Archive for Juliol de 2012|Monthly archive page

III Aniversari

Diuen que el temps vola, i la veritat es que pel que fa a aquest bloc es podria pensar que si. Ja fa tres anys que, fent un cop de cap, vaig decidir deixar de meditar-ho i començar realment a escriure sobre una cosa que tant m’agrada com es el meravellós país del sol naixent: Japó.

Al llarg d’aquests tres anys he anat mostrant-vos una part de les nombroses meravelles que us esperen si podeu viatjar a aquest país, des de un punt de vista força personal. Es per això que ho sento si algú s’ha sentit decebut al comprovar in situ que les seves apreciacions no coincidien amb les meves. Tres anys de creixement, que comparativament s’ha desbordat des de principis d’aquest 2012, al menys en la seva versió en castellà. Però no per això deixaré de compartir les meves vivències en la llengua del meu país, que tants lligams culturals te amb Japó.

Tres anys tractant no sols d’acostar-vos una mica de Japó i la seva cultura, si no també tres anys d’evolució i petits experiments. Així, el 2010, durant el meu darrer viatge, vaig anar detallant els preparatius del viatge i, posteriorment, vaig escriure una crònica diària del que m’anava succeint. Al maig de 2011 el bloc va fer la seva evolució lògica, desdoblant-se en el bloc de viatges gairebé pur que tenia pensat en un principi, i Descobrir Japó, un portal web sobre Japó on tractar en un format molt més seriós tots els altres àmbits de la cultura i historia japonesa. Es possible que aquest projecte hagi fet baixar en alguns moments el meu ritme d’escriure articles pel bloc, però segueixo fidel a la meva intenció d’escriure al menys cinc articles de mitjana al mes. I finalment, aquest 2012 vaig iniciar la Bloc-Marató Temples de Kyôto, un nou experiment en que de forma diària us he parlat dels diferents temples que es poden visitar a la capital imperial de Japó. Aquesta marató d’articles, dividida per rutes que es poden recórrer en un dia de visita, encara no ha acabat, i no m’he limitat a parlar de temples, ja que desprès de cada ruta també us he parlat d’altres llocs d’interès situats a la mateixa zona. Tot plegat, aquest 2012 crec que l’única ciutat que em visitat de la mà del bloc ha estat Kyôto, però crec que ha estat un temps molt ben aprofitat, doncs son molts els llocs per veure.

En resum, tres anys que espero només siguin el principi d’un llarg recorregut plegats per les terres nipones. Us agraeixo a tots vosaltres, lectors habituals i no tan habituals del bloc, el vostre interès i espero tindre-us com a companys d’aquest viatge virtual durant moltes més etapes. Gracies a tots!

Anuncis

ProTierra, el meu bloc es CO2 neutral

Ofertia, un portal de compres locals, ha llençat l’iniciativa anomenada proTierra amb l’objectiu de salvar 1.000.000 d’arbres, i una de les accions que s’han plantejat, es el fet d’apadrinar un arbre a través de la “Fundación Apadrina un Árbol” per cada bloc que difongui aquesta iniciativa.

Com podreu comprovar al lateral del bloc, Viatges pel Japó s’hi ha adherit. Pot semblar que un bloc dedicat a Japó, un país que actua sense contemplacions contra les especies marines, esgotant bancs de peixos i caçant balenes, potser no es el millor lloc per parlar de conservacionisme, però deixant la mar de banda, Japó es un dels països que, potser contradictòriament, millor cura te de la seva natura terrestre, així que si per llegir sobre aquest arbre apadrinat permetrà rebaixar el nivell de CO2 produït en el procés, doncs molt millor!

I si teniu un bloc propi, us convido a sumar-vos-hi doncs cada arbre compta en la salvació del planeta i per aconseguir un futur millor pels nostres fills.

El Castell de Nijo (二条城)

Al centre de Kyôto, una mica escorat cap a l’Oest, a no massa distancia de Kyôto Gyoen i el Palau Imperial, hi ha un dels elements més simbòlics de la historia japonesa que es poden trobar a l’antiga capital imperial, el castell de Nijo.

El castell de Nijo es va començar a construir el 1601. La construcció la va ordenar el shogun Tokugawa Ieyasu per servir de residencia del shogun a Kyôto, però en realitat era molt més, ja que era un símbol del poder total que van aconseguir els Tokugawa després de la batalla de Sekigahara. El castell, completat el 1626 pel tercer shogun Iemitsu, va ser un símbol del poder dels Tokugawa fins al final, quan Yoshinobu, el darrer shogun Tokugawa, es va veure obligat a tornar el poder a l’Emperador el 1867, precisament firmant el document en aquest castell, que poc després va pasar a ser propietat imperial, fins que el 1939 va ser donat a la ciutat, moment en que va rebre el seu nom actual de Nijo.

Vista del castell

Mapa Nijo

El castell es en la seva totalitat una relíquia històrica, amb nombrosos Importants Bens Culturalsi i fins i tot un Lloc Paisatgístic Especial, i està registrat a la llista de llocs històrics de la UNESCO.

Al castell actual, que ocupa un total de 275.000 metres quadrats, dels que 8.000 corresponen a edificis, es poden veure cinc elements principals.

Bansho: el cos de guàrdia està situat just al costat de la porta principal, Higashiotemon, que es també el lloc per on s’entra i surt del recinte. Aquí es on es controlaven els visitants que accedien al castell. La major part ha desaparegut, però encara es conserva una part construïda el 1608, un estrany exemple del seu tipus, motiu pel que ha estat designat Important Be Cultural.

Bansho

Palau Ninomaru: aquest palau, que ocupa 3.300 metres quadrats, està format per cinc edificis, i està construït quasi en la seva totalitat amb fusta de xiprer japonès. Les pintures de les portes correteres i les parets son obra d’artistes de l’escola Kano, i les bigues i columnes mostren bellíssimes talles. Lamentablement, com son molt delicades, a més de no poder fer fotografies per no malmetre-les, també hi ha moltes zones que estan en penombra, per evitar que la llum directa les faci malbé. Aquest palau també es caracteritza pel conegut “terra de rossinyol” pel que es impossible caminar sense fer que aquest grinyoli a causa de la tècnica emprada en la seva construcció (malgrat que gairebé tothom ho intenta).

Palau Ninomaru

Jardins Ninomaru: un jardí d’estil tradicional japonès, està format al voltant d’un llac central, al mig del qual hi ha tres illes. La seva construcció s’ha atribuït al mestre de la cerimònia del té i arquitecte paisatgístic Kobori Enshu.

Jardins Ninomaru

Seiryu-en: aquest jardí es va construir el 1965 com a lloc per a realitzar recepcions d’hostes oficials de la ciutat, esdeveniment culturals, etc.

Seiryu-en

Honmaru: amb aquest nom es designa un àrea envoltada pel fossar interior del castell. Originalment era la residencia del shogun i els seus seguidors, i incorpora nombrosos elements del període Momoyama, traslladats des de el Castell de Fushimi. La torre central de cinc pisos va cremarse al ser impactada per un raig el 1750. El 1893 es va transferir des de el Palau Imperial l’estructura actual. Originalment es va construir el 1847 com a residencia del Príncep Katsura i està catalogada com a Important Be Cultural. El Palau només està obert al públic en determinades ocasions.

Nijo

Nijo

En conjunt el castell de Nijo permet veure elements molt diversos per la qual cosa es una visita molt recomanada, especialment si es pot fer amb suficient calma com per poder apreciar-ho tot en la seva justa mesura. Malauradament, es un dels llocs que tanquen més aviat de la ciutat, motiu pel que pot arribar a ser complicat encaixar la seva visita. En qualsevol cas, com el Palau Ninomaru el tanquen com una hora abans que els jardins, sempre hauria de ser la primera visita del recinte si feu la visita per la tarda.

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Cost: 600円.
  • Com arribar-hi: amb metro cal baixar a l’estació nijojomae (línia Tozai). Amb autobús, cal baixar a la parada Nijojomae de les línies 9, 12, 50 ó 101. Hi ha bastants més línies d’autobús que passen a prop del castell, i també es possible anar-hi amb ferrocarril, però les indicades son les que et deixen més a prop de l’entrada principal.
  • Àlbum de Flickr: Castillo de Nijo (二条城)
%d bloggers like this: