Archive for Juliol de 2010|Monthly archive page

Al país del té no demanis cafè

Sempre he dit que a un país eminentment consumidor de té millor no demanar cafè. Al principi aquesta afirmació la aplicava a les illes britàniques (a Irlanda vaig sentir un acudit d’uns catalans que venia a dir: “Si a Espanya o Itàlia els anuncis de cafè parlen del seu sabor o del seu aroma… aquí que promouran? La seva transparència?”), i al viatjar al Japó la vaig estendre a aquest país, però amb el temps em vaig emportar una petita (molt petita) sorpresa.

La meva família sempre ha estat molt cafetera, fins que vaig arribar jo (la ovella negra en aquesta qüestió), que tot i que m’encanta l’aroma del cafè, mai l’havia pogut suportar fins que gairebé en tenia 30, i tot i així només si es en forma de tallat o cafè en llet (se que les denominacions del cafè canvien força d’un lloc a un altre –un amic de Màlaga em va dir que allà hi ha 5 denominacions diferents segons la quantitat de llet- així que diré que tallat es com un cafè sol al que se li afegeix llet fins omplir el gotet, mentre que el cafè amb llet es serveix en tassa gran i porta bastant més llet que cafè). Es per això que al Japó generalment prenia té, i com a molt algun cafè amb llet al Starbucks (o cadena similar) ja que aquests semblen clònics arreu del món (també en l’abusiu del seu preu, ja que prendre alguna cosa a un Starbucks et pot costar el mateix que un dinar), i tot i no ser un bon cafè, al menys es bevible.

Continua llegint

Anuncis

Robosquare (ロボスクエア)

De tots es conegut que el Japó es un dels països més avançats en robòtica, i no tan sols en el camp dels robots industrials, si no que cada cop hi ha més robots homínids o que d’alguna forma han d’interactuar directament amb l’esser humà (com els gossos robòtics).

Al Museu Miraikan de Tôkyo hi ha diversos exemples de robots, tot i que l’estrella indiscutible es el robot ASIMO. Però tot i emportar-se la fama, el que pots trobar al Mirikan no te res a veure amb el que avui ens ocupa: Robosquare.

Continua llegint

Targetes prepagament al transport

Ja fa un temps, quan us vaig parlar de les formes de desplaçar-se per Tôkyo, ja us vaig parlar de la targeta de prepagament Suica. Bàsicament es tracta d’una targeta en la que es carrega una quantitat inicial de 1500円 (+500円en concepte de dipòsit, reemborsables si es torna la targeta), i a la que es pot carregar fins a 20.000円. Cada cop que s’agafa el tren, o es realitza una compra en la gran majoria d’establiments d’aquestes estacions, només cal passar la targeta pel lector i la despesa es descompta automàticament del saldo, i així no cal preocupar-se (mentre quedi saldo) de quin import s’ha de pagar (recordeu que el preu del bitllet depèn del trajecte). O sigui, com si es tractes d’un mòbil amb targeta de prepagament que tanta gent fa servir aquí. De fet, crec que al Japó es pot fer servir fins i tot el mòbil com si de la targeta es tractes.

Lector de targeta a una màquina expenedora

Aquesta targeta Suica pertany a les línies de ferrocarril JR del grup JR East (la zona corresponent a Tôkyo), però es el seu us no està restringit als ferrocarrils, ja que també es pot fer servir a molts altres transports, que estan adherits al sistema mitjançant la targeta PASMO, que es l’equivalent emprat per companyies privades de ferrocarril, el metro i els autobusos.

Però aquestes targetes no son exclusives de la zona de Tôkyo, i ja s’han estes a les principals zones urbanes del país, amb altres noms com ICOCA (Kansai) SUGOCA (Fukuoka), TOICA (Chûbu) o Kitaca (Hokkaido). Però això no implica que per cada zona necessitis una targeta diferent, ja que pots fer servir qualsevol d’aquestes targetes a la zona de qualsevol altre targeta.

La targeta es molt útil per a residents, però per a turistes potser no tant, especialment si disposes del JR-Pass i el penses fer servir com a “metro” per dins de les ciutats, ja que la targeta no implica el poder entrar lliurement al transport, només facilita el pagament. Però una vegada dit això, la veritat es que es força pràctica, i te el gran avantatge de que si penses tornar-hi, la targeta te una validesa de 10 anys des de la darrera vegada que s’hagi fet servir. En realitat els propis follets informatius destinats als estrangers (que inclouen una targeta especial incloent un o dos viatges a Narita) deixen anar que si vols emportar-te la targeta a casa com a record, simplement no se t’abonaran els 500円 reemborsables al tornar la targeta.

Webs interessants:

Scan follet informatiu

Castell de Fukuoka (福岡城)

Com quasi tots els llocs importants a la historia del Japó, Fukuoka també disposa d’un castell, en aquest cas construït per Nagamasu Kuroda entre els anys 1601 i 1608, i que ha estat catalogat com Lloc Històric. Lamentablement, d’aquest abans orgullós i impressionant castell que va ser el mes gran de tota l’illa de Kyûshu, ara no en queden més que algunes runes i petites zones reconstruïdes després de l’abandó total a que es va veure sotmès al ser derogat el sistema de classes a l’Era Meiji.

Així es suposa que era el castell.

Continua llegint

Qui passeja a qui?

A tot arreu hi ha enamorats dels animals que volen tindre una mascota, sigui un gos, un gat, un ocell, uns peixos o algun altre animal més estrany, i Japó no n’és una excepció. Malgrat això si que es una mica “especial” amb les seves mascotes, al menys vist des de fora.

La veritat es que els animals preferits son, com crec que a bona part del mon els gossos i els gats, tot i que la darrera vegada que hi vaig estar, en un magazine matinal de la televisió van fer un extens reportatge en que es posava de manifest que darrerament el nombre de conills com a mascota pràcticament ha igualat al dels gossos, als que tracten per igual: treuen a passejar als conills com si es tractés d’un gosset, el vesteixen amb robes iguals que a aquests, corren amb ells, i fins i tot els ensenyen (als conills) a donar la poteta i fer-se el mort.

Continua llegint

%d bloggers like this: