Archive for the ‘Gastronomia’ Category

Ekiben (駅弁)

Tots hem sentit parlar algun cop de la paraula bentô, i segurament l’hem vist en alguna sèrie d’anime (hi ha una que es titula precisament així, i el protagonista absolut son les caixes bentô) o pel·lícula japonesa. Fins i tot haureu pogut llegir un munt de vivències pròpies en blocs dedicats a Japó, ja que es un element molt característic d’aquesta cultura. Bàsicament un bentô es un contenidor a l’interior del qual hi ha diversos aliments preparats i llestos per menjar, de forma que en el seu conjunt formin un àpat complert. El contenidor, com no pot ser d’altre forma en el cas dels japonesos, pot ser tan important com el propi contingut, i per això pot tindre formes especials, o estar fet d’algun material poc habitual. Aquests bentô es poden adquirir en nombrosos llocs (els més simples als propis konbinis), o ser preparats amb molta cura a casa (potser per anar a celebrar el hanami amb la familia o els amics).

ekiben03

Però al Japó, fins i tot les coses més comunes poden tindre munts de particularitats i especificitats. I es així com trobem els ekiben (駅弁), que en el fons no son més que bentô venuts a les estacions de tren (eki). Fins aquí podríem considerar que simplement ens estem referint a una especificació del terme, però la veritat es que el món del ekiben va molt més enllà. Un ekiben no es només un bentô venut en una estació, es un element imprescindible en els viatges per ferrocarril, i una plataforma per promoure les especialitats locals, ja que a cada estació acostumen a vendre’s ekiben elaborats amb productes típics de la zona (alguns es porten elaborant amb els mateixos ingredients des de fa més de cent anys). I en un país com Japó, no podem oblidar la tecnologia aplicada a la vida quotidiana, i es que actualment es poden trobar fins i tot ekiben que, simplement estirant uns fils, aconseguim que s’escalfi el contingut en el moment de menjar-lo. No conec els detalls, però el sistema es basa en provocar una reacció química exotèrmica al posar en contacte dos elements en el moment d’estirar els fils. La calor produida escalfa el menjar en pocs segons.

ekiben01

L’origen del ekiben es remunta als primers temps del ferrocarril al Japó. El primer ferrocarril nipó es va inaugurar el 1872 entre les estacions de Shimbashi (Edo) i Yokohama, i deu anys més tard va néixer el ekiben. En aquella època els trajectes eren llargs, i les parades a les estacions podrien allargar-se força, de forma que es van popularitzar els venedors de menjar que s’acostaven als trens per vendre els seus productes alimentaris als passatgers, que ni tan sols havien de baixar del tren. Aquelles primers ekiben no eren més que unes boles d’arròs amb daikon ratllat, embolicades en escorça de bambú (una combinació que encara es força popular). Amb el temps es va anar estenent la xarxa ferroviària i la durada dels viatges, i amb ella la popularitat del ekiben, fins que el viatge en avió va fer davallar considerablement el temps dels viatges i el tren es va deixar d’emprar pels trajectes llargs. Però el ekiben no va desaparèixer del tot. Ara es habitual trobar botigues que els venen a les andanes on s’aturen els trens de mitja i llarga distancia, i fins i tot es poden adquirir a l’interior del trens, quan passa algun empleat amb un carretó ple de menjars, begudes, etc.

ekiben02

Algunes d’aquestes botigues poden tindre fins i tot centenars de tipus diferents (en tot el país es calcula que es venen uns 4.000 tipus diferents d’ekiben), però gairebé sempre es podrà trobar algun molt especial que podríem considerar com “típic”. Aquests ekiben son propis de la zona, i una bona forma de promocionar els productes de la regió, de forma que la seva creació passa per un llarg procés en el que poden arribar a participar-hi persones de molt diferents àmbits. Un dels casos més recents es el de la ciutat de Matsumoto, que encara no tenia cap ekiben “propi” i es van unir les autoritats locals, la universitat, i els productors locals per tal d’elaborar-ne un.

Evidentment, amb tanta varietat es possible trobar des de els més senzills i habituals, fins els més sofisticats. En els meus viatges de llarg recorregut pel Japó generalment he agafat el shinkansen ja que en aquells moment m’interessava més anar del punt A al punt B, que altre cosa, i per tant poques vegades he adquirit un d’aquests ekiben, i quan ho he fet l’he escollit més pel que en aquell moment em venia de gust que pel que representés, pe`ro per un futur viatge m’estic plantejant molt seriosament la possibilitat de fer alguns trajectes, única i exclusivament per tastar aquests ekiben més especials al llarg de la ruta, doncs considero que es una forma molt interessant (i temàtica) de viatjar pel Japó.

ekiben04

Un ekiben d’aquests més especials es caracteritza pel seu embolcall (generalment un paper amb motius característics), el contenidor (que pot ser una caixa amb una forma característica), i pel seu contingut (generalment conté arròs, un plat principal i diversos acompanyaments, tot i que poden presentar nombroses variacions). Tot i això hi ha encara un altre element a tindre en compte amb l’ekiben. I es que com moltes de les coses bones que té Japó, un ekiben es molt més que un menjar, es una forma de fruir del viatge (com els bentô que es preparen pel hanami, que son per fruir amb els amics), i per tant no s’ha de menjar de qualsevol forma, si no que s’ha de fer pausadament, si es possible mentre es xerra i riu amb companys de viatge (o si vas sol sentint una música relaxant pels auriculars, a un volum que només sentis tu, per no molestar a la persona que segui al teu costat), i amb el paisatge que es pot veure per la finestreta com a teló de fons.

Yoshinoya augmenta els preus del Gyudon

En diverses ocasions anteriors ja us havia parlat de la companyia de menjar ràpid japonesa Yoshinoya, especialment per recomanar-la com a una molt bona opció per menjar barat i be. De fet, pots trobar un Yoshinoya amb certa facilitat, i molts d’ells estan oberts les 24h del dia, motiu pel que es un dels llocs escollits per la majoria de “salaryman” per menjar (a l’hora punta poden arribar a estar a rebentar). I suposo que per aquest mateix motiu no us estranyareu si us dic que el que li passi a aquesta cadena es pot considerar com una bona mesura del pols del país. I tant es així que gairebé tots els mitjans informatius nipons han destacat la noticia de la que avui us vull parlar: “La companyia Yoshinoya ha augmentat els preus del Gyudon”.

menjar14

En qualsevol altre país sens dubte la pujada hauria passat totalment inadvertida, però en aquest cas concret s’ha remarcat tant per que aquest augment es el primer que fa la companyia en 24 anys!!! (si no comptem l’augment corresponent a la pujada dels impostos del passat mes d’Abril). I ho han fet ni mes ni menys que amb el Gyudon, el seu plat estrella. El gyudon consisteix bàsicament en un bol d’arròs cobert amb tires de vedella saltejada amb ceba.

L’augment serà de 300 a 380 iens en el cas del bol normal, de 460 a 550 en el cas del bol gran, i de 560 a 680 iens en el caso del bol extra gran. Així dit, pot semblar que no es molt, però representa un augment del 27%. Les causes adduïdes son la constant debilitat del ien, que ha provocat un fort augment en el preu de la carn, que s’importa dels Estats Units.

menjar03

No hi ha dubte que es una noticia impactant per als japonesos, tot i que a occident estem massa acostumats, immunitzats diria jo, a pujades molt superiors a aquesta. Però malgrat tot, seguirà sent una magnífica opció per menjar ràpid, be i, sobre tot, barat, quan viatgeu a Japó.

XX Aniversari del Museu del Ramen

Avui he llegit que el Museu del Ramen de Yokohama, del que ja us vaig parlar, compleix 20 Anys. Aquest veterà centre de propagació de la cultura del ramen ha estat seguit per altres iniciatives similars, com el Raumen Stadium de Hakata, o a la pròpia Yokohama del Museu Nissin, dedicat en exclusiva als productes d’aquesta marca, una de les principals productores de ramen instantani.

Com ja vaig dir en el seu dia, el Museu del Ramen te dues parts, una que ens explica la història del ramen on també podem aconseguir tot el necessari per fer un perfecte ramen, des de els estris fins els ingredients, i una segona on, dins un ambient molt especial, podem degustar les especialitats en ramen pròpies de diverses parts del país.

XXAniversari01

Però, tot i que no en siguem conscient, la contribució més gran que deu haver fet el museu del ramen en aquests vint anys es que des de que he començat a escriure aquest article no ha calgut que digui ni una sola vegada què es el ramen. Per què tots sabeu què es el ramen, no? I suposo que ja ningú pensa en ell com un simple recurs adequat per a solters sense cap habilitat a la cuina, ni com a mitjà barat per omplir la panxa de la gent amb pocs recursos. Per que aquest era el concepte que es tenia del ramen als anys 90 a moltes parts del món, i fins i tot al propi Japó. Va ser amb llocs com aquest, on es mostrava la veritable riquesa de sabors i matisos segons el tipus de ramen, que la mentalitat de la gent va anar canviant. Des de el tonkotsu ramen, fet amb caldo de porc, als càlids bols plens d’un caldo a base de miso propis de la zona de Hokkaido, tothom va començar a descobrir els motius pels que actualment es un plat tan internacionalment conegut i desitjat com el propi sushi.

El museu va obrir les portes el 1994 amb la missió, dit en les pròpies paraules del seu president Masahiro Nakano, “de propagar el ramen pel món”. Hi avui, vint anys després, el museu ha rebut més de vint milions de visitants i ha estat testimoni del sorgiment d’aquest plat com a sensació culinària mundial. De fet, fins i tot els mateixos responsables del museu s’han sorprès del èxit, que possiblement ha estat tan gran en bona part als visitants d’altres parts del món. No en va, només l’any passat el van visitar més de 150.000 estrangers.

Per a la popularització del ramen sens dubte la seva contribució ha estat fonamental, però no hauria estat possible sense la intervenció d’altres factors, com la bogeria per recuperar els plats locals, o l’establiment de diverses cadenes de restaurants de ramen, que van allunyar la imatge de llocs poc recomanables on es servia anteriorment. I amb això també va arribar la qualitat, un dels elements que des de sempre ha caracteritzat el museu.

En aquest moments, al museu es poden degustar els ramen de restaurants com Komurasaki, de la Prefectura de Kumamoto, que representa el estil propi del Sud de Kyūshū, amb el caldo de porc del tonkotsu ramen; Ryu Shanghai de la Prefectura de Yamagata, amb uns fideus molt gruixuts y una base de miso picant; o els tsukemen (fideus que es suquen en una salsa) del restaurant Ganja de la Prefectura de Saitama. I com a auto proclamat custodi de la historia del ramen, fins i tot han recreat les cuines de Kamome Shokudo, un conegut lloc per menjar ramen de Kesennuma, a la Prefectura de Miyagi, que va resultar destruït pel tsunami del 11Març.

Alguns de vosaltres suposo que ja haureu visitat el museu, però us recomano que, com m’agradaria fer a mi, si podeu, repetiu la visita, ja que els restaurants es van renovant. De fet, només el 20% dels locals porten al menys 10 anys, i només el 3% més de 20. De fet, fa poc que fins i tot disposen d’un restaurant europeu, Muku, de la localitat alemanya de Frankfurt, propietat d’un japonès que viu a aquell país i que fa servir la mateixa farina que es fa servir pels durum, i una barreja d’espècies pròpia d’Alemanya coneguda com sieben.

Rutes gastronòmiques

Anteriorment ja he parlat abastament de què menjar al Japó, i de la infinitat de possibilitats que se’ns presenten. No es estrany doncs que una de les millors opcions temàtiques per viatjar al Japó sigui fer una ruta gastronòmica, doncs cada zona del Japó ha rebut diferents influències, o te condicions pròpies que justifiquen les diferències fins i tot en els plats “nacionals” (per posar només un exemple, no tenen res a veure els okonomiyaki que podeu tastar a Tôkyô amb els de Hiroshima).

visitar19

visitar20

Es ben cert que de vegades no cal desplaçar-se fins el lloc on es prepara un determinat tipus de menjar, doncs a les grans ciutats com Tôkyô o Ôsaka (o els seus voltants) hi ha botigues especialitzades, zones especials en els supermercats dels principals grans magatzems, i fins i tot restaurants que ofereixen el menjar d’altres regions per que les puguin degustar els locals, però no es el mateix que provar-les a la zona, on potser fins i tot una petita parada de menjar farà la recepta més bona i “autèntica”.

visitar18

En ocasions anteriors ja he parlat d’alguns llocs que reuneixen restaurants de diverses parts del país, per que tothom pugui fruir de les diverses varietats, com passa en el cas del ramen amb el Ramen Stadium de Fukuoka i el Museu del Ramen de Yokohama. No son l’ideal en el que jo pensaria per fer una ruta gastronòmica, però poden ser un substitut adequat per tastar els plats de zones on no puguem arribar.

Però al marge de quanta part del territori japonès acabem recorrent en busca del menjar característic, fins i tot dins una petita zona podem trobar infinitat de possibilitats, o com a mínim per omplir els estómacs dels més exigents, i fer-te guanyar una bona quantitat de kilos addicionals. I dins d’una mateixa zona el que també podem fer es “comparar”. Podem dedicar-nos a un plat o grup de plats determinat, i anar tastant com el fan a diversos llocs, doncs tal com son la majoria de restaurants japonesos, cadascun te el seu “secret”. Hi ha una pel·lícula japonesa del 2006 titulada Udon on estableixen una ruta de degustació d’aquest plat per la zona de Kagawa, a l’illa de Shikoku, que desperta una veritable febre per tastar les diferents versions que es preparen a la zona. Be, la pel·lícula es una comèdia exagerada, però coincideix bastant amb la idea d’anar tastant un mateix plat.

visitar17

Evidentment, aquest tipus de ruta pot dependre molt de l’economia de cada persona, i els plats seleccionats en deriven directament. No es el mateix fer una ruta per tastar fideus, que una en la que tastem només fugu (peix globus), vedella matsuzaka, cranc i altres delicadeses similars, però totes tenen possibilitats.

I si ens cansem de tanta cuina japonesa, també podem aprofitar per tastar altres cuines que no es tan fàcil que puguem tastar a casa nostra (o al menys no de forma tan autèntica) com la xinesa (per exemple al Chinatown de Yokohama, o al barri xinès de Kobe), o la coreana (al barri Tsuruhashi d’Ôsaka).

I sobre tot no oblideu que el menjar japonès està molt influenciat per les diverses estacions, fent servir sempre que es possible aliments de temporada, així que una ruta gastronòmica a la primavera no tindrà tampoc res a veure amb una feta, per exemple, a la tardor, cosa que ens pot motivar (si encara us falten raons) per visitar Japó en diverses èpoques de l’any.

Què menjar al Japó: matsuris

Els festivals japonesos, o matsuris, tenen molts atractius que fan molt recomanable assistir a qualsevol que us pugueu trobar (o encara millor, planificar) durant un viatge al Japó. Segons la seva importància i duració, en ells podem trobar diversos elements, des de simples processons i desfilades per commemorar el motiu del matsuri, fins a atraccions i botigues de tota mena. Però si hi ha una cosa que es comú a tots els matsuris, siguin pel motiu que siguin, i durin el que durin, son les paradetes de menjar. Podrà variar el nombre i la varietat, podran tindre algun tipus de “plat” estrella segons el lloc o el motiu del matsuri, però segur que no faltaran.

menjar35

menjar39

Darrerament he pogut comprovar que cada cop estan ocupant més lloc les parades amb menjars estrangers, com els falafel o els dolços que tots podem conèixer, però encara tenen prou vitalitat les parades de menjars molt més tradicionals, o que tot i ser adaptacions de menjars estrangers, porten tant de temps dins els hàbits d’alimentació dels japonesos, que podríem dir que ja en formen part.

menjar41

menjar40

Què podem trobar per menjar als matsuris? Doncs prou varietat com per no poder tastar-ho tot, ni que sigui en porcions petites… a no ser que vulgueu sortir rodant! En l’apartat dels plats característics (però no exclusius) dels matsuris trobem els takoyaki (les famoses boletes de pop), yakisoba, yakitori (pinxos de pollastre) okonomiyaki i unes truites tan carregades que elles soles serveixen com tot un àpat, però també kara-age, nikuman i altres plats originaris de la cuina xinesa però totalment adoptats. En els que es celebren quan encara no fa massa calor també podem trobar oden, i en els més grans es possible trobar una varietat de pinxos molt més variada o específica de la zona, com els de calamar, vedella (a la zona de Hida, per exemple), etc. I si seguim amb la cuina importada, podem trobar, per exemple, frankfurts, encara que al Japó els venen sense el pa, punxats en una vareta de bambú.

menjar42

menjar37

En l’aspecte dels dolços, tenim molts dels que ja vaig mencionar anteriorment al parlar dels dolços japonesos, com el taiyaki i qualsevol altre forma imaginable de preparar-los, o els dango. El que quasi sempre trobaràs també son plàtans, punxats en una vareta de bambú i amb diversos recobriments (majoritàriament xocolata).

menjar38

I pel que fa a les begudes, tot tipus de té en llauna o ampolla, cerveses i altres refrescos, tot i que, tret d’alguna comptada excepció, res que no puguem trobar igualment (i més frescos) en qualsevol màquina expenedora, que amb les que arriben a haver-hi, segur que n’hi ha alguna a prop de les paradetes de menjar del matsuri.

Com veieu, un matsuri no es sol un conjunt d’activitats que ens poden interessar més o menys, ni una forma de veure un dels divertiments preferits dels japonesos, si no tota una experiència culinària que no us podeu perdre sota cap concepte, ni excusa de mal pagador.

menjar36

Informació important:

%d bloggers like this: