Archive for gener de 2012|Monthly archive page

Chion-in (知恩院)

Ticket entrada Jardins YûzenChion-in es el temple principal de la secta Jôdo (Terra Pura) del budisme, un complex per 106 edificis grans i petits. Bona part del temple es pot veure lliurement, mentre que per visitar altres parts com els jardins del Hôjo i Yûzen cal pagar entrada, tot i que es possible que algunes zones no siguin accessibles per reformes, o simplement estan fora dels límits del públic (com passa amb bona part de les anomenades Set Meravelles de Chion-in).

La secta de la Terra Pura (Jôdô Shû) basa la seva pràctica en que aquell que invoqui el nom d’Amida Buda aconseguirà la salvació. Va ser fundada per Hônen, qui va néixer el 1133 en l’actual prefectura d’Okayama. Per seguir la voluntat del seu pare es va fer monjo i va estudiar la doctrina budista al Mt.Hiei. Posteriorment va establir-se a Otani Higashiyama per predicar el nenbutsu (una invocació budista) fins la seva mort el 1212. Els seus deixebles van construir una tomba al costat del seu lloc de meditació, però va sofrir a causa de l’època turbulenta que es vivia a la zona, fins que el 1234 Genchi va reparar la seva tomba i va construir el Butsuden (Sala de Buda), el Mieidô (sala amb la imatge de Hônen) i el Sômon (antiga porta principal), passant a nomenar tot el complex Chion-in Ôtani-dera. Es diu que el nom de Chion-in deriva de chionkô, un servei especial realitzat pels deixebles de Hônen pel seu repòs. Malgrat això, no va ser fins a finals del període Muromachi que el temple es va establir com seu principal de la secta. Posteriorment va rebre molt de suport per part de la família Tokugawa, cosa que va fer que s’expandís i progressés molt.

Mapa del Temple

Els elements que destaquen d’aquest temple son:

Miei-dô: el immens temple principal, que es Tresor Nacional, conté la imatge de Hônen i es el punt focal de la fe Jôdo. La porta del Miei-dô te un disseny excepcional que amaga els claus. Va ser reconstruït per Tokugawa Iemitsu el 1639. L’edifici te una escala gegantina, mesurant 35 metres de llarg per 45 metres d’ample, amb una terrassa de més de 3 metres al seu voltant. Una de les curiositats del lloc es l’anomenada “ombrel•la oblidada”, una de les set meravelles de Chion-in.

Miei-dô

Amida-dô: la sala que conté la imatge del Buda Amida està en penombra per afavorir una sensació de pau als visitants. L’edifici va ser reconstruït el 1910.

Amida-dô

Gobyô: aquest mausoleu conté les cendres de Hônen. Va ser reconstruït el 1613.

Seishi-dô: aquest edifici es troba on inicialment estava situada la cabana on Hônen meditava i ensenyava al final de la seva vida. Conté la estàtua de Bodhisattva Seishi, i es l’edifici més antic de Chion-in. Va ser reconstruït el 1530.

San-mon (porta principal): aquest Tresor Nacional es la porta de fusta més gran que existeix al Japó. Te 24 metres d’alçada i 50 metres d’amplada. Hi ha una estàtua de Buda en el segon pis. Va ser construïda per Tokugawa Hidetaka el 1621.

San-mon

Jardins Hôjô: considerat per les autoritats de Kyôto un dels jardins més tradicionals, aquests jardins s’acoblen perfectament a la natura de les Higashiyama, i va ser designat pel monjo budista Gyokuen el 1641.

Jardins Yûzen: aquests jardins van ser re-dissenyats el 1954 per commemorar els 300 aniversari del naixement de Miyazaki Yûzen, el fundador del sistema de tenyit yûzen. Es un jardí modern format per dos jardins, un que obté l’aigua d’un rierol de les Higashiyama, i un altre de roques seques.

Jardins Yûzen

Chion-in també es conegut per les anomenades Set Meravelles de Chion-in. La major part no es troben en zones obertes al públic, però hi ha tres que si.

Una de les que es poden veure es la Wasuregasa (ombrel•la oblidada), que es creu pertanyia al fuster Hidari Jingoro i es considera un amulet contra el foc. La segona es el Uguisubari-no-rōka (terra de rossinyol) en el corredor que comunica Miei-dô i Shuedô. El darrer es el Uryūseki (roca del cogombre), on es diu que una planta de cogombre es va desenvolupar totalment en una sola nit.

Les altres meravelles son: Shiraki-no-hitsugi (taüts de fusta sense decorar) que contenen les estàtues de fusta de Gomi-kinemon (el mestre constructor de la porta) i la seva dona; Nukesuzume (els pardals que van sortir volant), unes portes corredisses on segons la tradició hi havia pardals pintats de forma tan real i esplèndida, que van acabar cobrant vida i van sortir volant; el Sanpō shōmen mamukai-no-neko (el gat que mira en tres direccions), un gat pintat per Nobumasa Kano que sembla que t’estigui mirant directament des de qualsevol direcció; i finalment el Ōshakushi (gran pala d’arròs), una gran pala d’arròs que representa la salvació d’Amida Buda.

Informació important:

  • Lloc: Chion-in (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Cost: gratuït, però cal pagar 300 円 pels jardins Yûzen, 400円pels jardins del Hôjô, o 500円 per una entrada combinada a tots dos jardins.
  • Com arribar-hi: agafar l’autobús 206 i baixar a la parada Chioninmae. També es pot agafar el metro de la línia Karasuma i baixar a la parada Higashiyama. En tots dos casos, desprès cal caminar uns 5 minuts.
  • Pàgina web: http://www.chion-in.or.jp/e/  (en anglès).
  • Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Yasaka jinja (八坂神社)

Entrada lateral al templeYasaka Jinja, també coneguda com Gion Jinja, es un dels santuaris més famosos de la ciutat, i es un dels llocs més populars al que podeu anar. Aquest santuari es conegut per que te un paper fonamental en el conegudíssim Festival de Gion, per que es podria dir que es l’entrada al Parc Maruyama, es el nucli aglutinador de bona part de les activitats relacionades amb el hanabi (aquí es on s’acostumen a posar la major part de les paradetes de menjar i demés que acompanyen aquests festivals), i cada cop més també s’ha convertit en un dels llocs preferits per que els habitants de Kyôto vagin a fer el la primera visita al temple de l’any.

Al arribar al santuari des de Gion ens trobem una porta de dos pisos, amb postes d’un intens color vermell i parets blanques (ro-mon). Aquesta entrada està protegida per guardians shinto. Però també trobem altres proreccions, uns gosssos-lleó coreans (koma-inu) que protegeixen les escales que porten al santuari.

Entrada principal al temple

A la plaça principal del santuari podem veure, a l’esquerra, el Haiden (edifici per les ofrenes) que es combina amb el honden (santuari interior), un escenari per les danses sagrades decorat amb innumerables llanternes que s’il•luminen al fer-se fosc i que han estat donades per diversos patrocinadors (els seus noms estan escrits a les llanternes). També hi ha un estany cobert on es purifiquen els mikoshi i uns edificis per guardar-los. Finalment, tot i que moltes vegades passa desapercebut, també es pot veure un escenari per representar teatre Noh.

Escenari danses sagrades

Escenari Teatre Noh

Yasaka Jinja va ser construït l’any 656, sent dedicat a Susanoo-no-mikoto, el deu de la prosperitat y la bona salut, així com a la seva muller (Kushiinadahime-no-mikoto) i els seus vuit fills, però la major part dels edificis que es conserven daten d’una reconstrucció realitzada el 1654. Inicialment s’anomenava Gion-sha o Kansin-in, però amb la separació entre temples budistes i shintoistes durant la Restauració Meiji, va passar a anomenar-se Yasaka Jinja.

El 869 es va iniciar el Festival de Gion, en el que es passegen omikoshi (temples portables) pels carrers de la ciutat, per tal de demanar protecció davant de les epidèmies que assolaven la ciutat. Actualment encara es realitza aquest festival, que te lloc al Juliol, i que s’ha convertit en una gran atracció turística, conjuntament amb el santuari.

Informació important:

  • Lloc: Yasaka-jinja (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Gos-lleó protectorCost: gratuit.
  • Com arribar-hi: baixar a l’estació Gion Shijo de la línia de ferrocarrils privada Keihan, o a la parada Kawaramachi de la línia Kyôto dels ferrocarrils privats Hankyu, o a la parada d’autobús Gion de les línies 12, 46, 100, 201, 202, 203, 206 i 207. Posteriorment, segons la forma de transport emprada s’haurà de caminar més o menys, però en cap cas més de 10 minuts.
  • Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Kodaiji (高台時)

Ticket entrada

El temple Kodaiji, formalment anomenat Kodaijusho-senji, es troba com tants altres a las Higashiyama, una mica al Sud del temple Yasaka i al costat mateix de Ryozen Kannon. Va ser fundat el 1605 per Kita-no-Mandokoro en record del seu marit, Toyotomi Hideyoshi. La seva construcció va ser finançada en bona part per Tokugawa Ieyasu. El resultat final va ser un temple famós pels seus magnífics dissenys i l’exquisidesa del seu treball. El 1624 Sanko Joei, Abat del temple Kenninji va ser nomenat sacerdot fundador i així a partir d’aquell moment Kodaiji va pasar a ser el més gran i més important subtemple de Kennninji.

Kodaiji es va veure afectat per diversos focs després de 1789, i tots els edificis que han aconseguit sobreviure, afortunadament en perfecte estat de conservació, han estat designats Importants Bens Culturals pel govern japonès.

Planol del temple

Les principals zones i edificis que encara existeixen son:

Jardins: aquest jardí va ser re-dissenyat  pel famós arquitecte de paisatges Kobori Ensyu (1579-1647) partint d’un altre jardí ja existent en aquest emplaçament. Famós per la distribució de les pedres, es un dels millors jardins d’aquest període. La secció Nord de l’estany es una illa amb la forma d’una tortuga, i la secció Sud es un grup de pedres que representen una grua. El govern japonès l’ha classificat com Lloc d’Importància Històrica i Paisatge Excepcional.

Kangetsu-dai (pavelló per observar la lluna): aquesta petita estructura de quatre pilars va ser dissenyada  per poder veure el reflex de la lluna a la superfície de l’estany. Una característica especial de la seva arquitectura es un sostre fet d’escorça de xiprer amb tres gablets, d’estil xinès. Es un dels Importants Bens Culturals del temple.

Kangetsu dai (pavelló per observar la lluna)

Kaisan-do (sala del fundador): el Kaisan-do està dedicat a la memòria del sacerdot fundador del temple, Sanko Joeki, que també era el 195e Abat de Kenninji. La seva estàtua està situada sobre una plataforma en la part més interna de l’edifici. Les dues estàtues que hi ha al seu costat son de Kinoshita Iesada i Unsho-in, el germà gran de Kita-no-Mandoroko i la seva muller, respectivament.

La secció més gran del Kaisan-do es coneix com Rai-do (sala d’adoració). El sostre de la part davantera de l’edifici originalment pertanyia al vaixell privat de Toyotomi Hideyoshi, i la part acolorida del sostre es va construir amb materials procedents del carruatge cortesà de Kita-no-Madoroko.

Aquest edifici també es un Important Be Cultural.

Garyoro (corredor del drac reclinat): el nom d’aquest corredor, que comunica el Kaisan-do i Otama-ya, es deu a la seva similitud amb l’esquena d’un drac reclinat.

Otama-ya (santuari): aquest Important Be Cultural es un memorial on es troben Toyotomi Hideyoshi i Kita-no-Mandoroko. Les seves imatges de fusta es poden veure en una petita capella en la part posterior, ell a la dreta i ella a l’esquerra. La capella i la tarima sobre la que es troba estan decorades amb unes obres lacades fent servir una tècnica molt especial que incorpora dissenys daurats. Coneguda com a Kodaiji maki-e, aquest estil de lacat representa el grau màxim de desenvolupament de l’art del lacat durant el període Momoyama, i el temple es famós per ell. En un museu vinculat al temple, del que ja parlarem un altre dia, es poden veure nombroses obres lacades seguint aquesta tècnica.

Kasa-tei i Shigure-tei: son dos cases del té, classificades com Importants Bens Culturals, dissenyades pel famós mestre Sen-no-Rikyu. Totes dues van ser traslladades a la seva localització actual des de el castell de Fushimi, al Sud de Kyôto. Kasa-tei, inicialment coneguda com Ankan-kutsu, deu el seu nom a la inusual construcció del seu sostre, en el que bambú i troncs estan entrellaçats de forma radial, seguint un esquema molt similar a les ombrel•les japoneses. Està connectat amb Shigure-tei per un corredor exterior.

Iho-an (cabana de la fragància persistent): aquesta era la sala preferida per la cerimònia del té de Haiya Shoeki, un ric mercader, i Yoshino-dayu, una bellesa i ballarina molt famosa, que posteriorment es va convertir en la muller de Shoeki. Aquesta casa del té i Onigawara-seki, son exemples representatius de l’arquitectura de les cerimònies del té de Kodaiji.

Iho-an (cabana de la fragància persistent)

A Kita-no-Mandoroko (coneguda més familiarment com “Nene”) l’Emperador Goyozei li va atorgar el més elevat nivell de noblesa l’any 1588, i el 1603 va rebre el nom honorari de Kodai-in, del que deriva el nom Kodai-ji del temple. Seguint el costum entre les dones de la noblesa d’aquella època, es va fer monja al morir el seu marit, i va adoptar el nom religiós de Kogetsu-ni. Va morir el 6 de setembre de 1624, a l’edat de 76 anys.

Informació important:

  • Lloc: Kodaiji (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Cost: 600 円 (inclou entrada museu Kodaiji sho).
  • Com arribar-hi: agafar l’autobús 206 i baixar a la parada Higashiyamayasui. Desprès cal caminar uns 5 minuts (està al costat mateix que Ryozen Kannon).
  • Pàgina web: http://www.kodaiji.com  (en japonès)
  • Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Yasaka Kôshin-dô (八坂庚申堂)

Si seguim donant voltes pels carrerons de la zona de Yasaka, es possible que passem per davant d’una entrada que si be al principi no cridaria massa l’atenció, si que les coloraines que es poden veure a l’interior probablement ens farà tafaneixar una mica, i així descobrirem Yasaka Kôshin-dô, o Daikoku-san Kongō-ji Kōshin-dō (大黒山金剛寺庚申堂), que es el seu nom complert.

El temple està dedicat a Kôshin-san (庚申さん), que es com es coneix a Shômen Kongô, el guardià blau dels tres micos savis que representen la fe kôshin, de la qual no queden masses temples. Segons aquestes creences, Kôshin-san protegirà i ajudarà a aquelles persones que siguin bones i s’esforcin a la vida, i castigarà als dolents.

El que ens haurà cridat l’atenció al passar pel carrer seran els nombrosos kukurizaku, uns talismans de colors en forma de bola que simulen un mico doblegat sobre si mateix, on s’escriuen les peticions, com es fa habitualment amb els “ema”. La creença popular diu que per aconseguir que s’acompleixi un desig, has de sacrifica-ho. Si escrius el desig en un d’aquests kukurizaku, Kôshin t’ajudarà a que el desig desaparegui, i com son els desitjos el que fa que aquests es facin realitat, el desig es farà realitat i tu seràs millor persona.

Detall dels Kukurizaku

També es diu que si notes com et ve un desig, si juntes les mans i recites el sutra “on deiba yakisya banta banta kakakaka sowaka”, kukurikazu i Kôshin-san vindran a ajudar-te.

Tot això be de les antigues tradicions, segons les quals els micos es consideren esperits amables que ens protegeixen a nosaltres i les nostres llars dels esperits malignes i de les males intencions. Els tres micos amb l’actitud del “no escolto, no miro, no parlo” formen part de les creences de la fe Kôshin.

Hokan-ji (法観寺)

Tot i que el camí més lògic a seguir des de la darrera parada del Bloc-Marató Temples de Kyôto seria seguir cap al Nord, visitant més temples dels que hi ha seguint ninenzaka, un carrer força maco, ple d’establiments comercials i molts recons on aturar-s’hi, de moment farem una pausa per perdre’ns una estona pels carrers de la zona.

Rickshaw pels carrers de la zona de Yasaka

Aquests carrers son bastant estrets, de vegades molt empinats, però val realment la pena “perdre’s” una estona per ells. I ja que estem donant volta per aquests carrers, podem admirar alguns temples més, com la pagoda de cinc pisos Hokan-ji, també coneguda com Torre (o Pagoda) de Yasaka, que pertany a la secta Rinzai, i que es tot un símbol de la ciutat, que ha inspirat molts artistes al llarg de la seva història.

Aquesta pagoda va ser construïda pel Príncep Taishi Shotoku en una data no gaire clara (l’any 589 es una de les dates més acceptades). Com moltes de les construccions de la ciutat, va ser víctima de nombrosos incendis, com quan el 1179 va ser una “víctima” més de les disputes entre els monestirs rivals de Kiyomizu i Yasaka. Reconstruïda novament pel shogun Minamoto Yoritomo el 1191, va sofrir nous incendis els anys 1291 i 1436. L’estructura actual va ser reconstruïda el 1440 pel shogun Ashikaga Yoshinori, havent sobreviscut des de llavors.

Pagoda de 5 pisos

Amb 46 metres d’alçada, 6 metres per banda i 5 pisos, ha estat catalogada com Important Be Cultural, i es podria considerar una meravella de la tècnica, ja que està tota edificada al voltant d’una única columna central que permet l’oscil•lació de totes les plantes en cas de terratrèmol per evitar friccions que podrien malmetre l’estructura.

A l’interior hi ha cinc estàtues anomenades Gochi Nyoraizo Gotai (representen els budes Dainichi, Shaka, Ashuka, Hosho i Mida), i sota el pedestal on es troben hi ha una serie de cavitats que diuen conté un reliquiari amb ossos dels Budes.

%d bloggers like this: