Archive for Setembre de 2009|Monthly archive page

Moure’s per Tokyo (I)

Tokyo, com a gran ciutat que es, disposa d’un sistema de transport públic variat i molt pràctic, a més de ser eficient i fiable (molt més que el transport de, per exemple, Barcelona). Això si, podria dir-se que es bastant caòtic si no hi estàs acostumat. A Barcelona, per exemple, hi ha diversos mitjans de transport però des de fa temps estan agrupats en la ATM (Autoritat de Transport Metropolità) i mantenen una uniformitat que podríem considerar pràctica. A Tokyo (com a la resta de Japó), la proliferació de companyies privades oferint serveis a la vegada que les públiques fa que tot el sistema pugui semblar realment caòtic (realment només es qüestió d’acostumbrar-se).

transport01

Per viatjar per Tokyo pots emprar l’autobús, el metro, el tren, el taxi i, fins i tot, el vaixell. Del bus aquàtic ja n’he parlat anteriorment en aquest bloc, i tenint en compte el trànsit habitual dels carrers de Tokyo, la veritat no recomanaria agafar ni l’autobús ni el taxi. Això ens deixa el metro i el tren, amb els quals pots anar a pràcticament qualsevol punt de la ciutat (al menys als més interessants turísticament parlant).

La línea Yamanote de JR es una línia circular que fa el recorregut complert en aproximadament una hora, passant per Ueno, Akihabara, Tokyo, Shinagawa, Shibuya, Shinjuku, i Ikebukuro, i per tant es molt recomanable si disposes del JR Pass, encara que no surt a compte adquirir més dies d’aquest pase només per agafar aquest sistema de transport per dins de Tokyo.

Per altre banda, les demés línies JR (Keihin-Tohoku, Chuo-Sobu, Chuo, Saikyo-Rinkay) i les línies privades cobreixin algunes d’aquestes zones, i les que estan més allunyades de la línea Yamanote. Atenció especial mereix el monorail de la línea Yurikamone, que cobreix el servei d’Odaiba (de la que ja en vaig parlar a l’entrada sobre el Miraikan) amb els seus combois sense conductor.

Pel que fa al metro, existeixen dues companyies que cobreixen la major part de la ciutat de forma complementaria: Tokyo Metro i Toei Subway. A molts del principals punts d’interès pots arribar-hi amb qualsevol de les dues companyies, però es possible que amb alguna d’elles la volta que s’hagi de fer, i el temps que es perdi, siguin considerables.

Més endavant us parlaré de forma més específica del metro i de les diverses opcions per estalviar diners (el transport es realment car, així que qualsevol opció es bona per estalviar).

Informació important:

Anuncis

Miraikan (未来間)

miraikan01El Miraikan, o Museu Nacional per la Ciència Emergent i la Innovació (o quasi podríem dir que el Museu de la Ciència Futura), es un espai força interessant, tant per a gent aficionada a la ciència i la tecnologia, com per a gent que com a molt li agradi veure demostracions del que serà el futur. El Miraikan es un museu de la ciència, però bastant diferent respecte a altres museus similars que he vist, com el de La Caixa a Barcelona, que generalment estan més preocupats en mostrar el que ja se sap. Al Miraikan es pot veure i, sobre tot, tocar i experimentar molt més que en altres museus, i els temes tractats son molt més actuals e immediats, quasi futuristes. Robòtica, nanotecnologia, el genoma, l’exploració espaial… tot molt ben explicat (també es anglès) al llarg de varies plantes on pots tocar, veure, comprendre i experimentar (si els estudiants que l’estiguin visitant et deixen algun forat).

Però sens dubte, el que més crida l’atenció a tots els visitants son les demostracions de robòtica, i molt particularment les d’ASIMO, el famós robot humanoide de Honda que es pot veure en acció dues o tres vegades al dia.

El museu està dividit en quatre grans àrees: Innovació i futur, Ciència i tecnologia de la Informació, Ciències de la vida, i Medi ambient i la investigació a les fronteres del conegut (l’espai, les profunditats de l’oceà, etc.). Totes elles distribuïdes en dues plantes bastant extenses, i que es complementen amb tota una sèrie de sales per altres usos com un planetari en el que també es poden projectar pel·lícules panoràmiques, exposicions temporals de tot tipus, i l’anomena’t Geo-Cosmos, una gegantina bola del mon que es pot veure des de un pont oval que puja de la primera a la segona planta de l’exposició, i que també es pot veure des de uns seients especials, que et permeten veure la bola del mon flotant per sobre teu. Sobre la superfície del Geo-Cosmos es projecten imatges de la superfície de la terra, mapes tèrmics, pluviomètrics, etc.

En resum, una visita que pot durar tot un dia si ets un fanàtic de la ciència, i si no ho ets pot ser un bon complement a una visita més general de tot Odaiba.

Informació important:

  • Lloc: Tokyo (Odaiba)
  • Cost: l’entrada al museu es de 600¥. A més, les exposicions temporals acostumen a tindre entrades independents.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Shimbashi, es pot agafar la línea Yurikamone fins la parada Telecom Center (8 parades en total). Si la visita al Miraikan la realitzeu durant una visita general a Odaiba, el més recomanable es adquirir el bitllet per un dia, que costa 800¥ i permet un nombre infinit de viatges per aquesta línia (que recorre tot Odaiba) durant el mateix dia en que s’adquireix. Per a més informació sobre aquesta línea, podeu visitar la seva web (en anglès): http://www.yurikamome.co.jp/en/ o també podeu trobar un resum (també en anglès) a: http://yurikamome.co.jp/english/index.php#en05 .

Les roques casades (夫婦岩)

No se si es considerarà una de les imatges més vistes del Japó o no, però la veritat es que apareix de forma prominent en quasi totes les guies que he vist. Em refereixo a les anomenades Roques Casades (Meteoiwa -夫婦岩), un parell de roques, una molt més gran que l’altre, unides per una gruixuda corda de palla d’arròs (shimenawa) que pesa més d’una tona.

Les roques, que en realitat no son tan grosses com es podria pensar, representen a Izanagi i Izanami, els deus creadors segons la religió Shinto, i per tant representen la masculinitat i la feminitat unides per la corda del matrimoni. Es per això que moltes parelles acudeixen al lloc quasi com a peregrinatge per demanar un bon matrimoni.

meotoiwa01

Ademés de les roques, dins el recinte sagrat hi ha un temple dedicat a Miketsu, la deesa del menjar, i un munt d’estàtues de granotes per tot arreu, que sens dubte també representen alguna cosa relacionada amb el matrimoni (potser la fertilitat?), i que fa que molta gent les regui amb aigua abans de pregar-hi.

Jo no ho he vist, però diuen que una de les millors imatges que hi pots obtenir es a l’estiu, quan surt el sol entre les dues roques. I per altra banda, caldria evitar la marea baixa, ja que el fons queda al descobert i es perd l’efecte al veure les dues roques juntes.

Un dels events característics que s’hi celebren te lloc a principis d’any, i consisteix en canviar la corda que uneix les roques, en la que joves que es volen casar es tiren a l’aigua gelada per nadar fins la roca per fer el canvi de la corda.

Sobre el poble de Futami (que des de novembre de 2005 forma part del mateix municipi que Ise), es un lloc molt tranquil, però sense cap altre element destacable. Es per això que el més recomanable es visitar-ho de passada quan aneu a altres punts de la zona com els Santuaris d’Ise, Mikimoto, Edo Wonderland Ise, etc. (encara que alguns d’ells només son accessibles per carretera).

Foto: Micki

Foto: Micki

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Informació important:

  • Lloc: Futami (Ise)
  • Com arribar-hi: des de Nagoya podeu agafar les línies de JR o de la companyia privada Kintetsu, però us recomano JR (no només perquè segurament tindreu el JR Pass). El mes senzill es agafar un dels JR Rapid Mie que us evitarà fer transbordaments. El trajecte dura aproximadament hora i mitja, i costa 2110 ¥, però tingueu en compte que només en passa un cada hora. Pel que fa a la línea de la Kintetsu, es més car (uns 2800 ¥), triga més, i ademés haureu d’agafar un autobús perquè queda una mica lluny. Des de l’estació de JR de Futaminoura (二見浦駅) les roques casades es troben a uns 15 minuts caminant (el camí es força recte, i al costat mateix de l’estació teniu un mapa per orientar-vos).
  • On menjar: Futami es un lloc bastant petit en el que segurament no hi estareu massa temps, però si voleu menjar aquí abans de seguir cap un altre lloc, al costat mateix de les roques casades hi ha un lloc per menjar, però no us puc dir com està ja que no hi vaig entrar.

Yasukuni (靖國神社)

Aquests dies les televisions van plenes de les commemoracions de l’inici de la Segona Guerra Mundial a Europa; el mes passat al Japó van tindre lloc els actes per la pau amb motiu de l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki; ara sembla que la propaganda russa vol demostrar, a través d’un documental que han passat les cadenes controlades pel govern rus, que la culpa de que Polònia fos invaida es dels propis polonesos; i precisament avui he vist un documental sobre Junichiro Koimizu, polèmic primer ministre del Japó de principis del mil.leni, que fa uns anys va provocar les protestes de tots els seus països veïns per haver visitat el temple de Yasukuni, on tota aquella gent que ha donat la vida pel Japó està deïficada.

yasukuni02 yasukuni03

No vull crear un article polèmic, tot i que soc conscient que el simple fet de parlar de Yasukuni pot prendre la guspira dels malentesos. Yusukuni no es cap monument de glorificació als soldats japonesos caiguts durant la Segona Guerra Mundial, i molt menys als considerats criminals de guerra que hi son deïficats (es curiós que entre els guanyadors de cap guerra mai existeixin criminals de guerra). Yasukuni va ser fundat el 1869 per ordre de l’Emperador Meiji, que va voler honrar la memòria dels caiguts pel seu país durant el dur procés de modernització i apertura del Japó. Inicialment anomenat Shokonsha, el 1879 va passar a anomenar-se Yasukuni, que vol dir “preservar la pau per la nació”. Les divinitats shinto venerades al santuari son les d’aquells que han sacrificat les seves vides perquè desitjaven una pau duradora pel Japó, i no està restringit als soldats, ja que moltes de les seves 2.460.000 divinitats son dones o nens que per una (bona o dolenta, no penso entrar a valorar-ho) mentalitat, que per molts occidentals no es comprensible, han mort en el camp de batalla (com molts nens de les escoles d’Okinawa que van morir defenent la seva illa al costat dels soldats, o noies que feien tasques d’infermera), o en objectius militars (fabriques d’armament), membres de la creu roja, mariners mercants que transportaven subministres en temps de guerra, periodistes i fotògrafs, etc. De fet fins i tot s’hi honoren britànics, taiwanesos i coreans. Podríem dir que Yasukuni es molt més universal que els monuments als caiguts per la Segona Guerra Mundial que hi ha a molts llocs d’Europa, o els monuments als caiguts durant la Guerra Civil que fins no fa pas tant es podien veure per molts recons d’Espanya.

Però al marge de la seva significació, Yasukuni es un lloc molt maco de visitar, encara que no es pugui veure en la seva totalitat, i per gent com jo (que li agrada molt la historia) te l’interès afeixi’t de que al costat mateix es troba el Yushukan (遊就館), el Museu de la Guerra. La visita a aquest museu es bastant interessant, ja que realment avarca els moments més importants de la historia moderna del Japó, amb força panells explicatius (llàstima que només els més importants estiguin també en anglès), escrits de forma molt didàctica (la funció que crec ha de tindre tot museu, més que ser un simple amontonament d’objectes) i, el que jo vaig considerar més interessant, des del punt de vista japonès (es posen de relleu algunes “casualitats” que poques vegades he vist mencionades, ni que fos de resquitllada, en mitjans occidentals), cosa que et permet tindre una mica més d’informació per comparar i arribar a les teves pròpies conclusions (ja se sap que ningú diu tota la veritat). L’únic que potser hi vaig trobar a faltar eren més maquetes explicatives (com hi ha a molts altres museus nipons) i més objectes originals de la Segona Guerra Mundial (segurament perquè la major part estan com a botí de guerra en infinitat de museus occidentals).

Entrada del museu

Entrada del museu

Es una llàstima que a l’interior del museu no es puguin fer fotos, ja que hi ha algunes reconstruccions a escala (fins i tot a escala real) molt interessants. Però t’has de conformar en les reconstruccions de l’entrada, al costat de la botiga i la cafeteria, on es pot apreciar un zero, uns canons i altres exemples del que t’espera a dins.

En resum, una visita recomanada si no aneu amb el temps just, especialment adequada per combinar amb la visita al Palau Imperial, o al menys els jardins oberts al públic.

yasukuni05

Informació important:

  • Lloc: Tokyo (Chiyodaku)
  • Entrada: La entrada al museu Yushukan es de 800¥
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Kudanshita (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Tozai i Hanzomon) es la mes propera a l’avinguda principal que condueix al santuari, tot i que també estan a prop les estacions Ichigaya (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Yurakucho i Nanboku) i Iidabashi (JR i Tokyo Metro línies Yurakucho i Tozai)

yasukuni04

Ginkakuji (銀閣寺)

Ginkakuji02

Entrada

Entrada

Situat a les estribacions de les muntanyes de l’Est (東山), Ginkakuji (també conegut com el Pavelló de Plata) es un temple zen que el 1482 va construir Ashikaga Yoshimasa, vuitè shogun del període Muromachi, com a lloc per a retirar-se. Està situat al principi del Camí de la Filosofia (哲学の道), i es un dels més concorreguts de la zona. A molts llocs diuen que amb aquest temple el shogun volia emul.lar al seu avi, que va construir Kinkakuji, també conegut con el Pavelló Daurat (金閣寺), que es troba a l’altre extrem de Kyoto, però sembla ser que això no es veritat i, de totes formes, al contrari que el seu quasi homònim de l’Oest, en aquest la plata que li dona nom es inexistent. Sigui com sigui, el lloc es interessant i inclou dos tresors nacionals i un jardí zen en dues parts força característic. Si puges muntanya amunt, també es poden copsar algunes vistes del temple i de la ciutat, però per això dins les mateixes Higashiyama hi ha llocs molt més adequats.

Ginkakuji07

El temple està situat al final d’un carrer empinat ple de botigues de records i llocs per menjar o beure alguna cosa (una bona mesura de la popularitat del lloc). Des de l’entrada en primer lloc et trobes el Ginkakuji gaki, un camí d’uns cinquanta metres de llarg entre dos elevades bardisses que no et permeten veure l’interior del recinte fins el moment oportú, quan al atravesar una porteta tens la primera visió del jardí de pedra format per una muntanya de sorra blanca de forma similar al Fuji (el seu nom es Plataforma per Veure la Lluna), que es va extenent des de la seva base, formant una gran zona de sorra blanca rastellada per formar el que s’anomena Mar de Sorra de Plata. Les llegendes diuen que la sorra reflexa la llum de la lluna, m’entres que la plataforma es per seure’s a esperar que aquesta surti per sobre les Higashiyama. En qualsevol cas, i tot i ser una de les parts més conegudes del temple, aquest mar de sorra es posterior a la construcció del temple.

Ginkakuji03

Al voltant del “mar de sorra” es poden veure els dos tresors nacionals que abans comentava, el propi Ginkakuji, inicialment denominat Kannonden (Sala de Kannon), que te dues plantes; la primera es d’estil residencial japonès, m’entres que la segona sembla un temple xinès. El sostre està culminat per un au fènix que protegeix el lloc, dedicat a la deesa del perdó. Desgraciadament ara mateix estan restaurant aquest pavelló, i crec recordar que estarà així fins mitjans de l’any que ve, així que si aneu en breu només podreu veure andamis i sentir soroll de gent treballar per tot el jardí. Pel que fa al segon tresor nacional, es troba a l’altre extrem del “mar de sorra” y es un edifici d’una sola planta anomenat Tôugudô (o Sala de la Búsqueda de l’Est).

També podeu trobar un jardí més “convencional”, situat al voltant d’un estany, que amb les seves plantes i roques invita a recordar temps passats segons la literatura xinesa i japonesa (o això es suposa segons el pensament zen), tot i que actualment la quantitat de gent que hi passeja no invita massa a la reflexió. Finalment, podem començar a pujar per la muntanya per una sèrie de camins que ens permetran veure el temple i una mica de la ciutat que s’exten als nostres peus des de diferents punts de vista. Travessarem pontets de diferents tipus, cadascun dels quals segur que te el seu nom i la seva simbologia, i que tenen l’avantatge que molts dels visitants no recorren.

Ginkakuji04

Informació important:

  • Lloc: Kyoto
  • Entrada: 500¥
  • Com arribar-hi: des de  l’estació de Kyoto es pot arribar amb els autobusos 5, 17 i 100, baixant-vos a la parada Gingakujimichi, tot i que si agafeu l’autobús 100, podeu baixar a Gingakujimae, que està més a prop (a més de seguir una ruta més interessant i diria que ràpida).
  • Àlbum Flickr: Temples de Kyôto

Ginkakuji05

Ginkakuji06

%d bloggers like this: