Archive for gener de 2016|Monthly archive page

Rentat de cara al Gran Buda de Kamakura

Una de les principals atraccions de Kamakura, una de les antigues capitals del Japó, es el Gran Buda de Kamakura, situada dins el recinte del temple Kōtokuin. Aquest Daibutsu està al aire lliure, exposat als elements. Es per això que s’ha iniciat un procés de restauració.

La mala noticia pels turistes es que el daibutsu actualment està envoltat per una bastida que no permet veure’l. La bona es que no es tracta d’un simple rentat de cara, si no que s’hi està fent un treball a fons d’aquest Tresor Nacional, el primer en 55 anys. En la primera fase, que durarà fins principis de Febrer, s’ha examinat la estructura fent servir fins i tot Raig X per estudiar la patina d’aquesta estàtua del segle XIII i els possibles efectes de la brisa salina del oceà. La segona fase, que està previst acabi el 10 de març, serà una neteja i reparació a fons de l’estàtua. També es preveu que es revisi un aïllant sísmic instal·lat per protegir l’estàtua.

Foto: The Mainichi

Foto: The Mainichi

Foto: The Japan News

Foto: The Japan News

Anuncis

Tan difícil es entendre les indicacions japoneses?

Allà pel 2004, el metro de Tōkyō va sofrir una total renovació en la seva orientació per fer-la més “amigable” pels turistes, que s’esperava augmentessin força davant una sèrie d’esdeveniments internacionals que s’apropaven. Ara, de cara al 2020 probablement serà tot el país qui sofreixi una profunda transformació en alguns elements característics per fer més “amigables” amb els turistes la iconografia dels mapes. Ni els senyals de trànsit se’n salvaran! Però, de veritat cal?

Quan vaig viatjar per primer cop al Japó, el 2001, el metro de Tōkyō va ser un problema per les seves dimensions. No estava acostumat a haver de decidir entre quina de les +10 sortides havia d’agafar. No estava acostumat als recargolats transbordaments, capaços de desorientar a qualsevol. Però, si una cosa no em va passar mai, va ser que m’equivoqués d’estació per no saber que posava a les indicacions, doncs en totes les estacions hi havia plaques amb la seva denominació en romanji (la forma d’escriptura amb caràcters occidentals). Uns anys més tard, el 2006, em vaig assabentar del profund canvi que havien fet per ajudar als estrangers: posar una lletra i un número a cada estació per que així sabessin on anar i en quina direcció (augmentant o disminuint els números… o sigui, un sistema per a tontos). No se si algú es va sentir alleujat per aquest nou sistema, però de ben segur que jo no l’he fet servir mai, doncs l’anterior era prou bo.

Ara s’acosten els JJOO Tōkyō 2020 i s’està estudiant si canviar dos elements molt “japonesos” per que els estrangers entenguin millor les indicacions: els senyal de trànsit per indicar “Stop”, i els pictogrames per indicar els punts més destacats d’un mapa.

Sobre els pictogrames, la meva opinió es la mateix que sobre el canvi de la nomenclatura de les estacions de metro. Simplement, no crec que calgui. Tot mapa que estigui ben fet ha de portar una “clau del mapa” on s’expliqui que vol dir cada símbol, així que tant se val com s’indiqui un lloc. Una polèmica associada, i motiu de debat entre els japonesos, es si canviar tots els mapes, o tan sols els dirigits a estrangers, deixant la simbologia clàssica en els mapes en japonès.

iconografiaJaponesa04

Entre els canvis suggerits destaca el dels temples budistes, on un cop més s’ha barrejat la polèmica de la seva semblança (tot i que només un tonto els confondria) amb el símbol nazi.

Sobre el senyal de transit de “Stop”, la veritat es que al Japó ha tingut una llarga història de modificacions. El símbol octogonal al que estem força acostumats a occident es va introduir a Europa com a conseqüència de la Convenció de Nacions Unides sobre Senyals i Indicacions de Trànsit de 1968, al igual que passa als EEUU, que tot i no haver adaptat aquest tractat, si que ho va fer amb la senyal octogonal. Malgrat això, la convenció també permet l’ús d’una variant consistent en un cercle vermell amb un triangle invertit a l’interior (senyal que es fa servir al Pakistan).

iconografiaJaponesa02

Pel que fa al Japó, es feien servir uns senyals similars als de la convenció des de 1950, sent substituïts el 1960 per uns de similars, però en vermell, i finalment el 1963, just abans dels JJOO Tōkyō 1964, es van substituir pels actuals sota la premissa que s’interpretarien més fàcilment. Ara, davant d’uns nous JJOO es plantegen dues opcions: escriure STOP sota la paraula actual (“tomare”, que vol dir parar en japonès), o canviar totes les senyals pel model occidental. En qualsevol cas, caldria canviar 1.7 milions de senyals de “Stop” que hi ha per tot el país, amb un cost estimat de 25.500 milions de Iens si cal substituir-los pel senyal octogonal. Cal? Personalment crec que es més fàcil acostumar-se a obeir aquest senyal tal com està, que conduir per l’altre carril, com ens passaria a nosaltres si hem de conduir per l’esquerra com a Anglaterra (i també al Japó), i malgrat això, es fa sense gairebé problemes.

iconografiaJaponesa01

S’haurien de prohibir els selfie sticks?

Es cert que les tecnologies afecten molt profundament la forma de fer les coses i modifiquen el nostre comportament, malgrat que alguns no son més que “modes”, generalment transitòries, però amb un gran impacte en la nostra vida. I una de les que més ha modificat els hàbits, no sol de la vida diària, si no també en activitats més esporàdiques, com els viatges durant les vacances, es la facilitat amb que fem fotos amb el telèfon mòbil. Actualment sembla que no hagis fet res, i molt menys anat de viatge a alguna banda, si no t’has fet una foto, generalment mentre fas alguna ganyota o acció estúpida, i la publiques a internet, al major nombre de xarxes socials possible.

I darrera la moda de fer-te fotos capaces de guanyar un concurs de poses estúpides, i generalment calcades de la que en aquell moment estigui de “moda”, ha vingut, malauradament crec que per quedar-se, el selfie stick, aquest senzill pal extensible que et permet fer-te una foto sense l’ajut de ningú més amb mes precisió i angle de visió que no fa pas tant de temps (quan es van posar de moda les “selfies”).

Però amb cada “avanç” tecnològic arriben nous problemes, moltes vegades passades per alt fins que succeeix una desgracia, i generalment causats per que davant un avanç tan vertiginós de les tecnologies i les “modes”, hi ha molts aspectes de la vida que no es poden “adaptar” a la nova situació. I en certa forma això ha passat amb els selfie sticks. que en nombrosos llocs del Japó s’ha prohibit el seu us.

“Què no es pot fer servir un selfie stick? Però si son inofensius!”, segurament cridarà més d’un. Però la veritat es que poden ser uns veritables enginys del dimoni, i potencialment molt perillosos. Així, JR West ha prohibit el seu us a totes les estacions de la seva xarxa ferroviària, ja que, al marge que fer anar descuidadament un pal per unes instal·lacions que es van construir quan ni tan sols es podia imaginar que una cosa així arribés a existir, fa que sigui un risc molt greu que el pal entri en contacte amb algun dels nombrosos cables que acostumen a estar suspesos en l’aire a les estacions. Però també les actituds que mostren els usuaris fan que siguin perillosos, tant per ells com per altres passatgers. Així, mentre una o més persones busquen el millor angle per fer-se una foto que commemori el principi o final d’un desplaçament, es molt probable que inadvertidament (i en alguns casos simplement per que no els importarà), poden colpejar altre viatgers, poden destorbar el flux normal de persones (cosa que al Japó en moments de gran afluència pot suposar un gran perill i fins i tot riscos personals), o fins i tot caure inadvertida o inconscientment a la via.

Foto: The Japan Times

Foto: The Japan Times

Però també hi ha altres llocs on s’han prohibit aquests instruments del diable, com en nombrosos parcs d’atraccions (com Disney World Chiba, i també els d’altres països del món), entre altres causes per que poden activar algun mecanisme de seguretat. En algunes piscines i onsen s’han prohibit per que no es facin servir per fer fotografies inadequades (molts tenim en ment l’estereotip del pervertit japonès que fa fotos de les calces de les noies per sota la faldilla, que si ve no es més que això, un estereotip, la veritat es que d’haver-hi, ni han). I també hi ha el cas d’unes instal·lacions amb animals que no es permet fer-los servir per evitar que entrin en contacte amb els cables electrificats que dissuadeixen als animals de sortir, però que poden representar un perill per la salut de la persona que els toqui amb aquest pal. Finalment, en alguns casos només es recomana que es vagi amb compte ja que poden representar un risc, com en alguns accessos amb escales molt empinades (per exemple en alguns castells japonesos), on si es porta el pal desplegat mentre es puja o baixa, pot arribar a causar algun accident perillós.

S’haurien doncs de prohibir de forma més generalitzada? Be, la veritat es que al marge que el considero un aparell inútil fruit de la ment d’un esser molt astut que va veure el potencial per estafar a milions de persones, si tots plegats fóssim molt més prudents i lògics (dues virtuts que cada dia crec que menys gent posseeix de forma innata), no caldrien totes aquestes mesures. Malauradament, el esser humà es el millor capacitat per emprendre accions potencialment perilloses amb una alegria i despreocupació realment alarmant per a la seva pròpia supervivència, així que suposo que no hi ha altre remei que, aquelles persones que es preocupen per la seguretat prenguin aquest tipus de mesures per protegir a la gent, fins i tot si cal de si mateixa.

Bitllets i abonaments del metro de Tōkyō

ticketsMetro05Quan vaig viatjar per primer cop al Japó, el metro de Tōkyō no semblava gaire preparat per als turistes estrangers: no hi havien abonaments especials (com a molt, si comproves 10 bitllets de cop, et regalaven el 11è), i a més de lo laberíntiques que poden ser algunes de les estacions, aquestes no estaven gens adaptades, per exemple, per les persones amb discapacitat (les escales son interminables, poques escales automàtiques, i els ascensors molt escassos). Però amb els diversos esdeveniments internacionals que ha s’hi han organitzat des de llavors, i molt especialment amb la perspectiva dels JJOO del 2020, això sembla que ha està canviant radicalment.

En relació a aquests canvis, inauguro una nova secció dedicada a proporcionar informació pràctica parlant de les diverses opcions de bitllets i abonaments que es poden fer servir les línies de Tōkyō Metro.

ticketsMetro02Bitllet senzill: el bitllet senzill serveix per a un sol viatge i el seu preu depèn de la distancia recorreguda (entre 150 i 310 Iens), i només son vàlids per al dia en que s’adquireixen. Es pot adquirir en les màquines expenedores que hi ha a les estacions, a sobre de les quals hi sol haver també un mapa de la xarxa amb el preu corresponent per arribar a una estació des de la que ens trobem. Es el bitllet del que generalment es parla quan et refereixes als viatges amb metro, però també la opció més cara, adequada tan sols si has de fer pocs viatges. També es aquest el bitllet al que es fa referència quan en blocs com aquest de vegades es diu: “en cas de dubte, compreu el més barat, que després ja podreu pagar la diferència al sortir”.

Cupons: si es volen fer bastants viatges al llarg de diversos dies, tenim l’opció d’adquirir algun dels tres tipus de cupons existents: Ordinari, Cap de Setmana/Festius, o Hores no Punta. Aquests cupons, que es poden adquirir a les mateixes màquines que els bitllets senzills, ens permeten obtindre entre 11 i 14 bitllets senzills pel preu de 10, però amb limitacions sobre el seu us. El Cupó Ordinari no presenta cap mena de restricció al seu us (ni tan sols la limitació de fer-lo servir el mateix dia de la seva adquisició com passa amb el bitllet senzill), però tan sols n’ obtenim un addicional. Amb el Cupó de Cap de Setmana/Festius obtenim 14 bitllets, però tan sols es poden fer servir en dissabte, diumenge o dies festius (inclòs el període 30 desembre – 3 gener). El Cupó Fora Hora Punta ens proporciona 12 bitllets per fer servir de dilluns a divendres entre les 10:00 i les 16:00 hores, o en el mateix període que els bitllets del Cupó de Cap de Setmana/Festius.

ticketsMetro01Abonament Suburbà/Estudiantil: aquest abonament no es massa pràctic per als turistes, però potser l’abonament estudiantil serveixi per aquells que vulguin anar a estudiar japonès durant una temporada si el seu allotjament i l’acadèmia on estudiïn no estan molt propers. Permeten un nombre il·limitat de viatges entre dues destinacions específiques, seguint una ruta específica, per a una persona determinada i durant un període de 1, 3 ó 6 mesos. El seu preu depèn de diversos factors. Es pot adquirir a les oficines del metro com a mínim 14 dies abans de començar a fer-lo servir.

Abonament General: aquest abonament permet un nombre il·limitat de viatges en totes les línies de metro durant un període de 1, 3 ó 6 mesos, per un preu de 17.300 Iens, 49.310 Iens o 93.420 Iens, respectivament). Es pot adquirir a les oficines del metro com a mínim 14 dies abans de començar a fer-lo servir.

Targeta PASMO: aquesta es una targeta de prepagament que ens permet fer servir tots els serveis de Tōkyō Metro, fins i tot moltes de les màquines expenedores i pagar a nombroses botigues que hi ha a les seves estacions. Bàsicament abonem una determinada quantitat de diners (entre 1.000 i 20.000 Iens) que queda registrada a la targeta, i que a mesura que anem gastant es va descomptant del saldo (s’hi poden associar algunes de les demès opcions, com els abonaments). Es recarregable, i molt pràctica. Es pot obtindre en les oficines del metro i a les màquines expenedores de les estacions. I si ets turista, fins que s’esgotin les existències, a Narita i Haneda es pot adquirir un model exclusiu per saldos de 2.500 Iens (+500 Iens de dipòsit).

ticketsMetro06

Bitllets de Transbordament: aquest bitllets ofereixen un descompte especial sobre el preu normal del trajecte quan es fa un transbordament cap a les línies de Toei i altres línies metropolitanes, fent servir el mateix bitllet.

Fins ara hem parlat dels bitllets més o menys habituals i pràctics per a la gent que hi viu o s’hi està durant un llarg període de temps. Però si només estarem uns pocs dies per fer turisme, i, tenint en compte les grans distancies que separen un lloc d’interès turístic d’un altre, estem segurs que farem servir moltes vegades el metro per desplaçar-nos, llavors segur que ens interessarà més algun dels següents abonaments especials.

ticketsMetro04Bitllet 1 Dia: vàlid per un nombre il·limitat de viatges amb totes les línies de Tōkyō Metro durant el dia especificat. Val 600 Iens i es pot adquirir per avançat a les oficines del metro (especificant el dia de validesa), o el mateix a les màquines expenedores (vàlid només per al dia de la compra). Per 1.000 Iens l’abonament es vàlid tant per a les línies de Tōkyō Metro, com per les línies de Toei.

Bitllet Combinat: aquest bitllet ens permet un nombre il·limitat de viatges amb totes les línies de Tōkyō Metro, Metro Toei, tramvies Toei (Toden), autobusos Toei (excepte els que requereixen reserva de seient), les línies metropolitanes de JR i les línies Nippori-Toneri. Costa 1.590 Iens i es vàlid pel dia especificat. Es pot aconseguir a les màquines expenedores de quasi totes les estacions de les companyies implicades i oficines de JR East.

Abonament Turístic: abonament pensat exclusivament per a turistes (nacionals o internacionals) que permet un nombre il·limitat de viatges amb totes les línies de Tōkyō Metro i Metro Toei, durant 1, 2 ó 3 dies consecutius. Costa 800 Iens, 1.200 Iens, o 1.500 Iens respectivament, i es pot adquirir a les oficines de nombroses agencies de viatges en forma de voucher, que posteriorment cal bescanviar a les oficines del metro. També es pot adquirir en alguns hotels (per als seus hostes, de vegades emmarcat dins un paquet especial) i algunes cadenes de botigues importants com Big Camera, Laox i Softmap. Sens dubte la millor opció per als turistes amb poc temps, que vulguin veure moltes coses amb pocs dies, i per tant hagin de fer molts desplaçaments cada dia.

ticketsMetro03

Si arribeu o sortiu de Tōkyō pels aeroports de Narita o Haneda, hi ha algunes combinacions especials que combinen un bitllet per arribar a la ciutat (o anar de la ciutat a l’aeroport) en algunes de les diverses opcions de transport disponibles per fer-ho, més l’Abonament Turístic abans mencionat.

Per altre banda, existeixen alguns cupons de descompte molt específics, en que es pot tindre l’Abonament Turístic i un descompte en algun servei addicional molt específic (servei d’autobusos JR Tokai, per exemple), només útil si volem fer servir aquest servei, o visitar les places amb descompte (com el Grutto Pass, que ens ofereix descomptes a 78 museus, galeries d’art, etc).

%d bloggers like this: