Archive for Març de 2015|Monthly archive page

Kasuga Taisha obre al públic un santuari secret

Al santuari Kasuga Taisha de Nara s’obrirà temporalment al públic un santuari que fins ara ha estat sempre tancat als visitants, abans que tingui lloc un cerimonial de renovació que s’ha mantingut durant segles. Aquest santuari alberga diversos objectes d’adoració, que seran traslladats a una instal·lació temporal el 27 de març, quedant el temple obert al públic del 1 d’abril al 31 de maig, cosa que permetrà veure per primer cop la pedra sagrada que hi ha al seu interior.

Aquest santuari, Patrimoni de la Humanitat, cada 20 anys es sotmet a un ritual pel que es renoven les estructures més envellides i es canvien els interiors. A finals d’any tindrà lloc el 60e Shikinen Zotai, i serà el primer cop que el públic en general pugui penetrar en un recinte del temple al que generalment tan sols hi poden accedir els sacerdots sintoistes i els membres de la família Imperial. Dins aquesta zona hi ha quatre edificis reconeguts com Tresors Nacionals, situats en fila i als que es veneren deïtats com Takemikazuchi no Mikoto. Aquest deu, originalment situat al santuari Kashima Jingu a la Prefectura de Ibaraki, es diu que va marxar fins a Kasuga Taisha sobre un cérvol blanc.

KasugaTaisha

També es considera que un altre deïtat viu al interior d’una pedra Iwakura de 50cm d’alçada, situada en un templet de 80×100 cm. Aquesta pedra es mostrarà al públic per primer cop a la història durant el període en que la zona estigui oberta. De fet, el sacerdot en cap de Kasuga Taisha creu que el santuari es va construir precisament allà per que era on es va trobar la pedra.

La porta que condueix al Ushirodono, a la zona Nord del santuari, i que va ser tancada a l’era Meiji, s’obrirà per primer cop en 140 anys, i serà per on entrarà el públic per visitar els deus que protegeixen contra el mal. També es podrà visitar el jardí que hi ha darrera els edificis.

Del 29 de març al 5 d’abril el santuari mostrarà el Kashima Dachi Shinei Zu (les deïtats de Kasuga marxant del santuari Kashima), una pintura del període de les Corts del Nord i el Sud (1336-1392) en que es veu a Takemikazuchi no Mikoto i a Kashima Dachi no Hoko (l’alabarda marcant la marxa de les deïtats de Kasuga), i que es creu que va ser portat fins aquí per un seguidor d’aquestes dues deïtats.

Per accedir-hi caldrà adquirir un tiquet de 1.000 円, que inclourà un souvenir especial.

Anuncis

Nara, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1998, la zona declarada patrimoni rep el nom genèric de “Monuments Històrics de l’Antiga Nara”, i com succeeix amb gran part del patrimoni japonès, no es centra en un edifici singular o un lloc concret, si no tota una zona força amplia, amb 8 elements centrals diferents: 5 temples (Tōdai-ji, Tōshōdai-ji, Yakushi-ji, Gangō-ji, Kōfuku-ji), un antic palau (Heijō-kyō), un santuari (Kasuga Taisha) i un bosc sagrat (bosc original Kasuga).

Tal com diu la UNESCO: “Nara va ser la capital del Japó entre els anys 710 i 784. Durant aquest període es va consolidar el marc del govern nacional i Nara va gaudir d’una gran prosperitat, sorgint com a origen de la cultura japonesa. Els monuments històrics de la ciutat, els temples budistes, els santuaris sintoistes i les restes excavades del gran Palau Imperial, proporcionen una vívida imatge de la vida a la capital japonesa del segle VIII, un període de profunds canvis polítics i culturals“.

AntigaNara01

AntigaNara02

Els Monuments Històrics de l’Antiga Nara han estat testimonis de l’evolució de l’arquitectura i l’art japonesos, inspirats inicialment en els de la Xina i Korea, fins adoptar un estil propi i característic.

L’any 1710 la capital es va traslladar de Fujiwara a Nara, que com a conseqüència va prosperar com a centre cultural, polític i econòmic del país durant els següents 74 anys, durant el anomenat Període Nara. La localització del palau Heijō-kyō va ser meticulosament estudiat mitjançant tècniques geomàntiques xineses. El plànol general de la ciutat, basat en el de grans ciutats xineses com Chang’an, va ser cobert de palaus, temples budistes, santuaris sintoistes, edificis públics, residències i carrers, tot dins una xarxa ortogonal, dins la qual el palau ocupava l’extrem Nord de l’avinguda central. El palau, de 120ha, incloïa diversos edificis oficials per a celebrar cerimònies polítiques i religioses, entre els que destaquen el Daigokuden (sala de audiències imperial), el  Chōdō-in (salons d’estat), i la residència imperial (Dairi), a més d’altres annexes que complien tasques administratives i d’altre índole més prosaica.

L’any 784 la capital imperial es va traslladar a Nagaoka durant nou anys, i posteriorment a Kyōto (Heian), on es va quedar fins l’any 1184. L’abandonada capital de Nara es va convertir en camps de conreu, però la majoria dels temples i santuaris van sobreviure intactes, mantenint el seu estatus i el patronatge imperial. Es va desenvolupar una nova població al seu voltant, coneguda com a Nanto (Capital del Sud). La zona al voltant dels temples Tōdai-ji, Kōfuku-ji, Gangō-ji i Kasuga-Taisha va ser la més pròspera, i va servir de nucli pel desenvolupament de la ciutat actual a partir del segle XVI.

AntigaNara03

Tōdai-ji està format per un grup d’edificis, essent el més important el Kondō (Sala del Gran Buda) on es troba la imatge asseguda de Vairocana (Gran) Buddha. Es tracta d’una gegantina estructura de fusta que alberga una estàtua de bronzo de 15m d’alçada, la més gran d’aquest tipus que existeix al món. Kōfuku-ji va ser inicialment construït a Fujiwara, i reconstruït a Nara al traslladar-ne la capital.

AntigaNara05

Gangō-ji va ser el primer temple budista japonès, construït per Soga-no-Umako al segle VI, sent conegut originalment com Asuka-dera. Va ser traslladat des de Asuka l’any 718 amb motiu del trasllat de la capital a Nara. La major part del temple original va quedar destruït per un incendi el 1451.

Tōshōdai-ji, originalment construït pel sacerdot xinès Jian Zhen (Ganjin) l’any 759 per als estudiants del budisme, es un cas excepcional, doncs al llarg de la seva història ha sofert realment molt poc a causa d’incendis o altres desastres naturals. Entre els seus elements més importants trobem el Kondô (saló principal, l’únic exemple que encara existeix de la construcció original durant el Període Nara, i un element vital per estudiar l’arquitectura dels temples japonesos), el Kōdō (saló de lectura, tot i que originalment es va concebre com a salo per reunions al palau, i únic element que encara sobreviu de l’arquitectura del palau), el Korō (repositori de sutres), i el Hōzō i el Kyōzō (dos repositoris de l’estil “casa llarga”).

Kasuga-Taisha, fundat segons els llegendes l’any 768, els seus orígens es considera que poden remuntar-se fins el inici del Període Nara. Està situat al peu de dues muntanyes sagrades (Kasugayama i Mikasayama). Els edificis de Kasuga-Taisha han estat restaurats i reconstruïts en nombroses ocasions a causa de l’envelliment i de la destrucció per diverses causes. Tots els edificis estan situats dins els límits de recinte sintoista i, segons la tradició, tenen sostres amb teules fetes de escorça de xiprer, per harmonitzar amb l’entorn.

AntigaNara04

El bosc original del Kasugayama representa un entorn natural per Kasuga Taisha, com el que forma part integral de tots els santuaris sintoistes. Kasugayama ha estat preservat com a bosc sagrat, i la protecció hi impedeix cap forma d’intervenció més enllà dels camins per a fidels i peregrins.

L’antic Palau Imperial contenia tot el necessari per les funcions oficials i privades de la família imperial, incloent, com ja hem dit anteriorment, edificis com Daigokuden, Chōdō-in, i Dairi, però també oficines, tallers, magatzems, estables, etc. Tot el complex estava envoltat per murs de terra de 5m d’alçada, que es podien travessar per una de les 12 portes que tenia, sent la més important la del centre del mur Sud, anomenada Porta Suzaku. Actualment tan sols queden alguns fonaments, reconstruccions i museus per recordar aquesta meravella.

Tota la zona dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara està dividida en dues parts principals, tres elements a l’Oest, i la resta al Est. La major part de visites es dirigeixen cap a l’Est, on estan els edificis més coneguts, i on hi ha prou per veure com per passar-te tot un dia. Si a això li afegim que moltes vegades el turista ve a visitar Nara en un dia, procedent de Kyōto, la part del Palau, Tōshōdai-ji i Yakushi-ji no acostuma a ser tan visitada. De fet jo encara no les he visitat, tot i haver estat dues vegades a Nara (de fet nio tan sols he visitat Gangō-ji, malgrat estar molt a prop de la zona que si he visitat). I es que si ho vols veure tot be, personalment crec que es imprescindible fer nit a Nara i dedicar-hi dos dies (o la major part dels dos dies), un per a cada grup d’edificis.

La zona Est es fàcilment accessible sobre tot si vens de fora la ciutat, doncs des de l’estació de JR només cal seguir una avinguda comercial per arribar-hi directe. La zona Est està més allunyada, però si no ens centrem únicament en els ferrocarrils JR (lògic si fem servir el JR Pass), la companyia privada Kintetsu te diverses estacions que ens deixen relativament a prop d’ella. Sigui com sigui, Nara es una ciutat molt maca, interessant de visitar, d’aquelles que has d’incloure obligatòriament a la teva ruta, i no tan sols per que tothom hi va.

Nou tiquet ràpid per a estrangers a la Skytree

La meva intenció en aquest bloc sempre ha estat parlar únicament d’aquells llocs que he visitat personalment, i quan vaig incorporar la secció de noticies, em vaig comprometre a donar noticies únicament d’aquells llocs dels que ja us hagués parlat sobre la meva experiència al visitar-los. Malgrat això, aquest cop em saltaré totes les meves normes doncs considero que aquesta noticia es prou interessant com per a compartir-la amb tots vosaltres. A més a més, si no hi he estat no ha estat per falta de ganes, si no per que en el meu darrer viatge a Japó encara no estava acabada. Estic parlant de la Tōkyō Skytree, tot un nou símbol de la ciutat, des de on fruir de magnífiques vistes d’aquesta metròpolis.

Fins ara aconseguir pujar fins el pis d’observació era quasi una odissea, doncs les cues eren llarguíssimes, i generalment calia perdre molt de temps abans de poder pujar i gaudir de les vistes. Ara els estrangers podrem estalviar-nos-ho parcialment, doncs s’ha creat una nova cua especial per a nosaltres que ens permetrà pujar molt més ràpidament a la planta Tembo, situada a 350 metres d’alçada, gràcies a un tiquet especial amb el que tan sols haurem d’esperar 5 minuts (en front de 1 hora que es l’habitual per als tiquets normals en dies laborables, dos hores o més durant els caps de setmana).

Per adquirir aquest tiquet especial haurem de dirigir-nos a una guixeta especial situada al quart pis, i mostrar el passaport o un altre document que ens identifiqui com turista o resident estranger al Japó. Els acompanyants japonesos també podran adquirir aquest tiquet especial. El seu preu es de 2.820 円per als adults (760 円més car que el tiquet estàndard).

Segons la companyia que s’encarrega de l’explotació del mirador, la Tobu Tower Skytree Co., el 6.8% dels visitants durant l’any 2013 van ser estrangers, però esperen augmentar considerablement aquest percentatge, arribant a vendre entre 50 i 100 tiquets especials els dies laborables, i de 500 a 800 els caps de setmana.

FastPassSkytree

Il•luminació especial a Tsukiji Honganji

El temple central de la secta budista Jodo Shinshu a la ciutat de Tōkyō està situat a la zona de Tsukiji, i per això es denomina Tsukiji Honganji. El passat desembre la sala principal del temple, així com les seves tres portes i els murs que l’envolten, van ser designades Importants Bens Culturals, i per celebrar-ho, el passat 14 de Març es va reunir més de 5.000 visitants per veure una il·luminació especial creada per l’ocasió amb llums LEDs que representaven, sobre la façana del saló principal, diverses imatges de paisatges xinesos i de la India, així com animals imaginaris creats per Chuta Ito, l’arquitecte responsable de la construcció de l’edifici el 1934. En total, una seqüència de aproximadament 10 minuts per celebrar la designació i retre homenatge a les fons en que es basa l’edifici (be per inspiració, be per autoria).

iluminacionTsukijiHonganji

%d bloggers like this: