Archive for Novembre de 2009|Monthly archive page

Ara també a Flickr

Haig de confessar que tota la vida he estat força aficionat a la fotografia (darrerament més al vídeo), a més d’un exagerat amb el dit fàcil, cosa que m’ha portat a fer centenars de fotos de qualsevol lloc al que anés amb una càmera, i ara amb les fotografies digitals es encara més fàcil deixar-se anar. Es per això que al llarg dels tres viatges que he realitzat al Japó he reunit més d’un miler de fotografies. Si a tot això li sumem les fotografies d’amics que també hi ha anat i em deixen fer servir les seves de fotografies, el resultat final es que disposo de unes 3.000 fotografies del Japó, cosa que moltes vegades fa difícil seleccionar només unes poques per il·lustrar les entrades d’aquest bloc per no saturar-les massa de material gràfic.

En part es per això que a partir d’ara (i amb una mica de sort amb caràcter retroactiu, però sobre això no prometo res), com a complement de moltes (no totes) de les entrades d’aquest bloc podreu, si voleu, ampliar-les veient les fotografies mostrades a un tamany més gran, i altres fotografies que, per la causa que sigui, no he seleccionat pel cos de l’entrada del bloc. I podreu fer-ho a través de la meva galeria de fotografies de Flickr (http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/), on crearé àlbums que coincideixin amb el nom de l’entrada del bloc (o podreu seguir l’enllaç directe que inclouré al final de cada entrada).

Cal matisar que a Flickr només penjaré les fotografies que siguin exclusivament meves, no les dels amics que em deixen penjar les seves al bloc (gracies per la col·laboració!), i per això no sempre hi haurà àlbum de fotos a Flickr ja que quan varem viatjar plegats, moltes vegades no feia fotografies sinó vídeo pensant que després ja em deixarien veure les seves de fotos i així evitaria repeticions innecessàries al posar-les totes en comú.

I per començar a obrir boca, aquí està l’enllaç a Flickr de la darrera entrada, la del Palau Imperial de Kyoto: http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/72157622886487670/; i també la de la primera entrada d’aquest bloc, la del Festival de Tardor de Takayama: http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/72157622766576217/.

Anuncis

Palau Imperial de Kyoto (京都御所)

Al vell mig de Kyoto hi un gran parc anomenat Parc Imperial, o simplement Kyoto Gyoen. A l’interior es troben l’actual Palau Imperial de Kyoto, i el Palau de l’Emperador Retirat (encara que d’aquest darrer només en queden els jardins).

El palau que actualment es pot veure no es l’original, sinó un dels palaus exteriors del palau original, tot i que des de 1331, durant el regnat de l’Emperador Kogen, aquest es el palau que es va convertir en la residencia oficial dels Emperadors del Japó fins que el 1868 la capital es va traslladar a Tokyo. I com sol ser habitual en les edificacions japoneses antigues, diferents incendis i terratrèmols han fet que els edificis actuals siguin realment reconstruccions o construccions noves del 1855.

Foto: Arturo - Seisho-mon & Tsuiji-bei

Foto: Arturo

Per visitar el Palau Imperial (al igual que totes les propietats imperials a Tokyo i Kyoto), cal demanar-ho a la oficina de l’Agencia Imperial (en el cas de Kyoto abans estava situada en el mateix Parc Imperial, a poca distancia del palau). No se si el sistema presencial encara funcionarà, ja que ja fa anys que aquest permís es pot demanar per internet amb 2-4 mesos d’antelació (depèn del recinte de que es tracti). Per fer-ho per internet, cal connectar-te a la pàgina de la Casa Imperial (veure enllaç a la part final d’aquesta entrada), demanar un dia y hora específica de entre las possibles per fer la visita, i donar les dades personals (nom, país i nº de passaport). Finalment s’obtindrà un document que es pot imprimir i que cal presentar a la porta del palau a visitar una mica abans (una  mitja hora aprox.) de l’iniciï de la visita, presentant el passaport com a document acreditatiu de qui ets.

Sobre la visita específica del Palau Imperial de Kyoto, cal dir que aquesta es fa amb un guia oficial i en grup, amb un “guia escombra” que s’assegura que ningú es quedi retrasat (encara que cal dir en el seu favor que es força amable, i deixa que la gent acabi de fer fotos quan la gent marxa cap al següent punt sense dir gairebé res a no ser que es demori massa). La visita guiada pot ser en anglès o japonès (segons l’horari escollit, en que s’especifica l’ idioma), però no sabria dir-vos si el que diuen es gaire interessant perquè cap de les dues vegades que hi he anat he prestat gaire atenció (estava massa enfeinat prenent fotos i vídeos tractant d’evitar que es veies massa gent pel mig).

El recorregut de la visita es totalment exterior; no es deixa veure cap detall dels interiors, a no ser que siguin mes o menys (menys que més) visibles des de l’exterior, i només avarca la meitat del recinte total del palau, com es pot veure al mapa adjunt, on hi ha marcada la ruta que es segueix durant la visita.

Per accedir al recinte s’ha d’entrar per la porta Seisho-mon, que es troba al mur Est del palau. Des de allà es va fins a una sala on es pot veure un vídeo i adquirir alguns records, així com deixar les bosses en taquilles o prendre alguna cosa (d’una màquina) mentre s’espera l’inici de la visita. Durant  la visita es pasa per davant de la Kenrei-mon (o porta Sud) que només pot ser travessada per l’Emperador, i que es troba davant del Shisin-den, l’edifici emprat per les cerimònies solemnes (com la coronació de l’Emperador), davant del qual hi ha una explanada de sorra blanca que “reflexa la llum del sol”.

Shishin-den

Devant del Shishin-den hi ha un cirerer i un taronjer.

Per arribar aquí es pasa per davant del Shodaibu-no-ma, on es poden veure (des de l’exterior) les sales adornades amb portes correderes amb motius de tigres, grues i cireres de les sales on esperaven els nobles (tigres), oficials del govern o sacerdots (grues) i la resta de visitants (cireres).

Foto: Skaven - Trono Imperial al Seiryo-den

Després es pasa per davant del Shunkô-den (també anomenat Kashiko-dokoro), on es suposa que es guarda el mirall sagrat que forma part dels tres objectes de la Regalia Imperial. El següent edifici es el Seiryo-den, inicialment construït com a residencia privada de l’Emperador, des de la meitat del període Heian va pasar a fer-se servir només per cerimònies. Allà, des de l’exterior, es pot veure on es troba situat el trono imperial, des de el que es domina un petit pati en el que es poden trobar dos tipus de bambú que reben el nom  de dues dinasties xineses, Kure-take o bambú Wu, i Kara-take o bambú Han. El pati es envoltat per un petit corrent d’aigua que s’origina al llac Biwa (proper a Kyoto).

Shin Mikuromo-yose

Kenrei-mon

Foto: Arturo - Sunkô-den

La part final de la visita pasa per davant d’Oike-niwa, un jardí de tipus de passeig amb un estany (només es pot veure des de el llindar), davant del qual es troben el Ko-gosho o palau menor i el Gogakuman-jo (saló d’estudi), on es poden veure alguna porta decorada més, i finalment s’atravesa un pati força gran que condueix novament al lloc on has esperat abans de la visita, i que es també el punt en que s’acaba.

Oike-niwa

Oike-niwa

Oike-niwa

Foto: Skaven - Oike-niwa

Foto: Skaven - Oike-niwa

Com podeu apreciar en el mapa, la part del palau que es visita es realment petita, i no es poden veure cap dels detalls que realment serien interessants, com la decoració interior. Potser una visita una mica decepcionant si tens grans expectatives sobre el que podries arribar a veure (sobretot si compares amb edificis equivalents de casa nostre com podria ser el Palau d’Orient de Madrid), però inconvenients al marge per estar obligat a concertar la visita molt abans de ni tan sols sortir de viatge (les places, especialment en èpoques de màxima afluència de turisme s’esgoten ràpidament), es una visita interessant i gratuïta (una cosa força rara al Japó), si be en cas de no estar mases dies a la ciutat podria obviar-se sense que per això et perdis quelcom important.

Informació important:

¥ (Destí Japó IV)

A l’entrada anterior vaig deixar alguns punts a l’aire per poder aprofundir-hi més quan parlés de temes relacionats, o en entrades pròpies, com es el cas del canvi de moneda i del Ien (¥), que es del que parlaré avui.

Des de que tenim l’Euro la veritat es que moltes vegades ni tan sols pensem que cal canviar moneda per anar a un determinat país (com es el cas de Japó). I als bancs crec que els pasa el mateix. Ara ja no tenen una certa cartera de divises a quasi totes les oficines, així que si no vols anar a alguna de les oficines centrals o en llocs especials com aeroports i estacions de tren, cal encarregar la moneda amb un cert temps (tampoc cal exagerar, una setmana o dues haurien de ser més que suficients fins i tot per si sorgeixen problemes). Jo us recomanaria que en el cas del Japó demaneu que us aconsegueixin els bitllets el més petits possibles, tot i que no crec que serveixi de gaire ja que acostumen a tindre bitllets grans.

Continua llegint

Destí Japó (III)

Després de parlar del viatge d’avió i dels llocs on m’estaré, en aquesta ocasió tenia l’ intenció de fer una espècie de llista de comprovació tant per aconsellar-vos com per que a mi em serveixi de recordatori de totes les coses que haig de fer o tindre en compte abans del viatge (generalment els darrers dies, quan amb les preses es més fàcil oblidar-te d’alguna cosa).

Be, en realitat aquesta llista també era l’excusa més plausible per explicar-vos algunes coses que d’altre forma, no sabria com encabir en aquest bloc. Però les coses mai surten com vols, i una vegada vaig començar a escriure vaig comprovar que alguns dels punts eren realment prou extensos per poder justificar una entrada pròpia, així que a continuació podreu trobar una part d’aquesta llista explicada, mentres que altres punts només son enumerats ja que hi aprofundiré més en futures entrades del bloc.

Continua llegint

Eikando (永観堂)

Eikando01

Seguint la ruta del Camí de la Filosofia, després de Ginkakuji (銀閣寺), el següent temple important que trobem es Zenrin-ji, tot i que es més conegut com a Eikando, un complex d’edificis i jardins força gran, amb diversos elements interessants, des de estàtues de Buda Amida a construccions originals com el Garyûro (drac dorment) o el Suikinkutsu (un curiós disseny de “font” que fa música), passant per unes magnífiques vistes de Kyoto des de on es troba la pagoda de dos pisos que representa el punt més elevat del temple.

Eikando08

Garyûro (drac dorment)

Originalment construït com a lloc d’entrenament per monjos per un deixeble de Kôbô Daishi, aviat es va convertir en temple amb permís de l’Emperador Seiwa, rebent el nom de Zenrin-ji. Anys més tard, en el període Heian, el seu Abad, conegut popularment con “Eikan”, va expandir força el temple i es va preocupar molt dels pobres, per la qual cosa aviat va ser conegut com a Eikando. Actualment, després de diversos incendis en diverses èpoques convulses de la historia japonesa, es la seu principal de la secta Jôdo shu (Budisme de la Terra Pura).

Continua llegint

%d bloggers like this: