Archive for febrer de 2013|Monthly archive page

El metro al Japó (地下鉄)

La veritat es que al Japó de vegades costa una mica diferenciar entre metro i ferrocarrils urbans, doncs la xarxa d’aquests darrers dins de els ciutats de vegades es més complerta que no pas la del metro, tal i com succeeix a Kyôto. En tot cas, i a risc de deixar-me algun lloc, al Japó podem trobar línies de metro tal i com les entenem per aquí a les ciutats de Tokyô, Nagoya, Ôsaka, Yokohama, Kyôto i Fukuoka. Les xarxes de metro d’aquestes ciutats, però, son molt diferents. Així, mentre que a Tokyô hi ha dues companyies independents que cobreixen tota la ciutat, a Kyôto tan sols hi ha dues línies, que recorren la ciutat en forma de creu, i que no son gaire pràctiques per les visites turístiques de la ciutat. A Nagoya i Ôsaka el metro es molt pràctic, i a Fukuoka, malgrat no tindre una xarxa molt extensa, si que està dissenyada de forma bastant pràctica, així que us la recomano.

metro10

metro01

Anteriorment ja us he parlat en diverses ocasions dels metros japonesos, especialment en el cas de moure’s per Tokyô, per això avui vull parlar d’aspectes més genèrics sobre aquest mitjà de transport, i que acostuma a ser comú, amb matisos, en totes les xarxes del país.

Bitllets i abonaments: al igual que tots els demés transports japonesos, els bitllets tenen un preu determinat segons el recorregut efectuat, per la qual cosa cal adquirir el bitllet del preu adequat pel trajecte, tal i com s’indica als plànols de les xarxes que hi ha sobre les màquines expenedores. En tot cas, tal i com ja vaig comentar en el cas dels ferrocarrils, sempre podeu comprar un bitllet de preu mínim, i després abonar la diferència a la sortida. També es possible adquirir alguna mena d’abonament de transport que ens permeti despreocupar-nos de quan val el trajecte, com a mínim mentre ens quedi saldo.

Transbordament: a les ciutats com Ôsaka i Tokyô, on la xarxa de metro es molt complexa es molt probable que tinguem que fer un o més transbordaments, cosa que podríem pensar que es normal, però cal tindre varies coses en compte. En primer lloc, tot i que la situació va canviant, moltes estacions tenen llargs passadissos amb moltes escales que pugen i baixen, gens adequats per anar carregat o per gent amb mobilitat reduïda (de vegades fer una mica més de volta pot sortir més a compte que fer un transbordament). A més a més, alguns dels transbordaments poden representar caminar fins i tot més d’un kilòmetre (crec que el més llarg que vaig veure eren uns 1300m de transbordament), i encara que jo no me l’he trobat, uns amics em van comentar que van fer un transbordament en el que fins i tot van tindre que sortir al carrer! I en el cas de Tokyô, pel fet que hi hagi dues companyies, fer un transbordament pot suposar pagar un nou bitllet.

metro02

Vagons per a dones: ja es un clàssic, al que ja em vaig referir en un article anterior, però val la pena recordar que com a mínim a determinades hores, hi ha vagons (clarament indicats pel seu color o per senyals al terra) que son d’us exclusiu per a dones.

metro06

metro03

Freqüència de pas: especialment a Tokyô i Ôsaka, la freqüència de pas es molt elevada, sobre tot a les hores punta, per la qual cosa sempre podeu esperar al següent comboi si un va molt ple, doncs trigarà menys d’un minut en vindre. Un cop, a una estació de Tokyô, des de el instant en que un metro va acabar de sortir el seu darrer vagó de l’estació, fins que va entrar el primer del següent comboi, van passar tan sols quinze segons.

Longitud dels combois: això si que depèn de la ciutat, però a Tokyô els combois poden arribar a tindre deu vagons de longitud, per la qual cosa saber quin vagó agafar pot representar alguns centenars de metres  de recorregut addicional per l’andana.

Sortides: si anem a un lloc concret cal fixar-se molt be en quina sortida agafem, ja que en alguns casos la distància entre els extrems pot ser tan considerable, que ens perdem irremediablement. Afortunadament, a totes les sortides s’indiquen els llocs més interessants als que s’hi pot anar des de aquella sortida. Això si, anar a la sortida adequada pot representar caminar més que per fer un transbord. I si no mireu el mapa de les sortides d’una parada de metro. A una estació d’Ôsaka varem arribar a contar més de 50 sortides possibles.

metro04

metro07

Centres comercials: Japó està totalment foradat per sota terra, i no només per les línies de transport com el metro, si no també per que moltes estacions tenen des de botigues a autèntiques galeries comercials que poden fins i tot permetre’t anar d’una estació a la següent sense sortir de sota terra (a Shinjuku hi ha tres parades de metro comunicades d’aquesta forma), cosa que pot contribuir a confondre’t quan busques una sortida, tot i que també pot tindre els seus aspectes pràctics, com trobar restaurants sense ni tan sols sortir a l’exterior (restaurants i conbini mai falten).

Darrera sortida: es podria pensar que a ciutats tan poblades i amb tantes coses per fer per la nit, el metro circularia tota la nit, o com a mínim ho faria fins ben tard. Doncs es tot al contrari, els transports acostumen a tancar bastant aviat, així que es important que tingueu molt present la hora de pas del darrer metro (o tren) si no volem tindre que tornar a l’hotel caminant o amb taxi.

En conjunt considero que el metro es un gran mitjà de transport, molt pràctic i que jo recomanaria fer-lo servir el màxim que es pugui tot i que, al menys al principi, fins que t’acostumes, potser cal que t’hi fixis molt més per no fer alguna marrada. Bon viatge!

metro08

metro05

metro09

Autobusos (バス)

bus01L’autobús es un mitja de transport que en determinades circumstàncies no m’agrada massa agafar, especialment si hi ha alternatives quer siguin independents del trànsit. Se que hi ha molta gent que li passa a l’inrevés, que prefereix viatjar per la superfície, en doncs d’anar sota terra, amb el metro o el ferrocarril, però al Japó, especialment a ciutats com Tokyô es una autèntica bogeria tractar d’agafar un autobús. De fet, crec que, a excepció dels autobusos turístics, al Japó tan sols he agafat un autobús a Kyôto, on es quasi obligat fer-ho per veure bé la ciutat; i a la zona de Hakone, on es l’única solució si vols fer tot el circuit complert. I com he dit, mai tractaria de fer-lo servir a una ciutat amb el trànsit tant intens com Tokyô.

Els autobusos japonesos, excepte els de la capital, que van totalment a l’inrevés, s’assemblen molt als tramvies: cal pujar per la part central o posterior, i sortir per la davantera, al costat del conductor, que es quan i on es paga; has de demanar que pari per endavant, prement el botó de sol·licitud de parada; i no son massa còmodes doncs acostumen a omplir-se i tenen pocs seients.

bus03

bus02

bus10

Molts dels autobusos tenen un recorregut urbà limitat, amb la mateixa tarifa baixis on baixis, però n’hi ha que la quantitat a pagar depèn del recorregut efectuat. En aquests casos, al pujar, cal agafar un tiquet que surt automàticament d’una maquineta que hi ha al costat de la porta, en el que tan sols es llegeix un número. Aquest número indica a quina parada has agafat l’autobús, i has de conservar-lo per saber després de quant has de pagar. En aquests autobusos, a la part frontal, veureu que hi ha un panell amb tota una sèrie de números i unes caselles que es van il·luminant a mesura que avança l’autobús. Aquests números indiquen el preu del viatge, de forma que si mireu el preu que hi ha sota el número de la parada on heu pujat (el que indica en el tiquet que heu agafat al pujar) en el moment de baixar, aquest serà el preu del trajecte. A la fotografia inferior podeu veure un d’aquests panells, tot i que la fotografia correspon a un tren de Shikoku, que funcionava amb el mateix sistema.

bus11

Capítol apart es mereixen els autobusos turístics, però sense entrar en ells, també podem trobar autobusos especials, be pel seu disseny, be per la seva decoració, en els que queda ben patent la tendència japonesa cap als “motius especials” amb qualsevol excusa, com l’autobús per recórrer la zona de compres entre Shibuya i Yoyogui, adornat amb una versió kawaii de Hachiko, o el “nekobus” de Mitaka per anar de l’estació al museu Ghibli.

bus07

bus08

bus05

bus06

bus04

bus09

Tramvies (市電)

Els tramvies, un mitjà de transport urbà molt emprat abans de la irrupció dels autobusos i el metro, encara es resisteix a desaparèixer de moltes ciutats. De vegades s’ha conservat com a símbol “romàntic”, gairebé més una atracció que un veritable mitjà de transport; de vegades s’ha modernitzat per seguir donant un bon servei; i de vegades primer s’ha injuriat i eliminat, per posteriorment, anys més tard tornar-se a implantar. Al Japó encara podem trobar diverses ciutats on el tramvia segueix circulant, però a més a més trobem alguns casos especials, que comentaré més endavant.

No se exactament a quantes ciutats japoneses queden tramvies en servei, però com a mínim puc dir que me n’he trobat a Hiroshima, Nagasaki, Okayama, Kagoshima, i tot i que no es que hi hagi una xarxa de tramvies, a Kyoto també n’he vist com a mínim un.

tramvia01

tramvia02

Els més coneguts, segurament per que son de ciutats molt visitades, sens dubte son els de Hiroshima i Nagasaki. Aquests tramvies, sent generosos, podríem definir-los com carraques, vells, sorollosos, incòmodes, i especialment gens adaptats, cosa molt important a Hiroshima, que rep la visita de molta gent en cadira de rodes o amb dificultats motores (suposo que molts seran víctimes de la guerra), que han de ser pujats i baixats del tramvia a força de braços. Al menys els conductors es preocupen de fer-ho (se d’alguns llocs fora de Japó on dirien que s’ho maneguessin com poguessin, o que no agafessin aquest transport). Es cert que alguns tramvies son més nous, però no arriben a ser moderns, ni majoritaris. Sistemes de transport alternatiu? N’hi ha, però en ciutats com Nagasaki, l’abonament turístic es per agafar els tramvies, cosa que està be per que pots anar a tots els llocs interessants amb ells, però haver deixat aquestes rampoines de tramvia com a símbol no se si ha estat la millor de les idees.

tramvia04

tramvia05

tramvia08

Altres ciutats com Okayama i Kagoshima tenen una xarxa d’autobusos complementada pels tramvies, però al menys aquests son moderns i, tot que no hi he pujat a cap, suposo que la diferencia serà abismal en tots els aspectes.

El que tenen en comú els tramvies (i de fet també els autobusos i algun altre mitjà de transport) es el sistema que cal emprar per agafar-los. En primer lloc, l’entrada no es troba pel davant, com es habitual a molts països, si no pel mig o pel final, i al pujar no cal pagar. Es a la baixada, situada al davant, i de vegades, en tramvies molt llargs, amb alguna addicional pel darrera, quan cal pagar. Per fer-ho hi ha una màquina al costat del conductor on hem de posar el valor exacte. Si no tenim el valor exacte, hi ha una màquina que ens bescanvia d’un bitllet de mil Iens en monedes per poder pagar. Si tenim alguna mena d’abonament, cal passar-ho per un lector, o segons el cas, ensenyar-ho al conductor.

Finalment voldria mencionar que hi ha una sèrie de transports que tot i ser considerats ferrocarrils, en certa forma els podríem englobar en el grup de tramvies. I es que si tenim en compte la definició de tramvia que dona la RAE (“Ferrocarril establecido en una calle o camino carretero”), sens dubte línies com la Enoden, de Kamakura a Enoshima, son ferrocarrils que encaixen en la definició de tramvia, especialment en alguns trams en que circula pel mig del carrer.

tramvia09

Més imatges de tramvies a aquest àlbum de Flickr.

tramvia03

tramvia06

tramvia07

Viatjar en tren (電車に乗る)

A l’article anterior us vaig parlar de els línies i dels tipus de ferrocarril japonesos, i dels bitllets i la seva reserva. Avui us parlaré dels trens i les estacions, on també podem trobar nombroses diferències amb els trens d’altres països.

viatjarFFCC04

Com ja he comentat en diverses ocasions, la xarxa ferroviària japonesa es molt extensa i complerta. Potser una bona part del seu èxit es degui a que en les zones més transitades cada línea te la seva pròpia via, i de vegades més d’una (una pels trens més lents i un altra pels ràpids). Així, si es produeix qualsevol incidència, la resta de línies no es veuen afectades, i es més senzill solucionar-la. Aquest sistema te a més a més altres conseqüències, doncs per la part “estètica” fa que el paisatge estigui recorregut per infinitat de vies moltes vegades paral·leles que enlletgeixen el conjunt, però per altra banda et permet estar molt més segur de a quina andana has d’agafar el tren, i es permet reduir molt les possibilitats d’agafar un tren que no et porta on vols. Així, a les grans estacions, cada andana te assignada una única línea de trens, que pots conèixer fins i tot per endavant si fas servir webs com Hyperdia.

viatjarFFCC12

viatjarFFCC11

Si coneixes l’andana corresponent, i la hora de sortida del tren, tenint en compte la puntualitat general dels trens, es molt difícil que t’equivoquis, i et permet fixar-te més atentament en un dels elements més importants de tota andana, els senyals que hi ha al terra. Al Japó, al contrari que, per exemple, a Espanya, els trens frenen sempre en la mateixa posició (crec que per arribar a ser conductor has d’aconseguir frenar amb menys d’un metre d’error), i aquestes estan marcades al terra o en cartells, cosa que et permet estar preparat per pujar a la porta que has de pujar. Els trens, fins i tot els de llarg recorregut no paren gaire a les estacions, així que es important no trigar a pujar un cop han baixat els passatgers (no entreu sense deixar sortir, no sigueu mal educats). I si teniu seient reservat, podeu esperar davant de la porta del vostre vagó, en doncs de recórrer mig tren quan aquest ja està en marxa (els shinkansen més llargs tenen 16 vagons, així que pot ser tota una odissea). I si el tren es una unitat que en algun punt es divideix en dos per seguir dues línies diferents, encara es més important, doncs es probable que no es pugui passar dels vagons d’una destinació als de l’altre mentre el tren està en marxa.

viatjarFFCC01

viatjarFFCC02

La veritat es que si teniu seient reservat, no cal que feu cua davant la posició on es situarà la porta que us correspongui, com segurament faran els japonesos, però si agafeu un rodalies, es recomanable fer la cua per evitar malentesos si després tracteu d’entrar sense seguir l’ordre de cua, i per evitar empentes de darrera hora. Si es hora punta les empentes estan garantides, sobre tot si us encanteu, però si a més a més sou dels darrers, potser haureu de ser vosaltres els que empenteu per poder pujar.

viatjarFFCC06

viatjarFFCC05

Un cop a dins del tren ens podem trobar de tot, des de trens súper moderns i còmodes, a vagons que semblen tant vells com per jubilar-se, però malgrat això ben conservats i polits. El material mòbil de les diverses línies i companyies es tan variat, que no m’estranya que el hobby dels ferrocarrils al Japó puguis er tan profund i extens. Com es evident, els models més moderns comencen a introduir-se en els serveis més emprats i emblemàtics (com els shinkansen nozomi), però en qualsevol viatge podreu “tastar” tot tipus de vagons, com podreu comprovar en la selecció de fotografies de l’Àlbum de Flickr dedicat als ferrocarrils japonesos. Això si, els elements comuns son la pulcritud; la exhaustiva informació que es dona sobre les properes estacions, malgrat que en els trens que no siguin exprés aquesta moltes vegades només es donarà per megafonia interna i en japonès; en alguns trens o be passarà una hostessa amb menjar, begudes i omiyage (records) comestibles, o be podreu trobar màquines expenedores com les que hi ha per tots els racons del país. En els trens ràpids també trobareu lavabos que abans podien ser de tipus occidental i de tipus japonès, però actualment crec que ja s’han unificat, doncs fa anys que no en veig cap d’estil japonès.

viatjarFFCC08

Altres coses a tindre en compte al viatjar en tren, especialment si son serveix ràpids com el shinkansen, son:

Hi ha vagons per fumadors i per no fumadors. De fet en el moment de la reserva et preguntaran quin tipus vols. Si no sou fumadors, demaneu els de no fumadors, doncs la norma es respecta totalment en aquests vagons, i els de fumadors en pocs segons estan coberts d’un autèntic núvol de fum de tabac (els japonesos son fumadors bastant compulsius quan si posen).

No es pot parlar pel mòbil dins els vagons per evitar molestar. Silencieu el vostre telèfon, i si heu de parlar sense remei, sortiu a les zones intermèdies entre vagons. En alguns serveis hi ha un vagó especial (crec que te un suplement addicional) que s’anomena vagó del silenci, on ni tan sols es reprodueixen els avisos sonors del tren, per permetre que al gent descansi en silenci. Això no vol dir que a la resta de vagons es pugui sentir música a tot volum o xerrar a veu en crit, molestant a la resta de passatgers.

Tots els trens, fins i tot els més senzills, estan climatitzats, encara que de vegades aquesta climatització te la forma d’un ventilador al sostre o d’un sistema de calefacció sota els seient que posen tan elevat, que si estàs assegut no acabes en cremades de primer grau de pur miracle (pot arribar a ser realment incòmode tanta escalfor, tan directa).

viatjarFFCC10

No deixeu brossa, llaunes o papers quan abandoneu el tren. Alguns tenen papereres per tirar la brossa, i si no es així, com a mínim emporteu-vos-la per tirar-la a una paperera de l’estació… sempre recordant separar-la adequadament segons sigui combustible, no combustible, etc.

La majoria d’aquests serveis estan clarament indicats en els vagons, però el millor es consultar les indicacions que es poden trobar en follets o en la part inferior de les safates plegables dels trens exprés com el shinkansen.

viatjarFFCC03

viatjarFFCC07

Hi ha moltes més coses curioses relacionades amb els trens de les que ja us aniré parlant, però crec que no m’he deixat cap de les més importants per tindre un agradable viatge en tren pel Japó.

viatjarFFCC09

Ferrocarrils (電車)

Japó sempre ha estat famós per disposar de la xarxa ferroviària més segura, eficaç, ràpida i còmoda del món. Actualment alguns d’aquests qualificatius els ha perdut, com el del rècord de velocitat, doncs els trens bala xinesos han superat al shinkansen japonès, però sens dubte segueix sent un model que ja voldrien molts països poder ni tan sols aspirar a acostar-s’hi. No es que sigui un xarxa infalible, i com sempre es poden trobar exemples de tot, però segueix sent, de lluny, el millor sistema de transport que pots fer servir per visitar el país.

Dels trens japonesos se n’ha parlat molt, i possiblement de moltes de les coses que comentaré a continuació ja n’haureu sentit a parlar, però no per això considero menys important resumir tot el que cal saber sobre els ferrocarrils japonesos si t’has de convertir en un usuari temporal mentre fas turisme pel Japó.

La xarxa de ferrocarrils japonesa es molt complexa i gairebé es podria dir que arriba a tots els recons del país, sent possible anar fins i tot d’una illa a un altre amb tren, doncs be per túnels submarins (Honshu-Kyûshû i Honshû-Hokkaido), be per ponts de longitud increïble que creuen el mar (Honshû-Shikoku), les quatre principals illes de l’arxipèlag nipó estan comunicades, com si fossin una sola massa de terra.

Ferrocarrils08

Possiblement la major complicació per entendre el sistema ferroviari japonès es troba en el fet que existeixen nombroses companyies ferroviàries, no una sola com sol ser habitual a molts altres països. A més a més, les diverses companyies poden arribar a fer recorreguts molt similars, i fins i tot es possible que gairebé comparteixin estació. Per posar només alguns exemples, a l’estació de tren de l’aeroport de Kansai, a Ôsaka, l’accés a l’estació de JR i a la de Nankai des de l’exterior tan sols estan separades per un embà, i des de les andanes d’una pots veure les andanes de l’altre; a l’estació de Nagoya, des de el mateix edifici pots accedir a les estacions de JR i Kintetsu; per accedir a Iga-Ueno, cal fer un transbordament de la línea de JR a una línea local que ens porta des de la mateixa estació de JR (no cal ni sortir) fins al centre de la població; o per accedir a la línea Enoden de Kamakura des de l’interior de la població, has de travessar per l’interior de l’estació de JR.

Com podeu veure, totes els xarxes estan molt relacionades entre si, i per arribar a un lloc concret es possible que la solució més pràctica sigui combinar els trajectes en diverses companyies. Però aquí torna a sorgir el tema de l’elevat cost del transport al Japó. El que pot ser el recorregut més pràctic, no te per que ser el més econòmic, especialment si disposem d’alguna mena d’abonament, com el JR Pass, segurament el més emprat pels turistes. En aquests casos pot sortir-nos molt més a compte fer una mica més de volta per així estalviar-nos els diners que ens costaria agafar una de les línies amb les que no tenim abonament. Però no sols JR te abonaments d’aquest estil, i no tots ens ofereixen el mateix tipus de descompte, per la qual cosa es preferible estudiar les diverses possibilitats segons el viatge que vulguem fer.

Sobre els tipus de trens, amb algunes excepcions, totes les companyies ofereixen els següents tipus de tren:

Ferrocarrils03

Shinkansen (新幹線): el tren d’alta velocitat japonès, el primer que es va construir al món, es d’us exclusiu de la companyia JR, que disposa d’una àmplia xarxa que comunica les principals zones del país, i tot i que no arriba a tots els racons de les illes nipones, mica a mica va ampliant els seus serveis. Aquests trens, genèricament considerats “súper exprés”, es divideix en tres tipus de serveis: Nozomi (のぞみ), Hikai (ひかり) i Kodama (こだま). Els nozomi son els únics en que no es pot fer servir el JR Pass, i son els més ràpids de tots, no tant per les característiques del material mòbil, que pot ser el mateix que es fa servir en altres serveis, encara que son els primers en rebre els nous models, si no per que tan sols tenen parada a les ciutats més importants. Els Hikari fan algunes parades més, mentre que els Kodama fan parada a totes les estacions, encara que això no vol dir que facin les mateixes parades que un tren de rodalies, doncs la línea shinkansen es especial, i en general te poques parades. Per que podeu fer una comparativa, en el trajecte Tokyô- Ôsaka, els nozomi realitzen 5 parades, els hikari 9 parades, i els Kodama 16 parades.

Ferrocarrils06 Ferrocarrils04

Alguns d’aquests trens poden rebre noms diferents segons la zona en que donin el servei o configuracions especials, com els kodama anomenats RailStar des de Ôsaka cap al Sud, però en el fons tots pertanyen a un d’aquests tres tipus de servei.

Tokkyû (特急): els trens més ràpids després del shinkansen son els “exprés limitat”. Aquests trens fan un nombre molt limitat de parades, per la qual cosa son la millor solució per viatges llargs a destinacions on no arriba el shinkansen.

Ferrocarrils05

Kyûkô (急行): son els trens “exprés”. Fan algunes parades més, però tot i així son bastant ràpids i més econòmics que els anteriors.

Kaisoku (快速): els enganyosament anomenats “ràpids”. Son els que a Espanya anomenaríem semidirectes. Son bàsicament trens de rodalies que es salten algunes estacions poc importants.

Futsû (普通): el tren de rodalies que para a totes els estacions.

Ferrocarrils02

Ferrocarrils01

Respecte a la forma d’emprar els dos darrers, caldria remarcar que, al igual que molts japonesos fan, de vegades podem fer servir tots dos tipus de trens, el kaisoku per anar més ràpidament entre les estacions principals, i el futsû per arribar des de la darrera estació important fins a la no tan important estació de destí, o a l’inrevés. Aquest sistema es veu afavorit pel fet que al Japó, als dos costats d’una mateixa andana acostumen a parar els dos tipus de trens. Així, en algunes estacions principals, el futsû espera l’arribada del kaisoku, que al parar a l’altre costat de l’andana, produeix un flux de passatgers d’un tren cap a l’altre.

Un aspecte destacable es que al Japó els preus no depenen directament dels trens, si no de la distancia recorreguda, que te un preu establert, i sobre el que posteriorment es van aplicant diversos suplements segons el tipus de tren que agafem (kaisoku i futsû no tenen suplement), si tenim seient reservat o no, i altres consideracions com si es tracta de trens nocturns, etc.

Ferrocarrils09I ja que em parlat de les reserves, es recomanable reservar bitllet de forma anticipada per als trens exprés, i si hi ha la possibilitat (als tokkyû i shinkansen), fins i tot reservar seient, doncs els vagons sense reserva acostumen a omplir-se. A més a més, amb els abonaments com el JR Pass, el fet de fer la reserva (que usualment te suplement) no ens constarà ni un ien addicional. Per fer aquestes reserves cal anar a les oficines que cada companyia tingui destinades a aquest efecte, que en el cas de JR son les anomenades midorinomadoguchi (literalment finestretes verdes), i si es possible porteu anotades totes les dades de tren, dia i hora, i algunes possibilitats alternatives, doncs es possible que no us entenguin en anglès. L’avantatge es que podeu fer tantes reserves com vulgueu. Yo he arribat a fer el primer dia d’un viatge de quasi un mes les reserves de tots els viatges de llarga distancia del viatge, per desesperació de l’empleat, que veia com s’anava format una llarga cua al meu darrera. Afortunadament, com li vaig poder passar una llista molt completa, ell va poder anar al seu (vertiginós) ritme, i en pocs minuts em va poder donar els més de 30 bitllets que li vaig encarregar…

Ferrocarrils10

Ferrocarrils07

Per als viatges de rodalies, si teniu alguna mena d’abonament, només cal que passeu per la finestreta de control de viatges o que valideu el bitllet de l’abonament per entrar. Si no en teniu, haureu d’adquirir un bitllet a les màquines expenedores que hi ha sota les gegantines pantalles amb les estacions i els preus de cada viatge (generalment les màquines tenen botó per missatges en anglès). Per desgracia, les màquines no funcionen indicant l’estació de destinació, si no per preus del bitllet, així que en cas de dubte, compreu el bitllet més econòmic, i al sortir ja pagareu la diferencia en les màquines que hi ha a aquest efecte. I es que sempre heu de guardar el bitllet fins el final del recorregut, ja que o be s’ha d’entregar a l’empleat o be passar per una màquina que se’ls queda. Si no teniu el preu correcte, la màquina no us deixarà passar i tornarà enrere el bitllet, amb el que haureu d’anar a les màquines que us he dit, on pagareu la diferència (sense cap recàrrec) i us donarà un bitllet per poder sortir.

Fins aquí tot el que crec que hauríeu de saber sobre com i quins trens agafar, més endavant us parlaré de l’interior dels trens japonesos, que també presenten nombroses diferències amb els d’altres països.

%d bloggers like this: