Archive for gener de 2013|Monthly archive page

Museus i exposicions

Durant tot el mes de Gener us he estat presentant diversos museus japonesos que he considerat interessants per visitar. Com ja he dit en algunes ocasions, quan viatjo no soc massa donat a visitar els museus si no tenen algun interès especial, doncs generalment cal massa temps per veure’ls adequadament. Però això no es cap problema al Japó, que a més e més dels museus que podríem dir-ne convencionals, gairebé tots els castells, molts temples i en menor mesura altres llocs que segurament visitareu, s’han convertit en museus o, com a mínim, exposicions permanents o temporals relacionades amb el lloc.

museuMatsumoto06

museuSake02A Occident es habitual que hi hagin aquest tipus d’exposicions als edificis emblemàtics: els “tresors” de les catedrals, els mobles i objectes decoratius de palaus i altres edificis importants, tenen el seu equivalent en els temples i castells japonesos. Al Japó la major part de l’art i dels objectes històrics tenen una forta relació amb els propis edificis. Així, els castells japonesos, especialment els que han estat totalment reconstruïts, es habitual que incloguin alguns pisos de museu o exposició d’armadures i armes. Als jardins, moltes vegades pertanyents a antigues cases samurai, tenen edificis que han sobreviscut (o han estat reconstruïts) en els que s’aprofita per mostrar objectes de tota mena. Els temples al llarg de la seva història han acumulat grans quantitats d’objectes culturals, no sols estàtues o pintures, que de vegades es mostren dins d’algun dels seus edificis. I evidentment, els propis edificis podrien formen part d’un museu propi, com Meiji Mura, on es poden veure reunits edificis de planta europea originaris de la Era Meiji que han estat traslladats o reconstruïts en un gran museu al aire lliure d’estructures reals.

Finalment, voldria remarcar que al Japó hi ha molts museus molt petits, centrats en una figura o concepte molt determinat, com podria ser el cas del Museu Ghibli, centrat exclusivament en aquest estudi d’animació. Però es tan sols un exemple. Per no sortir-nos del manga, al Japó hi ha moltísim museus relacionats amb el manga i l’anime, però tan sols n’hi ha un (que es troba a Kyôto) dedicat genèricament al manga. La resta estan centrats en un estudi, autor o personatge concrets.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

TakayamaJinya05

Què volia dir amb tot això? Doncs que realment no cal que us preocupeu en buscar museus que exposin el que us interessa, que si no es molt específic, segur que trobareu prous exemples generals en qualsevol lloc que visiteu com per poder quedar satisfets.

Aquest es el darrer article dedicat als museus d’aquest primer més de “12 mesos, 12 temes”, així que deixeu-me fer un repàs als museus que em visitat a través del portal (nota: aquesta llista s’anirà actualitzant a mesura que escrigui nous articles relacionats amb el tema):

Yushukan (遊就館)

Al costat mateix de Yasukuni, el memorial més controvertit del món dedicat als soldats caiguts pel seu país, es troba el Yushukan, que podríem considerar es el Museu de la Guerra nipó.

yasukuni01

Aquest museu fundat el 1882 i reconstruït el 1932, es el més antic de Japó, però no per això es menys dinàmic, ja que constantment està sent reformat i de vegades ampliat per mostrar nous objectes relacionats amb la historia militar del Japó. Inicialment es va instaurar per mostrar objectes diversos relacionats amb els que estan inscrits al veí santuari de Yasukuni, i es va anar ampliant a mesura que Japó participava en noves guerres a finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1923 va quedar molt malmès a causa d’un terratrèmol, mantenint la seva funció en edificis provisionals fins que el 1932 es va construir l’edifici actual. Després de la guerra va ser tancat per decret, però el 1961 va tornar a obrir les portes, sent ampliar el 1986 quan al totalitat de l’edifici original del 1923 va ser reformat i obert al públic.

El museu actual consta de dues plantes, una dedicada bàsicament a les guerrers més antigues, i un altre dedicada exclusivament a la Gran Guerra d’Àsia Oriental, que es com els japonesos anomenen la Segona Guerra Mundial al teatre d’operacions del Pacífic.

yasukuni05

Totes dues plantes conten amb nombrosos objectes dels períodes que representen, així com panells explicatius i, si s’escau, reproduccions de mitjans de l’època (hi ha forces portades de diaris dels dies previs a Pearl Harbour). També hi ha maquetes, reproduccions i reconstruccions de situacions i maquinaria bèl·lica diversa, encara que tenint en compte la quantitat de maquetes explicatives que hi sol haver en els museus japonesos, trobo que aquí, on serien molt més necessàries, no n’hi ha prous. Es possible que la limitació d’espai hagi impedit la representació a mida natural de molts objectes (especialment vehicles i armes de gran calibre) com succeeix en altres museus de la guerra de tot el món, però tot i així la mostra es molt interessant i prou representativa.

A banda dels continguts del museu pròpiament dit, dins del recinte, però podent-hi accedir sense necessitat de pagar l’entrada, hi ha una botiga on es pot trobar tot tipus de material, des de el simple record a llibres i mitjans audiovisuals sobre el tema, maquetes i en general més que suficient per arruïnar-te si, com a mi, t’agrada el tema. I pels que tingueu presa o no vulgueu entrar al museu per qualsevol causa, a l’entrada ja podeu tindre un tast amb diverses reconstruccions: un caça Mitsubishi Tipus 0 de la flota japonesa preparat pels portaavions, i vulgarment conegut com a Zero. Es tracta d’un Model52, reconstruït a partir de fragments d’avions abatuts trobats en les illes del pacífic; la Locomotora Nº31 del Model C56, que va servir a Tailàndia, a la línea de Burma; i finalment també tenim dos canons, un de 15cm Model89  que es l’únic d’aquest tipus que queda al Japó, donat a Yasukuni com monument a les unitats d’artilleria pesada, conjuntament amb un obús de 15cm Model96.

Yushukan02

Yushukan03

Yushukan01

Si em pregunteu si el museu es recomanable, tenint només en compte la meva opinió personal diria que es de visita obligada, però això es deu a la meva gran afició a la història de la guerra, voldria matisar-ho. Es un museu força interessant, malgrat que te diversos inconvenients. El pitjor de tots considero que es que el percentatge de cartells també en anglès es molt menor que en altres museus japonesos, cosa que no permet conèixer realment la “versió de l’altre bàndol” (no entraré aquí en opinions personals sobre aquest tema). També es un inconvenient que no hi hagin més reproduccions a escala real, però com ja he dit, això pot ser degut a qüestions d’espai. El que si em va preocupar realment es que, d’objectes personals de la Segona Guerra Mundial, tot i haver-hi molts, en alguns museus ridículament petits d’altres parts del món, gairebé n’he vist més (estic pensant en museus de regiments anglesos que van combatre al Pacífic, i que van capturar molts records dels vençuts). Però malgrat tot això, segueix sent un museu recomanable, i una magnífica culminació de la visita a Yasukuni.

Informació important:

  • Lloc: Chiyodaku (Tokyô – Pref.Tokyô)
  • Entrada: 800円
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Kudanshita (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Tozai i Hanzomon) es la mes propera a l’avinguda principal que condueix al santuari, tot i que també estan a prop les estacions Ichigaya (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Yurakucho i Nanboku) i Iidabashi (JR i Tokyo Metro línies Yurakucho i Tozai).

Museu de l’espasa japonesa

L’espasa japonesa es un dels elements de la seva cultura del que els japonesos estan més orgullosos. Per a ells ni ara ni mai s’ha tractat únicament d’un arma, un objecte per matar, si no que ha reflectit en gran mesura els conceptes estètics i l’esperit dels ancestres, en molts casos convertint-se a més a més en una obra d’art i en font de llegendes de tot tipus.

Tenint tot això en compte, i considerant que era necessari cuidar i protegir adequadament aquests tresors per a les generacions futures, el 1948 es va crear el NBTHK amb l’objectiu de salvar l’espasa japonesa davant de la crisis que va representar la política de confiscació portada a terme després de la guerra.

museuKatana02

NBTHK son les sigles de Nihon Bijutsu Token Hozon Kyokai, o Societat per a la Preservació de l’Art de l’Espasa Japonesa, o simplement Museu de l’Espasa, que de fet es el museu que es va crear el 1968 per mostrar les espases de la societat i tot tipus d’objectes relacionats. De fet, la col·lecció del museu inclou 120 peces, entre les que s’inclouen alguns tresors nacionals, ben culturals i importants objectes d’art. Però aquesta societat no s’encarrega únicament de conservar i mostrar espases, si no que també han recuperat la tradició Tatara de preparar el ferro indispensable per construir espases, i després de la reconstrucció el 1977 de la Forja Tatara, han ensenyat aquestes tècniques a les noves generacions.

Arribar al museu pot ser bastant complicat, doncs no està massa ben senyalitzat (jo vaig trobar l’edifici quasi de casualitat quan estava a punt de rendir-me), està fora de les rutes habituals que fan servir els turistes, a mig camí entre el parc Yoyogi i la zona dels gratacels de Shinjuku. Un cop allà es bastant probable que considereu que el museu no val la pena la caminada i els possibles problemes per trobar-ho, doncs per veure un munt d’espases i complements, si no ets un expert que pugui apreciar els detalls de construcció, sens dubte ja hauràs tingut la teva bona ració en els molts altres museus i exposicions que pots haver visitat. Potser tingueu sort i també s’hi celebri alguna exposició temporal que sigui més interessant. Jo la veritat es que vaig pensar que havia perdut un munt de temps i energies, fins que vaig veure la secció on venen llibres relacionats amb la temàtica, alguns dels quals estan en anglès, i que em va plantejar un veritable dilema sobre quins comprar.

museuKatana01

Informació important:

  • Lloc: Shibuya (Tokyô – Pref. Tokyô)
  • Cost: 525¥.
  • Com arribar-hi: cal caminar uns 10’ des de l’estació Sangubashi, a dues parades de Shinjuku en la línea privada Odaikyu.

Casa Museu Ninja (II)

Nota prèvia: com ja vaig comentar a l’article anterior, sempre es arriscat parlar dels ninja a causa de tota la “ficció” que s’ha creat al seu voltant des de que es van tornar a posar de moda amb les pel·lícules de baix pressupost procedents d’Àsia que més o menys tots em vist de petits. Però aquest no es un fenomen creat per als estrangers, si no que afecta fins i tot als japonesos. Es per això que tot el que es digui sobre aquest museu, casa museu de fet, potser ho hauríem d’agafar “amb pinces”. Sigui veritat tot o només una part, per poder fruir-ho a fons, des de bon principi vaig decidir prendre-m’ho com que era veritat, i com a tal us ho penso explicar.

Anteriorment ja us vaig parlar d’Iga-Ueno, la ciutat ninja, y de forma més específica de la casa museu ninja que s’hi pot visitar. Aquesta casa museu està dividida en diverses àrees: una casa ninja, un museu, i un escenari per a demostracions. En l’article anterior us vaig parlar de la casa, avui li toca al torn al museu.

casaNinja08

El museu es molt més convencional que la visita a la casa. La seva visita es com la de qualsevol museu de qualsevol temàtica, però en aquest cas potser caldria destacar que te una missió més didàctica i menys expositiva. Hi ha una exhaustiva mostra d’objectes que feien servir els ninja, amb panells explicatius sobre la forma en que les feien servir. I el més important es que tots els panells estan perfectament explicats també en anglès, potser fins i tot molt més que altres museus japonesos teòricament molt més importants.

En el seu conjunt es altament instructiu, molt interessant i malgrat les seves reduïdes dimensions, inclou prous elements com per que qualsevol aficionat estigui enganxat a les vitrines durant força temps. Fa això que valgui la pena la visita? Per a mi es clar que si, però com ja vaig dir en l’article anterior, si no ets realment un bon aficionat al tema, segurament mai et plantejaràs la possibilitat d’anar-hi.

casaNinja12

casaNinja11

casaNinja10

casaNinja09

casaNinja13

I si sou prou fans del tema com per anar-hi, tingueu molta cura a la sortida, doncs com es habitual, la vostra cartera pot sortir molt malmesa al passar per una de els dos botigues que hi ha al museu, una al final del recorregut pel museu, i un altre al costat de l’entrada principal, però ja fora del museu (si, podeu comprar alguns records del museu sense ni tan sols entrar-hi).

Informació important:

  • Lloc: Iga-Ueno (Pref. Mie)
  • Cost: l’entrada al museu es de 700¥. L’espectacle te un cost addicional de 200¥, i llençar cinc shurikens al final d’aquest darrer te un cost addicional de 200¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Nagoya, s’ha d’agafar la JR Kansai Line fins Kameyama (Mie) i allà fer transbord fins IgaUeno, on has de fer transbord a la línea Kintetsu d’Iga, fins l’estació Uenoshi. El trajecte dura una mica més de 2h, més el temps per fer els transbordaments, però es la més econòmica si tens el JR Pass, i la que menys transbordaments t’obliga a fer. El tren de la Kintestsu surt de la mateixa estació a la que arriba el tren de JR, on s’acaba la línea Kintetsu. Des de Osaka cal agafar la línia JR Yamatoji, fent transbordo a Nara i baixant a Kamo (Kyoto), on cal fer transbordament a la Línea JR Kansai fins a IgaUeno, per finalment agafar el tren de la Kintetsu com en el cas de vindre des de Nagoya.
  • Àlbum de Flickr: Museus

Casa Museu Ninja

Nota prèvia: sempre es arriscat parlar dels ninja a causa de tota la “ficció” que s’ha creat al seu voltant des de que es van tornar a posar de moda amb les pel·lícules de baix pressupost procedents d’Àsia que més o menys tots em vist de petits. Però aquest no es un fenomen creat per als estrangers, si no que afecta fins i tot als japonesos. Es per això que tot el que es digui sobre aquest museu, casa museu de fet, potser ho hauríem d’agafar “amb pinces”. Sigui veritat tot o només una part, per poder fruir-ho a fons, des de bon principi vaig decidir prendre-m’ho com que era veritat, i com a tal us ho penso explicar.

casaNinja04Fa temps ja us vaig parlar d’Iga-Ueno, la ciutat ninja, on pots trobar en cada racó alguna cosa relacionada amb ells. Evidentment, el punt neuràlgic de tota aquesta immersió en el món ninja es la casa museu dels ninja que es la seva principal atracció. El recinte està dividit en diverses àrees: una casa ninja, un museu sobre el tema amb una disposició molt més convencional museísticament parlant, i un escenari per a demostracions. Avui ens concentrarem en la casa ninja, que es el primer que visites quan fas el recorregut complert.

La part de la casa, que es suposa que es una casa com les que tenien els ninja en les seves bases, i que data d’aquella època, es presenta en forma de visita guiada, encara que se’n inicien constantment, així que segurament no haureu d’esperar massa. De fet, fins i tot si arribeu justos, us podreu afegir a una tot just començada. Aquesta visita es guiada per unes “kunoichi” (dones ninja) vestides de color rosa… si no m’he equivocat al escriure, van amb roba de color rosa, per que se les vegi be, fins i tot en la foscor. Podríeu considerar que la visita te el greu inconvenient de que tan sols es fa amb explicacions en japonès, bàsicament suposo per que la immensa majoria de visitants ho son (nosaltres eren els únics estrangers que vaig veure en tot el dia). Però la veritat, les explicacions son prou explícites, i a més a més hi ha uns cartells escrits en anglès que resumeixen l’explicació.

Què es pot veure a la casa? Doncs bigues que realment son escales per pujar a un compartiment secret al sostre, panells que donen a cambres o passadissos secrets, portes que semblen impossibles d’obrir si no saps el truc, fustes soltes per amagar coses però que semblen ben fixes si no apliques la pressió en un lloc concret, etc. No es tracta d’una visita massa llarga, uns 30’ aproximadament, al final de la qual pots acabar de veure amb més o menys tranquil·litat la casa (però no “jugar” amb els truquets ninja), que per altre banda es com una casa antiga de poble normal i corrent.

casaNinja01

casaNinja02

casaNinja03

casaNinja05

casaNinja06

Val la pena? La veritat, si no ets un gran amant del tema, i especialment si has de fer un llarg viatge per arribar-hi ja que no està al mig de les rutes turístiques habituals, crec que no es un d’aquells llocs que visitaries en un primer viatge al Japó (i possiblement tampoc en una segona o tercera visita).

casaNinja07Informació important:

  • Lloc: Iga-Ueno (Pref. Mie)
  • Cost: l’entrada al museu es de 700¥. L’espectacle te un cost addicional de 200¥, i llençar cinc shurikens al final d’aquest darrer te un cost addicional de 200¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Nagoya, s’ha d’agafar la JR Kansai Line fins Kameyama (Mie) i allà fer transbord fins IgaUeno, on has de fer transbord a la línea Kintetsu d’Iga, fins l’estació Uenoshi. El trajecte dura una mica més de 2h, més el temps per fer els transbordaments, però es la més econòmica si tens el JR Pass, i la que menys transbordaments t’obliga a fer. El tren de la Kintestsu surt de la mateixa estació a la que arriba el tren de JR, on s’acaba la línea Kintetsu. Des de Osaka cal agafar la línia JR Yamatoji, fent transbordo a Nara i baixant a Kamo (Kyoto), on cal fer transbordament a la Línea JR Kansai fins a IgaUeno, per finalment agafar el tren de la Kintetsu com en el cas de vindre des de Nagoya..