Archive for the ‘Transports’ Category

El Metro de Tōkyō encara més senzill

Tōkyō es una de les metròpolis més grans del món, i els desplaçaments amb metro son gairebé una obligació. Però viatjar en el metro presenta diverses complicacions pel turista estranger, fins i tot el procedent de ciutats acostumades a emprar aquest sistema de transport. Dels problemes de viatjar amb el metro de Tōkyō ja n’he parlat en altres ocasions, i segurament ja sabreu que la meva opinió es que “es complicat, però tampoc es tant terrible com ho pinten”. De totes formes, sembla que amb l’horitzó dels JJOO Tōkyō2020 el sistema de metro cada cop serà més accessible als turistes (fins i tot als més obtusos).

Les autoritats acaben d’instal·lar màquines de venda de bitllets multi llenguatge (fins ara només estaven en japonès i anglès) a l’estació Tochomae, de la línea Oedo, pertanyent a la xarxa de metro de Toei. De moment els llenguatges disponibles son anglès, xinès i coreà, però a finals de març s’hi afegiran el castellà, el francès i el tailandès.

Però no només això. Si ara tenies que saber molt bé on volies anar i saber llegir el mapa de la xarxa de metro, amb aquestes noves màquines expenedores de bitllets, es podrà escollir l’estació de destí de quatre formes diferents, segons el seu nom, segons el seu número d’estació (un sistema a proba de ximples implantat ja fa uns quants anys), escollint-la en un mapa de la ruta, o simplement pel lloc d’interès al que es vol arribar. També s’ha augmentat la mida de la pantalla per que sigui més fàcil llegir tota la informació.

tokyometrotouristfriendly

En breu aquestes màquines aniran instal·lant-se a altres estacions (fins 31), especialment a estacions tan turístiques com Roppongi, Asakusa i Otemachi.

L’altre companyia de metro, Tōkyō Metro Co., ja va començar a instal·lar en regim de proves un sistema similar l’any passat, i te previst estendre’l per la seva xarxa fins arribar a 155 màquines en 69 estacions l’any 2018.

Sens dubte viatjar en metro a Tōkyō perdrà una mica del seu encant, de l’esperit “d’anar a la aventura”, però serà molt més còmode i pràctic.

Anuncis

Ekiben (駅弁)

Tots hem sentit parlar algun cop de la paraula bentô, i segurament l’hem vist en alguna sèrie d’anime (hi ha una que es titula precisament així, i el protagonista absolut son les caixes bentô) o pel·lícula japonesa. Fins i tot haureu pogut llegir un munt de vivències pròpies en blocs dedicats a Japó, ja que es un element molt característic d’aquesta cultura. Bàsicament un bentô es un contenidor a l’interior del qual hi ha diversos aliments preparats i llestos per menjar, de forma que en el seu conjunt formin un àpat complert. El contenidor, com no pot ser d’altre forma en el cas dels japonesos, pot ser tan important com el propi contingut, i per això pot tindre formes especials, o estar fet d’algun material poc habitual. Aquests bentô es poden adquirir en nombrosos llocs (els més simples als propis konbinis), o ser preparats amb molta cura a casa (potser per anar a celebrar el hanami amb la familia o els amics).

ekiben03

Però al Japó, fins i tot les coses més comunes poden tindre munts de particularitats i especificitats. I es així com trobem els ekiben (駅弁), que en el fons no son més que bentô venuts a les estacions de tren (eki). Fins aquí podríem considerar que simplement ens estem referint a una especificació del terme, però la veritat es que el món del ekiben va molt més enllà. Un ekiben no es només un bentô venut en una estació, es un element imprescindible en els viatges per ferrocarril, i una plataforma per promoure les especialitats locals, ja que a cada estació acostumen a vendre’s ekiben elaborats amb productes típics de la zona (alguns es porten elaborant amb els mateixos ingredients des de fa més de cent anys). I en un país com Japó, no podem oblidar la tecnologia aplicada a la vida quotidiana, i es que actualment es poden trobar fins i tot ekiben que, simplement estirant uns fils, aconseguim que s’escalfi el contingut en el moment de menjar-lo. No conec els detalls, però el sistema es basa en provocar una reacció química exotèrmica al posar en contacte dos elements en el moment d’estirar els fils. La calor produida escalfa el menjar en pocs segons.

ekiben01

L’origen del ekiben es remunta als primers temps del ferrocarril al Japó. El primer ferrocarril nipó es va inaugurar el 1872 entre les estacions de Shimbashi (Edo) i Yokohama, i deu anys més tard va néixer el ekiben. En aquella època els trajectes eren llargs, i les parades a les estacions podrien allargar-se força, de forma que es van popularitzar els venedors de menjar que s’acostaven als trens per vendre els seus productes alimentaris als passatgers, que ni tan sols havien de baixar del tren. Aquelles primers ekiben no eren més que unes boles d’arròs amb daikon ratllat, embolicades en escorça de bambú (una combinació que encara es força popular). Amb el temps es va anar estenent la xarxa ferroviària i la durada dels viatges, i amb ella la popularitat del ekiben, fins que el viatge en avió va fer davallar considerablement el temps dels viatges i el tren es va deixar d’emprar pels trajectes llargs. Però el ekiben no va desaparèixer del tot. Ara es habitual trobar botigues que els venen a les andanes on s’aturen els trens de mitja i llarga distancia, i fins i tot es poden adquirir a l’interior del trens, quan passa algun empleat amb un carretó ple de menjars, begudes, etc.

ekiben02

Algunes d’aquestes botigues poden tindre fins i tot centenars de tipus diferents (en tot el país es calcula que es venen uns 4.000 tipus diferents d’ekiben), però gairebé sempre es podrà trobar algun molt especial que podríem considerar com “típic”. Aquests ekiben son propis de la zona, i una bona forma de promocionar els productes de la regió, de forma que la seva creació passa per un llarg procés en el que poden arribar a participar-hi persones de molt diferents àmbits. Un dels casos més recents es el de la ciutat de Matsumoto, que encara no tenia cap ekiben “propi” i es van unir les autoritats locals, la universitat, i els productors locals per tal d’elaborar-ne un.

Evidentment, amb tanta varietat es possible trobar des de els més senzills i habituals, fins els més sofisticats. En els meus viatges de llarg recorregut pel Japó generalment he agafat el shinkansen ja que en aquells moment m’interessava més anar del punt A al punt B, que altre cosa, i per tant poques vegades he adquirit un d’aquests ekiben, i quan ho he fet l’he escollit més pel que en aquell moment em venia de gust que pel que representés, pe`ro per un futur viatge m’estic plantejant molt seriosament la possibilitat de fer alguns trajectes, única i exclusivament per tastar aquests ekiben més especials al llarg de la ruta, doncs considero que es una forma molt interessant (i temàtica) de viatjar pel Japó.

ekiben04

Un ekiben d’aquests més especials es caracteritza pel seu embolcall (generalment un paper amb motius característics), el contenidor (que pot ser una caixa amb una forma característica), i pel seu contingut (generalment conté arròs, un plat principal i diversos acompanyaments, tot i que poden presentar nombroses variacions). Tot i això hi ha encara un altre element a tindre en compte amb l’ekiben. I es que com moltes de les coses bones que té Japó, un ekiben es molt més que un menjar, es una forma de fruir del viatge (com els bentô que es preparen pel hanami, que son per fruir amb els amics), i per tant no s’ha de menjar de qualsevol forma, si no que s’ha de fer pausadament, si es possible mentre es xerra i riu amb companys de viatge (o si vas sol sentint una música relaxant pels auriculars, a un volum que només sentis tu, per no molestar a la persona que segui al teu costat), i amb el paisatge que es pot veure per la finestreta com a teló de fons.

Seishun 18 Kippu

Quan parlem d’abonaments per aconseguir que els viatges en tren pel Japó siguin més econòmics, tothom pensa ràpidament en el JR Pass, doncs a més de ser el més conegut, pels turistes estrangers es un dels més econòmics i pràctics. Però la veritat es que hi ha infinitat d’altres possibilitats que, segons les nostres circumstancies particulars, o la forma en que efectuem el viatge, ens poden arribar a convenir més. Avui us parlaré d’un d’aquests abonaments, també emès per les companyies de JR: el Seishun18.

Seishun18Kippu01

El Tiquet Seishun 18 (Seishun Juuhachi Kippu – 青春18切符) te un nom enganyós, doncs el seu nom significa Tiquet de Tren per a Joves, on el 18 podria pensar-se que es refereix a que es limita a un abonament per a gent jove, cosa totalment falsa, ja que tothom el pot fer servir.

La principal particularitat d’aquest tiquet es que només es pot adquirir (costa 11.850 Iens) en determinats períodes de temps, i es vàlid per moments específics de l’any. Concretament es pot fer servir tres cops l’any (les dates poden variar lleugerament d’un any a un altre segons la distribució el calendari):

  • Primavera: es pot adquirir del 20 de febrer al 31 de març, i fer-lo servir del 1 de març al 10 d’abril.
  • Estiu: es pot adquirir del 1 de juliol al 31 d’agost, i fer-lo servir del 20 de juliol al 10 de setembre
  • Hivern: es pot adquirir del 1 al 31 de desembre, i fer-lo servir del 10 de desembre al 10 de gener

Les condicions en que es pot fer servir aquest abonament també son força diferents de les del JR Pass, i potser aquestes siguin les que determinin quin tipus d’abonament ens convé més.

El Seishun18 ens permet efectuar un nombre il·limitat de viatges per les línies JR des de Hokkaidō fins a Kyūshū, i al igual que el JR Pass també ens permet agafar el transbordador d’aquesta companyia a Miyajima i algunes línies d’autobús, però a diferència del JR Pass, no permet viatjar en el “Shinkansen” o els trens “Limited Express”, “Express” o trens-llit. Tampoc es pot fer servir per reservar seients.

Aquests viatges es poden efectuar al llarg de 5 dies, que no cal que siguin consecutius (al contrari del que succeeix amb el JR Pass), i de fet no cal ni tan sols que els efectuí la mateixa persona (no es un abonament nominal). També es possible que el faci servir més d’una persona a la vegada, gastant un dels dies possibles per cada persona. O sigui, que si volem, un grup de fins a cinc persones pot viatjar a la vegada amb un sol abonament Seishun18 (tot i que en el cas de cinc persones, en un sol dia esgotaríem els cincs dies de validesa, a raó d’un dia per persona que hi viatja). Cadascun d’aquests dies es considera des de les 00:00 fins a les 23:59 del dia en que el personal de l’estació hagi estampat el segell per “gastar” el dia. En cas que un viatge iniciat acabi més tard de les 23:59, la validesa s’estendrà fins el moment d’arribar al seu destí el tren en que es viatgés al arribar la mitjanit.

Al igual que el JR Pass, no es pot fer servir a través de les màquines automàtiques, si no que cal ensenyar-ho al personal de l’estació (o del tren si l’estació no te personal).

Al contrari que el JR Pass, que cal comprar-lo abans d’entrar al país (està pensat exclusivament per turistes), per adquirir aquest abonament cal anar a les Oficines de JR (Midori-no-madoguchi), o als Centres de Serveis Turístics que hi ha a moltes de les estacions de JR.

Bitllets i abonaments del metro de Tōkyō

ticketsMetro05Quan vaig viatjar per primer cop al Japó, el metro de Tōkyō no semblava gaire preparat per als turistes estrangers: no hi havien abonaments especials (com a molt, si comproves 10 bitllets de cop, et regalaven el 11è), i a més de lo laberíntiques que poden ser algunes de les estacions, aquestes no estaven gens adaptades, per exemple, per les persones amb discapacitat (les escales son interminables, poques escales automàtiques, i els ascensors molt escassos). Però amb els diversos esdeveniments internacionals que ha s’hi han organitzat des de llavors, i molt especialment amb la perspectiva dels JJOO del 2020, això sembla que ha està canviant radicalment.

En relació a aquests canvis, inauguro una nova secció dedicada a proporcionar informació pràctica parlant de les diverses opcions de bitllets i abonaments que es poden fer servir les línies de Tōkyō Metro.

ticketsMetro02Bitllet senzill: el bitllet senzill serveix per a un sol viatge i el seu preu depèn de la distancia recorreguda (entre 150 i 310 Iens), i només son vàlids per al dia en que s’adquireixen. Es pot adquirir en les màquines expenedores que hi ha a les estacions, a sobre de les quals hi sol haver també un mapa de la xarxa amb el preu corresponent per arribar a una estació des de la que ens trobem. Es el bitllet del que generalment es parla quan et refereixes als viatges amb metro, però també la opció més cara, adequada tan sols si has de fer pocs viatges. També es aquest el bitllet al que es fa referència quan en blocs com aquest de vegades es diu: “en cas de dubte, compreu el més barat, que després ja podreu pagar la diferència al sortir”.

Cupons: si es volen fer bastants viatges al llarg de diversos dies, tenim l’opció d’adquirir algun dels tres tipus de cupons existents: Ordinari, Cap de Setmana/Festius, o Hores no Punta. Aquests cupons, que es poden adquirir a les mateixes màquines que els bitllets senzills, ens permeten obtindre entre 11 i 14 bitllets senzills pel preu de 10, però amb limitacions sobre el seu us. El Cupó Ordinari no presenta cap mena de restricció al seu us (ni tan sols la limitació de fer-lo servir el mateix dia de la seva adquisició com passa amb el bitllet senzill), però tan sols n’ obtenim un addicional. Amb el Cupó de Cap de Setmana/Festius obtenim 14 bitllets, però tan sols es poden fer servir en dissabte, diumenge o dies festius (inclòs el període 30 desembre – 3 gener). El Cupó Fora Hora Punta ens proporciona 12 bitllets per fer servir de dilluns a divendres entre les 10:00 i les 16:00 hores, o en el mateix període que els bitllets del Cupó de Cap de Setmana/Festius.

ticketsMetro01Abonament Suburbà/Estudiantil: aquest abonament no es massa pràctic per als turistes, però potser l’abonament estudiantil serveixi per aquells que vulguin anar a estudiar japonès durant una temporada si el seu allotjament i l’acadèmia on estudiïn no estan molt propers. Permeten un nombre il·limitat de viatges entre dues destinacions específiques, seguint una ruta específica, per a una persona determinada i durant un període de 1, 3 ó 6 mesos. El seu preu depèn de diversos factors. Es pot adquirir a les oficines del metro com a mínim 14 dies abans de començar a fer-lo servir.

Abonament General: aquest abonament permet un nombre il·limitat de viatges en totes les línies de metro durant un període de 1, 3 ó 6 mesos, per un preu de 17.300 Iens, 49.310 Iens o 93.420 Iens, respectivament). Es pot adquirir a les oficines del metro com a mínim 14 dies abans de començar a fer-lo servir.

Targeta PASMO: aquesta es una targeta de prepagament que ens permet fer servir tots els serveis de Tōkyō Metro, fins i tot moltes de les màquines expenedores i pagar a nombroses botigues que hi ha a les seves estacions. Bàsicament abonem una determinada quantitat de diners (entre 1.000 i 20.000 Iens) que queda registrada a la targeta, i que a mesura que anem gastant es va descomptant del saldo (s’hi poden associar algunes de les demès opcions, com els abonaments). Es recarregable, i molt pràctica. Es pot obtindre en les oficines del metro i a les màquines expenedores de les estacions. I si ets turista, fins que s’esgotin les existències, a Narita i Haneda es pot adquirir un model exclusiu per saldos de 2.500 Iens (+500 Iens de dipòsit).

ticketsMetro06

Bitllets de Transbordament: aquest bitllets ofereixen un descompte especial sobre el preu normal del trajecte quan es fa un transbordament cap a les línies de Toei i altres línies metropolitanes, fent servir el mateix bitllet.

Fins ara hem parlat dels bitllets més o menys habituals i pràctics per a la gent que hi viu o s’hi està durant un llarg període de temps. Però si només estarem uns pocs dies per fer turisme, i, tenint en compte les grans distancies que separen un lloc d’interès turístic d’un altre, estem segurs que farem servir moltes vegades el metro per desplaçar-nos, llavors segur que ens interessarà més algun dels següents abonaments especials.

ticketsMetro04Bitllet 1 Dia: vàlid per un nombre il·limitat de viatges amb totes les línies de Tōkyō Metro durant el dia especificat. Val 600 Iens i es pot adquirir per avançat a les oficines del metro (especificant el dia de validesa), o el mateix a les màquines expenedores (vàlid només per al dia de la compra). Per 1.000 Iens l’abonament es vàlid tant per a les línies de Tōkyō Metro, com per les línies de Toei.

Bitllet Combinat: aquest bitllet ens permet un nombre il·limitat de viatges amb totes les línies de Tōkyō Metro, Metro Toei, tramvies Toei (Toden), autobusos Toei (excepte els que requereixen reserva de seient), les línies metropolitanes de JR i les línies Nippori-Toneri. Costa 1.590 Iens i es vàlid pel dia especificat. Es pot aconseguir a les màquines expenedores de quasi totes les estacions de les companyies implicades i oficines de JR East.

Abonament Turístic: abonament pensat exclusivament per a turistes (nacionals o internacionals) que permet un nombre il·limitat de viatges amb totes les línies de Tōkyō Metro i Metro Toei, durant 1, 2 ó 3 dies consecutius. Costa 800 Iens, 1.200 Iens, o 1.500 Iens respectivament, i es pot adquirir a les oficines de nombroses agencies de viatges en forma de voucher, que posteriorment cal bescanviar a les oficines del metro. També es pot adquirir en alguns hotels (per als seus hostes, de vegades emmarcat dins un paquet especial) i algunes cadenes de botigues importants com Big Camera, Laox i Softmap. Sens dubte la millor opció per als turistes amb poc temps, que vulguin veure moltes coses amb pocs dies, i per tant hagin de fer molts desplaçaments cada dia.

ticketsMetro03

Si arribeu o sortiu de Tōkyō pels aeroports de Narita o Haneda, hi ha algunes combinacions especials que combinen un bitllet per arribar a la ciutat (o anar de la ciutat a l’aeroport) en algunes de les diverses opcions de transport disponibles per fer-ho, més l’Abonament Turístic abans mencionat.

Per altre banda, existeixen alguns cupons de descompte molt específics, en que es pot tindre l’Abonament Turístic i un descompte en algun servei addicional molt específic (servei d’autobusos JR Tokai, per exemple), només útil si volem fer servir aquest servei, o visitar les places amb descompte (com el Grutto Pass, que ens ofereix descomptes a 78 museus, galeries d’art, etc).

Estacions de metro laberíntiques

Per motius laborals, ja fa temps que soc testimoni dels problemes que tenen els turistes amb la xarxa de metro de la meva ciutat, una xarxa que es força senzilla i fàcil d’entendre, especialment si la comparem amb la d’altres ciutats del món. Es per això que cada vegada que veig els problemes que tenen, no puc deixar de pensar: “Doncs si estiguéssiu al Japó no se si sobreviuríeu a l’experiència!”.

Al Japó he viatjat per les xarxes de metro de cinc ciutats: Tōkyō, Ōsaka, Kyōto, Nagoya i Fukuoka. La xarxa de metro de les tres darreres no es especialment complicada, però en el cas de les dues principals ciutats del país no sols es complicada la xarxa de metro per l’existència de diverses companyies i pel fet que moltes vegades es difícil de distingir entre metro i ferrocarril (algunes línies son compartides i per la mateixa via pot, de cop, passar-te un comboi de ferrocarril, que no te res a veure amb els combois de metro que estàs esperant). Però avui em vull concentrar en les estacions de metro d’aquestes dues ciutats, que en alguns casos son especialment laberíntiques.

Les estacions de metro menys importants poden ser relativament senzilles (dues vies, una o dues andanes i unes poques sortides), encara que els recorreguts per accedir-hi poden ser bastant enrevessats. Però a mesura que anem afegint-hi més línies, transbordaments, i una amplia àrea d’influència que pot multiplicar el nombre de sortides, la cosa es pot complicar fins a límits considerables.

I si a l’estació hi ha una zona comercial, la dificultat augmenta encara més, doncs el laberint pot arribar a derivar en una autèntica mini ciutat subterrània, per la que fins i tot podries anar caminant per sota terra fins un altre estació gairebé sense ni adonar-te’n.

estacionsLaberintiques01

Però posem alguns exemples per il·lustrar-ho.

Shinjuku (Tōkyō), no sols es l’estació ferroviària amb més trànsit de passatgers diari del país, si no que pel que fa a les estacions de metro, hi ha tres estacions, de tres línies diferents, que estan comunicades sota terra per unes galeries comercials, de forma que pots anar d’un extrem a l’altre d’aquesta bulliciosa zona sense ni tan sols veure el cel.

Fer alguns transbordaments es com iniciar una expedició. No es que siguin complicats de seguir ja que estan ben senyalitzats, però quan et baixes del metro i veus en una indicació que el transbordament que vols agafar està en una direcció determinada a més de 1 km d’allà, per experiència us puc dir que et quedes amb la boca oberta, convençut que està equivocat, fins que has de fer tot el recorregut i acabes convençut de que fins i tot han fet curt. A Otemachi (Tōkyō) em vaig trobar amb un transbordament com aquest, i no se si estava ben calculada la distancia o no, però es molt probable. Primer va ser necessari arribar a l’altre extrem de l’estació, que es capaç d’albergar combois de deu vagons, més una distancia de seguritat addicional; a continuació varem pujar, baixar, recórrer llarg passadissos, passar per sota d’altres andanes, etc., per arribar finalment a la línia que buscàvem; i llavors encara va ser necessari fer un recorregut addicional per anar fins l’andana per on passaven els tres en sentit contrari. Com per tindre pressa!

Respecte al transbordaments, un amic em va dir que ell fins i tot havia fet un transbordament en que va ser necessari sortir al carrer per tornar a entrar sota terra una mica més endavant. Afortunadament, al terra hi havia unes marques que indicaven el camí prou clar com per que la teva sorpresa pel recorregut no fes que et perdessis.

estacionsLaberintiques02

I un altre dificultat, quan has arribat al teu destí, es saber per on cal sortir. Això també pot ser una odissea quan tens més de 50 sortides entre les que escollir!!! I existeix un cas com aquest. Al centre d’ Ōsaka, comptades una a una, varem arribar a comptabilitzar 53 sortides. Això si, totes perfectament senyalitzades, numerades i indicades en uns mapes on també posa a on surt, i especificant quins elements importants hi ha a prop de la sortida. Tot i que en alguns casos tanta informació tan sols serveix per augmentar la confusió. Un problema addicional es que algunes sortides estan literalment dins d’edificis, que si no saps molt be on has d’anar, no sabràs distingir entre sortida Nord, Sud, Est o Oest d’un mateix lloc, i que si t’equivoques, corregir la marrada pot ser encara més complicat que sortir del metro.

Aquests son tan sols alguns dels problemes que us podeu trobar a les estacions de metro de les principals ciutats japoneses. La veritat, quan alguns turistes em fan determinades preguntes estúpides sobre la senzilla xarxa de metro de la meva ciutat, de vegades tinc ganes de veure com es desesperarien en una xarxa com la d’aquestes ciutats. O potser es que es tan fàcil la del metro de Barcelona, que no s’ho creuen i es pensen que els estem enganyant.

estacionsLaberintiques03

%d bloggers like this: