Archive for Agost de 2009|Monthly archive page

Chinatown (中華街)

Com ja vaig dir a l’entrada anterior, el meu interès principal per visitar Yokohama (横浜) sempre ha estat purament culinari, i per a això crec que no hi ha res millor que anar a fer un bon sopar a Chinatown (中華街).

Foto Micki. Temple Kanteibyo

Foto: Micki. Temple Kanteibyo

El barri de Chinatown de Yokohama, el més gran del Japó, es va fundar el 1863 i actualment podríem dir que s’ha convertit en una gran aparador turístic per a la ciutat. Dins d’aquest barri es poden trobar centenars de restaurants i botigues de souvenirs, botigues on trobar objectes tradicionals xinesos, un munt de locals on et llegeixen la ma, et fan l’horòscop o t’endevinen el pervenir de qualsevol altre forma i, sobre tot, molt d’ambient, no en va el barri el visiten més de vuit mil.lions de turistes l’any. I crec que en aquesta estadística, potser una mica desfasada en el temps, no hi entren els propis habitants de Yokohama, ja que es bastant habitual veure grups d’estudiants passejant pel barri, així com moltes parelles (el Parc Yamashita, la zona costanera on acostumen a anar les parelles de Yokohama i voltants està a tocar de Chinatown).

chinatown02

Foto: Fiber

Foto: Xavi Gracia 'Fiber'

Foto: Micki

Foto: Micki

Des del punt de vista de llocs d’interès, el barri no destaca especialment, deu portes que delimiten zones del barri, algunes de les quals gairebé no es poden ni veure d’encastades que estan amb els edificis; el China Museum Yokohama Daisekai (DASKA) que per 500¥ et trasllada als carrers de la xina antiga (a la botiga de records es pot entrar gratuïtament); i un parell de temples: el Ma Zhu Miao, dedicat a la deesa Ma Zhu, protectora del mar i donadora de felicitat, i el Kanteibyo, dedicat al heroi Kanwu, que es considerat el deu de la prosperitat. Però això no importa gaire, ja que el realment interessant es l’ambient que hi ha pels carrers (especialment per la tarda, abans de sopar), i la possibilitat de degustar bon menjar xinès (de diferents regions de la Xina) i molt més variat que no el menjar adaptat als gustos occidentals que es pot trobar en la majoria de restaurants d’aquí.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Fiber. Els carrers només els pots trobar aixís a primera hora del matí.

Foto: Xavi Gracia 'Fiber'. Els carrers només els pots trobar aixís a primera hora del matí.

Informació important:

  • Lloc: Yokohama (横浜)
  • Com arribar-hi: des de Tokyo podeu agafar qualsevol tren de la línea Tokaido fins l’estació de Yokohama i allà feu transbord a la línea JR Negishi i baixeu a la parada Ishikawa-cho (l’estació no te pèrdua, ja que les parets estan profusament il·lustrades amb motius xinesos i el nom de Chinatown està escrit en anglès). Si ja estàs a Yokohama, també hi pots arribar amb metro, anant fins a l’estació Motomachi Chukagai, de la línea Mirato Mirai.

Foto: Arturo. Estació de JR

Foto: Arturo. Estació de JR

chinatown09

Foto: Fiber

Foto: Xavi Gracia 'Fiber'

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Museu del Ramen (新横浜ラ_メン博物館)

Entrada del museu

Entrada del museu

Yokohama, la segona ciutat del país, te coses interessants per veure, però la veritat es que cada vegada que hi he anat m’ho he plantejat bàsicament com una excursió gastronòmica, on de pas es pot fer una mica de turisme. I això va ser especialment així la darrera vegada que hi vaig estar. La meva intenció era dinar al Museu del Ramen i berenar i sopar a Chinatown, mentre feia alguna visita entremig. La veritat, si us agrada tastar coses noves de menjar, us recomano fer el mateix.

Avui us parlaré del Museu del Ramen que hi ha a Shin-Yokohama (新横浜). Encara que rebi el nom de museu, en realitat es una espècie de parc temàtic d’un tipus força habitual al Japó. No es un parc amb atraccions, que es el que nosaltres podríem entendre per a parc temàtic, però si que te una ambientació força original. La veritat es que quan hi vaig entrar em va sorprendre bastant, potser perquè m’esperava un altre cosa (però això no vol dir que no m’agradés força).

Suposo que del ramen no cal que en parli gaire, doncs qui mes qui menys n’ha sentit a parlar d’aquesta sopa de fideus que es força popular a tot el Japó, on el secret i la diferencia radica en la forma de combinar els seus quatre elements principals: fideus, salsa de soja, brou i els additius per lograr diferents sabors i textures (existeix fins i tot una pel·lícula japonesa de l’any 1985 anomenada “Tampopo” que es desenvolupa al voltant de com fer aquest procés per obtindre uns resultats de primera qualitat).

El “museu” es una mica difícil de trobar perquè no es veu gaire (fins i tot tenint un mapa bastant detallat, vaig donar varies voltes per la zona abans de trobar-ho). I en quan entres comences a pensar que t’han aixecat la camisa. A la planta baixa, just després d’entrar, trobes el que es podria dir pròpiament museu, amb una mica d’història del ramen i la seva evolució, tot integrat dins una macro botiga del ramen, on pots trobar des de diferents tipus de ramen i utensilis de cuina per preparar-ho (si no enteneu de cuina no sabreu per on començar a triar), fins a simple merchandising relacionat amb el lloc. Quan comences a preguntar-te on estan els restaurants de ramen (motiu principal pel que hi vaig anar), trobes una escala que baixa (si, baixa cap als sotanos), que et porten a una espècie de carrerons bastant foscos que no entens molt be que signifiquen, fins que comences a veure els “afeixi’ts”. I es que el museu està ambientat com el capvespre d’uns carrers de Tokyo de per allà els anys 50-60, amb aparadors on es poden veure coses com una tele de la època (emetin un programa dels de llavors), una oficina de correus (no es real, no serveix per tirar una postal pels amics), o una botigueta de xuxeries on es poden trobar dolços de l’època dels vostres pares així com altres coses rares, i finalment un bar (que serveix de zona de fumadors) i els propis restaurants. Tot plegat distribuït en dues plantes, com podeu veure al plànol adjunt.

Planol de la zona de restaurants

Planol de la zona de restaurants

Pel que fa als restaurants, en el local hi ha set de diferents (i de vegades algun més com a convidat temporal), on pots degustar les diferents formes de preparar el ramen (els restaurants son originaris de tot el Japó, des de Hokkaido fins a Kyushu). Els restaurants funcionen com a qualsevol altre restaurant d’aquest tipus, a l’entrada hi ha una màquina expenedora on adquiriu un tiquet amb el que voleu menjar, i en quant hi ha un lloc per seure’s, t’agafen el tiquet i et serveixen ràpidament el demanat (son restaurants ràpids, no per quedar-s’hi gaire un cop acabat el plat). La meva recomanació es que agafeu només mitjos bols de ramen si voleu tastar diferents sabors i textures (jo vaig menjar-me en total un bol i mig de ramen i vaig sortir gairebé rodant; podria haver menjat mig més, però vaig preferir controlar-me per la segona part de la sortida culinària per Yokohama). La direcció del museu considera que tothom hauria de menjar-se com a mínim un bol de ramen durant la seva visita (encara que no s’obliga de cap forma). I pel que fa als preus, també son com els de qualsevol altre restaurant del mateix tipus, uns 550¥ per mig bol i 750¥ per un bol sencer.

Sobre els restaurants, doncs la veritat es que no els vaig poder provar tots, però us recomano especialment el Ryushanhai, que es el número 4 en el plànol, i el seu Akayu Karamiso Ramen. En aquest plat hi posen karamiso (miso picant), però li posen com una bola al centre del plat, de forma que es va desfent mica en mica, donant-li un sabor molt peculiar que va creixent (i si no ho voleu tant picant sempre podeu treure’n part o fer que no es desfaci tant evitant remenar massa el plat).

L’avantatge final del lloc es que, després de menjar, fer-te unes fotos curioses i fruir de l’ambient, sempre pots decidir tornar el mateix dia per sopar, només has de dir-ho a l’entrada, on et posaran un segell (com a les convencions i similars) amb el qual podràs tornar a entrar aquell mateix dia.

Informació important:

  • Lloc: Yokohama
  • Cost: 300¥ + menjar (aprox.550¥ per mig bol i 750¥ per un bol sencer).
  • Com arribar-hi: des de Tokyo podeu agafar qualsevol tren de la línea Tokaido, i un cop a Yokohama (segons a quina estació arribeu o, si primer feu visita turística, segons on us trobeu) agafar el metro o el tren fins a Shin-Yokohama. El museu es troba a pocs minuts a peu, sortint per la sortida 8 de l’estació.

Bus aquàtic

A tota visita a Tokyo es quasi obligat visitar Asakusa (浅草) i molt especialment el seu temple i l’avinguda comercial que porta fins a ell (ja en parlaré mes endavant). Però fins i tot fent una visita pel barri per veure una mica més una de les barriades tradicionalment populars de la ciutat (cosa que poca gent fa), la visita acabarà com molt tard cap a migdia, amb tota la tarda lliure per visitar un altre area de la ciutat (Asakusa, com moltes altres zones, està una mica apartat de tot). Evidentment, amb metro o tren ràpidament estareu a qualsevol altre punt de la ciutat acabant de fruir del dia, però si heu dinat a la zona i voleu un altre forma de veure la ciutat, us recomano el passeig pel riu Sumida (隅田川) amb el bus aquàtic de la Tokyo Cruise Lines per anar fins a Hamarikyu (浜離宮) i, si us agrada caminar, acabar el dia pujant a la Torre de Tokyo.

L’estació de la línea del riu sumida es troba molt a prop del temple d’Asakusa, i recorre el riu fins arribar al moll Hinode, fent una petita parada pel camí en el parc Hamarikyu (situat molt a prop del mercat del peix de Tsukiji). El recorregut es de 35 minuts (40 minuts fins al moll Hinode), costa 720¥ + l’entrada al parc (750¥ fins al moll Hinode) i en surt un cada 30 minuts (fins a les 15:40h, que es el darrer vaixell que para al parc, ja que aquest tanca a les 17:00h).

Un altre opció es agafar el vaixell Himiko (ヒミコ), un vaixell que sembla futurista (i que podeu veure en el vídeo superior), que us portarà fins a Odaiba en uns 50 min per una mica més de 1000¥, però només circula tres o quatre cops al dia. A més, Odaiba es prou gran com per dedicar-l’hi tot un dia, no només una tarda.

Potser us preguntareu què te d’especial aquest recorregut, aparentment orientat totalment al turista. Doncs la veritat es que més sembla pensat per sortides festives dels propis tokiotes, però el que realment em sembla interessant es no sols que pots veure la ciutat des d’un altre punt de vista, sinó que a més, en el seu recorregut el vaixell passa per sota de 13 ponts, tots ells diferents tant d’estructura com de color i també et permet veure la gran xarxa d’encluses per controlar inundacions, o les construccions gegantines que s’han edificat sobre terres guanyades al mar.

Planol del recorregut

Planol del recorregut

El gran inconvenient per a gent com jo, doncs com podeu veure en el vídeo, el vaixell està pensat per veure, però no gaire per poder plasmar el que veus. Els llocs des de on es pot fotografiar o filmar els ponts en tot el seu esplendor son realment pocs, i sempre s’omplen amb els primers que arriben. Es clar que si només voleu fruir de la vista, les seves grans finestres panoràmiques i sostre de vidre us permetrà una amplia visió de tots els detalls.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Informació important:

  • Lloc: Sumidagawa (Taitō-ku – Tōkyō)
  • Cost: 720¥ (+ entrada a Hamarikyu).

El Camí de la Filosofia (哲学の道)

El Camí de la Filosofia (哲学の道), també dit del Filòsof, es un camí d’uns 2.5 km de longitud, que va des de Gingakuji (銀閣寺) fins al pont Nyakuoji passant a prop de nombrosos temples grans i petits, com Mirokuin (弥勒院), Hônenin (法然院), Anrakuji (安楽寺), Reikanji (霊鑑寺), Ôtoyojinja (大豊神社) i Nyakuojijinja (若王子神社), i tot i estar ja fora del camí, potser podríem també incloure-hi els molt propers Eikando (永観堂) i Nanzenji (南禅寺), bona part del quals mereixen una entrada pròpia dins d’aquest bloc.

filosofia01 filosofia02

Es tracta d’un camí que discorre al costat d’un canal cobert amb cirerers, en el qual es respira tanta tranquil·litat que et podries deixar anar per la seva calma i bellesa (o en paraules del professor de filosofia Nishida Kitarô que el va posar de moda al dir que quan hi passejava per allà era capaç de perdre’s en els seus pensaments). Al llarg del camí hi ha diversos temples a molt poca distancia per la qual cosa es recomanable prendre-s’ho en calma i dedicar-hi a tot plegat bona part d’un dia, deixar que l’ambient penetri la teva ànima, visitar alguns dels temples que hi ha pel camí (segons la saturació de llocs sagrats a que hagueu arribat des de la vostre arribada a Kyoto), i aprofitar per veure algunes de les millors vistes que es poden tindre de Kyoto des de les muntanyes on es troba. Es com un remans de pau dins del brogit de la ciutat que es troba a quatre passes muntanya avall.

Aquest camí me l’he fet dues vegades, i no deixo de descobrir racons nous. En el vídeo inclòs més amunt he deixat el so directe perquè podeu comprovar el silenci que s’hi respira en general (excepte quan la tecnologia et persegueix, en aquest cas en forma d’helicopter). Com a excursió d’un dia sencer podeu fer tot el camí, visitant els principals temples de la zona (com a mínim recomanaria Gingakuji, Honenin, Eikando i Nanzenji), i per la tarda aprofitar per visitar els propers Santuari Heian i, si us interessa la artesania, el Kyoto Handicraft Center (tot i que pel meu gust està massa enfocat a vendre coses tradicionals als turistes). Un altre punt a tindre en compte es que diuen que el camí canvia completament segons l’estació de l’any, i la veritat es que la meva gran assignatura pendent es recorre’l durant la primavera, quan els cirerers estan en flor (espero poder remeiar-ho aviat).

Foto: Xavi Llobet

Foto: Xavi Llobet

Sobre els temples que podeu veure al vídeo, el primer es Honenin (法然院), un temple de la secta Jodo que destaca per la seva porta amb sostre de palla i els monticles de sorra rastellada formant motius diversos, tot i que al vídeo no es poden apreciar gaire be perquè el dia anterior havia caigut una tromba d’aigua que segurament s’en va emportar una bona part.

Entrada Honenin

Entrada Honenin

El segon temple, Ôtoyojinja (大豊神社), es gairebé una raresa, ja que es tracta d’un temple shinto en mitg d’una zona on gairebé tots els temples son budistes. No es gaire gran ni sembla gaire ben cuidat, però si que atrau molta gent si em de fer cas de la quantitat de plaquetes amb desitjos que hi havia (al temple hi ha molts inaris (guineus), a les que s’invoca per tindre bona sort, així com d’altres animals que no se si tenen la mateixa funció, però les plaques parlen per si soles).

Plaques demanant desitjos a Ôtoyojinja

Plaques demanant desitjos a Ôtoyojinja

Com he dit anteriorment, el camí està plagat de temples, però els més importants me’ls he reservat per futures entrades, on podré comentar-los amb la profunditat que es mereixen. A més, cal remarcar que als dos que he mencionat no cal pagar entrada, cosa que no passa amb els més importants.

Informació important:

  • Lloc: Kyoto
  • Com arribar-hi: des de  l’estació de Kyoto es pot arribar amb els autobusos 5, 17 i 100, baixant-vos a la parada Gingakujimichi, tot i que si agafeu l’autobús 100, podeu baixar a Gingakujimae, que està més a prop (a més de seguir una ruta més interessant i diria que ràpida).
%d bloggers like this: