Archive for Juliol de 2014|Monthly archive page

Pont Shinkyō (神橋)

Nikkō es una població situada suficientment a prop de Tōkyō com per convertir-se en una excursió d’un dia habitual des de ella. Es tracta d’un lloc que ha estat sagrat tant pel budisme com pel sintoisme des de fa més de mil anys, però destaca especialment per un dels complexos de temples més gran i important de tot Japó. Però dels temples ja en parlarem un altre dia. Avui ens volem centrar en l’entrada a aquesta zona sagrada, en el pont Shinkyō, una estructura de fusta que es va erigir el 1636.

El seu nom significa literalment “pont dels deus”, i tècnicament pertany al santuari Futarasan. Es considera que es un dels tres ponts més elegants del Japó, conjuntament amb els de Kintaikyō i Saruhashi.  Futarasan es un santuari sintoista on hi ha tres deïtats: Ōkuninushi, Tagorihime, i Ajisukitakahikone. Aquest temple també forma part del complex de temples de Nikkō, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i al seu interior s’hi guarden dues espases declarades Tresor Nacional. El pont va quedar registrat com Patrimoni de la Humanitat el 1999.

PontShinkyou01

Amb una llargada de 28 metres, 7.4 metres d’amplada i situat a 10.6 metres per sobre del riu, el pont es va construir el 1636, encara que sempre hi ha hagut alguna forma de creuar el riu per allà. De fet el seu origen està envoltat per la llegenda, ja que es diu que la seva construcció es deguda a que, l’any 766, quan el sacerdot Shōnin Shōdō va necessitar creuar el riu, per poder pregar per la prosperitat del país a la muntanya Nantai, es va produir un miracle. Dues serps es van unir per formar un pont per que creués, i posteriorment van desaparèixer. Es per això que el pont també es coneix com Yamasuge-no-Jabashi. Posteriorment, el 767 el mateix sacerdot va fundar el temple al que pertany el pont, Futarasan, que es un altre nom amb el que es coneix la muntanya Nantai.

Des de la seva construcció el pont estava reservat a generals i missatgers de la cort imperial. La gent normal havia de fer servir una passarel·la propera. Fins el 1973 el pont tan sols es podia veure, però no creuar, fins que després d’una extensa remodelació entre finals dels 90 i principis dels 2000, es va permetre creuar-lo i veure’n els detalls de la seva construcció pagant una entrada (però no permet creuar el riu, ja que has de sortir per on has entrat). Es un pont lacat de color vermelló, amb una barana sostinguda per deu pilars que estan decorats en la seva part superior amb una bola de lacat negre. En front del pont hi ha un indicador de pedra amb la paraula Gejo, implicant que cal desmuntar de les cavalcadures ja que s’està entrant en un àrea sagrada.

PontShinkyou02

Creuar el pont es possible que sigui d’interès per algú, però el que es realment magnífic es veure la seva bellesa i majestuositat en dur contrast amb el agrest entorn del riu Daiya que creua. Aquesta vista es pot fruir perfectament des de el pont per on creua la carretera, sense necessitat de pagar cap entrada (que prous haurem d’abonar per veure tot el complex de temples).

Informació important:

  • Lloc: Shinkyō (Nikkō – Pref.Toshigi)
  • Cost: 300円
  • Com arribar-hi: hi ha un autobús que comunica les dues estacions de tren de Nikkō amb el camí que condueix a la zona dels temples en uns 15’. Per quedar-nos al pont haurem de baixar a la parada Shinkyō, la parada anterior a la de la zona dels temples.
Anuncis

5è Aniversari

5eAniversari02Avui aquest bloc compleix cinc anys, un número que per alguna causa que desconec, ja comença a tindre una certa consistència dins el panorama de les celebracions, i es que es el primer que te nom propi: un lustre. Ara només queda seguir esforçant-se per arribar a la primera dècada, que per molt lluny que sembla que quedi, mes lluny semblava que estigués aquest primer lustre quan vaig decidir posar-me davant de la pantalla de l’ordinador per escriure aquell primer article titulat “Konnichiwa minna-san!”.

Es cert que darrerament potser l’he descuidat una mica i els darrers mesos no estic escrivint tants articles com es habitual però això es en part per que amb el tercer aniversari de Descobrir Japó vaig començar una nova secció dedicada a noticies que m’absorbeix molt de temps. Però no us preocupeu, que només es transitori, el meu bon propòsit per aquest proper any de viatges virtuals pel Japó es escriure més regularment, a més d’anar revisant els articles antics, ja que he vist que hi ha alguns petits problemes, sobre tot amb els vídeos, que estic corregint mica en mica. També tinc la intenció d’escriure més articles sobre rutes possibles per visitar zones concretes, ara que de bastants d’elles ja us he parlat de tots els llocs que he visitat. I encara em queden hores de vídeo per muntar i així poder-vos mostrar alguns dels meravellosos paisatges, monuments i racons del Japó. Si voleu veure tots els que he anat penjant fins ara sense haver-los de buscar article per article al bloc, podeu consultar la pàgina web, o el canal YouTube.

5eAniversari01

Els aniversaris també son una bona excusa per parlar de xifres, però com ja ho he fet diversos cops en altres aniversaris, aquest cop us ho estalviaré, malgrat que seria una bona forma de treure pit, doncs gracies a tots, cada viatge virtual que emprenem des de aquestes línies omple més i més transports per seguir plegats visitant el País del Sol Naixent. Gracies a tots per la confiança, i com he dit abans, espero seguir mostrant-vos el bo i millor de Japó durant molts anys. I si voleu estar sempre informats del que succeeix en aquest recó personal o de forma més extensa al Japó, no dubteu a subscriviu-vos (el botó el trobareu a la part superior de la columna de la dreta) o a seguir-nos per qualsevol dels canals habituals que aquest bloc comparteix amb la web Descobrir Japó: Twitter, Facebook, Google+, YouTube, Flickr.

Us espero, com sempre, a la propera mirada a un altre indret del Japó. Bon viatge virtual a tothom!

Dos nits a Miyajima

“Quants dies es necessiten per veure…?” es una de les preguntes que més freqüentment em fan respecte a gairebé tots els llocs imaginables del Japó. Es evident que la resposta es molt complicada, i sempre l’acompanyo de molts condicionals, de referències al que vulgui fer realment la persona que m’ho ha preguntat i altres factors. La veritat es que al cap i a la fi, acabes donant una valoració força similar al que es pot trobar en moltes guies de viatges, d’una forma més personalitzada sobre els llocs concrets, però no massa diferent en quant al temps.

En el cas de Miyajima, la majoria de guies parlen d’una visita curta, d’algunes hores, moltes vegades compartida amb una ben curta visita a Hiroshima (que generalment només inclou la zona del Parc de la Pau), possiblement com a part d’un viatge d’anada i tornada amb shinkansen des de el lloc on ens estem (molt probablement a la zona de Kansai). I no només les guies, els propis follets que t’entreguen a les oficines de turisme proposen tres itineraris per visitar Miyajima, d’una durada de entre 3 i 4 hores.

dosNitsMiyajima04

dosNitsMiyajima03

La ruta de tres hores ens porta a visitar el Santuari de Itsukujima, el seu entorn, i alguns dels museus i parcs de la població. La ruta de quatre hores afegeix una visita al temple Daishō-in i algun parc més que la visita anterior, però es gairebé un calc de l’anterior. Finalment, la ruta recomanada de sis hores combina la ruta de quatre hores amb una més que ràpida visita al Mt.Misen, pujant i baixant amb el telefèric… i segurament veient la magnífica vista des de l’observatori de la terminal del telefèric, no des de el cim, al que seria impossible arribar-hi si no es corrent (quasi literalment).

He volgut destacar aquestes rutes per que personalment crec que es amb la que més discreparia respecte a la “recomanació generalitzada”. Si algú em pregunta “Quants dies es necessiten per veure Miyajima?”, sense dubtar-ho la meva resposta seria “Estar-s’hi dues nits”.

dosNitsMiyajima05

Estar-s’hi dues nits a Miyajima reconec que requereix una acurada planificació, doncs totes les places hoteleres queden aviat ocupades, i si no reserves amb molta antelació por ser impossible aconseguir un lloc per dormir. Però honestament crec que val la pena intentar-ho.

La meva ruta proposta en aquestes circumstàncies seria aprofitar el mati abans d’arribar per visitar Hiroshima, i per la tarda (el més aviat possible), arribar a Miyajima, amb prou temps per veure el Santuari de Itsukujima i el poble, des de la zona portuària, a donar una volta per la majoria dels seus carrers. Al quedar-nos a dormir, segurament també podrem agafar algunes imatges espectaculars del gran torii de nit, i si som realment aficionats a la fotografia, segons les condicions atmosfèriques i de els marees tindrem diverses oportunitats per buscar la millor instantània de la posta o la sortida del sol. Com a opció, segurament més adequada per la segona nit, podem fins i tot agafar un dels vaixells que ens acostem a la zona des de el mar. Si el fem de nit, trobarem la zona buida de gent, i si les marees acompanyen, ens portaran fins a travessar per sota el torii, així que més possibilitats d’angles diversos no en trobarem.

dosNitsMiyajima01

dosNitsMiyajima06

El segon dia hauríem de reservar-lo quasi integrament pel Mt.Misen, incloent-hi la pujada o la baixada a peu (o si som molt de caminar, pujar i baixar per dues rutes diferents). Aquesta visita de la muntanya evidentment ha d’incloure la pujada fins el cim, amb parades als diversos punts d’interès del camí. Si fem servir la versió més còmoda, pujarem amb el telefèric i baixarem a peu, cosa que ens permetrà visitar, potser de baixada, i si no per la tarda, el temple Daishō-in, que probablement el dia anterior no haguem tingut temps de veure tranquil·lament (cosa especialment probable si pel matí em visitat Hiroshima), i algun més dels parcs que no haguem visitat el dia anterior.

dosNitsMiyajima02

Fer una segona nit, a més de permetre’ns no haver d’anar amb preses i de fer el passeig nocturn amb barca que abans he mencionat, ens dona més flexibilitat per agafar les marees en les condicions que preferim, i a més a més, al matí següent, si cal, acabar de fer aquella visita que ens hagi quedat pendent, o que tornar a veure aquell punt que més ens ha agradat, o aconseguir finalment la imatge que estàvem esperant captar. Evidentment dins aquestes possibilitats les permutacions son molt nombroses, i en bona part depenen del que mes ens cridi l’atenció, però es el que jo vaig fer, i si puc tornar a repetir l’experiència, sens dubte faré tot el possible per tornar-ho a fer. Algunes coses no les repetiré per poder gaudir més i millor d’altres punts que vaig deixar una mica descuidats, però en essència serà molt similar. Això si, procuraré que sigui en un altre època de l’any, que segur que els paisatges canvien totalment!

Racons de Miyajima

Encara que estigui centrat en un sol tema, els viatges pel Japó, aquest es un bloc que considero molt personal, en el que només hi te cabuda informació sobre llocs que he visitat, així que no acostumo a escriure sobre altres llocs (per això podeu visitar la secció Viatjar a Japó de Descobrir Japó) ni incloure material que no sigui propi. Malgrat haver pres aquesta decisió, darrerament estic veient tantes noticies relacionades amb llocs on he estat, que no em puc resistir a comentar-les.

reconsMiyajima02

L’altre dia vaig recordar l’aniversari del Museu del Ramen de Yokohama, i avui he vist una noticia curiosa sobre Miyajima, i mes concretament sobre el seu aquàrium. No es que el visités, però si que hi vaig estar a punt, i tot plegat m’ha recordat que a Miyajima hi ha petits recons que val la pena visitar, ni que sigui de passada, durant la nostre visita a la illa.

Al Japó es molt habitual que hi hagi aquaris, de vegades fins i tot gegantins, amb tancs tan grans que han marcat records mundials. El de Miyajima no es ni de bon tros d’aquests tan grans, però si que ara te una atracció curiosa addicional, segons he llegit al Asahi Shimbun (un dels principals diaris del país). Es tracta de dues llodrigues, Itsuki de 2 anys i Keita, de gairebé 1 any, que han estat entrenades per que “donin la ma” als visitants. Ho fan a través d’un forat a la pantalla que separa el seu hàbitat dels visitants, i ja s’ha convertit en la delícia dels infants. Els entrenadors han aprofitat el comportament innat d’aquests animals a l’hora de buscar aliment per entrenar-les a donar la ma. Aquest “show” només tindrà lloc uns pocs cops al dia, i les cues estan garantides, ja que només les vint primeres persones de cada tanda podran donar-li la ma als animals.

reconsMiyajima01

Però al marge d’aquesta noticia relacionada amb l’Aquàrium (que per cert està una mica apartat de la població i gairebé cal anar-hi expressament), el poble te altres curiositats per veure. Quan arribes amb el ferry, et trobes de seguida amb el monument a una de les tres millors vistes de Japó, però la primera impressió es la d’un poble costaner turístic, com tants altres arreu del món, on no trobaràs res fora del motiu principal pel que has vingut a la illa. I es totalment veritat, excepte per alguns petits detalls, aquí i allà.

Un es l’aquàrium del que us he parlat anteriorment, un altre es un carrer que encara manté un caràcter antic. Aquest carrer, anomenat Machiya-dori, corre paral·lel al carrer principal que segueix la línea de la costa entre el port i Itsukushima. També paral·lela a aquest carrer hi ha Omotesando, un llarg carrer on només trobaràs botigues i locals per menjar i beure (molts son entrades posteriors als hotels del carrer principal, on acostuma a estar el bar); fins i tot podreu trobar una botiga en que únicament es venen productes relacionats amb Hello Kitty (i altres personatges de Sanrio); i l’element més curiós de la zona, la paleta per arròs més gran del món (un Ôshakushi). Si, una gegantina paleta d’arròs feta amb la fusta d’un om de 270 anys d’edat, que mesura 7.7 metres de longitud, i 2.7 metres en el seu punt de màxima amplada. En total pesa 2.5 tones.

reconsMiyajima04

reconsMiyajima03

Tots aquests carrers, sobre tot el que recorre la costa, estan plenes de cérvols passejant tranquil·lament entre la gent en busca d’alguna cosa per menjar “despistada” per la gent. Però si en vols veure encara més, cal fer una visita al Parc Momijidani, o donar una volta pel que es podrien considerar “afores” de la població, on es poden trobar diversos temples menors, alguns parcs, el ja mencionat aquàrium… Petits detalls que tot plegat ens donaran una visió diferent d’aquesta màgica illa allunyada de les “Visites Express” que solen fer-se.

reconsMiyajima05

%d bloggers like this: