Archive for Octubre de 2014|Monthly archive page

Shōyōen (逍遥園)

Quan us vaig parlar de Rinnōji ja vaig dir que estava format per nombrosos temples, i Sanbutsudō i les seves estàtues daurades va ser el primer del que vaig us en vaig parlar. Però com es habitual en els temples budistes, un temple està format per nombrosos edificis independents. I això es el que succeeix en el cas de Shōyōen, un jardí que forma part de Sanbutsudō, i que va ser construït durant el període Edo. Es tracta d’un jardí de passeig que es pot visitar conjuntament amb la casa del tresor del temple, i que està situat davant de l’edifici principal del temple.

shoyoen01

shoyoen08

Com he dit, el jardí Shōyōen, construït per que s’assembli al llac Biwa (situat molt a prop de Kyōto), es un jardí de passeig situat al costat mateix de la casa del tresor, i d’un edifici de fusta anomenat Goreiden, un edifici no obert al públic en el que es guarden les tabletes funeràries dels diversos abats pertanyents a la Família Imperial que han dirigit el temple.

L’entrada als jardins també ens permet visitar la casa del tresor, que conté una col·lecció de més de 6.000 peces que ens permet recórrer més de 1.200 anys de historia, entre els que hi ha un Tresor Nacional i 48 classificats com Important Be Cultural, que s’exposen de forma rotatòria (unes 100 peces en cada exposició, que acostuma a seguir una determinada temàtica). La casa del tresor es un edifici modern, construït el 1983 al lloc on antigament es trobava el centre del temple, i des de un corredor del qual es pot contemplar el jardí.

shoyoen02

shoyoen07

Però el que sens dubte es mes interessant es el jardí, que es pot visitar donant la volta la llac. Aquest jardí construït a l’era Edo, es va reformar a principis del segle XIX, quan va rebre el seu nom de Issai Satoh, un estudiós confucionista de l’època. A l’estany es poden veure carpes (com no!), i al voltant del llac hi trobem una petita casa de té, una mini pagoda, diverses llanternes de pedra i ponts. El fet que representi el llac Biwa es deu a que servia per alleugerar l’enyorament que poguessin sentir els abats, criats a la cort imperial de Kyōto i acostumats a una vista com aquella.

Diuen que la millor època per visitar aquest jardí es la tardor, doncs te molts aurons que li donen una magnífica tonalitat vermellosa. Jo el vaig visitar a la primavera així que no sabria dir-vos si es la millor, la veritat es que la seva vista durant la primavera també es magnífica, i una visita tranqui-la molt recomanable, a no ser que estigueu fent una visita realment “Express” de Nikkō.

Informació important:

  • Lloc: Shōyōen (Nikkō – Pref.Toshigi)
  • Cost: 300円
  • Com arribar-hi: hi ha un autobús que comunica les dues estacions de tren de Nikkō amb els temples de Rinnōji en uns 15’. Podem baixar-nos a les parades de Shinkyo, o de Sogokaikanmae.

shoyoen05

shoyoen03

shoyoen06

shoyoen04

Shinkansen, una gran forma de viatjar

El shinkansen, una paraula que ràpidament ens evoca imatges de Japó, està d’aniversari, doncs acaba de fer 50 anys del seu primer viatge. Personalment he tingut la sort de viatjar-hi, i puc assegurar que estic d’acord amb tot el que es diu sobre ell. Es clar que abans de cantar les excel·lències d’un medi de transport, el millor seria poder comparar-ho amb altres equivalents, cosa que no he pogut fer, ja que el shinkansen es l’únic tren d’alta velocitat en que he viatjat. Ni tan sols he fet un petit viatge amb l’AVE (Alta Velocidad Española), però si que he vist masses noticies dolentes sobre ell, i sentit comentaris d’amics que si han “sofert” l’experiència.

Sobre el tren i les celebracions que han tingut lloc al Japó amb aquest motiu, ja en parlo extensament al web Descobrir Japó, així que aquí volia comentar a nivell més personal els factors considerats més importants per al shinkansen, i que son la seguretat, la comoditat i la puntualitat. I a tot això potser podríem afegir-hi la preocupació per l’entorn, de forma que el pas del tren no tingui un impacte massa negatiu en les zones per les que circula.

shinkansen03

Sobre la seguretat només puc dir que no he sofert cap incidència relacionada amb el shinkansen (cosa que equival a no poder dir res), però diuen que els seus dispositius i la professionalitat del personal son la causa que mai hagi tingut lloc un accident mortal, cosa que lamentablement no es pot dir d’altres línies d’alta velocitat (casos relacionats a la Xina i a Espanya).

El que si haig de lloar es la comoditat, amb seients prou còmodes, amb espai, que es poden reclinar i de fet fins i tot hi ha prou espai per posar una maleta petita entre les cames i no anar tot el viatge incòmode. I els serveis a bord contribueixen a que l’experiència, en el seu conjunt, sigui molt satisfactòria. La única experiència desagradable, per motius aliens al servei, va ser un cop que agafant un shinkansen sense reserva de seient, com anava molt ple em vaig veure obligat a seure en un vagó de fumadors… i mai més us ho prometo! (quan fumen, us puc assegurar que els japonesos no es queden a mitges, i el vagó semblava cobert per una boira que recordava les pel·lícules ambientades al Londres de l’època victoriana).

shinkansen02

shinkansen01

Sobre el tema de la puntualitat, només us diré que el primer shinkansen que anava a prendre, per anar de Tōkyō a Kyōto, pensava que l’havia perdut. Anava molt just de temps quan vaig arribar a l’andana, i vaig veure com un shinkansen marxava davant dels meus nassos. Com havia sentit allò de la puntualitat vaig pensar “vaig una mica endarrerit i se m’ha escapat”. Però llavors vaig veure com per l’altre extrem de l’andana estava entrant un altre shinkansen, que al cap i a la fi va resultar que era el que realment havia d’agafar (cosa que també diu molt de la seva freqüència). Com es obvi, res a veure amb els retards, cancel·lacions i altres incidents similars que acostumen a sortir a les noticies en relació al AVE.

I com ja he dit abans, jo afegiria que amb el shinkansen s’han preocupat molt de no tindre un impacte significatiu als llocs per on passen. Hi ha explicacions tècniques que expliquen el com i el per què, però centrant-nos a l’aspecte pràctic, es cert que si estàs esperant en una estació i les vies del shinkansen estan per sobre d’on tu estàs, quan passa un sense parar realment t’espanta una mica el terrabastall que causa, però si estàs una mica més allunyat no sents que tot tremoli, com si passa si et trobes prop de les vies del AVE quan en passa un d’ells (ja no parlem de les possibles fissures causades a les cases properes, que encara son motiu de debat si les causa o no el pas de trens).

shinkansen05

shinkansen04

Total, que com he dit en el títol, el shinkansen es una gran forma de viatjar, molt recomanable, no sols pel seu aspecte pràctic en termes de temps que t’estalvies, si no principalment per l’experiència en si mateixa. Evidentment, els trens van evolucionant i millorant a cada nou model, però entre el temps que fa que no he agafat un shinkansen, i el fet que els models nous al principi es fan servir únicament per als trens més ràpids, que son els nozomi (el únic que no s’inclou en el JR Pass) en el cas habitual de la línea Tōkaidō, no he pogut experimentar les possibles millores i si aquestes realment s’aprecien, però espero poder fer-ho algun dia.

%d bloggers like this: