Archive for Octubre de 2009|Monthly archive page

Destí Japó (II)

Ja fa bastant de temps, uns companys de classe de japonès i jo varem tindre interessant conversa davant d’unes cerveses sobre la millor forma de viatjar i conèixer un país. Les dues postures eren bàsicament: anar a la aventura i planificar. Crec que totes dues son perfectament vàlides i que totes dues tenen avantatges i inconvenients, però per molt que ho varem parlar, la meva postura no es va moure ni un mil·límetre de la planificació (val a dir que jo tampoc els vaig convèncer a ells de canviar la seva).

japo2010_04

Foto: Miguel - Hotel Cápsula (Nagoya)

Anar a la aventura comporta, al meu entendre, més riscos que avantatges, i la veritat es que les possibles molèsties superen amb escreix el que jo considero un mínim de comoditat al viatjar. I no sols això, planificant potser et perdis algunes coses, però segur que les que trobes interessants no te les perdràs. També guanyes en seguretat i pots assegurar-te el dormir en ryokan, en doncs d’haver-ho de fer en hotels de negocis totalment occidentalitzats (jo, a no ser que no hi hagi cap altre alternativa, sempre escolleix-ho ryokan), o fins i tot en hotels càpsula (tot i que dormir-hi alguna vegada crec que seria força interessant, però no com a costum).

Si t’agrada anar amb motxilla i no t’importa carregar-la bona part del dia (tot i que al Japó hi ha consignes no massa cares -uns 600¥ per dia- per tot arreu, especialment a les estacions de tren, amb prou capacitat per deixar-la), lo teu es anar a la aventura, però si vas amb maleta i no vols arruïnar-te en consignes, es millor planificar. Anar a la aventura te l’avantatge de que si arribes a un lloc que t’agrada, et pots quedar fins que te’n cansis, cosa que si ho tens planificat no pots fer (o fer-ho amb penalitzacions econòmiques per part dels ryokan reservats als que deixis d’anar per decisions de darrera hora). Malgrat això, si ho planifiques amb temps, pots descobrir coses interessants amb temps suficient per assegurar-te que no t’ho perdràs. I com a exemple, la festivitat de Takayama de la que vaig parlar aquí. Em vaig assabentar de que tenia lloc buscant informació per si era interessant anar-hi des de Nagoya, que es on tenia intenció d’estar aquells dies. Doncs gracies a la planificació, vaig canviar de plans, vaig estar menys dies a Nagoya, i vaig acabar estant un parell de dies a Takayama, amb una reserva de ryokan, que vaig aconseguir perquè ho vaig demanar amb mesos d’antelació, perquè durant aquells dies no es troba ni un lloc molt de temps abans de la data. En aquests moments, alguns dels amics dels que us he parlat abans deuen estar  tornant del Japó. No se com els deu haver anat, però se que anaven a Takayama sense cap reserva, a la aventura, i ells mateixos estaven mig convençuts de que dormirien al carrer…

japo2010_03

Sawanoya Ryokan (Ueno-Tokyo)

Finalment, l’únic veritable avantatge que li trobo a viatjar a la aventura (relacionat amb el “això m’agrada, aquí em quedo”) es que vas veient les coses mentres fas camí, així que els viatges no son tant pesats, i si cal pots veure les coses també de nit, sense l’obligació d’agafar un altre tren per anar a on dormis. Tot i això, tenint en compte la magnífica xarxa de comunicacions que te Japó, els viatges no son especialment incòmodes, per llargs que siguin. Es per això que generalment decideixo visitar un àrea, establint una espècie de lloc base ben comunicat des on sigui el més senzill possible visitar tots els llocs que vull visitar.

I potser us preguntareu a que be tota aquesta diatriba. Doncs perquè com a segona part de la planificació del viatge, generalment decideixo on dormiré tenint en compte els llocs que vull veure, reservant els ryokan que més m’interessen (per localització, instal·lacions, preu, o el que sigui). En aquesta ocasió penso visitar les zones de Kansai, Kyûshu i Kantô, i per tant he buscat allotjament a Kyoto, Fukuoka i Tokyo, i només em queden tres dies per decidir, tot i que segurament els passaré a la zona de Ise o Hakone. Sobre el motiu d’aquestes eleccions i els llocs a on aniré des allà, ja en parlaré en un altre entrada. De moment, us deixo els enllaços a les principals webs on podeu trobar ryokan (i de vegades també hotels) per tot Japó. Algunes també ofereixen el servei de reserva, però jo acostumo a mirar directament les pàgines web dels hotels referenciats, i reservo directament.

Informació important:

Web Hyperdia actualitzada

Anteriorment, a l’article sobre el JR Pass ja vaig parlar d’aquesta web on trobar els horaris de tots els trens de Japó, i de fet també em baso molt en ella per saber preus i temps de recorreguts en molts dels altres articles. Doncs be, aquesta web s’ha actualitzat (si teníeu la pàgina que vaig donar anteriorment entre els favorits, actualitzeu-la a: http://www.hyperdia.com/).

La nova pàgina es molt similar a l’anterior, però te un disseny més net i, sobre tot, es molt més pràctica. A més d’introduir més opcions entre els possibles filtres de la búsqueda (per exemple, ara podeu especificar que només voleu trens JR, molt útil si voleu exprimir tot el suc del vostre JR Pass); els noms de les estacions els podeu afinar millor gracies a que a mesura que els escriviu apareixen les possibilitats; si voleu fer una correcció no cal tornar a començar, només has d’anar al final de la pàgina i modificar els criteris; si voleu fer un viatge d’anada i tornada, un cop buscada l’anada, només cal donar al botó d’intercanviar i canviar l’hora per tindre preparada la búsqueda del viatge de tornada. A més a més, sembla que han actualitzat les dades amb data Octubre d’enguany.

Hyperdia01

Com a inconvenients, per allò de buscar-li els tres peus al gat, podríem trobar que ara les dates en que es poden buscar horaris han quedat força restringides en el temps a un període de sis mesos (abans podies buscar horaris en qualsevol data, i ara no), segurament per augmentar la fiabilitat, tot i que jo mai he trobat cap problema ni error en la informació obtinguda.

Iga-Ueno, ciutat ninja (伊賀上野市)

Shinobi02El títol d’aquesta entrada potser us pugui semblar una mica exagerada, però la veritat es que els temes ninja son omnipresents per tota la població, des de el tren local als rètols dels lavabos públics, passant per reclams de botigues o les tapes de les clavegueres. I no es que realment sigui una ciutat plena de ninjes, ni que sigui la única ciutat que en faci bandera, però si que es una de les seves atraccions principals, en la que es basa molta de la propaganda turística del lloc, a més de ser a una zona històricament famosa pels seus ninjes, i sobretot popularitzada recentment per mangas, series d’anime, o fins o tot pel·lícules d’imatge real com Shinobi (2005), que fins i tot es va estrenar (amb no massa èxit) als cinemes espanyols.


Shinobi07

Foto: Micki

Foto: Micki

Shinobi09

Foto: Micki

Sobre aquesta població es pot dir que es força tranqui-la, on hi ha, a més d’una casa museu ninja que es l’atracció principal, un castell, alguns museus de personatges locals i unes vistes magnífiques (tot concentrat al voltant del parc Ueno, a poca distancia de la estació de tren Uenoshi, de la companyia privada Kintetsu). Potser poca cosa tenint en compte el llarg viatge que segurament haureu de fer per arribar-hi, però a qui no l’hi ha despertat mai la imaginació aquests personatges “misteriosos”, els famosos ninjes o shinobi popularitzats tant per la literatura com el cinema, i que per molts occidentals sempre van de la ma dels samurais al pensar en Japó. I a més, l’agradable sorpresa al arribar-hi es que aquí se’ls prenen seriosament pel que realment eren, no pels estereotips creats pel cinema.

Foto: Micki

Foto: Micki

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Shinobi04 Foto: Arturo

La casa museu, que com ja he dit es pràcticament l’única cosa important per veure, es troba en el mateix turó que el castell i alguns museus, molt a prop de l’estació de tren de la companyia local (si viatgeu amb JR no tindreu cap mes remei que agafar aquest tren). Està dividit en tres seccions molt ben diferenciades: la casa pròpiament dita, el museu, i la zona de demostracions.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

La casa es un edifici tradicional, però ple d’amagatalls i trampes que es feien servir per amagar coses o fugir ràpidament en cas de necessitat. Unes kunoichi (dones ninja) vestides amb perfectes trajes ninja de color rosa (si, no m’he equivocat al escriure, porten robes de color rosa) t’expliquen en japonès (però si hi ha occidentals despleguen uns cartells resum en anglès) i fan demostracions de com es feien servir tots aquests ginys.

El museu mostra exemples de tot l’ utillatge que feien servir els ninja, així com alguns panells explicatius de com es feien servir i algunes maquetes (una cosa molt típica en tots els museus japonesos). El material es realment ampli, variat per mostrar variacions en els mateixos utensilis, i fins i tot es mostren objectes que si be no eren d’us habitual, no era aliè a les seves accions (com un canó de ma). Al final de la visita al museu hi podeu trobar, com no, la botiga de records, on comprar des de samarretes amb motius al·legòrics, a shurikens de plàstic o de metall.

Shinobi11

Foto: Micki

Foto: Micki

Foto: Micki

Shinobi06 Shinobi05

A la tercera part, la zona de demostracions, a determinades hores i per un preu addicional, es donen explicacions i es fan demostracions de com lluitaven els ninja i com aprofitaven els recursos que tenien. L’explicació es totalment en japonès, i la música escollida potser deixa una mica que desitjar (massa “Operación Imposible”), però es perfectament comprensible només amb les demostracions. Finalment, els visitants es poden fer una foto amb els “ninjes” i “kunoichis” (aquestes ja no van de rosa) que han actuat, i pots llençar cinc shurikens a una diana de poliespan per 200 ¥.

Foto: Micki

Foto: Micki

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Informació important:

  • Lloc: Iga-Ueno
  • Cost: l’entrada al museu es de 700¥. L’espectacle te un cost addicional de 200¥, i llençar cinc shurikens al final d’aquest darrer te un cost addicional de 200¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Nagoya, s’ha d’agafar la JR Kansai Line fins Kameyama (Mie) i allà fer transbord fins IgaUeno, on has de fer transbord a la línea Kintetsu d’Iga, fins l’estació Uenoshi. El trajecte dura una mica més de 2h, més el temps per fer els transbordaments, però es la més econòmica si tens el JR Pass, i la que menys transbordaments t’obliga a fer. El trajecte en JR costa 1620¥, mentres que el tren de la Kintetsu només costa 250¥ (el recorregut es de només 8 minuts). El tren de la Kintestsu surt de la mateixa estació a la que arriba el tren de JR, on s’acaba la línea Kintetsu.

    Des de Osaka cal agafar la línia JR Yamatoji, fent transbordo a Nara i baixant a Kamo (Kyoto), on cal fer transbordament a la Línea JR Kansai fins a IgaUeno, per finalment agafar el tren de la Kintetsu com en el cas de vindre des de Nagoya. El trajecte te una durada bastant similar a si vens de Nagoya, i un cost (el tren de JR) de 1.450¥.

  • On menjar: la veritat es que no hi ha masses llocs per escollir on menjar, i recomanaria que ho feu en horari japonès, ja que si aneu massa tard es possible que no trobeu enlloc on fer-ho.

Shinobi03

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Entendre’s al Japó

Foto: Skaven

Foto: Skaven

Encara que des de fa un temps sembla que està de moda estudiar japonès per diverses causes (boom del manga, interès per la seva cinematografia, negocis, etc.), la veritat es que crec que poca gent pot dir que realment sap parlar japonès (encara que bastanta gent podria fer-ho amb dificultats), i això pot ser una preocupació que motivi la decisió final de viatjar al Japó (Un cop allà com m’entendran?), o es derivi cap a opcions per viatges organitzats, amb un guia que et solucioni els problemes, tot i que, personalment, crec que aquesta es la pitjor forma de viatjar que es pot escollir, doncs surten molt més cars i finalment pots deixar de veure coses molt interessants, però fora dels circuits habituals.

Un concepte bastant erroni (jo mateix el vaig cometre la primera vegada que vaig visitar Japó) es que allà et pots fer entendre perfectament si saps anglès. Doncs be, es cert, però també es fals. El que si es totalment cert es que, sabent anglès, potser no t’entendràs amb facilitat, però també es poc probable que et perdis, que passis gana per no saber que demanar, o que la barrera idiomàtica t’espatlli unes bones vacances.

Però deixeu que m’expliqui. Al Japó hi ha bastanta gent que sap anglès (la majoria amb grans dificultats), però el seu coneixement no es ni de bon tros universal. Molts establiments hotelers tenen al menys una persona que sap anglès (els ryokan adherits a una de les pàgines web que consulto per planificar els meus viatges te la norma que, com a mínim, un membre del personal parli anglès), al igual que els grans magatzems i botigues importants, amb l’avantatge de que si preguntes a algú que no en sap, el mes probable es que et digui que esperis un moment mentre va a buscar la persona de la botiga que si sap anglès (encara que estigui a l’altre punta o a un altre pis).

També es cert que molts dels cartells estan també en anglès, o al menys escrit el nom japonès en romanji (com a les estacions de metro i ferrocarril). Als llocs turístics sempre tenen guies en anglès del lloc. De fet, cada cop es més habitual trobar també guies en castellà. I en diversos llocs també es possible trobar guies voluntaris que, de forma gratuïta, et porten pel lloc explicant-te que es cada cosa. Fins i tot m’he trobat en dues ocasions que el guia sabia (Ritsurin Koen – Takamatsu, Shikoku) o estava aprenent (castell Inuyama) castellà.

I sobre un altre aspecte important de qualsevol viatge, el menjar, es habitual que els restaurants i paradetes de menjar tinguin representacions fetes amb cera o fotografies dels seus plats, així que només cal senyalar (l’idioma universal dels gestos) el que vols i… Bon profit!

Foto: Skaven

Foto: Skaven

De totes formes, tot això que he comentat es possible gracies sobre tot a un factor que, al menys fins ara, he trobat que es general a tot el Japó: l’amabilitat dels seus habitants. Potser no t’entenguin, però faran l’esforç de lograr-ho. Potser tindran un anglès terrible, però si ets una mica hàbil per fer-te entendre, segur que acabes trobant el que buscaves, o logrant el que volies. Que no trobes un lloc, ensenya un mapa a algú (la majoria de targetes de llocs inclouen mapes per arribar-hi, fins i tot per ajudar als propis japonesos, ja que no tenen unes direccions tal i com les concebem els occidentals) i, com a mínim, et senyalaran on ets en aquell moment, facilitant el trobar el lloc buscat. De fet, en la meva primera visita a Kyoto, estava buscant el ryokan (imagineu-vos, carregat de maletes i tot) en mig d’un entramat de carrerons que semblaven tots iguals, fins que vaig entrar a una casa particular (l’entrada estava oberta de pam a pam) fins que va sortir una anciana que d’anglès ni mitja paraula, però al ensenyar-li el mapa de localització del ryokan, no sols em va indicar el lloc, sinó que va fer parar a un veí que passava en bicicleta per allà, i va fer que ens guiés personalment fins a la porta del ryokan, i això que al girar la primera cantonada ja varem veure el cartell del ryokan.

Per tant, si saps més o menys be japonès, molt be, però amb anglès, paciència i bona disposició, no tindreu cap problema per fruir d’unes bones vacances  al Japó.

Destí Japó

Foto: Skaven

Foto: Skaven

Com ja he comentat a la introducció d’aquest bloc i en algunes de les seves entrades, fins ara he estat al Japó en tres ocasions, però encara tenia una gran assignatura pendent, visitar Japó durant la primavera, quan els cirerers estan en flor. Be, a mes de veure llocs on encara no he estat i d’altres que no em cansaria mai de veure o en els que tinc la sensació de que em faltava alguna cosa (ni que fos una bona fotografia).

Doncs be, si no passa res (toquem fusta), la propera primavera tornaré un cop més a Japó, per veure els cirerers en flor, visitar llocs nous i re visitar-ne alguns, i per si a algú li serveix d’ajut, aniré explicant en aquest bloc les meves accions i decisions en aquest viatge. Es cert que per a algú que realitzi un primer viatge a Japó (qui probablement necessitarà més consells i idees), molts dels llocs que visitaré no seran especialment interessants davant d’altres que jo ja he visitat i als que no hi tornaré, però de totes formes aquí va el meu possible granet de sorra.

Sempre que vaig al Japó, apart de decidir les dates que em vagin be, procuro ser flexible dins de les possibilitats, ja que la diferencia en preu dels vols pot ser substancial amb només un dia o dos de diferencia. Sobre les companyies que efectuen vols al Japó, pots trobar-ne per tots els gustos: Air France te vols a les principals ciutats del Japó, al igual que KLM i Finnair. Alitalia i British Airways se que tenen vols com a mínim a Tokyo i Osaka, i alguna vegada, buscant a agencies online tipus Rumbo o Atrápalo, he trobat vols de Aeroflot i SuissAir, a part evidentment de JAL. Dels tres viatges que he fet fins ara, el primer el vaig fer amb Alitalia, però la veritat es que amb la seva fama (sobretot amb les maletes) no dona massa confiança, i actualment ja no son les mes barates (com quan hi vaig anar per primer cop). Els altres dos viatges els he fet amb Air France i, la veritat, excepte els maleits controls de Paris, no tinc cap queixa sobre el seu servei. British Airways depenent del vol te l’inconvenient que has de canviar d’aeroport (agafant maletes i demés) per fer el transbordament a Londres. I la companyia japonesa JAL es caríssima a nos er que es tracti d’un vol compartit, i llavors es l’altre companyia la que determina el preu. Be, i sobre companyies com Aeroflot i SuissAir millor ni parlar (de fet una vegada vaig trobar que la de Aeroflot era la mes barata amb diferencia, però el temps d’espera per transbordar a Moscou era d’unes 12 hores). Finnair no l’he agafat mai, tot i que te alguns preus (no masses) prou ajustats, però un amic que va agafar el seu vol a Nagoya, va tindre prou temps de transbord com per visitar la capital finesa, bàsicament perquè no tenen vols diaris que et permetin ajustar el viatge.

Això ens deixa doncs amb KLM i Air France, que es com si fossin la mateixa companyia ja que ofereixen destins similars i pertanyen al mateix grup aeri. Sobre Air France ja he dit que no tinc queixa excepte la tonteria de tornar a passar per l’arc i control de passaports a Paris, durant el transbordament. Un altre inconvenient (excepte potser si agafeu el bitllet per agencia) es que no podeu fer una “ruta” entrant al Japó per una ciutat i sortint per un altre (al menys a preus  assequibles), la qual cosa et fa perdre força temps en desplaçaments interns. En canvi KLM si que t’ho permet fer, i es la companyia amb la que viatjaré en aquesta ocasió, fent un vol BCN-Amsterdam-Ôsaka, i tornant per Tokyo-Amsterdam-BCN, i tot per menys de 600€ (cert es una oferta especial pel 90 Aniversari de KLM i perquè el vol d’anada es abans del 31 de Març de l’any que ve).

Foto: Skaven

Foto: Skaven

Potser direu que es una mica prematur tindre ja el bitllet a tants mesos vista, però la veritat es que soc bastant (d’acord, massa) planificador, i m’agrada tindre les coses lligades. A mes, la oferta crec que no dura massa i, en tot cas, els bitllets barats he pogut comprovar que s’esgoten realment ràpid amb mesos d’antel.lació, així que ja els he adquirit.

En properes entrades aniré desgranant el que tinc intenció de fer en aquest viatge, encara que com va dir un militar (Potser Sun Tzu?. Ara mateix no recordo qui), “cap pla resisteix el contacte amb l’enemic”, i se que es cert per pròpia experiència.

Informació important:

%d bloggers like this: