Archive for Març de 2012|Monthly archive page

Nanzenji (南禅寺)

Ticket entrada

Nanzenji, el nom complert del qual es “Zuiryuan taiheikokoku nanzan zenji”,  es el temple principal de la secta budista Rinzaishu-Nanzenji, i tot i que el nom en general es fa servir per referir-se al edifici principal (que es realment del que avui en parlarem), en realitat el temple actual avarca més de 13 subtemples, la major part dels quals tenen preciosos jardins i cases de té. De moment, de Nanzenji ja em parlat de Sanmon i de dos d’aquests subtemples: Konchiin i Tenjuan. Els altres subtemples que subsisteixen son Kiun-in, Choshoin, Nanyoin, Shinjoin, Kotokuan, Shoin-an, Bokugoan, Jishin-in, Shotekiin, Kuon-ji i Nanzen-in.

La història del temple comença l’any 1264, quan l’Emperador Kameyama va construir la vil·la Zenrinjiden en un lloc que li agradava moltíssim. Posteriorment, va convertir-se en monjo emperador, abraçant la fe del gran sacerdot Daiminkokushi, i va donar aquesta vil·la al temple l’any 1291, motiu pel qual aquest sacerdot es considera el primer gran sacerdot de Nanzenji, sent el monjo emperador Kameyama el considerat monjo fundador. Va ser el gran sacerdot Nan-inkokushi, qui va acabar de construir els edificis de Nanzenji.

Nanzenji

Històricament parlant, des de la seva fundació, Nanzenji es va considerar un dels Cinc Grans Temples Zen de Kyôto, a la vegada que fruïa d’una gran prosperitat cultural com centre de “Literatura Gozan (cinc grans temples)”.

Els edificis originals van quedar completament destruïts diverses vegades (1394, 1448 i 1467),per la qual cosa els edificis actuals son reconstruccions portades a terme durant el període Momoyama (1570-1600).

La part del temple principal que es pot visitar inclou un tresor nacional (Dai-hôjô), un lloc designat d’especial bellesa paisatgística (jardí Hôjô) i un Be Cultural Important (Chokushimon), encara que aquesta darrera es pot veure des de l’exterior.

<Mapa Nanzenji

Chokushimon

La porta Chokushimon (porta pels missatgers de l’Emperador) està situada davant de Sanmon, i es la Higonomon del Palau Imperial que va ser traslladada aquí el 1641 per ordre de l’Emperador Meisho.

La sala principal, o edifici en el que vivia el sacerdot principal, s’anomena Dai- hôjô i te una magnífica vista al jardí Hôjô. També es un edifici que va ser traslladat des de el Palau Imperial, aquest cop per ordre de l’Emperador Goyozei, l’any 1611. Originalment va ser construït per Toyotomi Hideyoshi pels voltants de l’any 1585. Es un edifici representatiu de l’estil shinden-zukuri, que es caracteritza per la seva bellesa i riquesa.

Karesansui

Karesansui

El Jardí Hôjô de l’estil jardí sec (karesansui) es troba davant del porxo del Hôjô. La bellesa del Hôjô, el jardí en si mateix, i el paisatge “prestat” de les Higashiyama, harmonitzen perfectament per donar lloc a un paisatge senzill, refinat i amb un gran esperit de dignitat. El jardí s’anomena Toranokowatashi (tigres joves creuant l’aigua) per la forma de les gran roques que hi ha al fons. Les pedres i arbres agrupats en un extrem d’un àrea bastant oberta, es característica de jardins construïts a principis de l’Era Edo, motiu pel que aquest jardí s’atribueix a Kobori Enshû, del que ja us vaig parlar al fer-ho d’un altre jardí de Nanzenji: Konchiin.

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Cost: 500円.
  • Com arribar-hi: des de Heian-jingû s’hi pot arribar caminant en aproximadament 10’. També es pot agafar la línea de metro Tozai fins l’estació Keage, però també cal caminar una mica per arribar al temple. Finalment, si es prefereix l’autobús es pot agafar la línea 5 fins arribar a la parada Nanzenji-Eikando-michi.

Jardí

Nanzenji Sanmon (南禅寺の三門)

Molts grans temples budistes tenen una gran porta d’entrada anomenada sanmon (三門- triple porta) o sangedatsumon 三解脱門 – porta de les tres alliberacions) que es un dels elements més importants de qualsevol temple i que en certa forma “mesura” la importància del temple. Nanzenji es un dels més importants de la ciutat, i per tant te un sanmon impressionant, que es pot visitar per l’interior.

Sanmon de Nanzenji

Els sanmon son construccions de dues o tres plantes que simbolitzen l’entrada al recinte sagrat del temple budista (mes o menys com els torii en el cas dels temples shintoistes), encara que no forçosament l’entrada als terrenys del temple (generalment està situada entre la porta exterior del recinte, i la porta de l’edifici principal del temple).

El sanmon de Nanzenji te 22 metres d’alçada (a Kyôto només la supera el sanmon del temple Chion-in) i va ser construït el 1628 per Todo Takatora com a recordatori per a tots els que van morir durant la guerra civil (el setge d’Ôsaka). Entre altres elements, a l’interior hi ha l’estàtua de  Goemon Ishikawa, una espècie de Robin Hood a la japonesa que es va amagar en aquesta porta fins que va ser capturat. També es poden veure diverses estàtues i pintures de buda a les que no s’hi poden fer fotografies. A més a més, des de el nivell superior diuen que hi ha una bona vista de Kyôto i de Nanzenji.

Sessió de fotografies entre les columnes del sanmon

La veritat es que jo no hi pujat ja que el que diuen que es el seu interès principal son les vistes, i d’aquestes se’n poden trobar nombroses per la zona sense necessitat de pagar una entrada addicional a la del temple com succeeix aquí, i a més a més, situats a més alçada, i per tant les vistes haurien de ser millors en llocs com Eikando o Ginkakuji.

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Cost: 500円.
  • Com arribar-hi: des de Heian-jingû s’hi pot arribar caminant en aproximadament 10’. També es pot agafar la línea de metro Tozai fins l’estació Keage, però també cal caminar una mica per arribar al temple. Finalment, si es prefereix l’autobús es pot agafar la línea 5 fins arribar a la parada Nanzenji-Eikando-michi.

Sanmon de Nanzenji

Tenjuan (天授庵)

Tenjuan es un petit subtemple de Nanzenji. Aquest temple, dedicat al mestre zen que va servir a l’Emperador Kameyama en els seus estudis religiosos, te una porta, una sala principal i una sala d’estudis que daten del segle XVII, però si hi ha un element que destaca per sobre de tot son els seus dos jardins: un jardí rocós, i un jardí amb un estany. De fet, son tan importants els jardins, que a la pròpia entrada es diu que es per visitar els jardins Tenjuan.

Ticket entrada Tenjuan

Diuen que el millor moment per veure aquests jardins es a la tardor, especialment quan comença a fer-se fosc i s’il·luminen. Personalment no he tingut la sort de veure’ls així, i no per això he considerat que fos menys interessant veure’ls, així que si el que diuen es veritat, en el moment més adient han de ser meravellosos.

Tenjuan es molt més que un altre jardí de pedra, petit i enclaustrat en una petita zona al costat de la sala principal on s’allotjava el sacerdot principal, com succeeix amb molts dels jardins zen de la ciutat. Els jardins de Tenjuan son un lloc per caminar tranquil·lament pels estrets caminets, fruint de la tranquil·litat (i de la frescor si els visiteu a l’estiu) i deixant passar el temps sense quasi ni adonar-vos-en.

Però com es difícil poder descriure’l, sens dubte serà millor que ho descobriu amb els vostres propis ulls amb el següent vídeo, que no els fa gairebé justícia.

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Cost: 400円.
  • Com arribar-hi: des de Heian-jingû s’hi pot arribar caminant en aproximadament 10’. També es pot agafar la línea de metro Tozai fins l’estació Keage, però també cal caminar una mica per arribar al temple. Finalment, si es prefereix l’autobús es pot agafar la línea 5 fins arribar a la parada Nanzenji-Eikando-michi.

Konchi-in (金地院)

Kyôto es una ciutat plena de temples, però els temples japonesos en molts casos no es corresponen amb la idea que podem tindre els occidentals d’un temple, com a un sol edifici, o un grup d’edificis formant un conjunt homogeni. Molt al contrari, es habitual que un temple tingui innumerables subtemples distribuïts per una amplia zona, cosa que fa que moltes vegades passem per alt llocs interessants, de vegades fins i tot més que l’edifici principal. Això es el que et pot passar amb els subtemples de Nanzen-ji, i molt especialment amb Konchi-in, el temple del que us parlaré avui.

Ticket entrada Konchi-in

Konchi-in es un sub-temple de Nanzen-ji, un dels principals temples zen del Japó. Els seus jardins del període Edo son excepcionals, no sols per la seva bellesa, si no també pel fet que son dels pocs que estan molt ben documentats.

El temple va ser fundat pels voltants del 1400 pel shogun Ashikaga Yoshimochi, que va nomenar Daigo com a primer gran sacerdot. Posteriorment va ser reformat per Sûden Ishin pels volts del 1600. Entre altres accions, va encarregar la construcció del jardí actual i la cambra del sacerdot es va traslladar des del castell de Fushimi.

Konchi-in

Konchi-in

El jardí va ser dissenyat per Kobori Enshû, al que se li atribueixen molts dels jardins de Kyôto, tot i no tindre’n evidencies clares, però en aquest cas està demostrat que va ser el dissenyador d’aquest a instancies de Sûden Ishin, el sum sacerdot del temple. Aquest jardí, conegut com el “Jardí de la Tortuga i la Grua”, es molt famós, i el principal motiu per visitar aquest temple. La construcció del jardí es va iniciar el 1611 i no es va acabar fins 1632. Irònicament, el jardí es va realitzar anticipant la visita del shogun Iemitsu Tokugawa, però aquest no va anar-hi mai, doncs Sûden va morir el 1633 a Edo, sense haver vist acabat el jardí.

El jardí es essencialment una petita pantalla de roques i plantes situada a l’Est de la sala principal del temple, separada d’aquest edifici per una amplia zona de grava. Entre les seves característiques principals podem destacar dues formes rocoses que insinuen la forma d’una grua i una tortuga, símbols de longevitat per xinesos i japonesos. Son aquestes roques les que li donen el seu nom de “Jardí de la Tortuga i la Grua” (Tsurukame no Niwa). Aquestes elements flanquejen un àrea central en la que una formació rocosa evoca les illes muntanyoses de Horai, la llar dels immortals Horai (es diu que Horai reposa sobre el llom d’una tortuga, i que els seus habitants viatgen a lloms de grues). La naturalesa simbòlica d’aquests elements està específicament relacionada amb un edifici erigit a l’Est del jardí i que era visible des de la balconada del temple principal. Aquest edifici era un temple memorial dedicat a Tokugawa Ieyasu, l’avi del shogun pel la suposada visita del qual es va construir el jardí. Sûden va servir a Tokugawa Ieyasu, primer com a guerrer i després com a conseller religiós, i volia deixar ben clar l’associació del temple amb el shogunat Tokugawa.

Aquest jardí es peculiar per ser bidimensional, al contrari que la majoria dels existents, que formen complexos dissenys tridimensionals. A part del jardí, que potser es el més destacable, també cal remarcar les pintures de les portes correteres, o la sala del té.

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Cost: 400円.
  • Com arribar-hi: des de Heian-jingû s’hi pot arribar caminant en aproximadament 10’. També es pot agafar la línea de metro Tozai fins l’estació Keage, però també cal caminar una mica per arribar al temple. Finalment, si es prefereix l’autobús es pot agafar la línea 5 fins arribar a la parada Nanzenji-Eikando-michi.

Heian-jingû (平安神宮)

Simplement passant pel carrer, per una de les grans avingudes de Kyôto, ni que sigui ràpidament amb un autobús, es impossible que se’t passi per alt aquest temple shinto, encara que també et deixarà una mica confós per que el temple si que es possible que no el vegis, ni fixant-te. I es que passant per Niomondori o Nijodori, pots veure sense cap dificultat un torii gegantí que creua Jingumichi (el carrer que estareu seguint si seguiu endavant desprès de la darrera visita de la Ruta I d’aquesta bloc-marató). El seu llampant color vermell, el fet de trobar-se en una zona relativament lliure d’obstacles a la visió i, molt especialment, les seves grans dimensions (diuen que es el més gran del Japó, tot i que coneixent-los, possiblement ho sigui dins la seva classe), fan que sigui impossible no veure’l.

Torii

Aquest torii, construït el 1929 i fet d’acer, marca l’entrada de Heian-jingû, tot i que aquest temple si que pot passar desapercebut, ja que es troba a 500m del torii, al final d’una zona plena d’edificis culturals moderns (museus, una sala de concerts,…).

Heian-jingû va ser fundat el 1895 per commemorar el 1100 aniversari de la fundació de Kyôto, i els seus diversos temples es van construir com una rèplica a 2/3 d’escala del Palau Imperial de l’era Heian. El temple està dedicat als Emperadors Kanmu i Kômei, que son el primer i el darrer emperadors de la capitalitat de Kyôto. Kanmu va traslladar la capital a Heiankyô (antic nom de Kyôto) el 796, i Kômei va morir el 1866, sent succeït per l’Emperador Meiji, que va traslladar la capital a Edo (actual Tokyô).

Ticket d'entrada als jardins

Vista de part del santuari

Però si be el santuari es espectacular i molt gran, els jardins son difícils de definir per manca de paraules. Aquesta zona de 30.000 metres quadrats, està dividida en quatre seccions (una per cada punt cardinal), i es consideren els més macos de l’estil propi de la era Meiji. Entre els seus principals atractius podríem destacar uns grans cirerers rosats amb nombroses branques força llargues que, en quan estan en el moment àlgid de la seva floració, semblen gran ombrel·les de flors. Però el jardí també te magnífics llits de flors perfectament distribuïts i nombrosos tipus d’arbres que floreixen en diferents èpoques de l’any per que mai es vegi lleig o fred. Fins i tot en recomanen la seva visita a l’hivern, quan el cobreix una manta de neu blanca.

Vista del jardí

En resum, una visita recomanable independentment de quan visiteu la ciutat, i molt especialment per que la zona en la que es troba es plena de llocs culturals interessants. A més a més te l’avantatge que l’accés al temple es gratuït, malgrat que per accedir als jardins si cal pagar una entrada (però val la pena gastar els diners).

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Cost: temple entrada gratuïta. Jardins, 600円.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Kyôto, pots agafar el bus 5 i baixar a la parada Jingûmachi. També es pot arribar caminant uns 10’ des de l’estació Higashiyama de la línea de metro Tôzai.
  • Pàgina web: http://www.heianjingu.or.jp/index_e.html (en anglès).

Vista del jardí

Pont sobre un llac del jardí

%d bloggers like this: