Archive for Març de 2013|Monthly archive page

Dejima (出島)

Dejima07

L’illa artificial de Dejima es possiblement l’enclavament occidental més famós de tot el Japó, doncs es va convertir en l’únic punt de contacte i intercanvi entre occident i el Japó durant el llarg període d’aïllament del país. Però també va ser per on van entrar les idees revolucionaries i diverses tècniques que van conduir el país a la Restauració Meiji.

Quan el govern japonès va prohibir als missioners portuguesos que fessin proselitisme al Japó, el 1636 es va construir una illa artificial de 15.000m2 per confinar-hi tota la relació entre tots dos països. Aquesta illa es va denominar Dejima. El 1639 els portuguesos van ser totalment expulsats del Japó i Dejima va quedar deshabitada fins que el 1641 els holandesos van traslladar el seu post comercial de Hirado a Dejima, convertint-se llavors en l’única finestra a través de la qual els japonesos van aprendre, per exemple, noves tècniques en medicina. Però també va ser el punt a través del qual el Japó va ser conegut arreu del món.

Dejima03

Dejima02

Dejima no era tan sols el lloc on es produïen els intercanvis, on atracaven els vaixells i on es emmagatzemaven les mercaderies, era també el lloc on vivien les empleats holandesos, i els capitans i mariners dels vaixells. Els occidentals no podien anar i vindre com volien, si no que estaven confinats als límits de Dejima.

Amb la Restauració Meiji i l’occidentalització del país, Dejima va deixar de tindre raó de ser, i de fet aviat va deixar de ser una illa, doncs va tindre lloc un intents programa de reclamació de terra al mar, que el 1904 va integrar totalment Dejima a la resta de la ciutat. Fins el 1922, que el seu emplaçament va ser declarat Lloc Històric d’Interès Nacional, Dejima va anar diluint-se en l’oblit, i no va ser fins el 2001 que s va poder completar un procés de recuperació i restauració que ens permet avui dia poder veure com era Dejima realment, tot i que encara queden alguns projectes per acomplir, com aconseguir que Dejima torni a ser un lloc totalment envoltat per l’aigua i es recuperi la totalitat de la seva forma en forma de ventall.

Dejima06

Dejima05

La reconstrucció actual de Dejima està dividida en dues parts. En una d’elles, anomenada “zona de reconstrucció”, podem veure els edificis reconstruïts, l’interior dels quals ha estat aprofitat per mostrar a través de maquetes com era la vida a Dejima en aquells temps, o com a sales d’exposició per mostrar objectes de l’època i part de la seva història, o s’han reproduït els interiors per mostrar com eren. En aquesta zona també es poden veure alguns dels fonaments que s’han trobat durant les excavacions. L’altre zona, anomenada “zona de bescanvi”, es més espaiosa, conté edificis occidentals, però de l’Era Meiji, i sobre tot, conté una maqueta a gran escala de tot el que era Dejima, i que probablement sigui un dels elements més espectaculars de tots.

Dejima01

Dejima04

Segons el detall amb que miris tot el que Dejima pot donar de si, el propi museu et recomana dues possibles rutes, de 1 ó 2 hores de durada. La veritat es que et pots perdre una bona estona submergint-te en el passat. Una visita força recomanable i molt en sintonia amb el més interessant de Nagasaki, la combinació de cultures que han forjat al llarg dels segles aquesta població.

Informació important:

  • Lloc: Dejima (Nagasaki – Pref. Nagasaki).
  • Entrada: 500円.
  • Com arribar-hi: des de la estació de Nagasaki, cal agafar el tramvia  de la línia 1 en direcció ShokakujiShita i baixar a les parades de Dejima o Tsuki-machi, que ens deixaran a menys de 1’ caminant d’una de les dues entrades a Dejima.
  • Àlbum de Flickr: Dejima (出島).
Anuncis

Meiji Mura (明治村)

MeijiMura01Al Japó son bastant habituals els museus a l’aire lliure que mostren els edificis característics d’una època o d’una zona, i el que visitarem avui, Meiji Mura (Poble de l’Era Meiji), es un dels més grans. L’Era Meiji (1867-1912) es el període en que el Japó es va obrir a la resta del món després del llarg període d’aïllament que va representar l’Era Edo (1603-1867). Però l’Era Meiji no va ser tan sols un període d’obertura, si no que va ser quan el Japó es va modernitzar i convertir en una nació moderna capaç de competir amb les grans potencies de l’època. I també va ser el període en que la influència occidental es va sentir amb més força, un període en que l’occidental semblava ser millor que tot el tradicional. I una gran mostra d’aquesta influència la trobem a l’arquitectura.

MeijiMura05

Meiji Mura està situat a la falda d’un turó, a la bora del llac Iruka, i ocupa una superfície de 1.000.000 m2, on trobarem més d’una seixantena d’edificis construïts en aquest període històric. Alguns son reconstruccions ja que els edificis originals es van perdre a causa de terratrèmols o de la guerra, però també n’hi ha d’originals, traslladats al recinte de Meiji Mura per conservar-los i evitar així que es perdessin davant la voràgine del pas del temps. Les construccions de l’Era Meiji es caracteritzen per, en bona part, haver abandonat moltes de les tècniques característiques de construcció amb fusta, adoptant el totxo, que va anar deixant pas a l’acer, el ciment i el vidre. Es per això que passejant per Meiji Mura ens farà l’efecte d’estar en alguna zona europea o americana, malgrat tractar-se, a diferència de les altres zones d’influència occidental que em visitat aquest més com Yamate o Dutch Slope, d’edificis construïts pels propis japonesos.

MeijiMura02

MeijiMura06

MeijiMura07

El museu el va establir el Dr. Yoshiro Taniguchi (1904-1979), qui va demanar al seu company d’escola i Vicepresident de la Companyia de Ferrocarrils Nagoya, Mr. Moto-o Tsuchikawa (1903-1974) que l’ajudés en un projecte per salvar de la destrucció els edificis més emblemàtics d’aquest període. Junts van crear el museu, escollint els edificis més emblemàtics que anaven a ser destruïts, traslladant-los a Meiji Mura i reconstruint-los per que tinguessin el seu aspecte original. Els edificis provenen de tots els racons de Japó, i fins i tot de llocs tan llunyans com Hawaii, Sao Paulo (Brasil) i Seattle (Estats Units). Deu dels edificis del museu estan catalogats com Importants Bens Culturals.

El museu està dividit en cinc àrees repartides per un entorn enjardinat i molt ben cuidat, que podem anar recorrent a peu, o en algun dels mitjans de transport, també de l’època, que ens permeten anar d’una zona a l’altre. Aquests transports son un tramvia de Kyôto, un autobús rural i un ferrocarril a vapor. De tots, el més pràctic es l’autobús rural, doncs fa un recorregut que ens permet arribar a qualsevol zona del parc, però tots ells tenen l’inconvenient de que s’han de pagar al marge de l’entrada al museu (ja de per si força cara), encara que si tenim la intenció de fer-los servir bastant, podem agafar un abonament de viatges il·limitats (800円 si volem que ens serveixi per tots els transports, 500円 només pel autobús rural).

MeijiMura08

MeijiMura09

Els edificis que trobem al museu son de tot tipus, i gairebé tots es mereixen una explicació en detall, però això ho deixaré per més endavant. El que més destaca dels edificis es que, al marge de les decoracions interiors, també de l’època, o de disposicions amb figures del què es feia en ells, alguns encara mantenen les seves funcions originals, o altres de similars. Així, l’Oficina de Correus Uji-Yamada, actualment serveix encara com oficina de correus, per si voleu adquirir segells commemoratius, o enviar una postal des de el mateix museu. També hi ha una antiga carnisseria, el segon pis de la qual actualment es fa servir com a restaurant de plats de carn estofada.

MeijiMura04

Evidentment, com es habitual al Japó, especialment en aquest tipus de museus, pots fer-te un foto vestit com ho feien a l’època, i adquirir tones de records de tot tipus. O fins i tot podeu prendre una cervesa exclusiva als salons de l’antic Hotel Imperial de Tokyô, acabat el 1923, i després de la guerra, residencia de part de les forces d’ocupació nord-americanes.

MeijiMura03

Personalment crec que Meiji Mura es un lloc molt interessant per anar-hi, malgrat tots els inconvenients que presenta. La entrada es bastant cara, però tenint en compte que per veure’l en condicions serà necessari tot el dia (i a ser possible arribar ben aviat per marxar just quan estiguin tancant), tampoc resulta tant traumàtic. Arribar-hi també es un problema ja que es troba força lluny (com es poc probable que estigueu allotjats a Inuyama, al menys haureu de vindre des de Nagoya i, a més a més, l’autobús fins allà triga uns 20’). Per altre banda, el viatge des de Nagoya l’haureu de fer amb una línia privada (no val el JR Pass) ja que l’estació de JR us deixa massa lluny. Però malgrat això, insisteixo, val la pena.

Informació important:

  • Lloc: Meiji Mura (Inuyama – Pref. Aichi).
  • Entrada: 1.600円.
  • Com arribar-hi: des de Nagoya, cal agafar la línea local (Meitetsu) i baixar a l’estació Inuyama. A la sortida de l’estació cal agafar un autobús local (hi ha un cartell a la parada que indica que es l’autobús per anar a Meiji Mura), que ens deixarà a la porta del museu en unos 20’.
  • Àlbum de Flickr: Meiji Mura (明治村).

MeijiMura10

MeijiMura11

Jardins Glover (グラバー園)

Glover13

Thomas Blake Glover va néixer a Escòcia el 1838 i amb tan sols 21 anys va arribar al Japó el 1859, concretament al port de Nagasaki, que acabava d’obrir-se totalment al comerç mundial. Va crear una companyia comercial i va ajudar decididament als grups de patriotes que volien acabar amb el shogunat Tokugawa. Va ajudar a que molts joves anessin a Anglaterra a estudiar, va col·laborar i fins i tot amagar de les autoritats a Sakamoto Ryoma. Després de la Restauració Meiji va contribuir decididament a la introducció de la ciència i la tecnologia modernes al país. Es va casar amb una japonesa (Tsuru) i va viure fins el 1911 a la ciutat de Nagasaki, per la que tant va arribar a fer.

El seu llegat es conserva encara en els jardins dedicats a la seva persona, els jardins Glover, situats sobre un turó des on es te una magnífica vista sobre el port de Nagasaki, i en el que podem veure no sols la residencia de Glover, si no moltes més de les residencies i edificis construïts pels occidentals (alguns d’aquests edificis estan considerats Importants Bens Culturals) que van contribuir directament al desenvolupament de la ciutat. I tot dins el marc incomparable d’uns jardins en els que podem trobar nombrosos detalls i curiositats.

Glover14

Glover12

Glover07

Glover05

A l’interior dels edificis podem veure des de exposicions (per exemple de maquetes de vaixells o quadres que representen l’època) fins als mobles i la decoració que es feia servir a l’època. També tenim una font molt especial, amb les estàtues de Puccini i de Tamaki Miura, compositor i protagonista de l’opera Madame Butterfly, inspirada en primera instancia en fets succeïts a Nagasaki, i que podrien tindre perfectament de teló de fons els paisatge d’aquests jardins.

Glover11

Glover08

Glover03

Entre les curiositats que podem veure pels jardins tenim la figura d’un guardià foo xinès, que segons diuen va servir d’inspiració per crear la coneguda imatge del Kirin, que avui en dia encara es la imatge de la “Japan Brewery Company” que va fundar Glover. O una palmera Sago de més de 300 anys que va ser un regal de Satsuma a Glover per la seva mediació per la fi de la guerra entre Satsuma i Anglaterra, i que actualment es un dels exemplars d’aquesta espècie més impressionants del tot el país.

Al final de la visita, quan ens dirigim cap a la sortida, arribem al Museu d’Arts Tradicionals de Nagasaki, on podrem veure un documental sobre el Festival Kunchi, un dels més importants que tenen lloc al llarg de l’any a la ciutat, i on queda clar la gran influència estrangera, especialment xinesa i occidental. També podrem veure els dracs vermells i blancs que es fan servir durant el Festival Kunchi, així com altres elements que es fan servir durant aquest important festival. I com no podria ser d’altre forma, també hi podem trobar una zona per adquirir records de la visita i altres “omiyage”.

Glover01

Glover02

En el seu conjunt visitar aquets jardins es converteix en un agradable i instructiu passeig, amb bones vistes i que recomano especialment. A més a més, tot i estar situat en un turó, la seva visita no es gens fatigosa gracies a les escales mecàniques, les cintes transportadores, i les suaus pendents que hi ha per anar d’una zona a un altre. I si voleu complementar encara més la visita, sempre podeu caracteritzar-vos de la època (500円 per 30’)o prendre alguna cosa al Jiyu-Tei Café mentre admireu les vistes del port.

Informació important:

  • Lloc: Jardins Glover (Nagasaki – Pref. Nagasaki).
  • Entrada: 600円.
  • Com arribar-hi: baixar a les parades Oura Tenshudo-shita o Ishi-bashi dels tramvies de la línea 5 i després cal caminar uns 8’.
  • Àlbum de Flickr: Glover Garden (グラバー園)

Glover10

Glover09

Glover04

Glover06

Yamate (山手)

Pot semblar un contrasentit que viatgem milers de kilòmetres per visitar cases europees, però a Yokohama, una de les ciutats més internacionals que he vist al Japó, la veritat es que el més interessant que hi pots veure te molt més en comú amb altres països que no amb el propi Japó. Al marge de tota la zona moderna de la ciutat, com Minato Mirai 21, Sky Garden o Yamashita kôen, dels que ja us n’he parlat amb anterioritat, el seu interès prové principalment de la Xina i d’Europa, amb dues zones ben properes: Chinatown i Yamate.

Yamate02

A la zona de Motomachi-Yamate, plena de costeruts carrers que pugen i baixen els turons de la zona, a més a més de dos carrers molt comercials (els carrers Naka i Motomachi), hi ha nombrosos edificis de l’època Meiji, construïts pels europeus que es van assentar a la ciutat quan aquesta es va convertir en un dels ports més importants de comerç amb l’exterior després de tants anys d’aïllament. Tota la zona es plena d’edificis moderns i rehabilitacions dels antics, però se’n conserven molts, generalment emprats com museus, que simplement s’han restaurat per conservar l’estil i l’atmosfera de l’època. Així, trobem una residencia diplomàtica, cases de mercaders com la residencia Ehrismann, i també edifici s construïts per europeus en èpoques una mica posteriors, com Berrick Hall, construït com a residència per a mercaders britànics el 1930.

Yamate03

Yamate06

Yamate04

També trobem a aquesta zona diversos espais verds. Uns, com el parc Yamate o el parc Motomachi, alberguen alguns d’aquests edifici, o el cementiri europeu de la ciutat (situat al costat del parc Motomachi), mentre que altres s’han format al voltant de museus o edificis amb una vocació més paisatgística, com es el parc Minatonomieruoka (literalment, parc per veure el port), des de el que es tenen magnífiques vistes de la zona portuaria.

Yamate01

Yamate08

Yamate10

En conjunt doncs, es tracta d’una zona per visitar tranquil·lament, passejant, veient uns edificis que encaixarien molt millor en altres zones del món, i fruint dels parcs, especialment en les èpoques de floració dels cirerers o d’algunes de les flors plantades en els seus parterres, com les roses, mentre som testimonis de la bellesa que ens envolta, i que es molt habitualment plasmada pel increïblement gran nombre de pintors que es reuneixen a la zona per plasmar-la als seus quadres.

Yamate09

Yamate07

Informació important:

  • Lloc: Yamate (Yokohama – Pref. Kanagawa).
  • Com arribar-hi: baixar a la parada Ishikawacho, de la línea JR Negishi. Es la mateixa estació que recomano per anar a chinatown, però en aquest cas heu de sortir per l’altre extrem de l’estació.
  • Àlbum de Flickr: Yamate (山手)

El Pendent dels Holandesos (オランダ坂)

Durant una bona part de la seva història, el Japó ha restat tancat a l’exterior, especialment als occidentals, que es van veure restringits a comerciar sota fortes restriccions, tant respecte a qui com a on. Així, en el moment de la Restauració Meiji, gairebé tot el que es coneixia d’Occident procedia del que procedia de Nagasaki mitjançant els comerciants holandesos i anglesos. Però pels japonesos, tots els occidentals eren anomenats holandesos, especialment a l’únic port que havia mantingut comerç amb ells. Per això, quan finalment el país es va obrir a l’exterior, i es va començar a importar coses occidentals, tots els europeus que es van establir a Nagasaki, fos quina fos la seva procedència, eren “els holandesos”. I d’aquí ve el nom d’aquest costerut carrer, anomenat fins i tot avui dia Pendent dels Holandesos, ja que recorre la zona on es van instal·lar la major part d’aquests occidentals nou vinguts, i el carrer així anomenat era “el que segueixen els holandesos (per occidentals)” quan anaven del port a les seves mansions.

DutchSlope01

DutchSlope05

Actualment no es nota gaire la diferència amb la resta de la ciutat moderna, però encara queden alguns edificis de l’època, un dels quals es pot visitar lliurement, per que puguis veure com eren aquelles cases construïdes al marge de la resta de la ciutat, en un dels seus nombrosos turons. I si tenim en compte els sentiments xenòfobs que segurament tenien molts dels seus ocupants, probablement era així per “no haver de respirar el mateix aire contaminat que la població local”.

L’edifici que es pot visitar es el nº12, i es tracta d’un edifici construït el 1868. Originalment va servir com a Consolat  Rus, i posteriorment el va ocupar el Consolat Nord-americà, per acabar sent la residència dels missioners de l’Església Metodista Americana. L’estructura original era un edifici d’una sola planta amb teules japoneses i un llarg porxo.

DutchSlope03

DutchSlope04

El 1941 l’edifici es va donar a l’escola Kwasuui, que a la seva vegada la va donar a la ciutat el 1976. Finalment, el 1995 es va restaurar l’edifici tal i com el podem veure avui en dia. L’edifici es un bon exemple de les primeres construccions occidentals durant la Restauració Meiji, amb un corredor central ample i sales ben espaioses, característiques dels consolats de l’època. Els suports que hi ha a la part superior dels pilars del porxo no son gens comuns a Nagasaki.

Informació important:

  • Lloc: casa occidental al nº12 (Nagasaki – Pref. Nagasaki).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: baixar a la parada Shimin Byoinmae dels tramvies de la línea 5 i després cal caminar uns 10’ per “dutch slope”.

DutchSlope02

%d bloggers like this: