Archive for Agost de 2014|Monthly archive page

Rentat de cara al Daibutsu de Nara

Jo soc una persona força planificadora, i suposo que com a conseqüència d’això, abans de visitar un lloc tracto d’informar-me tot el que puc. Es per això que abans del meu primer viatge a Japó vaig llegir diverses guies per escollir els llocs a visitar, i altres curiositats. En una d’aquestes guies es mencionava que de vegades era possible veure a algun monjo escombrant la ma del Gran Buda de Nara, a Tōdaiji (東大寺). La veritat es que era una curiositat que segurament mai aconseguiria veure en viu, però realment em va cridar l’atenció, i potser per això em va cridar encara més aquesta noticia. Es clar que el comentari de la guia no parlava de que tingués un dia en concret…

En mig de la sufocant calor, els monjos budistes realitzen el Ominugui, el ritual anual de netejar la gegantina estàtua de bronzo representant a buda del temple Tōdaiji, a l’antiga capital del país.

El ritual de neteja te lloc cada any el 7 d’Agost, en aquest monument considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, abans del festival del O-bon, quan els esperits dels avantpassats es considera que tornen a casa seva (potser per que quan tornin puguin dir que els que queden aquí segueixen cuidant-se dels llocs sagrats).

A les 07:00 del matí, Kansho Tsutsui, sacerdot principal del temple, va entonar el sutra per retirar temporalment l’esperit de la estàtua. A continuació uns 160 monjos i fidels que prèviament s’havien purificat al bany del temple, i que portaven kimonos blancs, es van enfilar al cap i a les espatlles de la estàtua de 15 metres d’alçada, fent servir cordes.

Per netejar la estàtua fan servir pinzells i altres estris per retirar la pols que s’ha acumulat durant l’any, i també refreguen y netegen els rinxols del seu cabell.

Amb aquesta operació el terra de la sala on es troba el buda estava plena de pols blanca, però els turistes seguien mirant impertèrrits la operació mentre es tapaven la boca i el nas amb un mocador”.

budaNara

Noticies

Si esteu seguint aquest bloc des de fa temps, o si llegiu l’apartat “sobre el bloc” no fa falta que us digui que ja en la seva concepció, la meva intenció era fer una aportació molt personal, parlant únicament del que jo he viscut, com ho he viscut, i què faria jo en els casos exposats (rutes, decisions, etc.), i tot referit de forma exclusiva als llocs que he visitat personalment al Japó. I excepte alguna petita excepció, molt puntual, crec que fins ara me n’he sortit.

Però res en aquesta vida es immutable, i com darrerament estic llegint força les versions digitals de diaris japonesos com Mainichi, Asahi Shinbun, Tha Japan Times i Yomiuri (The Japan News) per poder fer la secció de Noticies de Descubrir Japón, la veritat es que estic trobant nombroses noticies relacionades amb els llocs que he visitat. També acostumo a veure la versió internacional de la cadena de televisió japonesa NHK, on fan nombrosos reportatges. Que voleu que us digui, m’agrada recordar els llocs on he estat, generalment amb nostàlgia i amb moltes ganes de poder tornar-hi algun dia (el més aviat millor).

La conseqüència de tot plegat es que no he pogut evitar-ho, i he decidit incloure també aquestes noticies relacionades amb els llocs que he tractat en algun article anterior, o que tinc intenció de tractar pròximament, creant una nova categoria de “Noticies”. Ja vaig incloure una primera noticia al parlar del XX Aniversari del Museu del Ramen, però a partir d’ara us aniré informant de tot el que consideri us pot interessar saber sobre els llocs tractats en els articles (els podeu trobar tots indicats a la secció “Mapa del Japó”). Aquestes noticies generalment seran traduccions dels originals que he trobat a les webs dels diaris esmentats, però sens dubte en més d’un cop hi aportaré el meu granet de sorra, suposo que en forma d’opinió. Espero que sabreu perdonar-me el que em prengui aquesta llibertat.

La Flama d’Hiroshima i Nagasaki

El 6 d’Agost de 1945, les forces armades dels Estats Units van llençar la primera bomba atòmica sobre Hiroshima, i un altre sobre Nagasaki el 9 d’Agost del mateix any, fet que va costar la vida de milers de persones que van morir a l’instant. Actualment encara hi ha gent que està sofrint-ne les conseqüències.

Un temps després, Yamamoto Tatsuo, que va viatjar a Hiroshima en busca d’un oncle, hi va trobar una flama causada per la bomba cremant entre les runes de la casa del seu oncle. Agafant-la, la va portar de retorn a Hoshino-mura, el seu poble natal a la prefectura de Fukuoka, on la va mantindre viva com a record del seu oncle i expressió del seu ressentiment. Però, amb el pas dels anys, el significat de la flama es va convertir en un símbol del seu desig que s’abolissin les armes nuclears i s’assolís la pau. El poble de Hoshino va construir una torxa i hi va transferir la flama el 6 d’Agost de 1968. Des de aquell moment, amb el suport de tota la població, s’ha mantingut viva la flama.

L’ús d’armes nuclears pot destruir tota la raça i la civilització humanes… L’eliminació de les armes nuclears… s’ha convertit en el més urgent i crucial per a la supervivència de tota la humanitat.

No hi ha d’haver cap altre Hiroshima en cap punt de la Terra.

No hi ha d’haver cap altre Nagasaki en cap punt de la Terra.

(de “Prec per Hiroshima i Nagasaki”, Febrer 1985)

flamaHiroNaga

El 1988 la flama de la torxa es va barrejar amb un altre flama encesa pel fregament de teules trencades procedents de Nagasaki. Conjuntament amb 30 milions de signatures reunides com a suport al “Prec per Hiroshima i Nagasaki”, aquesta flama es va portar a la tercera sessió de la Assemblea General de les Nacions Unides pel Desarmament que es va celebrar a Nova York.

Al Abril del mateix any, membres de l’Associació Popular Shitamachi van proposar la idea d’encendre la flama dins el recinte del temple Ueno Toshogu a Tōkyō. El sacerdot principal del temple, Saga Shozen, va recolzar activament la proposta, i va prometre erigir un monument i treballar conjuntament per mantindre la flama cremant.

A l’Abril de 1989 es va fundar la Associació per la Flama de Hiroshima i Nagasaki cremant a Ueno Toshogu, que englobava gent de tot tipus i condició. Desenes de milers de persones van prendre part en la recol·lecta de fons al llarg d’un any. La construcció del monument es va finalitzar el 21 de Juliol de 1990.

En commemoració dels 45 anys de les tragèdies de les bombes atòmiques, la flama d’Hiroshima es va portar des de Hoshino-mura per encendre el monument el 6 d’Agost, i la flama de Nagasaki creada amb el fregament de les teules de Nagasaki es va unir al monument el dia 9.

Nosaltres jurem mantindre viva la flama de la bomba atòmica, convençuts que aquest monument contribuirà a enfortir els moviments populars d’arreu del món en favor de l’abolició de les armes nuclears i per aconseguir la pau que es la tasca més urgent que pot tindre qualsevol persona de qualsevol nacionalitat.

Nota: aquest es el text que es pot llegir al costat d’aquesta flama, on també es habitual veure tires de grues d’origami.

Informació important:

  • Lloc: Parc Ueno (Taitō-ku – Tōkyō)
  • Com arribar-hi: baixar a l’estació Ueno de les línies JR Yamanote, Ginza o Hibiya. Segons de on vinguis, un altre possibilitat es baixar a l’estació Ueno de la línia Keisei.

Nikkō (日光)

Nikkō es una població situada suficientment a prop de Tōkyō com per convertir-se en una excursió d’un dia habitual des de ella, especialment per veure un dels complexos de temples més gran i important de tot Japó. Malgrat això, qui vulgui veure tots els atractius que ens ofereix aquesta població, que no son únicament els temples, potser caldria que es plantegés altres possibilitats, fins i tot la de pernoctar-hi, ni que fos un o dos dies.

nikko01

El complex de temples pel que es especialment famós Nikkō es pot veure en un sol dia sense gaires problemes, fins i tot havent de fer el viatge d’anada i tornada des de Tōkyō, però si ho volem veure amb calma, la veritat es que poc temps més ens quedarà per veure, per exemple el Parc Nacional Nikkō, el Chūzenji-ko i les cataractes de Kegon. O fins i tot el poble de Yumoto. I no parlem ja de Nikkō Edo, un parc temàtic ambientat a l’Era Edo.

Així doncs, tal com jo ho veig, teniu diverses possibilitats per veure la zona. Des de Tōkyō podeu fer una sortida d’un dia, per veure la zona de temples amb calma o, si els visiteu una mica més “per sobre”, esgarrapar suficient temps per agafar l’autobús per acostar-vos a Chūzenji-ko i les cataractes. Un altre possibilitat es contractar una excursió amb autocar d’un dia des de Tōkyō, que generalment inclourà la visita als temples, el parc nacional i el llac, però tot vist de forma massa precipitada i incompleta, motiu pel que personalment no us la recomanaria. Finalment, hi ha la possibilitat de pernoctar un o dos dies, de forma que pugueu veure de forma tranquil·la i assossegada tot el que aquests paratges ens deparen.

nikko03

nikko04

Jo he estat dues vegades a Nikkō, la primera en una excursió en autocar, i la segona viatjant des de Tōkyō, però si aconsegueixo tornar-hi un tercer cop (que es el que desitjaria), estigueu ben segur que m’hi estaré com a mínim un parell de nits. Fins ara he pogut veure amb calma els temples, del cop que hi vaig anar pel meu compte, ja que el primer cop amb prou feines ho vaig veure per sobre, i tinc una lleugera idea de com es el llac i la cataracta, de forma que si hi torno serà, com he dit, per estar-m’hi uns dies, de forma que pugui veure com han acabat les obres de reconstrucció que estaven endegades el darrer cop que hi vaig anar, però dedicar-hi també el temps necessari als voltants, així com un dia de diversió al parc temàtic Edo Wonderland.

Informació important:

  • Lloc: Nikkō (Pref.Toshigi)
  • Com arribar-hi: des de Tōkyō tenim dues possibilitats:, agafar la línea Tobū-Nikkō des de Asakusa, que triguen entre dues hores i una hora quaranta-cinc minuts, depenent de si agafem un ràpid o un express (es possible que haguem de fer transbordament a Shimo-Imaichi); i si tenim el JR Pass podem agafar els trens JR, agafant un shinkansen des de Ueno fins Utsunomiya (50 minuts), on canviarem a la línea Nikkō (45 minuts). L’estació de JR està situada a menys de 1 minut de distancia de la de la línea Tobū.

nikko02

%d bloggers like this: