Archive for Juny de 2012|Monthly archive page

Kyôto Gyoen

Al centre de Kyôto hi ha un gran parc gegantí que mesura 700 x 1300 metres, cosa que representa unes 65 hectàrees de terreny. Dins el Kyôto Gyoen, que es el nom d’aquest parc, tothom pot fruir d’amples zones arborades, així com veure el que queda de l’antic centre de poder imperial, i es que es en aquest parc on es troben el Palau Imperial i Sento Gosho (el Palau de l’Emperador Retirat), dels que ja us en vaig parlar, i que son la causa de que també se’l conegui com a Parc Imperial.

No totes les zones son de lliure accés, ja que als palaus cal reservar hora de visita a l’Agencia Imperial, i algunes zones son privades i no s’hi pot entrar, però en general es un parc obert gratuïtament a tothom, un pulmó verd en mig de la ciutat.

Vista aèrea

Vista aèrea

L’aspecte actual del parc es el que va adquirir durant l’Era Meiji. Abans d’aquesta època els carrers que ara estan formats per grava i envoltats de verd, estaven envoltades per les residències d’unes 200 famílies nobles de la cort imperial, creant en conjunt un poble aristocràtic. Quan el 1869 la major part dels aristòcrates es van traslladar a Tokyô seguint a l’Emperador i el govern, l’àrea va quedar ràpidament dilapidada. Quan l’Emperador va tornar el 1877, el va colpir durament veure l’estat en que havia quedat tot, i va signar un decret pel qual s’havia de preservar al zona i tornar-la a la seva bellesa original. Aquest decret, conegut com Projecte Imperial de Preservació, va assentar les bases per crear un jardí imperial, marcant així el inici de l’actual Kyôto Gyoen.

Mapa original

Mapa original de la zona

Mapa actual

Mapa actual de la zona

Actualment al parc hi ha uns 15.000 arbres, la major part concentrats als voltants de la porta Kenreinon, on es troben els millors exemples de càmfora, ortigues, rosers i gingko, i una bona quantitat d’arbres per tenyir el parc de colors segon l’època de l’any, com pruners, presseguers, cirerers, arces i murtes.

Shushui-tei

A més a més, al parc hi ha diversos punts d’importància històrica com Hamaguri Gomon i Saikaimachi Gomon, representatives de les nou portes exteriors, i el Shushui-tei, una casa de té que pertanyia a la residència d’una antiga família de Kuge (nobles de la cort).

La visita al Kyôto Gyoen es bastant recomanable, especialment si es volen visitar els palaus imperials, ja que el temps entre visites es prou gran com per poder fruir del parc amb molta tranquil·litat entre una i l’altre.

Kyôto Gyoen

Entrada Palau Imperial

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Com arribar-hi: per arribar al Parc Imperial hi ha diverses opcions, com la parada de ferrocarril Keihan-Marutamachi, a la línea Keihan (ferrocarrils privats, no val el JR Pass), o la parada de metro Imadegawa, a la línea Karasuma.
  • Àlbum de Flickr: Kyôto

Hirano Jinja (平野神社)

Hirano Jinja es un petit temple shintoista a tocar de Kitano Tenmangû, cosa que ens permet poder realitzar una visita conjunta de tots dos sense gairebé ni adonar-nos ja que un està a un carrer de distancia de l’altre. I si Kitano Tenmangû era famós pels seus pruners, Hirano Jinja ho es pels seus cirerers. Així, si viatgem a finals d’hivern, principis de primavera, si no podem arribar a veure els pruners florits, es possible que veiem els sakura.

Hirano jinja

Hirano Jinja està consagrat a quatre deus: Imaki Okami (deu de la revitalització), Kudo Okami (deu protector de la Casa Imperial), Furuaki Okami (deu espolsador de dimonis i portador de tranquil·litat) i Himekami (deessa de la productivitat i la fertilitat). Tot plegat fa que la funció principal d’aquest temple sigui promoure la bona salut i la llarga vida de l’Emperador.

El temple va ser fundat l’any 794, a l’Era Heian, després de ser traslladat des de el Palau Imperial de Nara per l’Emperador Kammu. Tradicionalment les cerimònies les oficiava un príncep de la família imperial, que es consideraven figures divines. El temple va ser designat com un dels encarregats  de la protecció de la família Imperial, i designat per primer cop amb el seu nom actual en el Montoku Tenno Jitsuroku.

L’any 864, Imaki Okami, una de les deïtats del temple, va ser elevada al màxim rang, cosa que va facilitar les visites de diversos Emperadors durant l’Era Heian i que, posteriorment, se li confies la protecció dels descendents d’altres línies imperials com els Genji, Heishi, Oe, Nakahara, Kiyonara i Sugawara.

Durant la Guerra Onin va ser completament destruït com molts altres temples de la ciutat, i no va ser reconstruït fins l’any 1628, per Nishinotoin Tokiyoshi, del clan Heishi. El 1871, l’Emperador Meiji va elevar el temple a la categoria de Kanpei Taisha, convertint-lo així en un dels temples més sagrats del Japó.

Hirano jinja

Hirano jinja

El temple combina una magnífica arquitectura amb la simplicitat i harmonia del seu entorn. Els sostres estan fets de teules de xiprer i tenen una forma similar a la dels temples sagrats d’Ise i Izumo. A Nara, el temple Kasuga es de construcció similar. Conserva un ancià arbre Kusunoki, i està voltat de cirerers.

El temple també es conegut pel seu festival dels cirerers, dels que te uns 500. El 10 d’Abril te lloc un magnífic festival al seu voltant.

Hirano jinja

Informació important:

  • Lloc: Hirano Jinja(Kyoto- Pref. Kyoto)
  • Cost: gratuït.
  • Com arribar-hi: si vas seguint la Ruta III, agafa l’autobús 10 i baixa a la parada “Kitano Tenmangu Mae”, o l’autobús 26 i baixa a la parada “Kitano Hakubai-cho”. Des de l’estació JR de Kyôto agafa l’autobús 50 ó 101 i baixa a la parada “Kitano Tenmangu Mae”.
  • Àlbum de Flickr: Hirano jinja (平野神社)

Hirano jinja

Kitano Tenmangû (北野天満宮)

Fanal a Kitano TenmangûKitano Tenamngû es un temple shintoista al que s’hi pot accedir sense pagar entrada (excepte la casa del tresor, que requereix una entrada de 300円), conegut pels diversos esdeveniments que tenen lloc en ell o els seus voltants.

El 25 de Febrer te lloc una cerimònia del té molt especial, anomenada Baikasai, on en el seu jardí de pruners (que es aquella època estan florits), les maiko i geiko del proper districte de Kamishichiken son les encarregades de servir té i wagashi a uns 3000 hostes. El Festival dels Pruners te lloc el mateix dia des de l’any 987, i la cerimònia multitudinària del té, te lloc des de 1952.

Festival Kitano Tenmangû

Festival dels Pruners. Foto: ISa

A més a més, el dia 25 de cada mes hi ha uns encants que ocupen els terrenys dels voltants del temple i part dels carrers adjacents.

Finalment, el 4 d’Agost te lloc el festival anual del temple.

Mapa Kitano Tenmangû

Kitano Tenmangû es un temple dedicat a Sugawara Michizane, un erudit i polític que va ser injustament exiliat a Kyûshu pels seus rivals polítics del clan Fujiwara. Desprès de la seva mort, es van atribuir tota una sèrie de desastres al seu esperit venjatiu, i es va construir temples en el seu honor per apaivagar la seva ràbia. El que visitem avui es va construir l’any 947. Aquest temple va ser patrocinat pels Emperadors durant els primers anys del període Heian.

Kitano Tenmangû

Kitano Tenmangû

Sugawara s’associa amb Tenjin, el deu shinotoiste de l’educació, per la qual cosa es habitual veure molts estudiants en èpoques d’exàmens o durant els seu viatge escolar. El pruner era el seu arbre preferit. De get es diu que un arbre, anomenat tobiume, o pruner volador, el va seguir des de Kyôto fins al seu exili, motiu pel que aquest arbre sol trobar-se en els temples que li son dedicats, i en el cas del que estem visitant avui, n’hi ha prop de 2000.

Normalment no es menciona gaire, però un altre dels elements que destaquen força en aquest temple es la gran quantitat de bous Tenmangu, considerats els missatgers de Tenma-sama. Aquestes figures de bous amb un “pitet” generalment vermell al coll, es diu que s’emporten els teus sofriments. Si tens alguna malaltia corporal, només cal tocar la part corresponent del bou per guarir-se.

Bou a Kitano Tenmangû

Així doncs, en conjunt es una visita molt recomanable, especialment si pots fer-la coincidir amb un dels esdeveniments que hi tenen lloc. I si això no es possible, es una magnífica darrera parada per a la Ruta III, al menys per visitar la zona oberta, que no depèn de l’hora que arribeu per poder-ho visitar, com succeeix amb gairebé tots els altres temples de la ruta.

Kitano Tenmangû

Informació important:

  • Lloc: Kitano Tenamangû (Kyoto- Pref. Kyoto)
  • Cost: gratuït. Casa del tresor 300円
  • Com arribar-hi: si vas seguint la Ruta III, agafa l’autobús 10 i baixa a la parada “Kitano Tenmangu Mae”, o l’autobús 26 i baixa a la parada “Kitano Hakubai-cho”. Des de l’estació JR de Kyôto agafa l’autobús 50 ó 101 i baixa a la parada “Kitano Tenmangu Mae”.
  • Pàgina web: http://kitanotenmangu.or.jp/english/  (en anglès).
  • Àlbum de Flickr: Kitano Tenman-gū (北野天満宮)

Kitano Tenmangû

Ninnaji (仁和寺)

Ninnaji es el segon temple més gran que visitarem al llarg de la ruta III del Bloc-Marató, i el que te més coses per veure de tots.

Entrada Ninna-ji

Entrada a Ninnaji

Durant la primera part del període Heian, en aquesta zona es van construir nombroses villes pels nobles de la Cort Imperial. En aquella època els nobles seguien majoritàriament la secta Amida del budisme, i moltes d’aquelles villes acabaven convertint-se en temples. El cinquanta-vuitè Emperador, Koko, va ordenar la construcció d’un temple a la zona per rebre la triada del Buda Amida i dos deïtats ajudants. Aquest va ser l’origen de Ninnaji. Desprès de la mort de Koko, el seu fill, el cinquanta-novè Emperador, Uda, va ser testimoni de la finalització de l’edifici principal, fundant-se formalment l’any 888. El seu nom de Ninnaji es deu al calendari de l’època. L’Emperador es va retirar als 31 anys i va prendre els vots de monjo, convertint-se en abat de Ninnaji. Des d’aquell moment es va conèixer com Palau Imperial d’Omuro, ja que servia com a residencia per l’ex Emperador, i com a tal es menciona fins i tot en el Heiké Monogatari. Fins a 1869 es va mantindre la tradició de que un dels fills de l’Emperador fos l’abat del temple, cosa que el va convertir en un dels temples més importants del país. Durant la Guerra Onin va sofrir nombrosos incendis que gairebé el van destruir, per la qual cosa la major part de les estructures actuals son reconstruccions realitzades durant el segle XVII, per ordre del Príncep Kakushin, 21e abat, sota el patrocini del shogunat Tokugawa.

Dimoni protector Ninna-jiActualment es el temple central de l’escola Omuro de la secta Shingon del budisme, i també alberga la seu nacional de l’Escola Omuro d’Arranjament Floral. L’any 1994, Ninnaji va ser designat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Com cabria esperar d’un temple d’aquesta importància i amb aquesta historia, entre els edificis del temple n’hi ha molts que o be son Tresors Nacionals, o be son Importants Bens Culturals, com per exemple el Kondo i el Miedo, que van ser traslladats des de el Palau Imperial de Kyôto i reconstruïts aquí.

Mapa Ninna-ji

Ninna-ji

Ninnaji

Una de les zones més destacables, tot i que cal pagar entrada per entrar-hi es el Goten, un tipus de construcció que generalment no es veu mai en els temples, reservant-se per als palaus. Sens dubte la seva funció com a residencia per l’ex Emperador hi va tindre molt a veure.

Tots els temples guarden nombrosos tresors, i Ninnaji no n’és una excepció, ja que te una col·lecció de més de 600 objectes entre escultures, pintures, cal·ligrafies, objectes lacats i ceràmiques. L’inconvenient es que es mostren en el Reiho-kan, que només es pot visitar (pagant una entrada addicional) dos cops l’any (Abril-Maig i Octubre-Novembre).

Un altre element molt especial del temple no es cap edifici, si no els seus cirerers de branques baixes, anomenats Omuro Sakura, que es podrien considerar un tresor més i que li donen al temple una coloració molt especial a la primavera. Aquests Omuro Sakura son una variant especial de cirerer que floreix més tard que els altres tipus de cirerer. Dins el recinte hi ha uns 200 arbres d’aquest tipus, i segons els documents existents, n’hi ha hagut des de la reconstrucció del temple durant el període Edo. D’alçada molt reduïda i amb les branques creixent des de molt baix, gairebé semblen arbustos en doncs d’arbres. El 1924 es van designar com Paisatge Nacional.

Ninnaji

Informació important:

  • Lloc: Ninnaji (Kyoto- Pref. Kyoto)
  • Cost: l’entrada al temple es gratuïta, però per visitar el Goten (palau i jardins) cal pagar una entrada de 500円, i per veure Reiko-kan (obert només en determinades époques de l’any), uns altres 500円.
  • Com arribar-hi: seguint la ruta III del Bloc-Marató, des de Kinkakuji agafeu l’autobús 59 fins la parada “Ômuro Ninnaji”. Si veniu des de l’estació JR de Kyôto, agafeu l’autobús 26 fins a la mateixa parada.
  • Àlbum de Flickr: Ninnaji (仁和寺)

Ryoanji (龍安寺)

Ryoanji es un temple Zen, pertanyent al grup Myoshinji de la secta budista Rinzai, situat a l’Oest de Kyoto. Forma part dels monuments històrics de l’antiga Kyoto i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994. Però si hi ha alguna cosa que el defineix per sobre de tota la resta, es el seu famós jardí de pedra, que es segurament el més conegut i fotografiat de tot el país.

El jardí de pedra està considerat dels millors jardins secs que mai s’han construït, tot i que segurament part del seu encant estigui en el misteri del seu significat, ja que es desconeix el seu creador (només es sap que va ser construït a finals del s. XV), i que no es va deixar constància de cap mena d’explicació sobre el seu significat. S’han elaborat moltes teories, algunes fins i tot recolzades per complexes càlculs matemàtics fets amb ordinador, però el que diuen que demostra més la seva grandesa es el fet de que cadascú pot trobar el seu propi significat, i que quant més de temps te’l miris, més variades seran aquestes interpretacions (al menys no tenen la cara dura de fer-te creure un significat estrany que s’hagin inventat com passa amb moltes obres artístiques “modernes”).

Però qué té tan d’especial aquest jardí? Doncs possiblement sigui la seva simplicitat. Es tracta d’un jardí rectangular de 25×10 metres, format única i exclusivament per 15 roques distribuïdes en 5 grups i grava blanca. Per la seva banda, el jardí està envoltat per tres dels costats per un mur baix, i tan sols es pot observar des de el quart costat, que correspon amb la veranda del que antigament eren les dependencies de l’Abad.

Planol complert del temple

Plànol del temple en tota la seva extensió

Tsukubai a Ryoanji

Tsukubai

Però tot i que es el jardí qui s’emporta la fama, el temple es bastant més gran i conté altres elements interessants, com una sala del te (tancada al públic) amb un tsukubai excepcional ja que està fet de pedra; o el llac Kyoyochi, pels voltants del qual, per exemple, hi ha uns magnífics cirerers que ho faran encara més interessant si aneu a la primavera. En aquest llac fins no fa masses anys era habitual veure ànecs mandarí, que eren els responsables del seu nom més popular: “Oshidoridera”, que significa temple dels ànecs mandarí. A una illeta que hi ha al llac anomenada Bentenjima, hi ha un templet amb una imatge de Sarasvati, la deessa del coneixement.

Vista general del llac

Vista general del Llac

Sobre la seva història, es conegut que va ser fundat el 1450 quan el governador general Katsumoto Hosokawa el va fundar i va instal•lar-hi com Abat al cinquè abat del temple Myoshinji Giten Gensho. Un parell de dècades més tard va ser incendiat durant la Guerra Onin, però el fill de Katsumoto, Masamoto, el va reconstruir.

L’edifici principal es va construir el 1488 i es creu que el jardí de roques data d’aquesta mateixa època. Un foc el 1797 va destruir el Hojo (edifici principal) i altres edificis, passant a ser l’edifici principal al Hojo d’un temple menor (Seigen’in), hi ho ha seguit estant fins avui en dia. Al segle XVI, Toyotomi Hideyoshi el va visitar diverses vegades, i existeix una placa que va escriure ell personalment.

Informació important:

  • Lloc: Ryoanji (Kyôto – Pref. Kyôto)
  • Cost: 500円
  • Com arribar-hi: agafa l’autobús 50 o 55 fins la parada “Ritsumeikan daigaku-mae” o els ferrocarrils de la línia Keifuku Kitano fins la parada “Ryoanjimichi” i camina uns 7 minuts. O agafa l’autobús 59 fins la parada “Ryoanji-mae”.
  • Pàgina web: www.ryoanji.jp (en japonès i anglès).
  • Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺)

Ticket d'entrada al temple

Ticket d'entrada al temple

%d bloggers like this: