Archive for Octubre de 2010|Monthly archive page

Menjar als Matsuris (お祭りに食べたい)

Hi ha molta gent que es pensa que els japonesos son una gent molt seriosa que només pensen en treballar, i el cert es que quan treballen potser si que només pensen en el que estan fent, però a la realitat son un poble al que li agrada molt divertir-se. I la més petita excusa pot ser un bon motiu per fer una festa, anar de gresca… o, de forma més oficial, celebrar un festival o matsuri (お祭り).

Els matsuris son festes moltes vegades relacionades amb algun esdeveniment religiós, però quasi es podria dir que això no es més que una excusa per poder fer gresca. La major part es concentren a l’estiu, on el temps acompanya més el fet que la gent vulgui sortir de casa per divertir-se. Així, per exemple, a mitjans d’agost a quasi tot el país es poden trobar els festivals dels morts (l’obon), però es poden trobar d’altres en qualsevol moment de l’any, com el festival de Takayama que te lloc a la primavera i a la tardor. I tot i que potser no ho sigui exactament, pel que vull explicar-vos avui, també podem incloure el hanami (花み) com a festival de primavera.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Continua llegint

L’altre Hiroshima (広島)

En més d’una ocasió ja he dit que es una llàstima que la major part dels turistes occidentals (potser per una qüestió de temps) tan sols dediquen una visita molt fugaç a Hiroshima i Miyashima, visitant pel matí el Parc de la Pau i per la tarda l’illa de Miyashima, i molt probablement la pròpia oficina de turisme en tingui part de la culpa ja que només et parlen d’aquests llocs si no insisteixes molt. Però Hiroshima (de Miyashima ja n’he parlat i en seguiré parlant més endavant) es més que el Parc de la Pau. De fet, fins i tot fent una visita ràpida, aprofitant quan es vagi o es torni del Parc de la Pau, en doncs de perdre’t per la zona comercial (molt moderna i molt similar a la de les demés ciutats japoneses), fent una mica de volta pots passar per dos llocs interessants: el castell de Hiroshima i els jardins Shukkeien.

Continua llegint

Respectar els originals

Ja fa unes setmanes els blocs de manga es van fer ressò de nombrosos comentaris de mangakas molt coneguts protestant per la pirateria que acabaria per destruir el seu “modus vivendi”, la qual cosa impediria que es produïssin nous mangas i animes. No es la meva intenció parlar o valorar el fet de la pirateria en si mateixa, si no comentar una sèrie de punts relacionats amb el mon de les obres originals i la seva comercialització.

Un dels raonaments que més es fan servir per atacar la pirateria es que la qualitat respecte dels originals es ínfima, però la veritat es que es un dels punts que crec més erronis. Cada cop la qualitat de les versions (deixeu-me anomenar així els treballs de molts aficionats que es poden trobar per internet) es més excepcional, i fins i tot podria dir-se que en molts casos superior a algunes versions comercials. Actualment cada cop es mes senzill realitzar versions de molt alta qualitat amb els ordinadors personals, no calent ja aparells especialitzats, professionals i totalment fora de l’abast de l’aficionat mig. Crec que es per això que les empreses que es dediquen a això s’han començat a posar les piles per fer edicions cada cop més cuidades en els detalls, ajustant el preu al màxim. Però no sempre ha estat així, per desesperació de molts aficionats, i crec que en part aquesta “prepotència” de certes empreses ha fomentat (entre altres molts factors) el que ara aquests mateixos responsables anomenen “plaga contra la creativitat”.

Continua llegint

El Poble Hida (飛騨の里)

Al Japó es poden trobar nombrosos “parcs” o “pobles” amb una temàtica específica, i no només com a llocs recreatius (o parcs temàtics, que també n’hi ha molts), si no més aviat com a llocs on reunir part de la seva herència cultural i patrimoni, i així preservar-la de la voraç modernitat.

Un d’aquests “pobles” es el Poble Hida (hida no sato), a on s’han traslladat cases tradicionals de diversos racons de la província de Hida, o s’han reconstruït edificis singulars. Així, com podria ser d’esperar, s’hi poden trobar importants Bens Culturals (com la Casa dels Wakayama construïda al poble Shokawa el 1751 o la Casa Taguchis, que va ser la del cap de la vil·la on es trobava durant varies generacions). De fet, es podria considerar como una reserva on encara es possible estudiar l’arquitectura que s’emprava en temps menys moderns (molt especialment les característiques taulades de palla), i alguns costums ja gairebé oblidats.

Scan follet informatiu

A simple vista varies de les cases no sembla que tinguin cap fet que les diferencií de les demés (segurament caldrà un arquitecte o algú amb coneixements per distingir els trets més característics), però la possibilitat de veure els interiors de moltes d’elles, així com detalls i maquetes explicatives en alguns casos fa que sigui interessant de visitar (es possible fer-ho en mig dia) a més de poder veure també com treballen alguns artesans tradicionals (i potser arruïnar-te si ets aficionat a aquestes coses).

Per arribar-hi, tot i que es pot anar i tornar a peu des de Takayama, el fet de tindre que recórrer un tros de carretera molt concorreguda fa que no compensi el paisatge final. Es per això que us recomano agafar l’autobús que surt de davant l’estació de JR.

Informació important:

La Barrera de Hakone (箱根関所)

Al costat del llac Ashi, al peu del Fujiyama, es pot visitar l’anomenada Barrera de Hakone (o Hakone Sekisho), un antic punt fronterer establert el 1619 pel shogunat Tokugawa per controlar els accessos a Edo (la actual Tôkyô) al llarg de la carretera de Tôkaidô, que era la principal ruta entre Edo y Kyôto.

La barrera de Hakone era un dels 53 punts de control establerts per tot Japó, i es considera que va ser el més gran y el més important ja que la seva funció principal era evitar que s’introduïssin armes a Edo, i molt especialment que les dones tractessin d’abandonar Edo (on eren hostatges del shogunat per assegurar la lleialtat dels seus parents a províncies).

Continua llegint

%d bloggers like this: