Archive for the ‘Història’ Category

150 Anys Església Oura

A la ciutat de Nagasaki es troba la església catòlica més antiga de Japó, l’Església Oura, que el passat 19 de Febrer 2015 va celebrar una missa per commemorar el seu 150 Aniversari. Aquesta església es un lloc de culte molt especial, no sols per ser el centre de culte catòlic més antic que queda al Japó, si no també per que està dedicada als 26 màrtirs catòlics, alguns d’ells missioners estrangers, que van ser executats pel règim de Hideyoshi Toyotomi el 1597.

Aquesta església va ser construïda pel missioner francès Bernard-Thadee Petitjean, que va ser també qui va descobrir amb sorpresa que al Japó encara quedaven catòlics que havien mantingut la seva Fe durant gairebé 300 anys.

Oura03

Per celebrar el seu 150 Aniversari es van reunir 150 persones en una oració comuna dins l’església, ara basílica, i van entonar un càntic dedicat a la seva història. La missa la va celebrar el Arquebisbe Joseph Mitsuaki Takami que va demanar deixar avançar la història de la Fe tan lligada a la església per poder passar-la a les properes generacions.

Foto: Mainichi Shimbun

Foto: Mainichi Shimbun

Foto: The Asahi Shimbun

Foto: The Asahi Shimbun

Mimizuka (耳塚)

Caminant per un carrer del marge dret del riu Kamo, iniciant una visita a la zona dels temples de la part Sud de les Higashiyama em vaig trobar, al costat d’un parc infantil, un monticle envoltat per una petita tanca i coronat per una stupa de pedra que no m’apareixia a cap guia. Li vaig fer un parell de fotos i vaig seguir cap a Sanjusangendo, la primera parada prevista de la meva ruta d’aquell dia.

mimizuka

Més tard vaig tractar d’esbrinar què era i per què estava allà, però la veritat es que em va costar una mica trobar informació sobre aquest monument, que resulta ser mimizuka, (literalment traduït com “tomba d’orelles”), un lloc on Toyotomi Hideyoshi va fer enterrar les orelles i nassos que les tropes japoneses tallaven a les seves víctimes durant la invasió de Corea entre 1592 i 1598, i que va acabar amb la retirada japonesa davant la ferotge resistència dels coreans. Al Japó era costum que durant una batalla els samurais tallessin el cap dels enemics que mataven, per posteriorment, en una cerimònia realment solemne, els general pogués apreciar les seves gestes i recompensar-les adequadament, especialment si havien acabat amb algun conegut oficial de l’enemic. A Corea, per motius pràctics, aquest costum es va adaptar i el que tallaven eren les orelles i el nas dels morts.

Es diu que en aquest lloc es van enterrar entre 38.000 i 40.000 nassos i orelles, i que aquestes son tan sols les que van arribar en bones condicions des de Corea per que havien estat conservades en salmorra. No crec que realment ningú hagi tractat realment de saber quantes hi ha realment, i els recontes de l’època probablement estaven inflats per dissimular la derrota, però en qualsevol cas, va ser una gran ofrena a Buda aquí, precisament al costat del santuari Toyokuni, que es el que hi ha a Kyôto dedicat a Toyotomi Hideyoshi. Va ser consagrat el 28 de setembre de 1597 dins els terrenys del temple Hokoji, i va assignar-hi un monjo per que recés per les ànimes dels milers de coreans morts a la guerra.

El seu nom original era hanazuka (literalment “monticle de nassos”) , però posteriorment es va fer servir un terme menys cruel, que es el que ha arribat fins avui dia.

El Gran Terratrèmol de Kobe

Ara que s’acaba de commemorar el tercer aniversari del terratrèmol que va provocar el tsunami de Tōhoku, potser cal recordar que, en temps moderns, el Japó ha soferts dos grans terratrèmols més, el Gran Terratrèmol de Kantō del 1923, i el Gran Terratrèmol de Hanshin del 1995. Aquest darrer, també conegut com a Gran Terratrèmol de Kobe per ser aquesta la ciutat que va resultar més afectada, va tindre lloc exactament el 17 de gener de 1995 a les 05:46:46 am i va durar uns vint segons, temps més que suficient per causar més de 6.000 morts i unes destroces materials de les que Japó va trigar força a recuperar-se.

Aquest terratrèmol va ser el que va esperonar als japonesos a canviar totalment els plans sobre prevenció de terratrèmols que els han conduit a ser ara els punters en aquest camp. Els sistemes de construcció, per exemple, son els que van permetre que en el darrer terratrèmol de Tōhoku els edificis més alts de Tōkyō, tot i moure’s considerablement, no sofrissin danys.

terratremolKobe02

Actualment a Kobe no queda ni rastre dels efectes del terratrèmol, excepte una petita zona del port que s’ha conservat tal qual va quedar com a recordatori del que va succeir, al costat del qual s’ha erigit un memorial amb imatges i explicacions del que va succeir.

Informació important:

  • Lloc: Memorial del Terratrèmol del Port de Kobe – Parc Meriken (Kobe – Pref.Hyōgo).
  • Cost: gratuït
  • Com arribar-hi: si viatges amb el autobús turístic, el City Loop, has de baixar-te a la parada 17 (Parc Meriken) i caminar uns 5’.

terratremolKobe01

Sensō-ji (浅草寺)

El temple Sensō-ji es un dels llocs més coneguts i fotografiats de Tōkyō, a més de ser el temple més antic de la ciutat. Ja el varem visitar durant el Hatsumōde virtual d’aquest any, però avui ens hi pararem per veure en detall tots els magnífics recons que amaga aquest símbol del barri tokiota d’Asakusa. Primer parlarem de la seva història, i en el proper article ens centrarem en els edificis que el composen.

Sensō-ji i Asakusa, el barri on es troba, estan íntimament lligats, doncs els dos s’escriuen emprant els mateixos kanji (浅草), encara que es pronunciïn de forma diferent: “senso” es la pronunciació xinesa, mentre que “asakusa” es la pronunciació japonesa.

hatsumode01

Història de Sensō-ji

El seu nom complert es Kinryū-zan Sensō-ji (金龍山浅草寺) i tot i que va pertànyer a la secta Tendai del budisme, després de la segona guerra mundial va passar a ser independent, i ara es de l’escola Shō-Kannon, i està dedicat a Bodhisattva Kannon (Aarya Avalokitezvara), que segons la llegenda es la causa de la fundació del temple l’any 628.

L’any 628 la capital del Japó estava situada a Asuka (en el que actualment es la prefectura de Nara), i el que actualment es Tōkyō no era més que unes prades deshabitades. Dos pescadors, Hinokuma Hamamari i el seu germà Takenari, estaven pescant en el riu Sumida quan van sentir la crida divina de tirar la xarxa en una zona concreta, i al retirar-la van veure que havien “pescat” una estàtua daurada de Bodhisattva Kannon.

Al sentir el que havia succeït, el cap del poble dels germans Hinokuna, Haji Nakatomo, va decidir que havia de convertir-se en un devot creient de Bodhisattva Kannon, va fer els vots de sacerdot budista, va reconvertir la seva llar en un temple i es va passar la resta de la seva vida practicant el budisme. Així es com va néixer el temple més antic de Tōkyō i la historia de Sensō-ji.

sensoji01

L’any 645, el famós sacerdot budista Shokai va visitar Asakusa i va construir-hi un temple per a l’adoració de Bodhisattva Kannon, convertint-se així en el fundador formal de Sensō-ji. A conseqüència d’un somni, Shokai va decidir que Bodhisattva Kannon havia de ser ocultada de la vista dels humans, i així ha romàs fins la actualitat.

La noticia de la benedicció de Bodhisattva Kannon es va propagar i molta gent de tot Japó va acudir a adorar-la, fent que Asakusa es desenvolupés i creixés.

A mitjans del segle IX, Ennin (794-864), el sacerdot principal de Enryaku-ji, el temple principal de la secta Tendai, va visitar Sensō-ji i va crear una estàtua de Bodhisattva Kannon idèntica de la que estava amagada de la vista, i va invocar el seu esperit sobre la nova estàtua. Potenciat per Ennin, Sensō-ji no va atreure tan sols devots entre la gent comú, si no també entre la casta samurai. Quan el shogun Tokugawa Ieyasu (1543-1616) va declarar el temple lloc sagrat i temple tutelar del shogunat, Sensō-ji va arribar al punt àlgid de la seva prosperitat.

Durant el temps que ha transcorregut des de aquell moment, Sensō-ji ha seguit sent un dels principals centres culturals i de devoció de Tōkyō, i encara avui segueix tenint una gran influència en la vida de la gent, sent visitat per milions de persones cada any, no tan sols per fer turisme, si no també per les diverses celebracions populars i religioses que tenen lloc al llarg del l’any.

Bodhisattva Kannon

sensoji02Des de la seva fundació, amb el pas del temps, el budisme es va dividir en dues branques principals: Hinayaana (actualment denominada Theravaada), que considera que els devots han de seguir els ensenyaments del fundador, Buda Shakyamuni, per arribar per si mateixos a la il·luminació; i Mahaayaana, que predica que els fidels no sols han de buscar la seva pròpia il·luminació, si no també ajudar als que sofreixen. El budisme Mahaayaana es va propagar per la India fins a la Xina i Corea, i finalment va passar al Japó. En aquest procés, segons diverses interpretacions dels ensenyaments de Buda, van sorgir diverses figures d’adoració, coneguts genèricament com a Budes, que en realitat eren Bodhisattvas, gent que havia arribat a la il·luminació, actuant com a salvadors del poble en el procés de les seves pràctiques religioses per arribar a la il·luminació per convertir-se en budes. Els devots del budisme els hi van donar una forma concreta a aquetes figures, creant estàtues d’ells per adorar-los.

Bodhisattva Kannon es un de entre molts Bodhisattvas que des de temps molt antics ha estat adorat pels japonesos. També es el més caritatiu dels Bodhisattvas, enviat per alleujar les misèries dels humans a la terra. Molts japonesos creuen que les seves esperances i súpliques arriben a aquesta deïtat. En concret, el Bodhisattva Kannon adorat a Sensō-ji ha estat una font sense parangó de beneficis i miracles al llarg dels segles, i es considera que ha salvat i protegit innumerables persones des de la seva aparició en aquest món.

La fe en Bodhisattva Kannon, que ha recolzat Sensō-ji i atret molta gent al temple, consisteix en obrir el propi cor i viure amb l’esperit misericordiós que encarna, a la vegada que es mostra aquesta mateixa misericòrdia vers els altres en la vida diària, i tractant-los amb tendresa.

Si voleu pregar a Bodhisattva Kannon mentre visiteu el temple, cal que ajunteu les mans en posició de pregaria i repetiu “Namu Kanzeon Bosatsu” (diposito la meva confiança en Bodhisattva Kannon).

Seguint les passes de la història

visitar10

No es potser un dels motius més habituals per viatjar, però tot i així hi ha gent que el que li agrada es veure amb els seus propis ulls on van tindre lloc esdeveniments que consideren interessants. La major part d’aquest interès s’enfoca a les èpoques antigues i, sobre tot, a les batalles. Es per això que de vegades es fan “reenactements” o reconstruccions de batalles històriques. Aquesta es una tradició més anglosaxona que llatina, però també es fan al Japó, on a més a més, per la seva conservació dels costums, es poden veure també demostracions d’arts antigues, com disparar amb arc o dispars de teppô, on pots vestir-te com els samurais antics, i potser fins i tot tocar armes com les que feien servir els guerrers de l’antiguitat.

Es evident que el pas del temps ha fet canviar molt la fisonomia de qualsevol paisatge, i per tant l’entorn ja no es el mateix que en aquells períodes històrics, però al Japó hi ha molta voluntat per conservar la història, i per tant els llocs històricament destacables son fàcilment localitzables, si be potser no es conservin de la millor forma per fer-nos una idea més clara de què va succeir. Així, encara son visibles, per exemple, els forats de bala en una muralla produïts pels combats durant les guerres de la Restauració Meiji, o la cova on es va refugiar en els seus darrers dies el revolucionari de Satsuma, Saigô Takamori, però també hi ha cartells i representacions del que va succeir, per exemple, en un parc al mig de l’actual Ôsaka.

visitar01

visitar15

Evidentment, en un país amb una tradició guerrera tan extensa en el temps, el país està farcit de llocs per visitar si ets un enamorat de la història, des de museus com el Yushukan, passant per infinitat de castells i edificis de gran rellevància històrica com el Palau Imperial de Kyôto, fins a rutes senceres que segueixen les passes de grans personatges que han quedat immortalitzats en obres literàries com Genji Monogatari.

visitar14

visitar16

I si encara no tens prou amb això, pots anar a les reconstruccions modernes de períodes històrics, com parcs temàtics basats en la Era Edo, cases ninja, o fins i tot els escenaris on s’han rodat bona part de les pel·lícules de samurais japoneses.

visitar11

visitar13

visitar12

Com podeu veure, les opcions son il·limitades, i prou amplies com per que sigui possible afinar un moment concret de la història, o quin grau de “autenticitat” volem. I fins i tot restringint les opcions, no ens el acabarem amb uns pocs viatges!

%d bloggers like this: