Archive for Agost de 2011|Monthly archive page

Kangojinja (漢国神社)

Una de les primeres coses que faig al arribar a qualsevol ciutat que visito com a turista, especialment si es la primera vegada, es anar a la oficina de turisme a demanar mapes i informar-me de que es el més interessant de la ciutat. Be, normalment per confirmar el que ja he buscat abans del viatge sobre ella. Per què ho faig si ja se el que vull veure? Doncs per diverses causes. En primer lloc, per que soc un col·leccionista compulsiu de material turístic (sempre torno amb una quants kilos de paper en follets, prospectes, mapes, etc.), en segon lloc per si la meva visita coincideix amb quelcom especial (festivals, celebracions, aniversaris, exposicions temporals…), però sobre tot per que m’agrada veure la cara que acostumen a posar quan els pregunto “què mes hi ha?”. Es evident que no estan massa acostumats a que la gent els demani informació de coses més enllà de les que s’acostumen a promocionar i que son les que pots trobar a qualsevol guia de viatges.

I el santuari que avui us mencionaré es un d’aquests exemples. En aquest cas no me’l van mencionar a l’oficina de turisme, però si que el vaig veure quasi com una marca anecdòtica en un plànol de la ciutat. Kagojinja es un santuari molt petit, amagat entre les cases, però molt a prop del carrer principal pel que tothom passa per anar als temples més coneguts de Nara, com Tôdaiji o Kasuga Taisha. Kagojinja es troba a 5’ caminant de l’estació Nara de la companyia Kintetsu, i a 15’ de l’estació Nara de JR,  a un parell de carrers de la principal avinguda comercial que porta de l’estació JR al parc de Nara i la zona dels temples.

Com a nota curiosa, cal dir que el 19 d’Abril, a aquest temple es celebra el Manju Festival per commemorar la mort de Lin Jingyin, la persona que va fer el primer manju japonès (el manju es un tipus de wagashi o dolç tradicional japonès que acostuma a tindre una massa exterior a base de farina, pols d’arròs i fajol, i farcit d’azuki).

Suposo que us preguntareu “I què te que veure Kangojinja amb tot el que he dit al principi?”. Doncs que Kangojinja es un dels exemples més clars del que cal fer, des de el meu punt de vista, al visitar una ciutat: sempre que sigui possible no has de cenyir-te als recorreguts preestablerts. Moltes vegades donant una volta per un carreró que amb prou feines surt al mapa, donar una petita volta per arribar als llocs, o simplement “perdre’s una mica per la zona”, us permetrà no sols copsar l’esperit del lloc, si no que moltes vegades també us permetrà descobrir petits raconets molt agradables i tranquils que potser no tinguin una importància històrica tan gran com els llocs situats a les rutes habituals, però que poden ser més bonics o interessants en altres aspectes que tots els “habituals” junts.

Anuncis

Matsuri (お祭り)

Foto: Arturo

Si hi ha alguna cosa que tots heu vist en algun reportatge, pel·lícula, manga o anime es sens dubte un matsuri, o festival. De matsuris ni ha durant tot l’any per les causes més diverses, però el més habitual es que tinguin lloc durant l’estiu, quan fa mes bon temps per sortir a divertir-se, i quan acostumen a acumular-se els motius per celebrar els matsuris.

I la veritat es que amb la calor dels darrers dies t’entren ganes de posar-te un yukata i anar a algun. Personalment he estat a més d’un matsuri durant els diversos viatges a Japó que he fet, però voldria destacar-ne un per sobre de tots, principalment per què es el més complert que he vist. En ell vaig poder veure realment tots els elements que de forma conjunta o dispersa havia pogut veure en documentals, pel·lícules i animes: cases del terror, paradetes per fer punteria o pescar peixets, botigues per comprar de tot i, evidentment, moltes paradetes de menjar i la possibilitat de ballar al ritme del taiko central. Tot això i mes ho podeu veure en el següent vídeo resum de la part més “festiva” de la celebració.

I he dit la part més festiva per què a més a més, hi havia diverses activitats puntuals, com la demostració de dispar amb teppô, el concert de taiko o l’actuació dels Power Rangers, dels que ja us n’he parlat en entrades anteriors d’aquest bloc.

Es cert que per entrar a aquest matsuri s’havia de comprar una entrada (700 円), però en cap altre festival he vist actuacions com les abans mencionades, i durant els dies del matsuri (aproximadament una setmana), el castell tancava les seves portes més tard, cosa que et permetia visitar-ho amb la mateixa entrada del festival.

I fins i tot tenies l’oportunitat de llogar una armadura de samurai per fer-te unes fotos, o fins i tot passejar-te pel lloc vestit així, i potser fins i tot ballar una mica amb l’armadura.

Foto: Arturo

I que dir sobre les paradetes de menjar… podies trobar de tot, i hi havia una amplia zona de taules per poder menjar-t’ho tranquil·lament, al costat mateix del camió de cervesa de la Kirin, que per cert es el més pràctic que he vist mai. Arribes, aparques, obres el lateral del camió i ja tens preparats els bocs per servir la cervesa… si no et despistes massa amb la noia de Kirin, amb un ajustat vestit vermell i que treia la respiració (tant que se’m va passar fer-li una foto i haureu de creure en la meva paraula).

Uf! Potser que pari de parlar del matsuri, que ja m’estic imaginant de tornada al Japó i anant a un d’estiu per refrescar-me de la calor que tinc ara mateix.

Foto: Arturo

Ruta Higashiyama (東山遊歩道)

Ja us he parlat varies vegades de Takayama i les seves atraccions principals, però encara no us he dit que Takayama també es un lloc magnífic per fer passejades. A la ciutat es poden seguir diverses rutes perfectament senyalitzades, però una de les més maques i més complertes es l’anomenada Ruta Higashiyama o ruta de les Muntanyes de l’Est (tot i que no cal pujar muntanyes). Es tracta d’una ruta d’uns 4 km que es pot fer en unes 2 h i et permet, a més de visitar nombrosos temples, tindre bones vistes de la ciutat (allà on els arbres t’ho permeten).

En total son 13 temples i 5 santuaris situats en un àrea elevada a l’Est del centre de la ciutat. Aquest districte de temples deu els seus orígens a Nagachika Kanamori, que va agafar el nom del districte equivalent de Kyoto mentre traslladaven els temples i santuaris a aquesta localització. Aquesta ruta permet als visitants fer un tranquil passeig per boscos frondosos en mig de temples i santuaris molt tranquils, des de el Temple Kyushoji a l’extrem Nord-est fins al Parc Shiroyama. Es un recorregut recomanable en qualsevol època de l’any, però molt especialment a la tardor, quan la major part dels arbres canvien el color de les seves fulles.

Els principals temples que es poden veure al llarg d’aquesta ruta son:

Unryuji (雲龍寺): construït al segle XIV o XV, a l’interior es troba la tomba de Naganori Kanamori, el fill gran de Nagachika Kanamori. Un dels tresors del temple es la porta shouroumon, que es diu va ser traslladada des de el castell de Takayama.

Daioji (大雄寺): aquest temple te la porta més impressionant de la zona, i la seva disposició dels edificis fa que sigui el més interessant de veure. A més a més està a un lloc immillorable per admirar els colors de la tardor.

Sogenji (素玄寺): temple construït pel segon governant de Takayama, Arishige Kanamori com a lloc de repòs del seu pare, Nagashika Kanamori. El saló principal, que va ser la cort suprema del shogunat a Takayama, es de l’estil shoin, cosa que el fa ser lleugerament diferent dels altres temples pel seu elegant aspecte.

Tenshoji (天照寺): construït entre 1182 i 1185, aquest temple es conegut per ser on s’hi va estar el sisè fill de Ieyasu Tokugawa, Tadateru Matsudaira, al ser exiliat a Takayama. Les habitacions dels monjos també es fan servir com a hostal per joves.

Hokkeji (法華時): aquest temple es va construir en honor al net de Kiyomasa Kato, Mitsumasa Kato, que va ser exiliat a Takayama. En un racó hi ha una petita estàtua de buda a la que la gent sol orar per prevenir de les malalties. Aquest temple te una gran superfície i un elegant jardí molt ben cuidats i realment impressionants.

Zennoji (善応寺): temple on es troben les tombes de la familia Miki, que va governar la regió de Hida abans de la família Kanamori. Es un temple Zen de la secta Soto on pots experimentar la meditació.

Soyuji: aquest temple se’l coneix per ser on Tesshu Yamaoka va estudiar el Zen durant la seva infantesa. Yamaoka era el fill d’un representant del districte força important en els darrers anys del shogunat i els primers de la restauració. Al temple hi ha les tombes dels pares de Yamaoka i una estàtua seva. El més impressionant però es la gran harmonia que es respira entre les influencies Zen i de la dinastia xinesa Tang en la sala principal.

Al final del camí arribem al Parc Shiroyama, que conté les runes del castell de Takayama, i magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i dels voltants. A més a més, dins aquest parc es troba el temple Shorenji (照連寺), que va ser traslladat aquí des de Shirakawago, i que es suposa es el temple més antic de la secta Jodo Shinshu a tot Japó. Una llegenda diu que el suau sostre de la sala principal va ser construïda emprant un únic cedre gegantí. També son de destacar un jardí amb camins perfectament dissenyats, la campana més antiga de Hida i el saló del tambor. I molt a prop també hi ha un museu dedicat al parapsicòleg Tomokichi Fukurai.

I per acabar la passejada, i depenent del lloc a on tingueu que anar a continuació, podeu travessar la ciutat antiga o, durant la festa de primavera, acostar-vos al temple al voltant del que es centren les activitats, que està situat en aquest extrem de la ciutat antiga.

Power Rangers

Si sou aficionats a l’Anime segurament haureu vist uns personatges enfundats en estranys vestits de colors de vegades molt estridents que fan les delícies dels protagonistes infantils, com per exemple Yaiba a Detectiu Conan o Ultra Heroi a Shinchan. En moltes d’aquestes series els més petits poden fer mans i mànigues per poder anar a veure un espectacle en viu dels seus herois. També es probable que a la televisió hagueu vist la edulcorada versió nord-americana dels més coneguts d’aquests herois a occident: els Power Rangers.

I es que al Japó hi ha tot un gènere dedicat a aquest tipus de personatges: el tokusatsu. No pretenc pas fer una dissertació sobre aquest gènere ja que no en soc pas un especialista. Si voleu més informació al respecte us recomanaria llegir algunes de les entrades del Capità Urias, autor del bloc La Arcadia de Urias, que en sap molt més. No, avui us vull ensenyar com son aquests espectacles de veritat, en viu i en directe, mitjançant un al que vaig assistir amb uns amics. Va ser a un matsuri d’estiu al castell de Nagoya en el que, durant una setmana tenien lloc diferents activitats i espectacles com el que avui us mostraré.

No puc dir que aquell dia varem anar al matsuri expressament per veure els Power Rangers, però si que ens varem donar una mica de presa per no perdre’ns el començament. I es que una mica com a nens si que ens sentíem.

L’espectacle estava format per dues parts (cada vídeo representa una part) amb un petit entremig en el que un dels dolents feia preguntes als nens assistents i els entregava petits regalets. Si heu vist mai un capítol de la sèrie americana, podreu comprovar als vídeos que, entre una representació en viu i qualsevol capítol de la sèrie no hi ha gaires diferències. En viu no apareixen robots gegants, però si la resta d’elements.

El que si em va sobtar molt, especialment tenint en compte el caràcter japonès, es el que va succeir desprès de l’espectacle, una estampida de nens capaç de tirar avall un edifici amb la facilitat de qualsevol enginy d’aquestes series. I es que desprès d’actuar, els herois van estar en una petita carpa al costat de l’escenari firmant i parlant amb els nens. Si, un cop arribats al lloc, tots van formar una cua perfectament establerta i sense problemes per què algú es volgués colar… però les carreres per agafar un lloc a la cua van ser esgarrifoses de veure.

%d bloggers like this: