Archive for the ‘Japó 2010’ Category

Actualitzat el mapa del Japó

Ja s’ha actualitzat la pàgina del mapa del Japó amb tots els llocs on he estat i dels que aniré parlant en aquest bloc.

  1. Nikko (日光)
  2. Tokyo (東京)
  3. Yokohama (横浜)
  4. Kamakura (鎌倉)
  5. Fujiyama (富士山)
  6. Hakone (箱根)
  7. Nagano (長野)
  8. Matsumoto (松本)
  9. Takayama (高山)
  10. Kanazawa (金沢)
  1. Nagoya (名古屋)
  2. Inuyama (犬山)
  3. Futami (二見)
  4. Ise (伊勢)
  5. Iga-Ueno (伊賀・上野 )
  6. Nara (奈良)
  7. Kyoto (京都)
  8. Hiei-zan (比叡山)
  9. Ôsaka (大阪)
  10. Kôbe (神戸)
  1. Himeji (姫路)
  2. Okayama (岡山)
  3. Hiroshima (広島)
  4. Miyashima (宮島)
  5. Takamatsu ( 高松)
  6. Matsuyama (松山)
  7. Kotohira (琴平)
  8. Fukuoka (福岡)
  9. Nagasaki (長崎)
  10. Kagoshima (鹿児島)
Anuncis

Japó 2010 (n-esima)

Ja us heu pogut recuperar de la intoxicació diària a que us he sotmès durant el meu viatge? Espero que si per que ja estic classificant el material enviat per correu (va arribar-me el dilluns, exactament una setmana desprès d’enviar-ho) i aviat seguiré amb les actualitzacions clàssiques. No se si la fotografia realment us permetrà fer-vos una idea de la quantitat de material nou de que disposo (crec que duplicaré el nombre d’arxivadors que tinc actualment), però prometo nou i abundant informació sobre diferents llocs del Japó, així com temàtiques noves que us podrien interessar.

També us vull agrair a tots el vostre interès ja que durant aquests dies el bloc ha superat les 1000 visites en la seva versió catalana i les 3000 en la seva versió castellana. No se si son moltes o poques per que no tinc dades de referència per comparar, però tenint en compte que fa menys d’un any que escric aquest bloc i que la seva difusió ha estat principalment a través d’amics que li explicaven a amics, etc., crec que haig d’estar força content (especialment per la versió catalana, que pensava llegirien només quatre gats mal contats). Així doncs, moltes gracies a tots per seguir llegint-me!

I ja per acabar, incloc fotografies d’algunes de les coses que vaig comprar durant el viatge (no totes), tot i que em vaig contenir moltíssim a l’hora de fer les compres.

Japó 2010: final

Tot el que es bo s’acaba més aviat que tard, i el meu viatge al Japó no podia ser, malauradament, una excepció. Mentre cremo les meves darreres hores en aquest país frikejant (no només anant a Akihabara, que també, si no fent fotografies per possibles temes futurs del bloc) i fent les darrers compres, no deixo de pensar en el que ha estat el viatge i el que podria haver estat. No diré que ha estat perfecte, per que el temps no ha acompanyat massa i per que considero que la perfecció, tot i un punt a intentar assolir, no existeix, però la veritat es que m’ho he passat molt be, he fruit, he vist coses noves i recordat d’altres ja vistes, m’he cansat com un ase (molt més que en altres ocasions) i, com sempre m’he quedat amb ganes de més. I es que penso que lo meu amb el Japó es com el que tenen els japonesos amb el hanami, una espècie d’addicció. Ja nevi o plogui, faci fred o calor, sigui aviat o tard, segueixen insistint en fruir dels breus instants de joia que els procura la visió dels cirerers florits (o com a mínim de l’excusa que això els dona per beure i menjar). No se quant llarga es la temporada, però la veritat es que avui ja hi havia moltes fulles pel terra (suposo que a causa del vent i la pluja dels darrers dies), però ells segueixen allà, al peu del canó.

El meu cas es diferent. La propera primavera els cirerers tornaran a florir, mentre que ara com ara pensar en un cinquè viatge es mera ciència ficció, i per tant una mica absurd parlar d’assignatures pendents, però crec que es bo al fer balanç pensar d’aquesta forma, encara que sigui per atreure la bona sort i que el futur em depari un altre oportunitat de fruir d’un dels països que més em criden.

Per que assignatures pendents amb Japó en tinc, tot i que algunes igualment no haurien pogut resoldre’s en aquest viatge. Així doncs, encara em falta veure, ni que sigui una part, dues de les illes principals del Japó: Okinawa i Hokkaido. Després d’aquest viatge m’he quedat amb les ganes de veure llocs com el Mt.Aso, la costa d’Izu o Enoshima, que es mantindran un cop més a la llista de llocs pendents de veure. I en la part de coses per fer, encara no he menjat en un yatai de Hakata, ni, mal que em dolgui dir-ho, he cantat en un karaoke (en tots dos casos el problema es per que valgui realment la pena s’ha de fer amb amics).

En la part positiva estic content per que m’he entès en japonès molt més del que m’esperava, tot i que encara molt menys del que m’agradaria (això vol dir que Midori-sensei està fent una boina feina, tot i que des de lluny no ens ho sembla tant).

I ja per finalitzar i deixar-vos, per fi, descansar una mica de les meves diatribes diàries (mira que teniu paciència) que no s’han assemblat gens a la meva intenció inicial de “moltes fotos i poc text”, dir que aquesta es la darrera entrada del viatge. Ara deixaré reposar el bloc durant uns dies mentre arreglo tot el material que he recollit, m’arriba el paquet enviat per correu, poso en ordre les meves idees sobre el que parlar… i faig els deures del curs de japonès de aquestes vacances, que no he fet res de res… total me les he passat senceres aquí.

I com a “bonus del dia” una fotografia del paquet que m’han fet (ja no tenen tot a punt, no es que hagin improvisat res) en una botiga per que no se’m mulles el contingut (alguna que altre vegada ja ho he vist pel carrer), encara que l’únic que es podia fer malbé amb l’aigua era la bossa, per que el contingut es de plàstic. Segur que a Espanya no hi ha cap lloc que tinguin un detall així.

Japó 2010: dia 20

Odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio les escales. Especialment si ho combinem amb el trote que porto des de fa quasi tres setmanes, que ja no estic per aquests trotes i la meva mania de “només hi ha dos kilòmetres des de l’estació, per què agafar l’autobús?”. La veritat, la foto d’entrada no soc jo, però podria ser-ho després de les pujadetes (i després baixades) d’escales que m’he hagut d’empassar avui, que he anat a Nikko.

Continua llegint

Japó 2010: dia 19

Un altre dia de pluja, de vegades força intensa, que m’ha fet desdir d’anar a una zona de costa on l’únic interessant son els paisatges (com em va passar amb Izu), així que després d’auto enviar-me per correu més de 8 kg de, bàsicament, paper de pamflets, revistes i llibres sobre llocs turístics que he acumulat en aquests dies, he decidit anar improvisant.

Continua llegint

%d bloggers like this: