Archive for the ‘Bloc-marató 2012’ Category

Un any de Kyôto

Estem acabant l’any i per tant hem arribat a aquell moment en que per tot arreu veus com es fan balanços i resums de l’any sortint i es fan els bons propòsits per a l’any vinent. I per seguir fidels a aquesta tradició, Viatges pel Japó no en serà una excepció.

A falta del resum de caràcter més tècnic que cada any proporciona wordpress a tots els blocs creats amb aquesta plataforma, i que sol enviar els primers dies de l’any, a nivell de continguts podem dir que, per Viatges pel Japó, aquest ha estat l’any de Kyôto. I es que a partir de la Bloc-Marató Temples de Kyôto que vaig decidir iniciar al Gener dins de la meva tendència de provar coses noves cada any, van anar sorgint més i més articles relacionats, fins el punt que aquest any no he parlat de cap altre lloc del Japó que no sigui la seva capital cultural. I això es deu a que, a banda dels nombrosos temples, dels que a la bloc-marató tan sols hem esgarrapat la superfície, tot i ser la més representativa, Kyôto te moltes més coses per veure. Si, la majoria son clàssiques, fins el punt que algú es pot arribar a cansar, però també n’hi ha de més modernes, o de tradicionals adaptades a la modernitat, una cosa que els japonesos saben fer prou be.

anyKyoto01

Però, vol dir això que en aquest any ja us he parlat tot el que es podia parlar d’aquesta ciutat? Be, la veritat es que entre el que ja havia explicat anteriorment, i l’exhaustiu repàs fet aquest any sobre Kyôto i el seu entorn més proper (Arashiyama, Hieizan i Uji, per posar alguns exemples), al bloc ja podeu trobar 84 entrades (57 d’elles pertanyents a la Bloc-Marató), que es de llarg la zona amb més entrades del bloc. I tot i això, encara em queden coses sobre Kyôto de les que parlar. Be, si, ja no en queden moltes, però no un preocupeu, no deixaré totalment de banda aquesta zona del Japó.

Com ja he dit, un altre cosa que es habitual fer per aquestes dates es els bons propòsits per l’any que be, però fa aproximadament un més, vaig decidir fer-me uns propòsits, no per l’any que entra, si no per a l’any que acaba. Dos dels objectius marcats estaven relacionats amb el nombre de seguidors a Twitter i Facebook que te el portal Descobrir Japó, la web que podríem considerar associada a aquest bloc, que en va ser l’origen. Un s’ha complert abastament molt abans d’acabar l’any, i l’altre era potser massa ambiciós i no hi arribaré, però hi havia un tercer objectiu relacionat directament amb la versió en castellà d’aquest bloc, que era arribar a les 50.000 visites des de la seva creació. L’objectiu no era exageradament ambiciós ja que aquest any, gracies a tots vosaltres, les visites s’han disparat, superant les 2.000 mensuals gairebé tot l’any, en una clara línia ascendent. Be tenint en compte els dies que falten per acabar el mes, no crec que finalment arribem a aquest objectiu, tot i que ens quedarem fregant-ho.

anyKyoto02

Però, i l’any que vinent què? Doncs l’any vinent espero seguir gaudint de la vostra confiança per anar descobrint mica en mica tots els recons del Japó que conec, i com sempre buscant noves fórmules, nous mètodes o temàtiques, per no deixar que el bloc s’estanqui. I es per això que l’any que ve iniciaré un nou sistema d’escriure els articles sota la màxima “12 mesos, 12 temes”. I es que tots els articles que publiqui cada més estaran relacionats amb un tema en particular, com per exemple: museus, transports, etc. Encara no tinc pensades totes les temàtiques de l’any, així que si us interessa que parli d’algun tema en particular, accepto suggeriments de tot tipus…

I encara que falten alguns dies, com no crec que torni a escriure cap article fins passat l’any nou, deixeu-me felicitar-vos l’any per endavant…

akemashite omedetou gozaimasu

(明けましておめでとうございます!)

anyKyoto03

Enryaku-ji Sai-tô (延暦寺-西塔)

Un cop visitat Tô-dô, podem fer una petita caminada fins a Sai-tô, que es troba a tan sols 1km al Nord. Es cert que hi ha una carretera que t’hi porta, però el millor es seguir el camí que passa pel mig del bosc, podrem respirar la tranquil·litat del lloc i no ens trobarem massa gent que destorbi aquesta pau. De fet, en comparació amb Tô-dô, es poca la gent que es desplaça fins el següent grup de temples. Pel camí podrem gaudir del silenci, la pau, i potser fins i tot veure alguns animals abans d’arribar a les llargues escales que ens portaran fins la plaça central, al voltant de la que es troben tots la majoria de temples.

Sai-tô es un grup de temples centrat en Shaka-dô, però que en tots els casos manté la solemnitat, potser fins i tot una mica polsosa (no crec que els temples estiguin tan ben conservats com els de Tô-dô, al menys aparentment).

Enryaku-ji Sai-tô

Els principals edificis d’aquesta zona son:

Shaka-dô: oficialment anomenat Tenpôrin-dô (Sala de la Roda Giratòria del Dharma), es l’edifici més important de la zona. Nobunaga Oda va cremar l’edifici original, però el seu successor, Hideyoshi Toyotomi va fer traslladar el Miroku-dô que es trobava a Onjô-ji, remodelant-ho per convertir-se en l’edifici que podem veure actualment, i que es el més antic que es conserva a tota la muntanya Hiei. L’objecte principal d’aquest temple es una figura del Buda Sakyamuni creada per Dengyô Daishi, i que dona nom a l’edifici.

Ninai-dô: aquest temple està format per dos edificis per pràctiques budistes idèntics, el Lotus (Hokke) i la Pràctica Constant (Jôgyô), connectats per un corredor cobert, motiu pel que popularment se’l coneix com Sala de les Espatlles de Benkei. Simbolitza els ensenyaments bàsics del budisme a Hieizan, en que les essències del Sutra del Loto i els ensenyaments de la Terra Pura estan unides.

Ruri-dô: aquest es l’únic edifici que va quedar intacte després de l’atac de Nobunaga Oda el 1571. Es troba una mica apartat, en l’anomenada Vall Fosca. Es tracta d’un petit edifici de tan sols dos metres quadrats, que conté la estàtua del Buda de la Medicina (Yakushi Nyorai).

Enryaku-ji Sai-tô

Jôdo-in: aquest es el mausoleu del fundador, Saichô Dengyô Daishi, i es diu que es el santuari més pur de la muntanya. Dengyô Daishi va morir l’any 822 i va ser enterrat aquí. Els sacerdots que hi viuen es denominen Jishin, en honor a un monjo que va fer el vot de retirar-se a les muntanyes durant dotze anys per servir a Dengyô Daishi. Les seves vides monàstiques estan dedicades a les pràctiques espirituals i impliquen el manteniment estricte dels preceptes.

Tsubaki-dô: aquest petit edifici situat davant de Ninai-dô, conté la imatge de Senju Kannon (el Buda dels Mil Braços). Es diu que el príncep Shôtoku va pujar la muntanya Hiei amb un bastó fet amb una branca de camèlia i el a deixar clavat al terra al tornar. Com la branca va arrelar i florir aquí, el temple rep el seu nom (Sala de la Camèlia) d’aquesta historia.

Enryaku-ji Sai-tô

Un cop acabada la visita a Sai-tô, podeu arribar-vos també fins Yokawa, però en aquest cas haureu de caminar 4km més… i després tornar fins Tô-dô, tenint en compte que només a la zona central podreu trobar, per exemple, lloc per dinar. Així que o be aneu ben preparats i mentalitzats, o be disposeu de vehicle per desplaçar-vos, o be esteu força mentalitzats per fer tot el recorregut. Jo personalment em vaig quedar a Sai-tô, encara que en bona part va ser per que va començar a ploure’m pel camí, i quan vaig estar de tornada a Tô-dô anava ben moll, i això que havia anat bastant preparat per un cas com aquest (però potser per això em van saber molt més bons els fideus que vaig menjar-me allà).

Informació important:

  • Lloc: Enryaku-ji (Hieizan – Pref. Kyôto).
  • Com arribar-hi: per arribar a Enryakuji podem agafar dues rutes, una amb autobús que ens porta des de la zona Nort de Gion fins l’entrada principal del complex, o l’altre amb que em d’agafar un tren fins l’estació de Sakamoto o de Hieizan Sakamoto, segons la línea que agafem (Keihan o JR, respectivament), i després caminar o agafar un autobús fins el funicular de Sakamoto, que ens durà fins l’entrada posterior del complex, però amb la que fruirem de magnífiques vistes del llac Biwa.
  • Àlbum de Flickr: Hieizan (比叡山).

Enryaku-ji Tô-dô (延暦寺-東塔)

Com ja us vaig comentar al parlar genèricament d’Enryaku-ji, Tô-dô (o àrea Est) correspon a la zona on originalment es va fundar Enryaku-ji, i es la zona central de les tres àrees de temples que trobem actualment a la muntanya Hiei. Es a l’entrada d’aquesta zona on ens deixen els autobusos que venen de Kyôto, i a la part posterior d’ ella on arribem si fem servir el funicular de Sakamoto.

Enryaku-ji Tô-dô

Aquesta es la zona on trobareu més gent de totes tres, així com nombrosos edificis d’interès, com per exemple:

Konpon Chû-dô: es l’edifici principal de tot Enryaku-ji, i es l’edifici que originalment va fundar Dengyô Daishi l’any 788, amb el nom de Ichijô Shikan-in (Temple de la Calma i la Contemplació de l’Únic Vehicle). La figura central d’aquest temple es Yakushi Nyorai (Buda de la medicina). Es diu que la figura es obra del fundador, i no gaires vegades pot ser vista pels visitants. A l’interior d’aquest temple no es poden fer fotografies, ni tan sols del pati.

Enryaku-ji Tô-dô

Kaidan-in: aquest temple es per ordenar als nous monjos de l’escola Tendai. L’Emperador no va concedir el permís per la seva construcció fins la mort del fundador, i les obres no van finalitzar fins l’any 828. A l’interior la figura principal es de Shaka Nyorai en posició asseguda, i a cada costat hi ha les figures de Monju Bosatsu i Miroku Bosatsu.

Hokke Sôji-in: representant els ensenyaments esotèrics de l’escola Tendai, Hokke Sôji-in va ser planificat pel fundador, i construït pel seu deixeble Ennin Jikaku Daishi, l’any 862. Després que fos cremat per Nobunaga Oda, no va ser reconstruït fins el 1987.

Kokuhô Den: aquí es on estan recollits la major aprt de les obres d’art i escrits del Budisme Tendai, molts dels quals son Tresors Nacionals, o Importants Bens Culturals. La col·lecció va ser transferida aquí des de Yokawa i oberta al públic el 1989.

Dai Kô-dô: aquí es on tenen lloc les lectures i debats sobre els sutras, seguint la forma tradicional denominada Hokke Daie. Aquests esdeveniments tenen lloc cada cinc anys. L’edifici actual substitueix a l’original, que es va cremar el 1956. Va ser traslladat aquí des de Sakamoto, on rebia el nom de Sanbutsu-dô.

A part dels esmentats, hi ha nombrosos temples grans i petits, alguns es poden veure per l’interior, altres només des de l’entrada, i altres estan tancats i barrats, però en tots els casos us fareu un fart de pujar i baixar escales per anar d’un grup a un altre.

Enryaku-ji Tô-dô

Com a curiositat, dir que al final de les escales que hi ha davant de Konpon Chû-dô, hi ha un temple molt petit, de dues plantes (crec que es diu Dai Shoin), que es pot visitar per dintre. La veritat es que quan el veus per fora et preguntes com es possible pujar a la segona planta. Si entres pots comprovar directament que te unes escales impossiblement altes… però realment no et fas ni idea fins que tractes de baixar, i veus que cada graó es com un penya-segat que s’obre als teus peus.

Informació important:

  • Lloc: Enryaku-ji (Hieizan – Pref. Kyôto).
  • Com arribar-hi: per arribar a Enryakuji podem agafar dues rutes, una amb autobús que ens porta des de la zona Nort de Gion fins l’entrada principal del complex, o l’altre amb que em d’agafar un tren fins l’estació de Sakamoto o de Hieizan Sakamoto, segons la línea que agafem (Keihan o JR, respectivament), i després caminar o agafar un autobús fins el funicular de Sakamoto, que ens durà fins l’entrada posterior del complex, però amb la que fruirem de magnífiques vistes del llac Biwa.
  • Àlbum de Flickr: Hieizan (比叡山).

Enryaku-ji (延暦寺)

Entrada Enryaku-ji

Hiei, la muntanya sagrada coneguda com la mare del budisme japonès ha estat la principal font de la llum de Dharma sobre el país durant més de 1200 anys. Des de la seva fundació al segle VIII quan Saichô Dengyô Daishi va construir el primer monestir a la zona fins ser declarada tota la muntanya com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994, aquesta muntanya es pot considerar que es un dels protagonistes de la historia japonesa en la majoria d’etapes clau.

Encara que parlem d’Enryaku-ji com si es tractés d’un temple més dels tants que hi ha a la zona de Kyôto, la veritat es que no existeix ni ha existit un edifici en particular que s’anomeni així, es mes aviat tota la muntanya que es pot considerar que es aquest temple.

La natura, els complexos de temples, i els que realitzen o han realitzat pràctiques ascètiques, així com actualment els turistes que la visiten, formen part de la comunitat budista de la muntanya que podem englobar amb la definició genèrica d’Enryaku-ji, doncs per tota la muntanya la religió, la natura, l’entorn i els essers humans i la seva cultura formen un tot integrat i uniforme.

Enryaku-ji

Des de la fundació del primer temple, la muntanya va anar creixent fins formar una molt nombrosa comunitat religiosa que contava amb centenars de temples i subtemples, així com una gran quantitat de monjos, ascetes i els anomenats sohei, que eren monjos guerrers, en principi dedicats a la protecció dels temples, però que van acabar sent un braç armat de les diverses sectes i corrents religioses per resoldre de forma violenta les seves divergències, pero sobre tot com un poder a l’ombra que controlava les accions dels Emperadors de Kyôto. Cada cop que s’aprovava alguna mesura que els monjos consideraven que anava contra els seus interessos, organitzaven una marxa amb templets mikoshi i molts homes armats que baixava de la muntanya per marxar sobre Kyôto, causant de vegades autèntiques atrocitats fins que, les autoritats o els nobles de la cort, esporuguits, cedien a les demandes dels religiosos. Pocs homes en la història de Japó van tindre la gosadia d’enfrontar-s’hi, però el que ho va fer de forma més contundent va ser Nobunaga Oda, el primer gran unificador del país, que el 1571 va ordenar a les seves tropes que encerclessin la muntanya, i un cop en posició les va fer avançar muntanya amunt, matant a tots els monjos que trobessin i cremant els temples al seu pas. Pocs edificis i monjos van escapar a aquesta acció, que va marcar el final del poder terrenal dels monjos de la muntanya, però no així l’espiritual. I proba d’això es que avui dia encara es un dels llocs més sagrats del budisme.

Enryaku-ji

Malgrat el que he dit anteriorment de que Enryaku-ji es un tot indivisible, la ment humana, ni que sigui inconscientment, crea línies divisòries i fronteres en tot el que toca. Es per això que el que actualment queda dels temples de Hieizan es pot dividir en tres zones força ben delimitades: Tô-dô (àrea de l’Est), Sai-tô (àrea de l’Oest) i Yokawa.

Tô-dô correspon a la zona on originalment es va fundar Enryaku-ji, i es la zona central de les tres àrees de temples que trobem actualment a la muntanya Hiei. Es a l’entrada d’aquesta zona on ens deixen els autobusos que venen de Kyôto, i a la part posterior d’ ella on arribem si fem servir el funicular de Sakamoto.

Sai-tô està situat a 1km al Nort de Tô-dô, i es la zona centrada al voltant de Shaka-dô, el temple més antic dels que queden a Hieizan. En aquesta zona els temples s’aixequen de forma força solemne, i podríem dir que silenciosa en mig de la serenitat dels boscos.

Yokawa es una zona situada a 4km al Nord de Sai-tô, una zona que manté l’antic aspecte sagrat d’aquest lloc. La zona està centrada al voltant de Yokawa Chû-dô, que va ser erigit per Ennin Jikaku Daishi.

Informació important:

  • Lloc: Enryaku-ji (Hieizan – Pref. Kyôto).
  • Cost: 450円 – 1000円 (variable segons les zones a visitar).
  • Com arribar-hi: per arribar a Enryakuji podem agafar dues rutes, una amb autobús que ens porta des de la zona Nort de Gion fins l’entrada principal del complex, o l’altre amb que em d’agafar un tren fins l’estació de Sakamoto o de Hieizan Sakamoto, segons la línea que agafem (Keihan o JR, respectivament), i després caminar o agafar un autobús fins el funicular de Sakamoto, que ens durà fins l’entrada posterior del complex, però amb la que fruirem de magnífiques vistes del llac Biwa.
  • Àlbum de Flickr: Hieizan (比叡山).

Ujigami Jinja (宇治上神社)

A l’altre banda del riu respecte del Byôdô-in trobem aquest temple shintoista, construït com a temple guardià de Byôdô-in, i que te la distinció de ser el temple japonès més antic que hagi estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (i el menys visitat dels 17 que hi ha a la zona de Kyôto). A més a més, els seus dos edificis principals, el Honden i el Haiden han estat classificats com Tresors Nacionals pel govern japonès.

Aquest temple està dedicat a l’Emperador Ôjin i els seus dos fills, el príncep  imperial Uji no Wakiiratsuko i l’Emperador Nintoku. Segons sembla, el princep Uji no Wakiiratsuko es va suïcidar per acabar amb la disputa que tenia amb el seu germà sobre la successió al trono imperial, i posteriorment l’Emperador Nintoku va construir aquest temple en el seu honor.

Honden Ujigami jinja

El temple està format pel Honden, que es l’exemple més antic d’estil nagare-zukuri, en el qual l’interior està format per tres estructures situades una al costat de l’altre, sent la central més gran. Va ser construït a finals del període Heian.

Haiden Ujigami jinja

Les altres construccions son el Haiden, d’estil shiden-zukuri, amb un sostre d’estil sugaruhafu, i que es va construir al període Kamakura, al igual que el temple Kasuga, que es el tercer edifici que es pot trobar dins el recinte del temple.

Ujigami jinja

Informació important:

  • Lloc: Ujigami jinja (Uji – Pref. Kyôto).
  • Com arribar-hi: seguint la línea Nara de JR des de l’estació de Kyôto en uns 30’ arribareu a l’estació Uji. Si agafem la línea Keihan Uji des de Keihan Sanjô, també haurem de baixar a l’estació anomenada Uji, però en aquest cas l’estació es troba més a prop dels llocs visitables de Uji.
  • Àlbum de Flickr: Uji (宇治).
%d bloggers like this: