Archive for the ‘Cultura i tradicions’ Category

Ekiben (駅弁)

Tots hem sentit parlar algun cop de la paraula bentô, i segurament l’hem vist en alguna sèrie d’anime (hi ha una que es titula precisament així, i el protagonista absolut son les caixes bentô) o pel·lícula japonesa. Fins i tot haureu pogut llegir un munt de vivències pròpies en blocs dedicats a Japó, ja que es un element molt característic d’aquesta cultura. Bàsicament un bentô es un contenidor a l’interior del qual hi ha diversos aliments preparats i llestos per menjar, de forma que en el seu conjunt formin un àpat complert. El contenidor, com no pot ser d’altre forma en el cas dels japonesos, pot ser tan important com el propi contingut, i per això pot tindre formes especials, o estar fet d’algun material poc habitual. Aquests bentô es poden adquirir en nombrosos llocs (els més simples als propis konbinis), o ser preparats amb molta cura a casa (potser per anar a celebrar el hanami amb la familia o els amics).

ekiben03

Però al Japó, fins i tot les coses més comunes poden tindre munts de particularitats i especificitats. I es així com trobem els ekiben (駅弁), que en el fons no son més que bentô venuts a les estacions de tren (eki). Fins aquí podríem considerar que simplement ens estem referint a una especificació del terme, però la veritat es que el món del ekiben va molt més enllà. Un ekiben no es només un bentô venut en una estació, es un element imprescindible en els viatges per ferrocarril, i una plataforma per promoure les especialitats locals, ja que a cada estació acostumen a vendre’s ekiben elaborats amb productes típics de la zona (alguns es porten elaborant amb els mateixos ingredients des de fa més de cent anys). I en un país com Japó, no podem oblidar la tecnologia aplicada a la vida quotidiana, i es que actualment es poden trobar fins i tot ekiben que, simplement estirant uns fils, aconseguim que s’escalfi el contingut en el moment de menjar-lo. No conec els detalls, però el sistema es basa en provocar una reacció química exotèrmica al posar en contacte dos elements en el moment d’estirar els fils. La calor produida escalfa el menjar en pocs segons.

ekiben01

L’origen del ekiben es remunta als primers temps del ferrocarril al Japó. El primer ferrocarril nipó es va inaugurar el 1872 entre les estacions de Shimbashi (Edo) i Yokohama, i deu anys més tard va néixer el ekiben. En aquella època els trajectes eren llargs, i les parades a les estacions podrien allargar-se força, de forma que es van popularitzar els venedors de menjar que s’acostaven als trens per vendre els seus productes alimentaris als passatgers, que ni tan sols havien de baixar del tren. Aquelles primers ekiben no eren més que unes boles d’arròs amb daikon ratllat, embolicades en escorça de bambú (una combinació que encara es força popular). Amb el temps es va anar estenent la xarxa ferroviària i la durada dels viatges, i amb ella la popularitat del ekiben, fins que el viatge en avió va fer davallar considerablement el temps dels viatges i el tren es va deixar d’emprar pels trajectes llargs. Però el ekiben no va desaparèixer del tot. Ara es habitual trobar botigues que els venen a les andanes on s’aturen els trens de mitja i llarga distancia, i fins i tot es poden adquirir a l’interior del trens, quan passa algun empleat amb un carretó ple de menjars, begudes, etc.

ekiben02

Algunes d’aquestes botigues poden tindre fins i tot centenars de tipus diferents (en tot el país es calcula que es venen uns 4.000 tipus diferents d’ekiben), però gairebé sempre es podrà trobar algun molt especial que podríem considerar com “típic”. Aquests ekiben son propis de la zona, i una bona forma de promocionar els productes de la regió, de forma que la seva creació passa per un llarg procés en el que poden arribar a participar-hi persones de molt diferents àmbits. Un dels casos més recents es el de la ciutat de Matsumoto, que encara no tenia cap ekiben “propi” i es van unir les autoritats locals, la universitat, i els productors locals per tal d’elaborar-ne un.

Evidentment, amb tanta varietat es possible trobar des de els més senzills i habituals, fins els més sofisticats. En els meus viatges de llarg recorregut pel Japó generalment he agafat el shinkansen ja que en aquells moment m’interessava més anar del punt A al punt B, que altre cosa, i per tant poques vegades he adquirit un d’aquests ekiben, i quan ho he fet l’he escollit més pel que en aquell moment em venia de gust que pel que representés, pe`ro per un futur viatge m’estic plantejant molt seriosament la possibilitat de fer alguns trajectes, única i exclusivament per tastar aquests ekiben més especials al llarg de la ruta, doncs considero que es una forma molt interessant (i temàtica) de viatjar pel Japó.

ekiben04

Un ekiben d’aquests més especials es caracteritza pel seu embolcall (generalment un paper amb motius característics), el contenidor (que pot ser una caixa amb una forma característica), i pel seu contingut (generalment conté arròs, un plat principal i diversos acompanyaments, tot i que poden presentar nombroses variacions). Tot i això hi ha encara un altre element a tindre en compte amb l’ekiben. I es que com moltes de les coses bones que té Japó, un ekiben es molt més que un menjar, es una forma de fruir del viatge (com els bentô que es preparen pel hanami, que son per fruir amb els amics), i per tant no s’ha de menjar de qualsevol forma, si no que s’ha de fer pausadament, si es possible mentre es xerra i riu amb companys de viatge (o si vas sol sentint una música relaxant pels auriculars, a un volum que només sentis tu, per no molestar a la persona que segui al teu costat), i amb el paisatge que es pot veure per la finestreta com a teló de fons.

Desitjo, desitjo…

Es probable que molta gent consideri que els japonesos son força supersticiosos, o consideraran que tenen una gran fe en els seus deus (budes, kamis, o com els vulgueu anomenar), però la veritat es que es molt habitual trobar tot tipus de possibilitats per saber que ens depara el futur, tractar de millorar-ho, o simplement demanar alguna cosa concreta.

Mapa emplaçament estàtues

Al marge dels amulets, proteccions i demés elements que habitualment es poden trobar a tots els temples japonesos, la veritat es que a les Higashiyama, a Kyôto, en una zona bastant petita, i pràcticament concentrats al voltant d’un carrer, es possible trobar nombroses possibilitats d’aconseguir que s’acompleixin els teus desitjos.

Ja varem parlar durant la primera part del Bloc-Marató Temples de Kyôto que a Jishu Jinja, en un espai molt reduït, hi ha multitud de formes per aconseguir, entre d’altres, l’amor de la teva vida. La densitat es menor, però avui passejarem per nenenomichi (ねねの道), un carrer no gaire lluny de Jishu Jinja, on també es possible aconseguir que s’acompleixin els teus desitjos.

Al llarg d’aquest carrer, o a poca distancia, hi ha al menys sis temples amb estàtues budistes que, si les toques amb la ma dreta o be amb totes dues mans (en el cas d’estàtues molt altes si toques el pedestal es suposa que l’efecte es el mateix), et concediran un desig. Malgrat això, de vegades el desig nomes pot estar relacionat amb l’àrea que controla la deïtat, de vegades tan sols aconsegueixes fer mèrits per que al final se’t concedeixi.

I com no, en alguns dels temples pots adquirir granadures per formar el teu propi rosari budista que et servirà com amulet de la bona sort. Així, a Kodaiji, Entoku-in, Shunko-in, Gesshin-in, Korin-in i Ryozen kannon, tots ubicats a la zona, per 300 円 pots adquirir aquestes granadures.

Però passem als elements que has de tocar per aconseguir el desig…

Bola dels desitjos (願いの玉): aquesta bola, de la que ja us vaig parlar al visitar Ryozen Kannon, temple a l’interior del recinte del qual es troba, dir que es suposa que es compliran el teus desitjos si camines al seu voltant tantes vegades com el nombre de desitjos, mentre toques la bola amb la ma dreta.

La pedra dels desitjos: nagai-no-tama

Hotei (布袋): al temple Gesshin-in hi ha la figura del monjo budista zen xinès Hotei que es diu es l’encarnació de Mirokubosatsu (el deu de l’amor i l’amabilitat), i es considera que proporciona prosperitat.

Estàtues de Hideyoshi i Nene (英世氏・ねねの像): dins els terrenys de Kodaiji, però fora del recinte al que només s’hi pot accedir pagant entrada, hi ha aquestes dues estàtues. Nene es com s’anomenaba la feliç esposa de Hideyoshi (i també qui dona nom al carrer), per la qual cosa es diu que si vols un matrimoni feliç has de tocar aquestes estàtues. També permet desitjar viure els anys que et queden tranquil·lament i envoltat de molta gent, com Nene.

Estàtues de Hideyoshi i Nene

Tenmangu (天満宮): Tenma-Tenjin (Sugawara no Michizane) es la deïtat Nene consagrada en aquest templet. Es creu que si camines al seu voltant tres cops, el teu desig es complirà i totes les desgracies s’allunyaran.

Moltes rodes budistes (マニ車): les rodes budistes son un objecte molt habitual entre els budistes de tot el mon. Les nombroses rodes que hi ha al temple kodaiji contenen el sutra de cor. Pots aconseguir mèrits fent-les rodar un cop. Si tens algun desig en relació a la salut, la longevitat, etc., has de caminar al voltant del templet on es troben, seguint el sentit de les agulles del rellotge, mentre vas fent girar les rodes amb la ma dreta.

Bou Tenmangu (天満宮牛): els bous es consideren missatgers de Tenma-sama, una deïtat shinto. Es diu que aquest bou s’emportarà els teus sofriments. Si tens cap malaltia corporal, pots tocar la part corresponent del bou amb la ma dreta o amb totes dues mans.

Bou Tenmangu

Daikokuten (大黒天): aquesta deïtat originaria de la India es un dels set deus de la bona sort, i el deu de la bona sort. SI vols aconseguir prosperitat, has de tocar suaument alguna part de l’estàtua. Aquesta estàtua es troba al temple Entokuin.

Marishi-ten (摩利支天): un altre deïtat originaria de la India. Es creu que ofereix protecció, bona fortuna i victòria, i era principalment adorada pels guerrers samurai. Si vols ser el millor en un concurs d’intel·ligència o habilitat, has de tocar suaument aquesta figura. Es troba al temple Shunkoin.

Tres Jizo (三地蔵): els has de tocar amb la ma dreta o amb totes dues mans si desitges ser una persona positiva tractant de veure, parlar i escoltar en doncs de portar una vida d’ignorància. Es troben al temple Korinin.

I aquí acaba aquest curt passeig pel carrer dedicat a Nene. Si desprès de tocar, retocar i fins i tot grapejar aquestes figures no aconseguiu que el vostre desig es faci realitat… suposo que es que us falta fe en la seva infal·libilitat.

Matsuri (お祭り)

Foto: Arturo

Si hi ha alguna cosa que tots heu vist en algun reportatge, pel·lícula, manga o anime es sens dubte un matsuri, o festival. De matsuris ni ha durant tot l’any per les causes més diverses, però el més habitual es que tinguin lloc durant l’estiu, quan fa mes bon temps per sortir a divertir-se, i quan acostumen a acumular-se els motius per celebrar els matsuris.

I la veritat es que amb la calor dels darrers dies t’entren ganes de posar-te un yukata i anar a algun. Personalment he estat a més d’un matsuri durant els diversos viatges a Japó que he fet, però voldria destacar-ne un per sobre de tots, principalment per què es el més complert que he vist. En ell vaig poder veure realment tots els elements que de forma conjunta o dispersa havia pogut veure en documentals, pel·lícules i animes: cases del terror, paradetes per fer punteria o pescar peixets, botigues per comprar de tot i, evidentment, moltes paradetes de menjar i la possibilitat de ballar al ritme del taiko central. Tot això i mes ho podeu veure en el següent vídeo resum de la part més “festiva” de la celebració.

I he dit la part més festiva per què a més a més, hi havia diverses activitats puntuals, com la demostració de dispar amb teppô, el concert de taiko o l’actuació dels Power Rangers, dels que ja us n’he parlat en entrades anteriors d’aquest bloc.

Es cert que per entrar a aquest matsuri s’havia de comprar una entrada (700 円), però en cap altre festival he vist actuacions com les abans mencionades, i durant els dies del matsuri (aproximadament una setmana), el castell tancava les seves portes més tard, cosa que et permetia visitar-ho amb la mateixa entrada del festival.

I fins i tot tenies l’oportunitat de llogar una armadura de samurai per fer-te unes fotos, o fins i tot passejar-te pel lloc vestit així, i potser fins i tot ballar una mica amb l’armadura.

Foto: Arturo

I que dir sobre les paradetes de menjar… podies trobar de tot, i hi havia una amplia zona de taules per poder menjar-t’ho tranquil·lament, al costat mateix del camió de cervesa de la Kirin, que per cert es el més pràctic que he vist mai. Arribes, aparques, obres el lateral del camió i ja tens preparats els bocs per servir la cervesa… si no et despistes massa amb la noia de Kirin, amb un ajustat vestit vermell i que treia la respiració (tant que se’m va passar fer-li una foto i haureu de creure en la meva paraula).

Uf! Potser que pari de parlar del matsuri, que ja m’estic imaginant de tornada al Japó i anant a un d’estiu per refrescar-me de la calor que tinc ara mateix.

Foto: Arturo

Power Rangers

Si sou aficionats a l’Anime segurament haureu vist uns personatges enfundats en estranys vestits de colors de vegades molt estridents que fan les delícies dels protagonistes infantils, com per exemple Yaiba a Detectiu Conan o Ultra Heroi a Shinchan. En moltes d’aquestes series els més petits poden fer mans i mànigues per poder anar a veure un espectacle en viu dels seus herois. També es probable que a la televisió hagueu vist la edulcorada versió nord-americana dels més coneguts d’aquests herois a occident: els Power Rangers.

I es que al Japó hi ha tot un gènere dedicat a aquest tipus de personatges: el tokusatsu. No pretenc pas fer una dissertació sobre aquest gènere ja que no en soc pas un especialista. Si voleu més informació al respecte us recomanaria llegir algunes de les entrades del Capità Urias, autor del bloc La Arcadia de Urias, que en sap molt més. No, avui us vull ensenyar com son aquests espectacles de veritat, en viu i en directe, mitjançant un al que vaig assistir amb uns amics. Va ser a un matsuri d’estiu al castell de Nagoya en el que, durant una setmana tenien lloc diferents activitats i espectacles com el que avui us mostraré.

No puc dir que aquell dia varem anar al matsuri expressament per veure els Power Rangers, però si que ens varem donar una mica de presa per no perdre’ns el començament. I es que una mica com a nens si que ens sentíem.

L’espectacle estava format per dues parts (cada vídeo representa una part) amb un petit entremig en el que un dels dolents feia preguntes als nens assistents i els entregava petits regalets. Si heu vist mai un capítol de la sèrie americana, podreu comprovar als vídeos que, entre una representació en viu i qualsevol capítol de la sèrie no hi ha gaires diferències. En viu no apareixen robots gegants, però si la resta d’elements.

El que si em va sobtar molt, especialment tenint en compte el caràcter japonès, es el que va succeir desprès de l’espectacle, una estampida de nens capaç de tirar avall un edifici amb la facilitat de qualsevol enginy d’aquestes series. I es que desprès d’actuar, els herois van estar en una petita carpa al costat de l’escenari firmant i parlant amb els nens. Si, un cop arribats al lloc, tots van formar una cua perfectament establerta i sense problemes per què algú es volgués colar… però les carreres per agafar un lloc a la cua van ser esgarrifoses de veure.

Taiko (太鼓)

Tot i que es possible trobar-ne al llarg de tot l’any, es ara, a l’estiu, quan tens més possibilitats de trobar-te amb un matsuri just per casualitat mentre visites Japó (i fora de Japó també hi ha moltes associacions que munten activitats similars). I si parlem de matsuris, a més de les paradetes de menjar i més o menys atraccions, un dels elements que segur no faltarà es el taiko.

Literalment, taiko vol dir “tambor gran” i es un terme que s’hauria de restringir a un determinat tipus de tambors que solen deixar-se fixos a causa del seu gran pes. Malgrat això, a occident generalment es parla de taiko per referir-se a qualsevol tambor japonès, el que els japonesos coneixen com wadaiko (和太鼓).

Els taiko històricament han tingut paper similar als tambors occidentals, com a instruments per donar ordres als exèrcits, però en temps més moderns el seu us s’ha diferenciat lleugerament respecte a occident. Així, tot i que per aquí no es estrany trobar esdeveniments, generalment populars, on el tambor es el gran protagonista (tipus tamborrada del País Basc, o els famosos tambors de Calanda), al Japó s’ha constituït més com element de “concert”. Suposo que tots heu sentit a parlar del grup de taiko Kodo (probablement el més conegut, al menys fora de Japó). Si, el taiko també forma part intrínseca dels matsuris (com la percussió en general a les nostres festes majors), però ara voldria remarcar aquesta dimensió d’espectacle “serios”.

Tot i que he vist i escoltat nombrosos vídeos i CD’s de grups de taiko, no he tingut gaires oportunitats de veure concerts de taiko en directe. Concretament un concert del grup Yamato al teatre Apolo fa mooolts anys, un grup composat exclusivament per dones (del que no recordo el nom) que també toquen altres instruments durant unes festes de la Mercè, i una demostració dels alumnes de l’escola japonesa durant la celebració de l’Any Nou. Es per això que quan estant a Nagoya ens varem assabentar que al castell tenia lloc durant aproximadament una setmana un matsuri amb tot tipus d’espectacles, entre els que s’incloïa un concert de wadaiko, la veritat es que varem decidir tornar més aviat de l’excursió del dia que actuaven per anar a veure-ho.

La veritat es que no em van deixar la mateixa impressió que el grup que havia vist en directe (estem parlant del viatge que vaig fer a Japó el 2006, i en aquells moments tan sols havia vist el concert de Yamato), però com no soc cap expert no vull entrar a valorar la qualitat del seu treball. Que cadascú opini desprès de veure el vídeo que vaig gravar amb la seva actuació. Per cert, el grup del concert es deia WadaikoYonkami (和太鼓四神).

En resum, que si teniu la sort de topar-vos amb un matsuri mentre visiteu Japó, i molt especialment si a aquest hi ha actuacions com la referida, us recomano de tot cor que canvieu els vostres plans com pugueu per no perdre-us cap detall interessant.

%d bloggers like this: