Archive for febrer de 2015|Monthly archive page

Kiyomizudera en obres

A la ciutat de Kyôto, un dels temples més coneguts i visitats es Kiyomizudera. Actualment es troba en mig d’un procés de reconstrucció que va començar al setembre de 2013 i que es el primer que sofreix el temple en gairebé 30 anys. Ara s’acaba de retirar la bastida que cobria la pagoda de tres pisos, que durant els darrers 17 mesos ha estat repintada amb el color “ni” vermelló tradicional.

En total hi ha nou edificis del temple que estan sent reconstruïts, incloent-hi el Saló Principal amb la seva famosa balconada des de la que observar la ciutat, la porta Todorokimon, el Saló Amitabah, i el Saló Okunoin, tots ells considerats Importants Bens Culturals.

Foto: Tha Asahi Shimbun

Foto: Tha Asahi Shimbun

150 Anys Església Oura

A la ciutat de Nagasaki es troba la església catòlica més antiga de Japó, l’Església Oura, que el passat 19 de Febrer 2015 va celebrar una missa per commemorar el seu 150 Aniversari. Aquesta església es un lloc de culte molt especial, no sols per ser el centre de culte catòlic més antic que queda al Japó, si no també per que està dedicada als 26 màrtirs catòlics, alguns d’ells missioners estrangers, que van ser executats pel règim de Hideyoshi Toyotomi el 1597.

Aquesta església va ser construïda pel missioner francès Bernard-Thadee Petitjean, que va ser també qui va descobrir amb sorpresa que al Japó encara quedaven catòlics que havien mantingut la seva Fe durant gairebé 300 anys.

Oura03

Per celebrar el seu 150 Aniversari es van reunir 150 persones en una oració comuna dins l’església, ara basílica, i van entonar un càntic dedicat a la seva història. La missa la va celebrar el Arquebisbe Joseph Mitsuaki Takami que va demanar deixar avançar la història de la Fe tan lligada a la església per poder passar-la a les properes generacions.

Foto: Mainichi Shimbun

Foto: Mainichi Shimbun

Foto: The Asahi Shimbun

Foto: The Asahi Shimbun

La tecnologia en auxili del turista

Al Japó l’any passat es va batre un nou rècord de turistes estrangers que han visitat el país, i els plans governamentals pretenen arribar als 20 milions de turistes estrangers el 2020. Però un dels principals problemes que es plantegen es la barrera lingüística, tant per part del turista com per part dels propis empresaris i treballadors del sector. Es aquí on cada cop més la tecnologia ve en auxili del turista.

La companyia tecnològica tokiota Pijin Co. ha desenvolupat un sistema de traducció mitjançant codis QR, de forma que fent servir una tablet o telèfon mòbil, el turista pot llegir la informació dels panells informatius en un idioma que domini. Aquests codis es situen als panells informatius permetent oferir aquesta informació turística en 15 idiomes diferents, inclosos evidentment l’anglès i el xinés (els idiomes de la majoria de turistes estrangers que arriben al Japó). De moment només es poden trobar panells així preparats en algunes atraccions turístiques i zones comercials com Coredo Muromachi al barri Chûo de Tôkyô, i als Estudis Universal d’Ôsaka. En total fins ara son a 100 llocs diferents, alguns més pràctics com els que expliquen com fer servir les consignes automàtiques d’estacions i aeroports (l’aeroport de Kansai acaba d’incorporar el sistema aquest passat mes de gener), altres més informatius. El més interessant per al turista es que el cost del servei el paguen els que instal·len el codi QR, que també surten guanyant ja que aquest sistema els resulta molt més econòmic que no posar cartells informatius en diversos idiomes.

tecnologiaAuxiliTurista

El buscador de restaurants Gurunavi Inc. també ha re dissenyat la seva web per a estrangers de forma que els 69.000 restaurants i bars que te registrats ara poden oferir el seu menú i informació sobre els ingredients emprats en anglès, xinès i coreà, simplement introduint la informació en japonès. Gurunavi va iniciar al seva web per estrangers el 2004, i amb tot aquest temps ha acumulat una gran quantitat d’informació relacionada, que ara poden aprofitar els restaurants per oferir aquesta informació en altres idiomes. A més a més, hi ha un projecte de cooperació entre Gurunavi i TripAdvisor, que facilitarà la difusió dels locals i les reserves.

Shobunsha Publishing, està desenvolupant la App gratuïta DiGJAPAN que de moment proporciona informació turística i mostra el mapa al voltant de l’estació de Tôkyô en quatre idiomes. Amb l’aplicació es poden veure anuncis de restaurants i botigues, de forma que els viatgers puguin fer plans abans de viatjar.

I aquests exemples no son més que la punta del iceberg. Japó es un país punter dissenyant tecnologia, però fins ara el país estava massa tancat en si mateix per que aquesta fos àmpliament aprofitada per tots els turistes estrangers. Es evident que s’estan actualitzat a bon ritme, especialment de cara al repte que suposarà (en termes de visitants estrangers) els JJOO2020, però encara els queda un llarga camí per recórrer que sens dubte donarà peu a molts altres articles i noticies sobre aquest tema.

Itsukushima, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1996, la zona protegida engloba el famós temple sintoista de l’illa de Miyajima, format per 17 edificis de fusta y unes estructures secundaries, també de fusta. A més a més, s’engloba en l’àrea de protecció l’entorn que emmarca el temple, ja que seguint l’estil de construcció de l’època, aquest te un paper molt important en el conjunt. Per altre, banda, la resta de la illa i part del mar que l’envolta forma part de la zona de d’esmorteïment. En total unes 3.000ha de terreny situades a la badia de Hiroshima, al Mar Interior de Seto, una zona que antigament controlava la família Taira, senyors d’Aki.

Tal com diu la UNESCO: “La illa de Itsukushima, al Mar Interior de Seto, ha estat un lloc sagrat del sintoisme des de temps molt antics. El primer santuari es va erigir probablement al segle VI. El santuari actual data del segle XII i els perfectament arrenglerats edificis demostren la gran habilitat tècnica i artística dels seus constructors. El seu disseny i l composició juguen amb el contrast de colors i volums entre el mar i la muntanya, il·lustrant així perfectament el concepte japonès de la bellesa escènica, que uneix la bellesa del paisatge natural a la creativitat humana”.

dosNitsMiyajima04

El santuari, anomenat Itsukushima Jinja (厳島神社) també dona nom a l’illa, tot i que tothom al coneix com a Miyajima (illa santuari), i el seu element més mundialment conegut es sens dubte el gegantí torii de 16m d’alçada i 60Tm de pes que durant la marea alta sembla que estigui flotant sobre les aigües, al igual que el santuari, que es sosté sobre pilars que suporten corredors i edificis seguint una construcció especial amb forats entre les fustes de la tarima per alleujar la pressió durant la marea alta.

El santuari actual va ser construït per ordre de Taira no Kiyomori, per venerar els kami de la illa, que ell considerava l’havien afavorit en les victòries militars. Curiosament, tan sols quatre anys després de la seva mort, el clan Taira (Heike) va quedar totalment aniquilat en front dels seus eterns rivals, el clan Genji (Minamoto), a la batalla naval de Dan-no-ura.

La seva construcció, sobre l’aigua, no te cap precedent, i existeixen diverses teories al respecte. Una afirma que la causa es per que d’aquesta forma els fidels no “embrutarien” amb la seva presencia la terra sagrada dels kami ja que no arribarien a posar-hi el peu (es suposa que tots arribaven amb barca, travessant el torii). Un altre teoria creu que es volia recrear el mitològic Palau del Rei Drac. Finalment, hi ha una tercera teoria que suposa que d’aquesta forma es volia representar la Terra Pura del Budisme (el paradís) tal i com es concebia en aquells temps, quan es pensava que els morts hi arribaven travessant un braç d’aigua per pujar a un santuari diví que s’erigia per sobre d’aquest.

Sigui quina sigui la raó, el seu estil deriva clarament del de les viles aristocràtiques de la capital conegut com shinden-zukuri (寝殿造). En aquest estil es creava una xarxa de sales espaioses i elegants connectades per corredors de fusta, i tot plegat s’integrava amb l’entorn fent servir únicament materials naturals com fusta i sostres amb teules de xiprer. Les sales disposaven de privilegiades vistes sobre jardins i estanys dissenyats especialment, i que en el cas del santuari han estat substituïts pel mar i la costa.

El santuari forma dos subtemples, el Honsha o santuari principal, perfectament alineat amb el torii i el Mt.Misen, i el Sessha Marodo-jinja amb una alineació diferent. Tots els edificis han sofert els efectes del pas del temps i incendis, però sempre s’han reconstruït conservant estrictament el seu estil original. A més dels temples i subtemples, el santuari disposa de tres escenaris privilegiats, un per realitzar cerimònies, un per poder executar danses de la cort, i un escenari de Noh, que es l’únic de tot el món a estar situat sobre el mar.

ItsukushimaJinjaMap

El Honsha el composen els edificis Haraiden , Haiden (sala d’adoració), Heiden (sala de les ofrenes) i Honden (sala principal) tots ells orientats en el mateix eix que l’ Otorii. El Haraiden es projecta cap al mar i el Haiden i el Honden, connectats amb el Heiden i coberts per un mateix sostre, s’arrengleren darrera d’aquest, paral·lelament al mar. En el seu conjunt proporcionen una impressió calmada i elegant amb les delicades línies del seus alers i les formes suaus del seu sostre, les línies horitzontals dels terres, els nageshi (bigues horitzontals), i kahiranuki (bigues superiors). Tot el conjunt està suportat sobre un marc estructural format per gegantines columnes de fusta i kumimono (suports).

En front del Haraiden trobem el Hirabutai (plataforma cerimonial), que està conectat per un terra de planxes de fusta amb el Higashi-kairo (corredor Est) i el Nishi-kairo (corredor Oest) pels que s’accedeix a les altres parts del complex. El Hirabutai es projecta endavant i es el marc per al Takabutai (escenari), amb les seves balustrades de color vermelló pels quatre costats. Les danses de la cort interpretades en aquest escenari son les habituals a la cort durant el període Heian (794-1184) i han estat preservades pels sacerdots de ltsukushima durant més de vuit segles.

El complex Sessha Marodo-jinja, situat al Nord-est del complex Honsha, està orientat cap a l’Oest. Està format pel Haraiden, el Haiden, el Heiden i el Honden, que en el seu conjunt formen una estructura molt similar, i del mateix estil, que els components del Honsha.

L’àrea també inclou diversos edificis secundaris associats al sintoisme i al budisme i que es van construir en èpoques posteriors. Son el Gojunoto (pagoda de cinc pisos), Tahoto (pagoda de dos pisos), Sessha Tenjin-sha Honden i Massha Hokoku-jinja Honden (Senjokaku).

El santuari de Itsukushima es pot veure en relativament poc temps, dins d’una excursió de matí o tarda des de Hiroshima, però personalment recomano estar-s’hi com a mínim dues nits a Miyajima per poder veure be tota la illa (i pujar al Mt.Misen), el santuari de nit (hi ha excursions en barca per fer el recorregut des de el mar), i el torii i el santuari tant amb marea alta com en marea baixa.

Per accedir a Miyajima cal que ens desplacem a Hiroshima, i des de la seva estació central agafem la línea JR Sanyo fins l’estació Miyajimaguchi (uns 27 minuts). Allà hem d’agafar un dels diversos fèrries (tot i que recomanem el operat per JR, no només per que el seu cost està inclòs en el JR Pass, si no també per que la seva ruta es la que passa més a prop del Torii, i així podrem tindre una magnífica visió del conjunt des de el mar, fins i tot abans d’arribar a l’illa) que fan el recorregut entre Miyajimaguchi i el moll de Miyajima (uns 10 minuts). El santuari de Itsukushima es troba a poca distancia caminant del moll de Miyajima (uns 10 minuts).

Si només volem veure l’efecte del conjunt des de el mar, hi ha unes barques que salpen des de el Parc de la Pau de Hiroshima i recorren aquesta costa en 55 minuts.

Relíquies retornades a Ujigami Jinja

A finals de l’any passat (el 24 de Desembre per ser més exactes), va tindre lloc una cerimònia molt especial al santuari Ujigami Jinja, situat a la ciutat d’Uji, i englobat dins el Patrimoni de la Humanitat de l’Antiga Kyôto des de 1994.

Ujigami Jinja es creu que va ser construït a finals del període Heian, i es l’exemple més antic d’arquitectura sintoista que existeix.

Aquest santuari ha estat sotmès durant més d’un any a obres de restauració que han inclòs substituir, per primer cop en 30 anys, les teules de escorça de xiprer; així com repintar les parets.

La cerimònia va començar a les 7 de la tarda, quan el sacerdot principal, Miyamura Toru, de 65 anys, va retornar al saló principal els tres objectes que simbolitzen a l’Emperador Ojin i els seus dos fills, el Príncep Imperial Uji no Wakiiratsuko i l’Emperador Nintoku, als que està consagrat el temple.

ReliquiesUjigamijinja

%d bloggers like this: