Archive for Agost de 2012|Monthly archive page

Daikaku-ji (大覚寺)

Finalitzarem la Ruta IV de la Bloc-Marató Temples de Kyôto que ens ha portat a recórrer la zona d’Arashiyama, a Sagano,  visitant un antic palau imperial reconvertit en temple: Daikakuji, possiblement la visita més espectacular de la ruta conjuntament amb Tenryû-ji, amb la que iniciàvem la ruta.

Daikaku-ji

Mapa Daikaku-ji

Mapa Daikaku-ji

El temple de Daikaku-ji originalment era un palau secundari per a l’Emperador Saga, fins que l’any 876 va decidir que es convertís en un temple de la secta Shingon del Budisme, com una expressió de la seva devoció envers els seus ensenyaments i el seu fundador, Kôbô Daishi.

Com abans de temple era palau, per tot arreu es poden veure nombroses pintures del període Momoyama amb motius imperials. Per altre banda, es un temple força extens, i al llarg de la seva visita podrem veure elements molt diferents els uns dels altres, factor que incrementa el seu interès, i que em faria considerar-ho de visita obligatòria a la zona, malgrat que es trobi bastant separat de la resta de llocs d’interès de la zona.

Daikaku-ji

Del conjunt del temple podríem destacar quatre elements:

Shinden: fa uns 400 anys, el Shinden del Palau Imperial de Kyôto es va traslladar als terrenys de Daikaku-ji. Davant seu actualment trobem un jardí que segueix el model tradcional dels jardins imperials, amb un taronger a la dreta i un pruner a l’esquerra. Les parets correteres estan decorades amb pintures de Sanraku Kanô i mostren les tres peònies y les flors vermelles i blanques dels pruners que representen la casa imperial.

Shingyôden: fa 1200 anys, el país va ser assolat per les plagues i epidèmies. Seguint una proposta de Kôbô Daishi, l’Emperador Saga va començar a copiar, emprant l’art de la cal·ligrafia, el sutra Jannya Shingyô per pregar a Buda. Es diu que arrel d’això el país es va veure ràpidament lliure de les plagues. En aquest edifici es on es guarden aquests escrits realitzats per l’Emperador Saga.

Daikaku-ji

Shôshinden: designat com a Important Be Cultural, en un recó, quasi podríem dir que remot, del temple, en una sala de l’ala Est denominada Okanmurinoma, hi ha un Shôhekiga pintat per Sanrakû Kanô i Shikô Watanabe. En ell es pot veure un falcó pintat amb tinta índia que crida especialment l’atenció per la seva excepcionalitat. A les plaques de fusta de les particions de les portes hi ha pintades llebres.

Estany Ôsawa (Teiko): fa aproximadament 1200 anys, quan l’Emperador Saga va establir Daikaku-ji com a palau, aquest disposava d’un jardí aquàtic que seguia el mateix disseny que el llac Tungting de la Xina. Es va anomenar estany Ôsawa, i es diu que es l’origen de l’Ikebana Saga. En qualsevol cas, actualment el temple te una forta influència en aquest tipus d’Ikebana, i fins i tot es poden veure alguns exemples d’aquest art a l’entrada del reciente.

Ikebana

Informació important:

Daikaku-ji

Daikaku-ji

Anuncis

Seiryô-ji (清涼寺)

Aquest temple budista, també conegut com Saga Shakadô (嵯峨寫釈迦堂) està situat a sobre del que abans eren els pantans de Saga, i pertany a la secta Jodo del Budisme.

Mapa Seiryô-ji

El temple està situat dins els terrenys del que era la vil·la de Minamotono-Toru. A la mort d’aquest es va convertir en un temple. Posteriorment, l’any 985 el sacerdot Chonen va viatjar a la Xina en peregrinatge, i va encarregar una copia en fusta de sàndal del llegendari Udayana Buddha. Quan el sacerdot Chonen va tornar de la Xina amb la còpia de l’estàtua, va planificar la construcció d’un nou temple per a l’estàtua. Malauradament, no va poder veure completat el seu somni, ja que el temple no va ser completat fins després de la seva mort, quan el seu deixeble Jozan va establir Siryoji i va entronitzar l’estàtua.

Seiryô-ji

Seiryô-ji

La sala principal va ser reconstruïda el 1701, i conté la estàtua, que es considera un Tresor Nacional. Tot i que l’estàtua original d’Udayana Buddha es va perdre durant la rebel·lió dels Boxers l’any 1900, la còpia d’aquest temple es segueix mostrant els dies 8 i 19 de cada mes.

Sobre el temple no hi ha gaire a dir. Conté nombrosos edificis i podríem dir que es més un temple “de servei” que un temple turístic. Això te l’avantatge de que es pot entrar gratuïtament, però també te l’inconvenient de que es més difícil que ho puguis veure tot o que aconsegueixis explicacions sobre els diferents edificis i llocs interessants si no saps prou japonès per llegir els cartells o preguntar.

Informació important:

Seiryô-ji

Seiryô-ji

Giô-ji (祇王寺)

També anomenat Ghi-ohji, està situat al Nord-oest de Kyôto, a la zona coneguda com Arashiyama, al peu del turó d’Ogura. No es senzill trobar aquest temple, una petita porta en un camí solitari que gairebé has de buscar expressament no convida a entrar al que, un cop a dins, es revela com un meravellós jardí, tan cobert de verd que fins i tot fa goig poder veure’l en un dia plujós com el que em va tocar en sort “sofrir” (sort en aquest cas, malgrat haver maleït l’aigua des de moltes hores abans).

Jardí Giô-ji (Arashiyama)

No es coneix gaire dels seus orígens, però es creu que el temple inicialment estava situat dins el recinte de Ohjhoin, fundat per Ryochin, un dels deixebles de Hohnen (1133-1212), un gran sacerdot budista molt conegut. Ohjhoin era un temple que ocupava una gran extensió, però que va anar a menys amb el pas del temps. Giô-ji va subsistir com un petit convent que posteriorment va acabar sent conegut pel seu nom actual.

Actualment Giô-ji es més una diminuta ermita que un temple, però tot i així te un atractiu únic que el converteix en un lloc de visita obligada si passes per la zona. El seu jardí està gairebé totalment cobert per la molsa, i manté un aspecte magnífic al llarg de totes les estacions, amb flors de cirerer a la primavera, molt de verd durant l’estiu, fullatge carmesí cap a la tardor i cobert pel blanc de la neu al hivern.

Jardí Giô-ji (Arashiyama) Jardí Giô-ji (Arashiyama)

Al poema èpic del segle XIII Heike Monogatari es parla de dues Shirabyoshi (cantants i ballarines de la cort imperial) del segle XII. Taira-no-Kiyomori, que en aquella època era qui controlava les regnes de l’Estat, es va encapritxar de Giô (o Ghi-oh) durant un temps, però aviat va canviar-la per Hotoke Gozen. Com a resultat de tot això, Giôh, la seva germana (Gijo) i la seva mare (Toji), i poc desprès també Hotoke Gozen, desesperades per la volubilitat del destí, es van convertir en monges i totes quatre van acabar vivint en aquest temple. A la sala principal del temple hi ha cinc escultures de fusta que representen a Giô, Hotoke, Gozen, Kiyomori, Gijo i Toji.

Interior del temple de Giô-ji (Arashiyama)

Interior del temple, amb les escultures de fusta dels personatges de Heike Monogatari.

Interior del temple de Giô-ji (Arashiyama)

Interior del temple de Giô-ji

El temple va quedar totalment desatès fins no fa massa temps, quan la monja Shishoni, una dona bastant coneguda per què havia estat geisha abans que monja, va vindre a viure-hi i se’n va fer càrrec. La seva experiència personal era similar a la de Giô uns segles abans, i va acabar sent tan apreciada per la gent, que es va produir un gran dol quan va morir el 1994.

Informació important:

  • Lloc: Giô-ji (Arashiyama – Pref. Kyôto)
  • Cost: 300円
  • Àlbum de Flickr: Giô-ji (祇王寺)

Nison-in (二尊院)

Nison-in, formalment anomenat Ogurayama Nison-in Kedai-ji (小倉山 二尊院 華台寺), es conegut per dues imatges, que representen a Shaka i Amida, que donen nom al temple (nison vol dir “dues imatges reverenciades”), i que son tresors nacionals.

Nison-in

En el passat, quan Kyôto era la capital imperial, aquest temple va ser designat com un dels “Quatre Temples Auspiciants”. Seguin el costum i la seva estricta observació de les formalitats, això implicava que administrava les Cerimònies Budistes Imperials i, quan es designava un nou sacerdot principal, aquest visitava el Palau Imperial per rebre les robes porpres que indicaven el seu màxim rang dins la jerarquia budista. Però totes aquestes cerimònies van cessar quan la capital imperial es va traslladar a Tôkyô.

Mapa Nison-in

El temple va ser construït entre els anys 834-847, per Jikaku Daishi sota el patrocini de l’Emperador Saga. Posteriorment, el conegut San-tei-ryo (Cementiri dels Tres Emperadors) es va instal·lar dins el recinte del temple seguint la voluntat de l’Emperador Mameyama. El San-tei-ryo conté les cendres dels Emperadors Kameyama, Gosaga i Tsuchimikado. Actualment forma part del grup de temples de Enryaku-ji, però cap de les seves estructures es de els originals, ja que no vanbrevivfieronsus estructuras es de las originales, ya que ninguna de ellas sobrevivinistraba las Ceremonias Budistas Imperialnn sobreviure a la Guerra Onin (1467-1477).

La seva porta principal anteriorment era la Yakuimon del castell de Fushimi, sent traslladada a la seva localització actual el 1613, gràcies a un comerciant ric anomenat Suminokura.

Nison-in

Nison-in

Nison-in també es va veure indirectament implicat en les accions del Comodor Perry i l’obertura de Japó a les potencies estrangeres, doncs quan el shogunat va demanar consell sobre el tema a la cort imperial, Naidajin Sanjo Saki, que era conseller de l’Emperador Komei, va defensar l’honor imperial en contra dels negociadors del bakufu, i com a conseqüència, posteriorment se li va ordenar que es retirés com a monjo a Nison-in. A la seva mort, l’Emperador Komei va enviar una delegació a Nison-in per atorgar-li pòstumament el rang d’Udaijin (Ministre de la Dreta).

Altres llocs destacables dins els terrenys del temple son Shigure Tei situat en un turó de la part posterior, on es diu hi havia la vil·la on Teika Fujiwara (1161-1240) va reunir l’antologia Hyaku-nin-isshu (Cent poemes per un centenar de poetes). També conté una casa de té anomenada Misonio-tei, que conté diverses pintures d’Eitoku Kano.

Informació important:

Jojakko-ji (常寂光寺)

Si seguim la nostra ruta de temples per Arashiyama, resseguint la muntanya Ogura, ens trobarem amb Jojakko-ji, un temple construït com a lloc de retir pel sacerdot Nisshin després d’uns problemes polític-religiosos que van causar una escissió en la secta Nichiren de la que Nisshin era el sacerdot principal. La causa de l’escissió, no voler doblegar-se a les ambicions de Hideyoshi.

Aquest temple, que presumeix de ser “el temple sense murs”, te diverses particularitats. En primer lloc, es un temple que s’ha anat construint molt poc a poc, i quasi podríem dir que fent un “collage” de parts traslladades fins aquí. Això de traslladar parts no es tant estrany com podria semblar (i com haureu pogut comprovar si heu llegit els articles anteriors de la Bloc-Marató Temples de Kyôto), però potser si que es rar que es vegi en tants elements del temple.

Jojakko-ji

En segon lloc, es un temple situat sobre la muntanya Ogura, i per tant te molts nivells diferents, no aptes per gent a la que li costi pujar escales (tot i que hi ha camins rampa per accedir-hi de forma més còmoda). Això tampoc es rar ja que hi ha molts temples que semblen “penjats” a la muntanya, però no es habitual en els temples de la zona d’Arashiyama.

Sobre la història del temple, com he dit, el va fundar el sacerdot Nisshin el 1596, sobre uns terrenys donats per la família Suminokura, on anteriorment estava situada la vil·la Shiguretei de Fujiwara Sadaie. Des de la seva fundació, i fins el 1615, amb el suport de Kobayakawa Hideaki, el Kyakuden (sala de convidats) del castell de Momoyama es va traslladar al temple per convertir-se en el seu saló principal.

El 1616, la porta Sud de la sala de convidats deHonkoku-ji (construïda el 1345-46), es va  traslladar al temple per servir com a Niomon (les estàtues Nion es creu que son obra de Unkei, un famós escultor budista del segle XIII). El 1620 es va construir la pagoda Tahoto gracies a la donació de Tsuji Tobei Naonobu (i actualment es considera un Important Be Cultural). Al seu interior es venera a Nyorai Shaka i Nyorai Taho. El 1641 es va construir el campanar.

Pagoda Tahoto

Jojakko-ji

Entre 1801 i 1804 es va construir la sala Myoken-do, que es considera el nombre deu de les dotze branques del zodíac Myoken per la capital. Al seu interior hi ha l’estàtua Bodisshatva Myoken en posició “nosegata”, l’estàtua de Kioshimojin, el Jurasetsunyo pel que el sacerdot Nisshin va fer la cerimònia de l’obertura dels ulls; i l’estàtua de Daikokutsen.

El 1890, el temple dels poetes immortals que era anterior a l’establiment del temple i que va ser traslladar muntanya amunt durant l’època del fundador, es reconstrueix. Tomioka Tessai va escriure la seva placa. Aquest temple va ser reconstruït de nou el 1994. A l’interior hi ha les estàtues de Fujiwara Teika i Ietaka en posició asseguda, fetes durant el període Muromachi.

El 1892 Jojakko-ji es converteix oficialment en temple afiliat de Honkoku-ji, el temple principal de la secta Nichiren a Kyôto.

El 1990 s’estableix el mausoleu Shien per enterrar les cendres de les dones no casades, segons un concepte creat pels membres de la Societat Monument a les Dones.

Finalment, el 2004 es construeix la sala del fundador, i una segona estàtua del sacerdot Nisshin feta en el període Edo es col·loca al seu interior.

Jojakko-ji Jojakko-ji

Com heu pogut comprovar, el temple ha tingut una llarga història de canvis i modificacions, però la veritat es que al visitar-ho no tens la sensació de veure cap mena de pedaç, tot al contrari, la seva disposició per tota la falda de la muntanya, amb diferents estructures a diferents nivells, i totes elles envoltades d’una exuberant natura, ho amalgama a la perfecció. Segur, no te els edificis més impactats de la zona, però encara que a nivell individual potser no destaqui cap edifici, el seu conjunt si que es un dels millors que podeu veure a la zona.

Mapa Jojakko-ji

Informació important:

%d bloggers like this: