Niomon). Aquestes botigues es denominaven Yakudana. Per altre banda, a la zona de kaminarimon hi havia botigues anomenades Hiramise que venien joguets, dolços, menjar i records (omiyage). Mica en mica aquest nombre va anar creixent, i es va acabar convertint en un dels pobles al voltant d’un temple més ben ordenats de Japó.

Amb els canvis polítics de la Restauració Meiji, les terres pertanyents als temples van ser confiscades i els terrenys on es trobava Sensō-ji va passar a mans del govern metropolità de Tōkyō, que va crear una sèrie de lleis que va privar als comerciants de Nakamise dels seus drets. Així, el maig de 1885, el govern metropolità va ordenar a tots els comerciants que abandonessin la zona, i al desembre va iniciar-se la construcció de les botigues amb totxos, seguint l’estil occidental, naixent així el carrer Nakamise-dōri.

Nakamise des de l’Era Taisho

Les construccions de totxo amb l’atmosfera de l’Era Meiji van quedar destruïdes durant el Gran Terratrèmol de 1923. El 1925 es van reconstruir fent servir ciment i formigó, seguint l’estil Momoyama, amb un aspecte de lacat vermelló, cosa que el feia destacar com a centre comercial, però aquests també van ser destruïts el 1945. Els habitants de la zona els van reconstruir ràpidament, i durant la tardor de 1985 es van fer reformes per millorar el paviment i col·locar rètols lluminosos. A l’abril de 1992, sota la supervisió del Professor Ikuo Hirayama, de la Universitat d’Art de Tōkyō, es van pintar escenes d’Asakusa a les persianes frontals de les botigues.

L’actual Nakamise

Actualment Nakamise-dōri te un total de 89 botigues, 54 al costat Est i 35 al costat Oest, amb un estil integrador tant de les llums com de les decoracions estacionals per crear un conjunt que et pot deixar amb la boca oberta tant o més que el propi temple.

nakamise03

Informació important:

  • Lloc: Nakamise-dōri (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de les línies Tobu Iskytree, Metro Ginza, Tsukuba Express o Metro Toei (sortida A4).

Asakusa-jinja (浅草神社)

asakusaJinja04

També conegut con Sanja-sama (que significa “santuari dels tres deus”), el Santuari d’Asakusa es un temple sintoista dedicat als germans Hinokuma (Hamamari i Takenari) i a Hajino Nakatomo, les tres persones responsables de la creació de Sensō-ji, com ja us vaig explicar a la història del temple. Està situat dins els terrenys del temple que tan decisivament van contribuir a crear, i ha estat així des de la seva fundació, tot i que amb la separació entre religions de la Era Meiji, es van convertir en objectes independents d’adoració.

L’edifici actual del santuari, que va sobreviure als bombardejos i va ser designat el 1951 com Important Be Cultural, va ser donat per Tokugawa Iemitsu, i es va acabar de construir el 1649. El seu estil es denomina gongen-zukuri, que es el mateix estil que del santuari Toshogu de Nikko.

asakusaJinja01

asakusaJinja03

Físicament parlant, el santuari està al costat mateix del temple principal de Sensō-ji (entre aquest i Nitenmon),però es molt més senzill. Un torii bastant petit, una font per purificar-se i un petit edifici que ens permet veure tot l’interior des de l’entrada (no es pot accedir a l’interior).

Informació important:

  • Lloc: Asakusa-jinja (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de les línies Tobu Iskytree, Metro Ginza, Tsukuba Express o Metro Toei (sortida A4).
  • Àlbum de Flicker: Temples de Tōkyō

asakusaJinja02

L’entorn de Sensō-ji

sensoji19

Després de parlar-vos llargament de Sensō-ji i dels seus edificis, avui us vull parlar una mica de l’entorn en que es troben. Podria haver titulat aquest article els Jardins de Sensō-ji, però segurament us hauria creat una imatge falsa, doncs la veritat es que, si be l’entorn dels edificis està cobert del que podríem definir com a jardins, el cert es que aquests no tenen res a veure amb els jardins als que habitualment em refereixo al parlar de jardins dels temples. En el cas de Sensō-ji son més semblants al concepte occidental de jardí, com una zona amb plantes i diversos elements, en aquest bàsicament estàtues per commemorar les figures de personalitats destacades, esdeveniments o budes diversos.

Els temples estan realment molt ben “embolcallats” per aquests jardins i, tot i haver-hi realment un munt d’estàtues, la major part estan molt ben distribuïdes per l’espai, de forma que no semblen un simple munt d’elements col·locats artificialment simplement per que hi quedava una mica de lloc.

sensoji17

Entre aquestes estàtues i memorials trobem, per exemple, un dedicat al gran poeta Sansho, que es una roca en la que Matsuo Basho, Nisiyamasoin i Enomoto Hikaku hi van inscriure haikus. Aquesta roca es va erigir el 1809, i es va traslladar a la zona el 1894. Un altre a destacar es la d’una dona del clan Aizu, Uryu Iwako, que va fer molt per millorar l’educació de les dones i per l’assistència als pobres i als orfes.

sensoji21

Però com unes imatges son molt millors que moltes paraules, aquí teniu alguns exemples del que es pot veure en aquest meravellós entorn, en el que no falta ni tan sols una cascada i un pont que creua el rierol format. Si voleu més imatges de tot aquest entorn, no deixeu de mirar l’àlbum de Flickr Temples de Tōkyō.

sensoji16

sensoji20

sensoji22

sensoji18

Informació important:

  • Lloc: Sensō-ji (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de les línies Tobu Iskytree, Metro Ginza, Tsukuba Express o Metro Toei (sortida A4).
  • Àlbum de Flicker: Temples de Tōkyō

Sensō-ji (浅草寺) (III)

Després de parlar-vos de la història del temple Sensō-ji, i dels principals edificis que en formen part, avui seguim la nostra visita virtual a Sensō-ji aturant-nos una estona en aquells altres edificis que la major part dels turistes veuen de reüll, però que no els hi presten més atenció que com elements del paissatge.

A l’article anterior varem explicar les localitzacions A-D  segons la clau alfabètica d’aquest mapa. Avui seguirem a partir de la E:

sensoji03

E – Yogodō (影向堂)

Aquest edifici es va construir el 1994 per commemorar el 1200 Aniversari d’Ennin, el monjo que va establir oficialment Sensō-ji. Al seu interior hi ha estàtues de Bodhisattva Kannon i el Yogoshu, un grup de 8 budes protectors que van seguir els ensenyaments de Bodhisattva Kannon, cadascun assignat a un any particular segons el zodíac xinès (yogo es refereix a l’habilitat dels budes per desaparèixer temporalment i reaparèixer al nostre món).

sensoji15

F – Yakushidō (薬師堂)

Es tracta d’un petit edifici de no més de 30 metres quadrats, construït el 1649 pel tercer shogun Tokugawa, cosa que el converteix en un dels edificis més antics que es conserven. Originalment rebia el nom de kitayakushi per que estava orientat cap al Nord (kita), però Tokugawa Iemitsu el va fer canviar a Hashimoto Yakushido (yakushido al costat del pont) per la presencia d’un petit pont al seu costat.

L’edifici està consagrat al buda Yakushi, que es el buda de la medicina i la curació. Està acompanyat per 12 generals celestials, que es diu que van aparèixer en aquest món per respondre les dotze peticions que va fer Yakushi per salvar a la gent, així com pels 10 jutges que valoren els fets dels morts.

G – Awashimadō (淡島堂)

Va ser erigit a mitjans del segle XVIII, quan Awashima Myojin, una deïtat originaria de Wakayama i que es la protectora de les dones, va començar a ser adorada a Asakusa. Actualment encara es freqüentat per dones, que el 8 de Febrer preguen oferint les agulles trancades o inservibles per qualsevol altre causa. Al seu interior també hi ha les figures de Amidha Buda, Bodhisattva Kokuzo i Bodhisattva Toriko-jizo.

Després de la guerra es va fer servir temporalment com a temple principal, fins que aquest es va reconstruir. Posteriorment, el 1994, va ser totalment reconstruït.

H – Zenizuka Jizōdō (銭塚地蔵堂)

A principis del segle XVIII, una dona va desenterrar una gerra plena de monedes en el seu jardí. Però, preocupada per que el seu marit es tornés un dropo davant de la recent adquirida fortuna i acabessin perdent tot el que tenien, va decidir tornar a enterrar la gerra amb les monedes. Aquesta decisió va portar la prosperitat a la família, que va acabar situant una estàtua de Bodhisattva Jizō en el punt on ella havia enterrar la gerra.

Zenizuka Jizō-dō conté aquesta imatge, que encara es visitada per una gran quantitat de gent en busca de la prosperitat en els seus negocis. Les monedes es diu que estan enterrades sota la pagoda de pedra que conté sis estatues de Bodhisattva Jizō al centre d’aquest temple. D’aquí va sorgir el nom, que vindria a significar “monticle on el tresor està enterrat”. En aquest lloc cada mes, en les dates que contenen el número 4 (4, 14 i 24) es realitzen cerimònies budistes, sent especialment destacables les que tenen lloc el 24  de Gener, Maig i Setembre.

L’edifici actual va ser reconstruït el 1964. Els visitants es tradicional que ofereixin sal, encens i veles a les imatges de Jizō. Com la sal es fa servir per purificar les imatges de Jizō, aquestes també reben el nom de Shioname-jizō (Jizō  que llepa la sal).

I – Nitenmon (二天門)

sensoji11

Si ens dirigim al temple des de l’Est en doncs de seguir la ruta habitual, des de el Sud, trobem aquesta porta, que rep el seu nom de les dues deïtats budistes protectores (conegudes com a Ten) flanquejant aquesta porta: Zochoten i Jikokuten a dreta i esquerra respectivament. Està classificada com a Important Be Cultural, ja que es un dels pocs elements de Sensō-ji que van sobreviure als bombardejos de la II Guerra Mundial. La placa de la porta en que es llegeix el seu nom va ser creada per Sanetomi Sanjo, un aristòcrata i polític del segle XIX.

Originalment es va construir el 1618 com a porta del santuari Tosho-gu, que antigament estaba situat a l’interior del complex de Sensō-ji. Coneguda també com a Yadaijinmon, estava dedicada als antics deus Shinto. Tosho-gu va quedar destruït pe un foc el 1642, i aquesta porta, al igual que el pont de pedra situat davant de Yogodō van ser les úniques estructures que van sobreviure.

Sobre mitjans del segle XIX, la política del govern Meiji de separació de les dues religions principals van fer que les estàtues de Zochoten i Jikokuten, prèviament situades al santuari Tsurugaoka Hachiman-gu de Kamakura, es traslladessin al temple budista de Sensō-ji. La porta va canviar el seu nom a Nitenmon seguint la terminologia budista. Malauradament, les estàtues originals van quedar malmeses durant la guerra. Les que actualment guarden la porta procedeixen de Genyuin (la tomba de Tokugawa Ietsuna, el quart shogun) a Kanei-ji, el temple familiar dels Tokugawa al Parc Ueno de Tōkyō.

J – Denbōin i el seu jardí (伝法院)

Denbōin ha estat la residència del sacerdot principal de Sensō-ji  durant generacions. A més del Kyakuden (edifici per rebre als hostes) i l’entrada (tots dos construïts el 1777), el Ojoin, una biblioteca i l’escola (construïdes el  1871), Denbōin també inclou les sales privades del sacerdot principal. Anteriorment es coneixia com Kannonin o Chirakuin, però a finals del segle XVII va acabar adoptant el seu nom actual. Al Kyakuden es pot veure una mgnífica imatge del Buda Amidha.

El Denbōin te un jardí de 12.200 metres quadrats que des de fa uns anys ja ha deixat de poder ser visitat pel públic. Es diu que aquest jardí va ser creat a principis del segle XVII pel conegut mestre del té, arquitecte i dissenyador de jardins Kobori Enshu. En un recó del jardí hi ha la casa Tenyu-an, que es una rèplica d’una famosa casa de té de Kyōto que va resultar destruïda.

K – Chingodō (鎮護堂)

sensoji13

La principal imatge de Chingodō es popularment coneguda com Otanuki-sama (tanuki = os rentador), una deïtat que es creu que protegeix a la gent i les seves llars de les calamitats com el foc i els robatoris. Es per això que aquest temple es objecte de molta devoció popular. Segons la tradició, el seu origen es remunta a 1883 quan el sacerdot principal, Yuiga Shoshun, va declarar que els tanukis que vivien en els terrenys del temple eren els guardians de Denbōin en resposta a un somni que havia tingut. L’actual Chingodō es va construir el 1913, i cada any, el 17 de Març, hi te lloc un gran festival per donar les gracies a aquesta deïtat protectora.

El 1978 una estàtua de Mizuko Jizō es va erigir molt a prop de Chingodō. Misuko es refereix als infants i els no nats que han mort, i el dia 24 de cada mes s’hi celebra un servei religiós per pregar per aquests nens.

sensoji14

L – Bentendō (弁天堂)

Bentendō està situat en un petit desnivell denominat Benten-yama, i que està situat al Sud-est del temple principal. Al seu interior hi ha la deïtat femenina Benzaiten, també coneguda com Benten. Generalment Benten es representa com una jove, i es la deessa de la riquesa i la saviesa. Però la imatge d’aquest temple te el cabell blanc i es la d’una deessa anciana. Es considera una de les tres imatges de Benten més important de la regió de Kantō, conjuntament amb Enoshima Benten de Fujisawa, a la prefectura de Kanagawa, i Fuse Benten de Kashiwa, a la prefectura de Chiba. Tot i que la major part del temps no està obert al públic, si que es pot veure en determinats dies o durant les cerimònies budistes.

A la dreta de Bentendō hi ha un petit campanar del que penja una campana forjada per Makino Narisada el 1692 per ordre de Tokugawa Tsunayoshi, el cinquè shogun. La campana es coneguda entre els veïns com “la campana que anuncia el temps”, i segueix sent repicada per un monjo cada matí a les 06:00. També es el protagonista d’un famós haiku. Encara que el campanar va resultar destruir en un atac aeri, la campana va sobreviure i va ser novament penjada al campanar després de la seva reconstrucció el 1950.

Pagoda Shakyo

Tot i que no està marcada en el mapa, a Sensō-ji hi ha una petita pagoda que es fa servir per guardar els sutres manuscrits oferts com ofrenes pels fidels.

sensoji12

Fins aquí els edificis del complex de Sensō-ji. En el proper article farem una visita ràpida als jardins de Sensō-ji i les nombroses estàtues i monuments que hi ha.

Informació important:

  • Lloc: Sensō-ji (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de les línies Tobu Iskytree, Metro Ginza, Tsukuba Express o Metro Toei (sortida A4).
  • Àlbum de Flicker: Temples de Tōkyō

Sensō-ji (浅草寺) (II)

sensoji05

A l’article anterior us vaig parlar de la història del temple Sensō-ji, un dels llocs més coneguts i fotografiats de Tōkyō, a més de ser el temple més antic de la ciutat. Avui començarem a veure de forma més detallada els diversos edificis que el composen, encara que malauradament no tots es poden visitar.

Sensō-ji i Asakusa, el barri on es troba, estan íntimament lligats, doncs els dos s’escriuen emprant els mateixos kanji (浅草), encara que es pronunciïn de forma diferent: “sensō” es la pronunciació xinesa, mentre que “asakusa” es la pronunciació japonesa. Això fa que, com succeeix amb molts temples japonesos, realment sigui un lloc de pas, tot i que la invasió de turistes que generalment envaeix el carrer central i els principals edificis fa que no es noti tant. Això si, el temple es més que un parell de portes i un temple principal, cosa que moltes vegades semblen oblidar els que el visiten seguint les “borregades” turístiques.

Si seguim el camí habitual de tots els turistes, el primer que ens trobem es la porta Kaminarimon que, al passar-la, i un cop sortejat la trampa comercial que es Nakamisedōri, arribem a la porta Hōzōmon, que es la que ens permetrà accedir a l’edifici principal Kannondō. Però tant a dreta com a esquerra d’aquest, el camí habitual, podem trobar altres edificis, estàtues i temples que be es mereixen un petit desviament.

A continuació us explicaré algunes coses sobre cadascun d’aquest elements, seguint la clau alfabètica del següent mapa:

sensoji03

A – Kaminarimon (雷門)

Kaminarimon, o porta del tro, representa l’entrada principal al recinte, i dona pas a un dels elements més característics del temple, el llarg carrer comercial Nakamisedōri.

A l’interior de la porta, a cada costat hi ha unes gegantines estàtues de fusta de les divinitats protectores Fujin (deu del vent) i Rajin (deu del tro), que donen nom a la porta. La porta original es va construir l’any 942 per ordre del comandant militar Taira no Kinmasa una mica més al Sud (a Kamogata), i posteriorment traslladada a la seva ubicació actual durant el període Kamakura. Però com ha succeït en tants altres temples, al llarg dels segles s’ha cremat en diverses ocasions. La que podem veure avui dia es va construir el 1960 gracies a una donació de Konosuke Matsushita (1894-1989), fundador de Panasonic, 95 anys després que la porta anterior quedés destruïda per un incendi.

sensoji04

B – Hōzōmon (宝蔵門)

Aquesta porta es va erigir per primer cop l’any 942 amb el nom de Niomon (仁王門) per ordre de Taira no Kinmasa, en compliment d’una promesa feta si aconseguia convertir-se en el senyor de la província de Musashi (la zona de l’actual Tōkyō). Destruïda i reconstruïda diverses vegades, el seu disseny va canviar dràsticament al ser reconstruïda l’any 1649 per adorar a Nio, el deu que furiosament acaba amb els enemics del budisme, gracies a un donatiu de Tokugawa Iemitsu (1604-1651). El 1692 es va decorar amb una placa en que es llegia Sensō-ji creada pel Príncep Eremita Ryosho, membre de la família imperial i sacerdot principal d’un prestigiós temple de Kyōto.

La porta va sobreviure més de 250 anys, però es va cremar durant un atac aeri a finals de la II Guerra Mundial. La porta actual es va construir el 1964 gracies a una donació de Yonetaro Otami (1881-1968), fundador del Nou Hotel Otani (un dels principals de la ciutat), i es ca canviar el seu nom a porta del tresor. Es la porta que condueix al temple principal, i encara conserva dues estàtues Nio per protegir el temple. En el pis superior es conserven alguns sutres pintats a la Xina durant el segle XIV i altres Importants Bens Culturals. Per construir la porta actual es va fer servir formigó (com tantes altres reconstruccions de la època), però copia perfectament els detalls de la seva predecessora de l’Era Edo.

sensoji06

C – Temple principal (本堂)

Kannondō (観音堂)

El temple principal es va construir per primer cop l’any 628, i ha estat destruït i reconstruït diverses vegades, la principal per ordre de Tokugawa Ieyasu el 1649, construcció que va resistir fins els bombardejos de la II Guerra Mundial. L’edificació actual es va construir el 1958 gracies a les donacions de centenars de milers de fidels. En la seva reconstrucció es va fer servir formigó, una solida estructura de bigues d’acer i teules de titani, encara que manté els detalls de la seva predecessora de l’Era Edo. L’element que més destaca es el sostre, que es molt més pronunciat i alt del que es habitual, i que permet que se’l pugui veure des de força distancia.

A la part posterior es troba el nanjin (santuari interior), de 4.5 metres d’amplada i 6 metres d’alçada, i dividit en una sala anterior i una posterior. La estàtua de Bodhisattva Kannon que es va amagar de la visa dels humans es troba a la sala posterior, mentre que a l’anterior es pot veure el duplicat idèntic realitzat per Ennin, en un zushi (temple miniatura) daurat denominat Gokuden. També hi ha diverses figures de Kannon que alguna vegada van portar personalitats diverses, com els shogun de la Era Edo o membres ordenats sacerdots de la família imperial. A dreta i esquerra del gokuden hi ha les deïtats protectores budistes Bonten i Taishakuten. A la part posterior del nanjin hi ha una estàtua de Fudo Myo-o (a l’esquerra) i una de Aizen Myo-o (a la dreta), els ajudants de Bodishattva Kanon.

sensoji08

sensoji10

sensoji09

D – Pagoda de cinc pisos (五重塔)

Aquesta pagoda, construïda l’any 942, va ser reconstruïda per Tokugawa Iemitsu al igual que Kannondō i Hazōmōn.

La pagoda va ser declarada tresor nacional pel govern el 1911, però també es va cremar a causa dels bombardejos durant la II Guerra Mundial. Reconstruïda el 1973 gracies a les donacions populars, actualment se li ha afegit un lloc per deixar les tabletes funeràries i les oficines del temple. A més a més, conté les restes òssies de buda, unes relíquies donades per Sri Lanka.

sensoji07

Fins aquí els edificis principals del complex de Sensō-ji. En el proper article visitarem els altres temples que hi ha dins els terrenys de Sensō-ji.

Informació important:

  • Lloc: Sensō-ji (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de les línies Tobu Iskytree, Metro Ginza, Tsukuba Express o Metro Toei (sortida A4).
  • Àlbum de Flicker: Temples de Tōkyō
%d bloggers like this: