Si esteu subscrits a aquest bloc, o hi passeu de tant en tant per veure si hi ha res de nou, segur que us estareu preguntant si l’he abandonat ja que fa sis mesos que no s’actualitza, i els mesos anteriors a aquests amb prou feines hi vaig publicar uns pocs articles.

La veritat es que estic molt més concentrat en la web Descobrir Japó, una web sobre Japó amb un ventall molt més ampli de temes sobre Japó, on també hi ha un apartat dedicat al turisme. Inicialment tenia la intenció de dedicar els temes dels viatges personals per aquest bloc, i la secció de turisme de la web per aquells llocs turísticament importants però que no he tingut la oportunitat de visitar personalment. Malgrat això, amb el temps, i tenint en compte que fa anys que no he tingut la oportunitat de tornar al País del Sol Naixent (el meu darrer viatge va ser el 2010), la línea s’ha fet cada cop més difosa.

Finalment, després de 8 anys reals escrivint aquest bloc, he decidit que es millor concentrar-me en la web, que es un model molt més obert. Aquesta pàgina seguirà oberta per si voleu consultar algun article antic, però tot el material (així com el material nou) l’aniré actualitzant i publicant en la web de Descobrir Japó, de forma que allà podreu trobar la informació relativa als llocs que em visitat virtualment junts, així com tots els nous llocs dels que us parlaré en endavant.

Això no es exactament un adéu, si no més bé un canvi de transport, del mitjà a través del qual us seguiré parlant dels llocs que es poden visitar durant un viatge al Japó. Espero seguir tenint la vostra confiança per seguir guiant-vos per aquest país que tant ens agrada a tots, encara que sigui seguint un model de difusió diferent. Any Nou, Model Nou.

I com sempre, pe seguir puntualment informats de tot el que succeeix a Descobrir Japó, podeu seguir-me a través de les xarxes socials:

Shugaku-in Rikyū Imperial Villa

El passat dijous, 13 de juliol, aquest bloc va complir vuit anys i, per celebrar-ho, el primer article d’aquest novè any del nostre viatge virtual junts crec que es molt encertat que sigui el primer de la sèrie d’articles en els que, com ja us vaig anunciar en la darrera ocasió, parlaré sobre aquells llocs que encara no he visitat, però que sens dubte estaran en la meva “llista de desitjos” per visitar en una propera ocasió. De fet, al lloc del que parlaré avui ja hi he intentat anar en un dels viatges anteriors, però no va ser possible. M’estic referint a la vil·la imperial Shugaku-in Rikyū.

Shugaku-in Rikyū (修学院離宮) està situat a l’extrem nord-est de la ciutat de Kyôto, als contraforts del Mt. Hiei. La seva construcció es va iniciar el 1655, durant el període Edo, dins els terrenys d’un antic temple amb unes magnífiques vistes, i es van acabar quatre anys més tard. Les seves quasi 55 hectàrees havien de servir com a tranquil lloc de retir per a l’Emperador Retirat Gomizuno-o. Actualment està format per tres residències, però en el moment de la seva construcció només en tenia dues, les anomenades vil·les inferior i superior. La que actualment es coneix com vil·la mitja va ser construïda posteriorment per a la Princesa Akenomiya a partir de un antic temple de la zona, Rinkyu-ji, al que se li van afegir els llocs coneguts com a Rakushi-ken (el primer edifici construït per a la princesa) i Kyaku-den (originalment construït al Palau Imperial de Kyôto Omiya com a residència de la Emperadriu Dowager, Tofukumon-in, i mostra algunes pintures espectaculars de les carrosses del Gion Matsuri, pintades per Gukei Sumiyoshi) per formar la vil·la actual.

Les vistes des de aquesta vil·la son espectaculars (es diu que l’Emperador va trigar 10 anys a trobar un lloc amb les vistes suficientment bones per que decidís construir-hi aquesta casa de camp imperial). Com ja he dit, actualment està formada per tres vil·les unides per camins envoltats de pins, però aquests en realitat no son més que addicions construïdes durant el període Meiji, anteriorment no hi havia més que uns camins estrets envoltats d’arrossars.

Els jardins, probablement el millor de la visita, son del tipus anomenat de “paisatge prestat”, en que el propi entorn s’engloba en el disseny per obtindre un efecte més impressionant. Al llibre de “Historia y Arte del Jardín Japonés”, escrit per Javier Vives i publicat per Satori Ediciones, el posen com exemple de jardí de l’època (especialment el de la vil·la superior que inclou un llac per crear un jardí de passeig al seu voltant).

Però a més de la seva espectacularitat, els jardins també son la seva pitjor “maledicció” per visitar-los, i es que al tractar-se d’una vil·la imperial, per poder visitar-los cal reservar una hora, ja que les visites son rígides, amb reserva prèvia (només hi ha cinc visites al dia), i en els moments en que els jardins son espectaculars pel canvi de colors amb les estacions, ràpidament s’omplen de visitants (motiu pel que no els vaig poder visitar quan ho vaig intentar), així que si ho voleu aconseguir us recomano que esteu molt atents a la data en que podreu reservar un lloc per a la visita.

Respecte a la visita en si mateixa, suposo que seguirà les línies generals de les visites als altres llocs imperials. Has d’arribar una mica abans de la hora fixada, al principi et fan entrar a una recepció on pots veure un vídeo relacionat amb la visita, i després fas el recorregut (que en aquest cas es de 3 km amb algunes pujades relativament fortes), que està prefixat i delimitat (no es pot entrar en cap dels edificis, només veure’ls per fora), amb un guia, i un altre empleat al final per que ningú es quedi massa ressagat (això si, pot ser bastant permissiu permetent fotografies mentre el grup segueix avançant).

Per arribar-hi, des de l’estació de Kyôto  cal agafar la línea JR Nara fins l’estació de Tofukuji, on canviarem a la línea Keihan fins la seva estació termini, Demachiyanagi. Des de allà, amb el ferrocarril Eizan, arribarem a l’estació Shugakuin (els jardins estan a uns 10-15′ caminant). En total es triga uns 40′.

Nota: les fotos han estat obtingudes de la Wikipedia, sota llicència CC BY-SA 3.0 i son propietat de l’usuari Daderot.

Quants dies es necessiten per visitar Japó?

Aquesta es una pregunta recorrent quan algú vol viatjar al Japó però no coneix gairebé res del país, només que està de moda i el volen visitar. Fins i tot gent amb molt més coneixements de la zona de vegada m’ho pregunta, en aquest cas per por de no anar-hi prou dies i perdre’s coses importants.

La meva resposta és invariablement “tants com et puguis permetre”. Bé, com a màxim 90 dies, que es el que pots estar al país com a turista. Però bromes a part, per molts dies que hi dediquis, sempre et sabrà a poc, sempre et deixaràs alguna cosa important, sempre hauràs de fer tries difícils i, sobre tot, sempre et quedaràs amb un fort desig de tornar-hi per fer i veure tot allò que no has pogut en aquest viatge.

No es que res d’això sigui realment determinant per decidir dedicar-hi més o menys dies a aquest viatge. En la meva experiència personal, malgrat haver estat diverses vegades, amb estades de entre 10 dies la més breu i 1 mes la més llarga, no podria dir que un viatge ha estat millor que un altre simplement pel que ha durat. Cert, si tens menys dies ho veus tot amb més intensitat i potser menys detall, mentre que si tens més temps, no només veus més coses si no que també t’ho prens amb un altre ritme i assaboreixes millor els petits detalls.

Un altre factor a tindre en compte és el tipus de viatge que vols fer. Alguna vegada ja he comentat diverses “motivacions” o temàtiques del viatge, i aquestes poden determinar de forma directa els dies (o les dates específiques) que hi has de ser.

Ara mateix, malauradament, veig massa llunyà un proper viatge al Japó, però la il·lusió és el darrer que es perd, i per això de tant en tant segueixo planificant possibles rutes, visites a llocs específics i “temes” a seguir. No se si alguna vegada hi podré posar en pràctica o si davant de un viatge podré encaixar les diverses peces del puzle en un viatge possible, però penso seguir fent-ho i, per si a algú de vosaltres, que seguiu llegint les meves cabòries, us pot ser útil, tinc la intenció d’anar publicant-les en futurs articles del bloc. Es surten una mica del meu objectiu original de parlar tan sols de les meves experiències personals, però com espero poder aconseguir que s’hi converteixin, tampoc crec que m’allunyi massa del concepte original.

I vagi per endavant el meu desig que tots els que pugueu viatjar-hi, tingueu una magnífica estada al Japó, sigui quina sigui la durada del viatge.

Sis anys Descobrint Japó

Tal dia com avui de fa sis anys apareixia a la xarxa una nova pàgina sobre Japó. En aquella època ja començava a estar de moda tot el relacionat amb el país nipó, però no amb la força actual. Hi havia una gran atracció per alguns elements de la seva cultura com el manga i anime, alguns tipus de menjar com el sushi, o les pel·lícules i els llibres d’alguns directors i autors que havien aconseguit fer-se un lloc en el que generalment s’anomena “mainstream”, però hi havia una (encara) minoria que volíem anar més enllà. I aquest es un dels motius que em van impulsar a crear aquesta pàgina. Per alguns no serà més que “un altre pàgina sobre Japó”, però he tractat de fer alguna cosa diferent mentre difonia aspectes tan diversos del país i la seva cultura com un tren turístic i un concurs de cosplay, o la recepta de una tapa japonesa i la darrera pel·lícula de samurais. Si he aconseguit o no fer “alguna cosa diferent” sou vosaltres els que ho teniu que jutjar, encara que el flux constant de visites sembla indicar que la resposta es si.

Al llarg d’aquests sis anys s’han produït diverses fluctuacions tant en els continguts com en la freqüència d’actualitzacions, però darrerament m’he centrat més a les xarxes socials que a la pròpia web, informant de diversos temes tan sols per aquests mitjans. Es per això que si encara no seguiu la web de Descobrir Japó o el bloc Viatges pel Japó a través de les xarxes socials, us animo a que ho feu ràpidament per estar informats en tot moment del que s’hi cou. Els milers de seguidors que tenim actualment ens empenyen a seguir fent una feina curosa i constant a través d’aquests mitjans.

Fins ara ens podíeu trobar a Twitter, Facebook, YouTube, Google+ i Flicker, però per celebrar aquest sisè aniversari, des de fa uns dies ens podeu seguir també a través de Instagram.

I ja per acabar, per commemorar aquests sis anys, i gràcies a la col·laboració amb Sherlock Films, volem convidar-vos al cinema, a veure la pel·lícula “Kazoku wa Tsuraiyo“.

Reconstrucció Castell Nagoya

Ja fa bastant que us vaig parlar de la meva visita al Castell de Nagoya, i recordava que no es tracta d’una autèntica reconstrucció, si no una construcció feta amb formigó, amb una aparença exterior igual a la del castell original, però cap mena de ressemblança real del seu interior.

Això es bastant habitual en molts castells japonesos (com per exemple el d’Ōsaka) que van resultar destruïts per les bombes durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment reconstruïts durant els anys 50 o 60. La veritat es que per fora aquests castells si que et donen la impressió de ser autèntics, però en quant entres es veu que no son mes que estructures aprofitades per a altres fins (generalment museístics, que sens dubte també tenen un gran valor). Tot i així segueixen servint com a poderós atractiu turístic.

Però aquestes estructures també requereixen un manteniment adequat, i amb l’evolució de les lleis sobre seguretat (especialment en relació als terratrèmols), la veritat es que molts d’ells estan quedant desfasats i, si es vol que segueixin sent un important punt d’atracció turístic, cal prendre mesures, de vegades dràstiques, com les que acaba d’aprovar el consistori de la ciutat de Nagoya.

El Juny de 2016 l’alcalde de Nagoya, Kuwamura Takashi va plantejar la idea de tirar al terra l’actual torre de formigó del Castell de Nagoya per reconstruir-la segons el model original emprant materials i tècniques tradicionals. O sigui, reconstruir el castell “de veritat”. Un projecte com aquest te un cost astronòmic (calculat en uns 50 bilions de Iens, uns 8.5 milions d’euros) i conseqüentment va generar un fort debat. Debat que finalment sembla que ha acabat amb l’aprovació per majoria del projecte.

Aquest projecte es troba en les seves fases inicials, però si tot va com es pretén, a principis de la tardor de 2019 els visitants ja no podran visitar el castell fins el 2022, quan tindrem una nova i reconstruïda torre del Castell de Nagoya tal com era quan es va construir fa segles.