Archive for the ‘Paisatges’ Category

Shugaku-in Rikyū Imperial Villa

El passat dijous, 13 de juliol, aquest bloc va complir vuit anys i, per celebrar-ho, el primer article d’aquest novè any del nostre viatge virtual junts crec que es molt encertat que sigui el primer de la sèrie d’articles en els que, com ja us vaig anunciar en la darrera ocasió, parlaré sobre aquells llocs que encara no he visitat, però que sens dubte estaran en la meva “llista de desitjos” per visitar en una propera ocasió. De fet, al lloc del que parlaré avui ja hi he intentat anar en un dels viatges anteriors, però no va ser possible. M’estic referint a la vil·la imperial Shugaku-in Rikyū.

Shugakuin03

Shugaku-in Rikyū (修学院離宮) està situat a l’extrem nord-est de la ciutat de Kyôto, als contraforts del Mt. Hiei. La seva construcció es va iniciar el 1655, durant el període Edo, dins els terrenys d’un antic temple amb unes magnífiques vistes, i es van acabar quatre anys més tard. Les seves quasi 55 hectàrees havien de servir com a tranquil lloc de retir per a l’Emperador Retirat Gomizuno-o. Actualment està format per tres residències, però en el moment de la seva construcció només en tenia dues, les anomenades vil·les inferior i superior. La que actualment es coneix com vil·la mitja va ser construïda posteriorment per a la Princesa Akenomiya a partir de un antic temple de la zona, Rinkyu-ji, al que se li van afegir els llocs coneguts com a Rakushi-ken (el primer edifici construït per a la princesa) i Kyaku-den (originalment construït al Palau Imperial de Kyôto Omiya com a residència de la Emperadriu Dowager, Tofukumon-in, i mostra algunes pintures espectaculars de les carrosses del Gion Matsuri, pintades per Gukei Sumiyoshi) per formar la vil·la actual.

Les vistes des de aquesta vil·la son espectaculars (es diu que l’Emperador va trigar 10 anys a trobar un lloc amb les vistes suficientment bones per que decidís construir-hi aquesta casa de camp imperial). Com ja he dit, actualment està formada per tres vil·les unides per camins envoltats de pins, però aquests en realitat no son més que addicions construïdes durant el període Meiji, anteriorment no hi havia més que uns camins estrets envoltats d’arrossars.

Els jardins, probablement el millor de la visita, son del tipus anomenat de “paisatge prestat”, en que el propi entorn s’engloba en el disseny per obtindre un efecte més impressionant. Al llibre de “Historia y Arte del Jardín Japonés”, escrit per Javier Vives i publicat per Satori Ediciones, el posen com exemple de jardí de l’època (especialment el de la vil·la superior que inclou un llac per crear un jardí de passeig al seu voltant).

Shugakuin01

Shugakuin02

Però a més de la seva espectacularitat, els jardins també son la seva pitjor “maledicció” per visitar-los, i es que al tractar-se d’una vil·la imperial, per poder visitar-los cal reservar una hora, ja que les visites son rígides, amb reserva prèvia (només hi ha cinc visites al dia), i en els moments en que els jardins son espectaculars pel canvi de colors amb les estacions, ràpidament s’omplen de visitants (motiu pel que no els vaig poder visitar quan ho vaig intentar), així que si ho voleu aconseguir us recomano que esteu molt atents a la data en que podreu reservar un lloc per a la visita.

Respecte a la visita en si mateixa, suposo que seguirà les línies generals de les visites als altres llocs imperials. Has d’arribar una mica abans de la hora fixada, al principi et fan entrar a una recepció on pots veure un vídeo relacionat amb la visita, i després fas el recorregut (que en aquest cas es de 3 km amb algunes pujades relativament fortes), que està prefixat i delimitat (no es pot entrar en cap dels edificis, només veure’ls per fora), amb un guia, i un altre empleat al final per que ningú es quedi massa ressagat (això si, pot ser bastant permissiu permetent fotografies mentre el grup segueix avançant).

Shugakuin04

Per arribar-hi, des de l’estació de Kyôto  cal agafar la línea JR Nara fins l’estació de Tofukuji, on canviarem a la línea Keihan fins la seva estació termini, Demachiyanagi. Des de allà, amb el ferrocarril Eizan, arribarem a l’estació Shugakuin (els jardins estan a uns 10-15′ caminant). En total es triga uns 40′.

Nota: les fotos han estat obtingudes de la Wikipedia, sota llicència CC BY-SA 3.0 i son propietat de l’usuari Daderot.

Nikkō (日光)

Nikkō es una població situada suficientment a prop de Tōkyō com per convertir-se en una excursió d’un dia habitual des de ella, especialment per veure un dels complexos de temples més gran i important de tot Japó. Malgrat això, qui vulgui veure tots els atractius que ens ofereix aquesta població, que no son únicament els temples, potser caldria que es plantegés altres possibilitats, fins i tot la de pernoctar-hi, ni que fos un o dos dies.

nikko01

El complex de temples pel que es especialment famós Nikkō es pot veure en un sol dia sense gaires problemes, fins i tot havent de fer el viatge d’anada i tornada des de Tōkyō, però si ho volem veure amb calma, la veritat es que poc temps més ens quedarà per veure, per exemple el Parc Nacional Nikkō, el Chūzenji-ko i les cataractes de Kegon. O fins i tot el poble de Yumoto. I no parlem ja de Nikkō Edo, un parc temàtic ambientat a l’Era Edo.

Així doncs, tal com jo ho veig, teniu diverses possibilitats per veure la zona. Des de Tōkyō podeu fer una sortida d’un dia, per veure la zona de temples amb calma o, si els visiteu una mica més “per sobre”, esgarrapar suficient temps per agafar l’autobús per acostar-vos a Chūzenji-ko i les cataractes. Un altre possibilitat es contractar una excursió amb autocar d’un dia des de Tōkyō, que generalment inclourà la visita als temples, el parc nacional i el llac, però tot vist de forma massa precipitada i incompleta, motiu pel que personalment no us la recomanaria. Finalment, hi ha la possibilitat de pernoctar un o dos dies, de forma que pugueu veure de forma tranquil·la i assossegada tot el que aquests paratges ens deparen.

nikko03

nikko04

Jo he estat dues vegades a Nikkō, la primera en una excursió en autocar, i la segona viatjant des de Tōkyō, però si aconsegueixo tornar-hi un tercer cop (que es el que desitjaria), estigueu ben segur que m’hi estaré com a mínim un parell de nits. Fins ara he pogut veure amb calma els temples, del cop que hi vaig anar pel meu compte, ja que el primer cop amb prou feines ho vaig veure per sobre, i tinc una lleugera idea de com es el llac i la cataracta, de forma que si hi torno serà, com he dit, per estar-m’hi uns dies, de forma que pugui veure com han acabat les obres de reconstrucció que estaven endegades el darrer cop que hi vaig anar, però dedicar-hi també el temps necessari als voltants, així com un dia de diversió al parc temàtic Edo Wonderland.

Informació important:

  • Lloc: Nikkō (Pref.Toshigi)
  • Com arribar-hi: des de Tōkyō tenim dues possibilitats:, agafar la línea Tobū-Nikkō des de Asakusa, que triguen entre dues hores i una hora quaranta-cinc minuts, depenent de si agafem un ràpid o un express (es possible que haguem de fer transbordament a Shimo-Imaichi); i si tenim el JR Pass podem agafar els trens JR, agafant un shinkansen des de Ueno fins Utsunomiya (50 minuts), on canviarem a la línea Nikkō (45 minuts). L’estació de JR està situada a menys de 1 minut de distancia de la de la línea Tobū.

nikko02

El Mar Interior de Seto (瀬戸内海)

Entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū hi ha una gran superfície marina anomenada Mar Interior de Seto. Es un mar plagat d’illes de mides molt diverses. Algunes son molt conegudes i be valen una visita (com Miyajima, Naoshima o Shodoshima), però es el propi conjunt visual del Mar Interior de Seto el que realment val la pena veure. I per fer-ho hi ha diversos llocs especialment interessants per tindre vistes panoràmiques de diverses parts d’aquest mar i les seves illes (si el temps acompanya, es clar).

Oficialment el Mar Interior de Seto està delimitat per: a l’Oest pel límit Sud-est del Mar del Japó; a l’Est per una línia que va des de Takura Saki (34°16’N), a Honshū, fins Oishi Hana, a l’illa d’Awaji, i a través d’aquesta illa fins Sio Saki (34°11’N) i fins Oiso Saki, a Shikoku; al Sud per una línea que uneix Sada Misaki (33°20’N), a Shikoku, amb Kyūshū; y al Nord està delimitat per l’illa de Honshū.

SetoInlandSea01

Les dues illes principals que delimiten aquest mar estan unides per tres grans ponts, veritables miracles de l’enginyeria. L’autopista Kobe-Awaji-Naruto uneixen Hyōgo amb Tokushima (a Shikoku), però una bona part del recorregut travessa l’illa d’Awaji, i al travessar el mar segurament estarem més pendents dels remolins que es formen allà on les aigües del mar interior s’uneixen amb l’Oceà Pacífic. El Gran Pont de Seto (de fet una sèrie de set ponts i viaductes) que uneix Okayama amb Kagawa es perfecte si vas amb el tren (el Marine Liner de JR), encara que ho veurem una mica “encaixonats” per les estructures dels ponts. També hi ha un pont per l’autopista Nishiseto que comunica les prefectures de Hiroshima i Ehime, però d’aquest no en tinc cap referència per poder dir-vos si val la pena per tindre una bona visió del mar interior.

SetoInlandSea07

SetoInlandSea06

Però al marge dels ponts, que ens permeten veure el mar “des de dins”, hi ha diversos punts privilegiats que també ens permeten tindre una bona visió del mar interior. Els més coneguts i que segurament visitareu igualment per altres causes son el Mt.Misen a Miyajima i Kotohira.

A Kotohira, al cap de munt dels milers de graons que us porten fins al punt més alt del complex de temples de Kompirasan, es te una gran visió de part del mar interior… si el temps acompanya. Personalment només vaig poder veure ombres difuses per que aquell dia estava núvol i plovia intermitentment, però a la vista de la guia que hi havia per identificar els principals elements geogràfics (com a tots els miradors), la vista deu ser excepcional.

SetoInlandSea03

SetoInlandSea02

Per altre banda, a Miyajima, si puges al Mt.Misen, ja mentre puges el tram final amb el telefèric, pots començar a albirar bona part del mar interior proper a la costa de Hiroshima, i un cop a dalt de tot, al Observatori Shishiiwa ho pots admirar a plaer. Però encara hi ha més possibilitats, ja que si segueixes el camí fins al cim del Mt.Misen, allà hi ha un altre observatori que ens permet tindre una visió de 360º al voltant sense gairebé cap impedimenta. Des de allà dalt podem veure una gran extensió del mar interior, la costa (i la ciutat) d’Hiroshima, així com la costa de Shikoku si el dia es prou clar. I en mig tota una sèrie d’illes grans i petites, les grans extensions de conreus marins (majoritàriament ostres), i fins i tot una visió no tan habitual d’Itsukushima.

Sens dubte hi ha d’altres indrets des de on es pot admirar el Mar Interior de Seto, però els que us he mencionat aquí sens dubte son també punts turístics de primer ordre que per si mateixos justifiquen una visita, així que les vistes les podeu considerar “un plus” per fer encara més interessant la visita.

SetoInlandSea05

SetoInlandSea04

Kyôto Gyoen

Al centre de Kyôto hi ha un gran parc gegantí que mesura 700 x 1300 metres, cosa que representa unes 65 hectàrees de terreny. Dins el Kyôto Gyoen, que es el nom d’aquest parc, tothom pot fruir d’amples zones arborades, així com veure el que queda de l’antic centre de poder imperial, i es que es en aquest parc on es troben el Palau Imperial i Sento Gosho (el Palau de l’Emperador Retirat), dels que ja us en vaig parlar, i que son la causa de que també se’l conegui com a Parc Imperial.

No totes les zones son de lliure accés, ja que als palaus cal reservar hora de visita a l’Agencia Imperial, i algunes zones son privades i no s’hi pot entrar, però en general es un parc obert gratuïtament a tothom, un pulmó verd en mig de la ciutat.

Vista aèrea

Vista aèrea

L’aspecte actual del parc es el que va adquirir durant l’Era Meiji. Abans d’aquesta època els carrers que ara estan formats per grava i envoltats de verd, estaven envoltades per les residències d’unes 200 famílies nobles de la cort imperial, creant en conjunt un poble aristocràtic. Quan el 1869 la major part dels aristòcrates es van traslladar a Tokyô seguint a l’Emperador i el govern, l’àrea va quedar ràpidament dilapidada. Quan l’Emperador va tornar el 1877, el va colpir durament veure l’estat en que havia quedat tot, i va signar un decret pel qual s’havia de preservar al zona i tornar-la a la seva bellesa original. Aquest decret, conegut com Projecte Imperial de Preservació, va assentar les bases per crear un jardí imperial, marcant així el inici de l’actual Kyôto Gyoen.

Mapa original

Mapa original de la zona

Mapa actual

Mapa actual de la zona

Actualment al parc hi ha uns 15.000 arbres, la major part concentrats als voltants de la porta Kenreinon, on es troben els millors exemples de càmfora, ortigues, rosers i gingko, i una bona quantitat d’arbres per tenyir el parc de colors segon l’època de l’any, com pruners, presseguers, cirerers, arces i murtes.

Shushui-tei

A més a més, al parc hi ha diversos punts d’importància històrica com Hamaguri Gomon i Saikaimachi Gomon, representatives de les nou portes exteriors, i el Shushui-tei, una casa de té que pertanyia a la residència d’una antiga família de Kuge (nobles de la cort).

La visita al Kyôto Gyoen es bastant recomanable, especialment si es volen visitar els palaus imperials, ja que el temps entre visites es prou gran com per poder fruir del parc amb molta tranquil·litat entre una i l’altre.

Kyôto Gyoen

Entrada Palau Imperial

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Com arribar-hi: per arribar al Parc Imperial hi ha diverses opcions, com la parada de ferrocarril Keihan-Marutamachi, a la línea Keihan (ferrocarrils privats, no val el JR Pass), o la parada de metro Imadegawa, a la línea Karasuma.
  • Àlbum de Flickr: Kyôto

Kôkoen (好古園)

Si parlem de Himeji, tothom pensarà immediatament en el Castell de Himeji, un monument realment espectacular, gran i que sens dubte seria un pecat no visitar-ho, però que per a molta gent es l’únic interessant del lloc. Res més fals, ja que a  l’ombra del castell podem trobar uns jardins interessantíssims per passejar-hi i estar una estona relaxats (relaxació que si estàs realitzant un curt viatge a Japó amb ganes de veure el màxim possible segurament costarà d’aconseguir).

Aquests jardins, anomenats Kôkoen, o també Nishi-Oyasiki-ato, es van construir el 1992 per commemorar els 100 anys de la municipalitat de Himeji. Estàn formats per nou jardins separats seguint l’estructura de l’antiga residencia del Senyor de l’Oest (Nishi-Oyasiki) i altres cases samurais de la zona.

El nom de Kôkoen deriva de kokodo, que era el nom de la sisena escola provincial del Japó, fundada el 1692 a Himeji per Lord Sakai, senyor de Himeji en aquella època.

Els jardins capten l’essència de l’era Edo i inclouen diversos elements d’especial interès, des de una casa de té on per uns 500円 podeu fruir d’una autèntica cerimònia del té, passant per reconstruccions de les portes que històricament hi havia a la zona, fins a zones per contemplar amb calma i tranquil·litat la bellesa dels jardins i apreciar les flors i els arbres segons l’estació de l’any en que us trobeu.

En resum, arbres, flors, rierols, cascades i un ambient tranquil i relaxat per complementar perfectament la visita al majestuós Castell de Himeji que s’enfila per sobre d’aquests jardins. Una visita obligada encara que si la voleu fer amb prou tranquil·litat us obligui a dedicar un dia sencer a Himeji. Molta gent complementa la visita al castell pel matí amb algun altre visita (com Kobe) per la tarda. Jo lamento realment no haver-hi pogut dedicar prou temps, així que malgrat haver-hi estat, considero que Himeji encara està en la llista de “pendents” (fet reforçat pel fet que el castell es mereix una segona visita sense cap mena de dubte).

Informació important:

  • Lloc: Himeji  (Pref.Hyogo)
  • Com arribar-hi: aquest jardí està a pocs metres de la sortida del castell de Himeji, anant cap a la dreta. Si agafeu l’autobús turístic, la parada corresponent es diu igual que els jardins, i es la número 7 (es triguen 5 minuts en bus o 15 caminant des de l’estació JR).
  • Cost: 300 円, o 720円 en una entrada que combina l’accés als jardins i al castell.
  • Àlbum Flicker: http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/72157626903395157/

%d bloggers like this: