Archive for Novembre de 2012|Monthly archive page

Mercat Nishiki (錦市場)

Per realment agafar-li el pols a una ciutat, un dels llocs que has de visitar obligatòriament son els seus mercats, una cosa que no acostumes a fer si ets un turista, excepte que tingui alguna cosa excepcional o s’hagi posat de moda, com succeeix amb la subhasta al mercat de Tsukiji de Tokyô.

Mascota Kin-chan

Si la visita es a Kyôto hi ha un lloc força recomanable per visitar, el Mercat Nishiki, que literalment vol dir mercat de brocats. Nishiki Ichiba es un mercat tradicional que rep el sobrenom de “la cuina de Kyôto” ja que està especialitzat en tot el que te a veure amb el menjar, però molt especialment productes de proximitat. En aquest mercat pots trobar des de palillos fins a ganivets o estris de cuina, també alguns llocs per menjar o comprar menjar preparat, i sobre tot una gran varietat d’aliments que li donen un color prou especial per justificar la seva visita.

Aquest mercat comença al costat del temple Nishiki Tenmangu i ocupa tot el llarg de cinc blocs de cases (390 metres) seguint un carrer cobert, paral·lel a Shijodori (on estan els principals centres comercials i grans magatzems de la ciutat), entre els carrers Teramachi i Takakura. En total son més d’un centenar de botigues, a moltes de les quals es possible fer un tast dels productes que s’ofereixen.

Els orígens de Nishiki Ichiba es remunten a l’any 1311, quan es va obrir la primera botiga (on venien peix). Durant el període Edo es va convertir en un mercat del peix on es van establir nombrosos negocis al major, però posteriorment es va anar diversificant i enfocant més en la venda al detall.

Com he dit, es un lloc molt recomanable per visitar, especialment per que no està massa lluny de la zona de Gion i per tant podem aprofitar quan visitem aquesta zona per fer una “escapadeta”. Potser per això cada cop es més comú veure turistes per aquesta zona. No ha arribat als extrems de Tsukiji a Tokyô, però cal recordar que allà la gent està guanyant-se la vida al marge del turisme, i per tant si la visitem no hem de fer cap animalada, no sigui que acabin prohibint l’entrada a turistes com han fet en determinades èpoques a Tsukiji.

Informació important:

  • Lloc: Nishiki Ichiba (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Com arribar-hi: agafant la línia Karazuma de metro s’ha de baixar a l’estació Shijo i caminar uns 3’. Si estem a la línia Tozai podem baixar a l’estació Kyôto Shiyakushomae i caminar uns 10’. Amb autobús haurem d’agafar al línia 5 i baixar a la parada Shijo Takakura (està davant dels grans magatzems Daimaru) i caminar 2’. També podem arribar-hi amb les línies de ferrocarril privades Hankyu (línia Nahkyu Kyôto, estacions Karazuma o Kawaramachi, i caminar 3-4’) i Keihan (línia Honsen, estacion Karazuma i caminar 10’ o estació Sanjo i caminar 15’).

L’estació de Kyôto (京都駅)

Quan penseu en la ciutat de Kyôto, què es el primer que us ve a la ment? Segur que imatges de temples, geishes, artesania tradicional, o qualsevol altre element “tradicional” que pugueu associar amb l’antic Japó. Si visiteu la ciutat, el més probable es que hi arribeu amb tren, possiblement en el shinkansen. I quan ho feu sens dubte us emportareu un esglai i quedareu amb la boca oberta al veure l’estació de Kyôto.

Estació Kyôto

Es força conegut que al Japó hi ha una gran afició als trens, des de les pròpies màquines a vagons, fins a les estacions i alguns dels seus detalls, molts dels quals son explotats turísticament parlant. Segurament aquest es el motiu de que per tot Japó hi hagi moltes estacions que podríem definir com “carismàtiques”, generalment captant algun aspecte típic del lloc on es troben. Doncs be, es pot assegurar que l’estació de Kyôto es realment excepcional, però si us deixarà amb la boca oberta no serà precisament per ser espectacular en el sentit que us podríeu esperar, si no per tot el contrari.

L’estació de Kyôto de la companyia JR es gegantina, molt més pròxima al que podríeu esperar de l’Estació Central de Tokyô (que per contra es un edifici d’estil clàssic). Es un dels centres neuràlgics de la ciutat, però personalment crec que també es en part responsable de l’abismal diferència que hi ha entre les zones Nord i Sud de l’estació.

L’estació de Kyôto es va inaugurar l’any 1997 per commemorar el 1200 Aniversari de la fundació de la ciutat, i des de bon principi va ser causa de polèmica entre els habitants de la ciutat, molts dels quals la consideraven una aberració. L’edifici te 70 metres d’alçada i 470 metres de llarg, amb un disseny i diverses característiques futuristes que trenquen amb qualsevol idea que poguessis haver-te arribat a fer de la ciutat, cosa que com a primera impressió sens dubte, sobta. Tot el complex es obra de l’arquitecte Hiroshi Hara, i conté 15 vies per a trens convencionals i 4 per als trens d’alta velocitat.

Andanes a l'estació de Kyôto

Per altra banda, l’edifici i els seus annexes també alberguen els ferrocarrils de la línea privada Kintetsu, una de les línies del metro de Kyôto, un hotel, nombroses botigues i locals per menjar o beure, diversos establiments tipus supermercat o grans magatzems, i les galeries subterrànies Porta, que us asseguro visitareu molt a l’hora de sopar si us allotgeu per la zona. I tot i que no formen part de l’edifici de l’estació pròpiament, també cal destacar que a la plaça, just davant de la sortida, hi ha l’estació d’autobusos i una parada de taxis on sembla que mai s’hagin d’acabar.

Entrada Lotteria

Interior C.C. Porta

Interior Centre Comercial Porta

Però com probablement arribareu a Kyôto per fer turisme, a l’estació també es important tindre en compte que es on es troba l’Oficina de Turisme i un dels pocs llocs que he trobat per connectar-me a internet. A més a més, es el lloc de partida d’unes caminades bastant populars entre els turistes per conèixer els barris més populars i tradicionals (Johnny’s Kyoto Walking).

Ryokan Hiraiwa (Kyôto)

Ja fa temps, en els inicis del bloc, us vaig parlar de les diferents possibilitats d’allotjament al Japó. Personalment crec que he deixat bastant clar que la meva preferència absoluta es el ryokan, però fins i tot dins aquesta categoria hi ha moltes variants i diferències com per poder generalitzar. Es per això que amb aquest article inicio una sèrie en que us parlaré dels ryokan que conec per que hi he estat i per tant puc parlar-vos-en amb coneixement de causa. La meva intenció no es recomanar un ryokan sobre un altre, simplement exposar el que jo considero avantatges i desavantatges per que vosaltres mateixos decidiu si s’ajusta al que esteu buscant.

Ryokan Hiraiwa

Per començar aquesta sèrie, i ja que estem movent-nos des de fa prop d’un any a Kyôto, us parlaré del Ryokan Hiraiwa. En aquest ryokan m’hi he hostatjat un parell de cops, tot i que ja fa anys (2001 i 2006). Es tracta d’un edifici de fusta de dues plantes, i te un annex situat molt a prop, tot creuant el carrer. Es un lloc força assequible pel preu, i amb una bona situació, tot i que es relativament fàcil perdre’s pels carrers i carrerons propers.

No es pot dir que estigui situat a prop de l’estació de Kyôto (que us garanteixo que visitareu molt sovint), però tot i així es prou proper com per poder anar-hi caminant. Situat en una zona residencial molt tranquil·la, te el lleuger inconvenient de que no te masses llocs propers per poder menjar o comprar, així que si esteu molt cansats al vespre, anar a sopar es pot fer una mica feixuc. Però això també es un punt positiu ja que es una zona molt tranquil·la, situada a prop del riu, on el brogit de la ciutat no us molestarà en absolut.

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Tenen habitacions des de una persona fins una família de 5 membres, però sense bany ni lavabo a la habitació. No son habitacions massa grans, però tenen l’espai molt ben aprofitat, com es habitual en aquest tipus d’allotjaments. Terra de tatami, futó i els complements habituals com son televisió, connexió a internet (inalàmbrica), yukata per dormir…

Els lavabos i les dutxes son d’us comú, al igual que el “ofuro”, però individualitzat (el “ofuro” es pot tancar per que banyar-te tranquil·lament en solitari, però es prou gran per poder fer-ho en família, com es habitual entre els japonesos). Un dels grans inconvenients es que el “ofuro” només es troba a l’edifici principal, i per tant, si tens habitació al annex, has de travessar el carrer per fruir del teu bany japonès.

Altres instal·lacions que només estan en un dels edificis son el menjador pels esmorzars (no inclosos en el preu i de tipus occidental), la rentadora i assecadora (per que realment assequi la roba has de posar-la més d’un cop), i un ordinador de lliure accés per si no tens el teu propi aparell.

Ryokan Hiraiwa

Vista des de habitació ryokan

Ryokan Hiraiwa

Voltants del ryokan

Ryokan Hiraiwa

Voltants del ryokan

No se si haurà canviat en aquest aspecte, però un dels grans avantatges era que no tancaven la porta d’entrada en tota la nit. Com no hi havia algú a recepció tota la nit, havies de portar-te la teva clau si volies tornar tard, però al contrari que la major part d’aquests establiments, que solen ser familiars, al menys no et trobaves la porta tancada si tornaves tard. A algú potser això li sembli que es un perill per les coses que deixes a l’habitació, però us haig de recordar que estem parlant de Japó, i a més a més, al igual que els meus companys, tinc el quasi convenciment que la zona es territori de la yakuza. I no ho dic per espantar-vos, si no tot el contrari. Quan camines per aquells carrers et sents d’allò mes segur, possiblement gracies a ells.

En l’aspecte purament anecdòtic, m’agrada recordar que el primer cop ens va sorprendre força que l’única persona que sabia anglès era l’avia, una dona molt dinàmica i amb una energia que no es corresponia amb l’edat que devia tindre. Quan vaig tornar-hi cinc anys més tard, ja hi havia més gent que sabia anglès i l’havien rellevat en les dures tasques de portar l’establiment… però tot i així no podia estar-se quieta, tractant de fer coses. Suposo que avui dia ja no serà així, però veure-la tan animosa de bon matí us asseguro que et donava prous energies per les visites de tot el dia.

Curiositats Kyôto

Quan passeges amb calma per una ciutat es força habitual que trobis coses que et cridin força l’atenció, objectes que mai hauries pensat que veuries allà, o simplement elements característics que, malgrat poder ser habituals, son molt diferents dels que podries trobar a la teva ciutat. I si fas un viatge a Japó quasi es una “obligació” trobar els elements curiosos o diferents que et vas trobant. No se si es per que esperem que tot sigui totalment aliè a nosaltres, o per que ens fixem massa en tot.

En qualsevol cas, a continuació us mostro algunes de les fotos que podríem qualificar com curioses que he fet a la ciutat de Kyôto al llarg dels diversos viatges, i també aquelles que segurament mai trobaré un tema adequat per mostrar-les, o simplement “per que si”.

Espero que us agradin.

I recordeu que podeu veure més fotos als àlbums de Flickr de Descobrir Japó.

%d bloggers like this: