Archive for Setembre de 2013|Monthly archive page

Què menjar al Japó: matsuris

Els festivals japonesos, o matsuris, tenen molts atractius que fan molt recomanable assistir a qualsevol que us pugueu trobar (o encara millor, planificar) durant un viatge al Japó. Segons la seva importància i duració, en ells podem trobar diversos elements, des de simples processons i desfilades per commemorar el motiu del matsuri, fins a atraccions i botigues de tota mena. Però si hi ha una cosa que es comú a tots els matsuris, siguin pel motiu que siguin, i durin el que durin, son les paradetes de menjar. Podrà variar el nombre i la varietat, podran tindre algun tipus de “plat” estrella segons el lloc o el motiu del matsuri, però segur que no faltaran.

menjar35

menjar39

Darrerament he pogut comprovar que cada cop estan ocupant més lloc les parades amb menjars estrangers, com els falafel o els dolços que tots podem conèixer, però encara tenen prou vitalitat les parades de menjars molt més tradicionals, o que tot i ser adaptacions de menjars estrangers, porten tant de temps dins els hàbits d’alimentació dels japonesos, que podríem dir que ja en formen part.

menjar41

menjar40

Què podem trobar per menjar als matsuris? Doncs prou varietat com per no poder tastar-ho tot, ni que sigui en porcions petites… a no ser que vulgueu sortir rodant! En l’apartat dels plats característics (però no exclusius) dels matsuris trobem els takoyaki (les famoses boletes de pop), yakisoba, yakitori (pinxos de pollastre) okonomiyaki i unes truites tan carregades que elles soles serveixen com tot un àpat, però també kara-age, nikuman i altres plats originaris de la cuina xinesa però totalment adoptats. En els que es celebren quan encara no fa massa calor també podem trobar oden, i en els més grans es possible trobar una varietat de pinxos molt més variada o específica de la zona, com els de calamar, vedella (a la zona de Hida, per exemple), etc. I si seguim amb la cuina importada, podem trobar, per exemple, frankfurts, encara que al Japó els venen sense el pa, punxats en una vareta de bambú.

menjar42

menjar37

En l’aspecte dels dolços, tenim molts dels que ja vaig mencionar anteriorment al parlar dels dolços japonesos, com el taiyaki i qualsevol altre forma imaginable de preparar-los, o els dango. El que quasi sempre trobaràs també son plàtans, punxats en una vareta de bambú i amb diversos recobriments (majoritàriament xocolata).

menjar38

I pel que fa a les begudes, tot tipus de té en llauna o ampolla, cerveses i altres refrescos, tot i que, tret d’alguna comptada excepció, res que no puguem trobar igualment (i més frescos) en qualsevol màquina expenedora, que amb les que arriben a haver-hi, segur que n’hi ha alguna a prop de les paradetes de menjar del matsuri.

Com veieu, un matsuri no es sol un conjunt d’activitats que ens poden interessar més o menys, ni una forma de veure un dels divertiments preferits dels japonesos, si no tota una experiència culinària que no us podeu perdre sota cap concepte, ni excusa de mal pagador.

menjar36

Informació important:

Què menjar al Japó: sushi

Sushi, el plat més internacionalment conegut de la gastronomia japonesa, i possiblement un dels millors ambaixadors del país del sol naixent arreu del món. Si viatges al Japó es possible que se’t plantegi un dilema a l’hora de decidir si menjar o no sushi. Allà es fàcil poder atipar-te de sushi, però llavors perdràs moltes oportunitats de menjar la resta de la infinitat de magnífics plats de la cuina nipona. I si decideixes que, total, com sushi en pots menjar amb molta facilitat a qualsevol restaurant japonès de la teva ciutat, millor concentrar-te en altres plats, més difícils de trobar al teu país, també t’equivocaràs doncs perdràs l’oportunitat de tastar alguns tipus de sushi que rarament degustaràs fora del Japó. Un veritable dilema!

El sushi es un plat que, fins i tot entre els propis japonesos, no acostuma a preparar-se a casa, si no que sempre s’encarrega a algun lloc, ni que sigui per acabar menjant-ho a casa. Però no per això es més senzill trobar un restaurant de sushi que, per exemple, un de fideus, a excepció feta d’algunes zones emblemàtiques com el mercat de Tsukiji, on si matines podràs tastar el sushi més fresc del món (hagis pogut visitar o no la subhasta del peix).

Però, on es millor menjar el sushi? La veritat es que la oferta es tan diversa, que gairebé us recomanaria provar totes les opcions si en teniu l’oportunitat (i de pas saciar un irrefrenable desig de menjar sushi que pugueu tindre), al cap i a la fi, com jo ho veig, tan sols hi ha tres possibilitats bàsiques, encara que dins cada una podeu arribar a trobar grans diferencies qualitatives… i, evidentment, de preu.

Kaitenzushi (回転寿司)

El famós sushi giratori es el que podríem considerar “fast food” del sushi, i la veritat es que a alguns llocs, com Barcelona, no te massa bona reputació doncs es una fórmula de la que han abusat els xinesos per donar una certa “credibilitat” als seus restaurants, fent bufets giratoris on el sushi (de com a màxim 2-3 tipus bàsics) es realment minoritari en mig de plats d’arròs tres delícies.

menjar34

Però Japó es un altre univers en aquest aspecte, i anar a un sushi giratori pot ser molt divertit. El concepte ja el sabeu, els platets de sushi van donant voltes per davant dels clients gracies a una cinta transportadora, i al final pagues pels que has agafat (poden tindre preu fix o dependre del tipus, però no he trobat mai cap que sigui “tant com mengis” per un preu únic). A la cinta acostumen a estar tan sols els tipus més comuns, però també van donant voltes uns cartells que ofereixen els tipus menys consumits, per que el puguis demanar quan vulguis. Els “sushimen”, que en aquests casos sempre veus (no com als bufets giratoris de, per exemple, Barcelona), et fan el sushi demanat al instant.

menjar33

Hi ha alguns locals molt més modernitzats, en que els plats que agafes es contabilitzen de forma automàtica per ordinador, i també hi ha una pantalla electrònica per demanar alguns tipus especials, que un cop preparats van directament a la teva taula.

I, tot i que no sol ser tan habitual, en aquests restaurants de vegades també pots demanar alguns plats complementaris i senzills, com una sopa de miso.

Els kaitenzushi son doncs un bon lloc per menjar sushi fins a rebentar, però ves amb compte, que si et passes, la factura final pot donar-te un bon ensurt. I es que al cap i a la fi, el sushi entra massa be com per poder parar sense una gran força de voluntat.

Sushi “sota demanda”

Per a mi el millor tipus de restaurant de sushi. Acostumen a ser restaurants que, si be tenen taules, es caracteritzen per tindre una llarga barra on seus, i a l’altre costat hi ha un sushiman que et va preparant els tipus de sushi que tu li demanis. Es possible que tinguin alguns plats complementaris, o fins i tot alguns “packs” pre-establerts, però el més habitual es que tu demanis un tipus, i et facin 1-2 peces del tipus demanat. D’aquesta forma, tu vas demanant, vas menjant, i quan dius prou pagues pel que has menjat.

menjar31

Així dit, podríeu pensar que son simplement restaurants tipus kaitenzushi, però sense la cinta transportadora, però la veritat es que en aquests la varietat acostuma a ser més gran, especialment en el cas dels tipus de peix menys habituals, i de millor qualitat, sense que per això el preu s’incrementi desmesuradament.

Safates de Sushi

Dins aquesta categoria incloc els restaurants de sushi en que ofereixen unes combinacions predeterminades de peces de sushi per un preu determinat, però també les cases que et preparen el sushi per emportar. En aquests casos pot ser que l’oferta sigui una mica més lliure, i que puguis escollir X peces de determinat tipus, en doncs d’estar prèviament fixat quines han de ser. I si arribem a l’extrem més baix de la qualitat (encara que això no vol dir que aquesta sigui dolenta, sobre tot comparat amb alguns restaurants suposadament “japonesos” a occident) del sushi, tenim les safates preparades que es poden trobar en els konbini.

menjar32

En el cas dels restaurants, la veritat es que els plats son molt atraients, generalment servits en unes safates rodones lacades, que sens dubte heu vist alguna vegada, però personalment no m’acaben de convèncer, doncs encara que tinguin diverses combinacions, el fet de no poder escollir (tan) lliurement, i que en general son més cars, no em compensa la probable millor qualitat que puguin tindre.

menjar30

Però després de parlar tant de on menjar el sushi, queda la gran pregunta de “quin sushi menjar”. Tot i que ara la proporció va normalitzant-se, la veritat es que no fa massa temps que a occident quasi be només podies trobar maki sushi, amb una mica de nigiri en alguns llocs. Actualment el nigiri s’està imposant més, sobre tot si el restaurant japonès es autèntic, però encara es quasi impossible trobar temaki. I sobre la selecció de peixos, la veritat es que, innovacions al marge, hi ha una mitja dotzena de tipus que pots trobar a molts llocs, però la resta es bastant més difícil.

A Tôkyô el tipus més comú es el nigiri, tot i que també trobes maki i, sobre tot, a quasi qualsevol lloc es possible demanar temaki (aprofiteu per provar-ne de tots tipus). Però el més important, podeu tastar tipus que serà quasi impossible que trobeu mai a occident, encara que sense menysprear un petit tast dels més comuns, per comprovar la diferència de sabor.

Si voleu saber més dels possibles tipus de sushi que us podeu trobar, i veure, per exemple, la carta d’un restaurant, us recomano que llegiu aquest article sobre el sushi, on també es parla de tipus molt més locals, i totalment desconeguts en les nostres latituds, de sushi.

Què menjar al Japó: cuina internacional

Hi ha gent que, quan viatja, pretén que les coses siguin el més similars a les de casa seva com sigui possible. Es per això que hi ha gent que busca menjars similars als que està acostumat i no experimenten els sabors locals, be per aprensió, be per xovinisme. A molts llocs això no es cap problema, be per que estan acostumats a rebre turistes i s’adapten als seus gustos, o be, com passa al Japó, per que es habitual trobar restaurants d’altres cuines per satisfer els desitjos dels seus propis habitants. Així, sobre tot a les grans ciutats, es relativament senzill trobar un restaurant espanyol, un italià (sobre tot pizzeries i de pasta), un francès… per mencionar tan sols les cuines a les que estem més acostumats. El menjar potser no sigui exactament igual al que podríem pensar, doncs s’adapta en el possible als gustos locals, però si no volem arriscar-nos amb la cuina local, o sentim una mica d’enyorança de plats més habituals, sempre podem recorre-hi. Personalment crec que es una oportunitat perduda, però cadascú es lliure d’escollir el que menja.

menjar25

menjar24

En qualsevol cas, avui no vull parlar tant d’aquests restaurants de cuina internacional (o al menys no dels de cuines occidentals), si no de dos altres tipus de cuina: l’adaptació japonesa de la cuina internacional i la cuina d’extrem orient (de la Xina i Corea, bàsicament).

Cuina Xinesa i Coreana

menjar28Per història, proximitat, i pel nombre de població immigrada, es evident que la influència de la Xina i Corea es força important, fins el punt que ers habitual trobar barris xinesos i coreans a algunes grans ciutats japoneses. Així, son famosos els “chinatowns” de Yokohama i Kobe, o la zona d’Ôsaka coneguda com a “koreantown”. Però aquestes no son més que zones d’alta concentració de negocis (sobre tot de restauració) relacionats directament amb aquestes cultures. De restaurants xinesos i coreans se’n poden trobar fàcilment fora d’aquestes zones.

menjar27

Sobre la cuina coreana no puc dir massa, doncs tan sols la conec superficialment, però de la cuina xinesa el que si puc afirmar es que no te res a veure amb el que, tret d’algun restaurant molt selecte, es habitual trobar, per exemple, a Espanya. I sobre tot no tenen res a veure amb el que a casa denominen “xino culeiro”. Els restaurants xinesos al Japó, fins i tot els més senzills, t’ofereixen una varietat de plats i sabors que mereixen, com a mínim, un tast. I si aneu en un grup nombrós, fins i tot us recomanaria algun dels menús amb gran varietat plats que ofereixen alguns restaurants per a un mínim de tres a cinc comensals.

menjar23

menjar26

menjar22

Cuina internacional “made in Japan”

En més d’una ocasió ha he mencionat la facilitat que tenen els japonesos per agafar tot allò que els arriba de fora i adaptar-ho als seus gustos. I hi ha una sèrie de plats en que realment han fet això amb resultats molt saborosos. Coses tan comuns per a nosaltres com una hamburguesa, l’han tret del seu panet i te la poden oferir amb un acompanyament molt més saludable que el de les hamburgueseries, tot servit sobre una planxa que permet acabar de fer la carn (generalment aquestes hamburgueses son considerablement gruixudes).

menjar29

I el mateix es podria dir de certes formes de presentar la pasta, que difereixen bastant de la italiana. Son plats que es poden trobar en diversos restaurants, com els anomenats “familiars”. Pels més conservadors en qüestions culinàries, es una bona forma de menjar el que els agrada, amb un cert “toc japonès”, de forma que ni que sigui de passada, hagin aprofitat una mica més el viatge. I també es una bona opció pels que ja estiguin farts de menjar “arròs amb…”.

Què menjar al Japó: obentō (お弁当)

Existeix des de fa molts segles (ja hi ha referències al període Kamakura, al segle XII), etimològicament significa “convenient”,  i en el fons no es diferència gaire de la nostra famosa carmanyola, però sembla que la versió nipona te un atractiu molt més especial, segurament per tot el treball que s’acostuma a posar en la seva elaboració i per la gran popularització a través de pel·lícules i animes (hi ha fins i tot una sèrie en la que es el seu protagonista absolut). Estic parlant, com segur ja heu esbrinat, del bentō, o de els caixes de menjar per emportar.

menjar18

Es molt probable que més d’un hagi somiat en poder menjar alguna vegada un bentō preparat amb tota la cura que generalment veiem que es posa a través de infinitat de material visual procedent del Japó, però si ets un turista visitant Japó es una mica difícil que puguis fruir d’un bentō d’aquest tipus (a no ser que tinguis amics japonesos que te’l preparin o et deixin una cuina per preparar-ho), però no per això et quedaràs sense tastar-ne. De fet, el més probable es que en tastis bastants.

De bentō n’hi ha de molts tipus, doncs als japonesos sembla que els encanta això de dir de forma lleugerament diferent coses similars, però no iguals. Així, per exemple, es molt fàcil que acabeu tastant un ekiben (bentō que venen a les estacions de tren), o un Hokaben (bentō preparats a botigues especialitzades). Però també es poden denominar segons el seu component principal, així que no entraré en detalls sobre totes les possibles variacions.

menjar20

menjar19

A nivell pràctic, si ets un turista el bentō es especialment adequat durant viatges llargs (per exemple en shinkansen), quan fas una excursió i no saps si trobaràs un lloc per dinar pel camí, o no vols parar-te massa temps per menjar, si fas un hanamí o activitat similar… i personalment també considero que son molt “convenients” per sopar després d’una llarga jornada en que segurament no tindràs ganes de sortir del lloc on t’allotgis per sopar. Moltes vegades, quan he tornat molt cansat cap al ryokan, de camí he parat a un konbini, he comprat algun bentō per menjar després d’un relaxant bany al ofuro, i ja no m’he hagut de preocupar per sortir a sopar, descansant molt millor per estar al dia següent en forma.

Pel que fa a la composició dels bentō, la veritat es que la diversitat es tan gran, que seria tasca impossible descriure’ls tots. El que si es pot afirmar que tenen en comú, com en quasi tot el que pots arribar a menjar al Japó, es que sempre serà menjar molt fresc, del mateix dia. Recordo que, en una ocasió, tornant cap al ryokan estàvem tan esgotats que vam decidir sopar uns bentō ja que hi havia una botiga especialitzada al costat de l’estació del metro. Un es va enamorar d’un bentō espectacular (i molt econòmic) que hi havia a l’aparador, i el va voler tant si com si. El problema es que a la botiga l’havien acabat, i només quedava el de mostra (era de veritat, no una representació en cera com passa als restaurants). Era tan l’afany que tenia per aquell bentō, que va dir que li era igual, que el de mostra li anava be, però la dependenta es va negar a vendre-se’l, i davant de la seva insistència, va agafar la caixa i la va tirar a les escombraries. Quan estranyat el meu amic em va demanar que li preguntés per què havia fet allò, la dependenta va dir que la caixa havia estat a l’aparador des de el matí, que a migdia li havia donat el sol, i que per tant era impossible que estigués bo. Per això no ens el podia vendre… segur que a Espanya hauria passat el mateix (sorna mode on).

Però, tot i que qualsevol bentō serà fresc, i bastant bo, també es poden trobar moltes diferències, especialment de qualitat. Així, els bentō de les estacions de tren acostumen a tindre molt millor presentació, ser més bons, i moltes vegades contenen ingredients típics de la zona, mentre que a l’altre extrem, els que pots comprar als konbini, tot i estar bons, no ho son tant, son més senzills, i serveixen més per alimentar-te que per assaborir-los (encara que de vegades el fet que te’ls poden escalfar al microones allà mateix pot fer que guanyin molts punts davant dels que t’has de menjar freds al tren).

menjar21

En resum, que si be no es gaire probable que pugueu menjar un d’aquells bentō amb frankfurt tallat com si fos un pop, o cares especials en l’arròs, de bentō segur que en tastareu en qualsevol viatge al Japó.

Informació important:

Què menjar al Japó: fast food

Es molt habitual que s’equipari la paraula “fast food” amb “menjar escombraries”, malgrat les campanyes promocionals de les principals companyies del sector per rentar la seva imatge. Tot i això, al parlar dels fast food al Japó no podem fer una equiparació tan senzilla, al menys amb la meva valoració del que literalment vol dir fast food.

menjar13

Es cert que el Japó te la seva quota de cadenes multinacionals de “fast foods”, no sols d’hamburgueseries com McDonalds, si no també d’altres productes com Mr.Donuts o Subway, per posar tan sols alguns exemples. Fins i tot tenen les seves pròpies companyies del sector, com Mos Burger o Lotteria. Però també tenen un tipus de menjar que jo qualificaria de fast food, malgrat que l’únic que tenen en comú amb el concepte occidental es que es suposa que son llocs per menjar ràpidament i marxar, no estar-s’hi amb més calma i fruir del menjar sense engolir-ho. I dic que “es suposa” per que la veritat es que els de tipus “occidental” la gent moltes vegades els fa servir com a llocs de reunió econòmics, quasi com una cafeteria.

Però anem a pams, que fins i tot les hamburgueseries més occidentals tenen les seves particularitats.

Hamburgueseries

menjar15

Parlar tan sols d’hamburgueseries al referir-se a les cadenes de restaurants fast food que segueixen el model occidental es generalitzar massa ja que el mateix concepte es pot aplicar a altres productes com els donuts i els entrepans, però deixeu-me que ho generalitzi així ja que es una forma que tothom comprendrà.

Al Japó hi ha diverses cadenes nord-americanes que operen bàsicament de la mateixa forma que a occident, i n’hi ha moltes més que han intentat entrar en el mercat japonès i han fracassat (com Burger King, i crec que també Wendy’s). Ara la més important es McDonalds, que després d’uns inicis que la van conduir al fracàs, ha aconseguit remuntar i assentar-se amb prou solidesa en el mercat nipó. El mateix han aconseguit altres companyies com Kentucky Fried Chicken, Mr.Donuts o Subway, però en tots els casos això ha estat possible únicament gracies a un procés d’adaptació als gustos japonesos, fins el punt que si be pots seguir degustant productes tan significatius de la marca com un BigMac, generalment inclouen nous productes exclusius pel mercat japonès.

menjar16

També existeixen les cadenes pròpies del país, com Lotteria i Mos Burger, que tot i funcionar com les multinacionals, ofereixen una sèrie de productes molt més ajustats als gustos locals, i no es queden estancades en l’oferta habitual, si no que constantment estan “inventant” noves opcions, amb més o menys èxit, com hamburgueses de ramen, hamburgueses negres o autèntiques gratacels d’hamburgueses.

Fast foods tradicionals

menjar14

A falta d’un nom més adequat, anomeno fast food tradicionals als restaurants que, amb un esperit de menjar ràpid, serveixen productes propis de la cuina nipona com fideus, curris i bols d’arròs amb diversos complements per sobre. Aquests restaurants també solen formar part de cadenes, com es el cas de Yoshinoya (arròs amb verdures i carn), Curry House CoCo (curris), etc., però també hi inclouria una infinitat de petits restaurants que es poden trobar per tot arreu.

Aquest restaurants es caracteritzen per ser més aviat petits, oferir un únic tipus de menjar, encara que les variants poden arribar a ser molt nombroses, generalment no tenen taules si no una llarga barra amb tamborets, i moltes vegades més que demanar al cambrer, el que has de fer es treure un tiquet amb el que vols a una màquina que hi ha a l’entrada, i entregar-ho al cambrer.

menjar17

Així doncs, en cas de viatjar al Japó, encara que hagis decidit tastar tan sols cuina japonesa, els fast foods no son una opció per menjar que jo descartaria immediatament, ni tan sols els del tipus hamburgueseria. Poden ser molt pràctics per un menjar ràpid que et permetrà matar el cuc de la gana sense perdre massa temps de visites, disponibles a gairebé qualsevol hora (alguns no tanquen les 24h), que en general no ofereixen mal menjar, força econòmics (pots menjar prou be per menys de 1000円) i que pots trobar per tot arreu.

%d bloggers like this: