Archive for the ‘Opinió’ Category

Quants dies es necessiten per visitar Japó?

Aquesta es una pregunta recorrent quan algú vol viatjar al Japó però no coneix gairebé res del país, només que està de moda i el volen visitar. Fins i tot gent amb molt més coneixements de la zona de vegada m’ho pregunta, en aquest cas per por de no anar-hi prou dies i perdre’s coses importants.

La meva resposta és invariablement “tants com et puguis permetre”. Bé, com a màxim 90 dies, que es el que pots estar al país com a turista. Però bromes a part, per molts dies que hi dediquis, sempre et sabrà a poc, sempre et deixaràs alguna cosa important, sempre hauràs de fer tries difícils i, sobre tot, sempre et quedaràs amb un fort desig de tornar-hi per fer i veure tot allò que no has pogut en aquest viatge.

diesVisitaJapo02

No es que res d’això sigui realment determinant per decidir dedicar-hi més o menys dies a aquest viatge. En la meva experiència personal, malgrat haver estat diverses vegades, amb estades de entre 10 dies la més breu i 1 mes la més llarga, no podria dir que un viatge ha estat millor que un altre simplement pel que ha durat. Cert, si tens menys dies ho veus tot amb més intensitat i potser menys detall, mentre que si tens més temps, no només veus més coses si no que també t’ho prens amb un altre ritme i assaboreixes millor els petits detalls.

Un altre factor a tindre en compte és el tipus de viatge que vols fer. Alguna vegada ja he comentat diverses “motivacions” o temàtiques del viatge, i aquestes poden determinar de forma directa els dies (o les dates específiques) que hi has de ser.

diesVisitaJapo01

Ara mateix, malauradament, veig massa llunyà un proper viatge al Japó, però la il·lusió és el darrer que es perd, i per això de tant en tant segueixo planificant possibles rutes, visites a llocs específics i “temes” a seguir. No se si alguna vegada hi podré posar en pràctica o si davant de un viatge podré encaixar les diverses peces del puzle en un viatge possible, però penso seguir fent-ho i, per si a algú de vosaltres, que seguiu llegint les meves cabòries, us pot ser útil, tinc la intenció d’anar publicant-les en futurs articles del bloc. Es surten una mica del meu objectiu original de parlar tan sols de les meves experiències personals, però com espero poder aconseguir que s’hi converteixin, tampoc crec que m’allunyi massa del concepte original.

I vagi per endavant el meu desig que tots els que pugueu viatjar-hi, tingueu una magnífica estada al Japó, sigui quina sigui la durada del viatge.

Sis anys Descobrint Japó

Tal dia com avui de fa sis anys apareixia a la xarxa una nova pàgina sobre Japó. En aquella època ja començava a estar de moda tot el relacionat amb el país nipó, però no amb la força actual. Hi havia una gran atracció per alguns elements de la seva cultura com el manga i anime, alguns tipus de menjar com el sushi, o les pel·lícules i els llibres d’alguns directors i autors que havien aconseguit fer-se un lloc en el que generalment s’anomena “mainstream”, però hi havia una (encara) minoria que volíem anar més enllà. I aquest es un dels motius que em van impulsar a crear aquesta pàgina. Per alguns no serà més que “un altre pàgina sobre Japó”, però he tractat de fer alguna cosa diferent mentre difonia aspectes tan diversos del país i la seva cultura com un tren turístic i un concurs de cosplay, o la recepta de una tapa japonesa i la darrera pel·lícula de samurais. Si he aconseguit o no fer “alguna cosa diferent” sou vosaltres els que ho teniu que jutjar, encara que el flux constant de visites sembla indicar que la resposta es si.

Al llarg d’aquests sis anys s’han produït diverses fluctuacions tant en els continguts com en la freqüència d’actualitzacions, però darrerament m’he centrat més a les xarxes socials que a la pròpia web, informant de diversos temes tan sols per aquests mitjans. Es per això que si encara no seguiu la web de Descobrir Japó o el bloc Viatges pel Japó a través de les xarxes socials, us animo a que ho feu ràpidament per estar informats en tot moment del que s’hi cou. Els milers de seguidors que tenim actualment ens empenyen a seguir fent una feina curosa i constant a través d’aquests mitjans.

Fins ara ens podíeu trobar a Twitter, Facebook, YouTube, Google+ i Flicker, però per celebrar aquest sisè aniversari, des de fa uns dies ens podeu seguir també a través de Instagram.

I ja per acabar, per commemorar aquests sis anys, i gràcies a la col·laboració amb Sherlock Films, volem convidar-vos al cinema, a veure la pel·lícula “Kazoku wa Tsuraiyo“.

SorteigEntrades

Bon Any del Gall de Foc

Ja hem deixat enrere l’any del Mico, i em entrat en l’any del Gall de Foc, un signe molt dinàmic, però que no admet la improvisació, així que, per ser fidel a l’esperit de l’any, els bons propòsits per aquest any que comença en relació al bloc Viatges pel Japó i la web de Descobrir Japó, son bàsicament ser més constant en l’elaboració de material, i anar-vos-el presentant de forma molt més estructurada, per la qual cosa recuperaré allò de “si avui es dilluns, toca parlar de XXX” que ja vaig fer durant un temps amb alguns apartats, però aquest cop cada dia de la setmana correspondrà a un dels grans blocs de la web o al bloc. Això no vol dir que pretengui escriure cada dia un article (tot i que m’agradaria), si no que si esteu especialment interessats en un aspecte determinat de Japó i la seva cultura, hi haurà un dia que haureu d’estar especialment atents per saber si hi ha alguna novetat en relació al tema.

Recordeu que tot el material que publiquem es veu reflectit en els nostres social media (Facebook, Twitter i Google+), així que si encara no ens seguiu, es un bon moment per fer-ho i així no perdre-us res. També tinc el projecte de, coincidint amb l’aniversari de la web o el bloc, començar una Newsletter per resumir-vos el més interessant del que s’ha parlat a la web i el bloc, així com altres temes que potser no tinguin cabuda en ells.

Però tot això ho podreu anar veient a mesura que vagi passant l’any. De moment, en aquest, el primer escrit de l’any, el més important es desitjar-vos que aquest any del Gall de Foc sigui molt millor que l’anterior, i que junts podem compartir més que mai la nostra passió pel país del sol naixent.

明けましておめでとうございます!

nengajo2017

Tan difícil es entendre les indicacions japoneses?

Allà pel 2004, el metro de Tōkyō va sofrir una total renovació en la seva orientació per fer-la més “amigable” pels turistes, que s’esperava augmentessin força davant una sèrie d’esdeveniments internacionals que s’apropaven. Ara, de cara al 2020 probablement serà tot el país qui sofreixi una profunda transformació en alguns elements característics per fer més “amigables” amb els turistes la iconografia dels mapes. Ni els senyals de trànsit se’n salvaran! Però, de veritat cal?

Quan vaig viatjar per primer cop al Japó, el 2001, el metro de Tōkyō va ser un problema per les seves dimensions. No estava acostumat a haver de decidir entre quina de les +10 sortides havia d’agafar. No estava acostumat als recargolats transbordaments, capaços de desorientar a qualsevol. Però, si una cosa no em va passar mai, va ser que m’equivoqués d’estació per no saber que posava a les indicacions, doncs en totes les estacions hi havia plaques amb la seva denominació en romanji (la forma d’escriptura amb caràcters occidentals). Uns anys més tard, el 2006, em vaig assabentar del profund canvi que havien fet per ajudar als estrangers: posar una lletra i un número a cada estació per que així sabessin on anar i en quina direcció (augmentant o disminuint els números… o sigui, un sistema per a tontos). No se si algú es va sentir alleujat per aquest nou sistema, però de ben segur que jo no l’he fet servir mai, doncs l’anterior era prou bo.

Ara s’acosten els JJOO Tōkyō 2020 i s’està estudiant si canviar dos elements molt “japonesos” per que els estrangers entenguin millor les indicacions: els senyal de trànsit per indicar “Stop”, i els pictogrames per indicar els punts més destacats d’un mapa.

Sobre els pictogrames, la meva opinió es la mateix que sobre el canvi de la nomenclatura de les estacions de metro. Simplement, no crec que calgui. Tot mapa que estigui ben fet ha de portar una “clau del mapa” on s’expliqui que vol dir cada símbol, així que tant se val com s’indiqui un lloc. Una polèmica associada, i motiu de debat entre els japonesos, es si canviar tots els mapes, o tan sols els dirigits a estrangers, deixant la simbologia clàssica en els mapes en japonès.

iconografiaJaponesa04

Entre els canvis suggerits destaca el dels temples budistes, on un cop més s’ha barrejat la polèmica de la seva semblança (tot i que només un tonto els confondria) amb el símbol nazi.

Sobre el senyal de transit de “Stop”, la veritat es que al Japó ha tingut una llarga història de modificacions. El símbol octogonal al que estem força acostumats a occident es va introduir a Europa com a conseqüència de la Convenció de Nacions Unides sobre Senyals i Indicacions de Trànsit de 1968, al igual que passa als EEUU, que tot i no haver adaptat aquest tractat, si que ho va fer amb la senyal octogonal. Malgrat això, la convenció també permet l’ús d’una variant consistent en un cercle vermell amb un triangle invertit a l’interior (senyal que es fa servir al Pakistan).

iconografiaJaponesa02

Pel que fa al Japó, es feien servir uns senyals similars als de la convenció des de 1950, sent substituïts el 1960 per uns de similars, però en vermell, i finalment el 1963, just abans dels JJOO Tōkyō 1964, es van substituir pels actuals sota la premissa que s’interpretarien més fàcilment. Ara, davant d’uns nous JJOO es plantegen dues opcions: escriure STOP sota la paraula actual (“tomare”, que vol dir parar en japonès), o canviar totes les senyals pel model occidental. En qualsevol cas, caldria canviar 1.7 milions de senyals de “Stop” que hi ha per tot el país, amb un cost estimat de 25.500 milions de Iens si cal substituir-los pel senyal octogonal. Cal? Personalment crec que es més fàcil acostumar-se a obeir aquest senyal tal com està, que conduir per l’altre carril, com ens passaria a nosaltres si hem de conduir per l’esquerra com a Anglaterra (i també al Japó), i malgrat això, es fa sense gairebé problemes.

iconografiaJaponesa01

S’haurien de prohibir els selfie sticks?

Es cert que les tecnologies afecten molt profundament la forma de fer les coses i modifiquen el nostre comportament, malgrat que alguns no son més que “modes”, generalment transitòries, però amb un gran impacte en la nostra vida. I una de les que més ha modificat els hàbits, no sol de la vida diària, si no també en activitats més esporàdiques, com els viatges durant les vacances, es la facilitat amb que fem fotos amb el telèfon mòbil. Actualment sembla que no hagis fet res, i molt menys anat de viatge a alguna banda, si no t’has fet una foto, generalment mentre fas alguna ganyota o acció estúpida, i la publiques a internet, al major nombre de xarxes socials possible.

I darrera la moda de fer-te fotos capaces de guanyar un concurs de poses estúpides, i generalment calcades de la que en aquell moment estigui de “moda”, ha vingut, malauradament crec que per quedar-se, el selfie stick, aquest senzill pal extensible que et permet fer-te una foto sense l’ajut de ningú més amb mes precisió i angle de visió que no fa pas tant de temps (quan es van posar de moda les “selfies”).

Però amb cada “avanç” tecnològic arriben nous problemes, moltes vegades passades per alt fins que succeeix una desgracia, i generalment causats per que davant un avanç tan vertiginós de les tecnologies i les “modes”, hi ha molts aspectes de la vida que no es poden “adaptar” a la nova situació. I en certa forma això ha passat amb els selfie sticks. que en nombrosos llocs del Japó s’ha prohibit el seu us.

“Què no es pot fer servir un selfie stick? Però si son inofensius!”, segurament cridarà més d’un. Però la veritat es que poden ser uns veritables enginys del dimoni, i potencialment molt perillosos. Així, JR West ha prohibit el seu us a totes les estacions de la seva xarxa ferroviària, ja que, al marge que fer anar descuidadament un pal per unes instal·lacions que es van construir quan ni tan sols es podia imaginar que una cosa així arribés a existir, fa que sigui un risc molt greu que el pal entri en contacte amb algun dels nombrosos cables que acostumen a estar suspesos en l’aire a les estacions. Però també les actituds que mostren els usuaris fan que siguin perillosos, tant per ells com per altres passatgers. Així, mentre una o més persones busquen el millor angle per fer-se una foto que commemori el principi o final d’un desplaçament, es molt probable que inadvertidament (i en alguns casos simplement per que no els importarà), poden colpejar altre viatgers, poden destorbar el flux normal de persones (cosa que al Japó en moments de gran afluència pot suposar un gran perill i fins i tot riscos personals), o fins i tot caure inadvertida o inconscientment a la via.

Foto: The Japan Times

Foto: The Japan Times

Però també hi ha altres llocs on s’han prohibit aquests instruments del diable, com en nombrosos parcs d’atraccions (com Disney World Chiba, i també els d’altres països del món), entre altres causes per que poden activar algun mecanisme de seguretat. En algunes piscines i onsen s’han prohibit per que no es facin servir per fer fotografies inadequades (molts tenim en ment l’estereotip del pervertit japonès que fa fotos de les calces de les noies per sota la faldilla, que si ve no es més que això, un estereotip, la veritat es que d’haver-hi, ni han). I també hi ha el cas d’unes instal·lacions amb animals que no es permet fer-los servir per evitar que entrin en contacte amb els cables electrificats que dissuadeixen als animals de sortir, però que poden representar un perill per la salut de la persona que els toqui amb aquest pal. Finalment, en alguns casos només es recomana que es vagi amb compte ja que poden representar un risc, com en alguns accessos amb escales molt empinades (per exemple en alguns castells japonesos), on si es porta el pal desplegat mentre es puja o baixa, pot arribar a causar algun accident perillós.

S’haurien doncs de prohibir de forma més generalitzada? Be, la veritat es que al marge que el considero un aparell inútil fruit de la ment d’un esser molt astut que va veure el potencial per estafar a milions de persones, si tots plegats fóssim molt més prudents i lògics (dues virtuts que cada dia crec que menys gent posseeix de forma innata), no caldrien totes aquestes mesures. Malauradament, el esser humà es el millor capacitat per emprendre accions potencialment perilloses amb una alegria i despreocupació realment alarmant per a la seva pròpia supervivència, així que suposo que no hi ha altre remei que, aquelles persones que es preocupen per la seguretat prenguin aquest tipus de mesures per protegir a la gent, fins i tot si cal de si mateixa.

%d bloggers like this: