Archive for Setembre de 2010|Monthly archive page

Japanglish

Una 'humburg' molt especial

Com ja vaig comentar al parlar de cóm entendre’s al Japó, al Japó molta gent estudia anglès (crec que es assignatura obligatòria), però el seu nivell es en general bastant dolent, especialment a l’hora de parlar.

Malgrat això, el seu nivell escrit tampoc es especialment brillant en molts casos, i no es estrany veure cartells mal escrits, amb faltes d’ortografia, o conceptes equivocats. Segurament la diferent fonografia te molt a veure, i tot que parlar de Japanglish seria incorrecte ja que la paraula hauria de referir-se a una forma de parlar (i potser escriure, però es més adequada pel parlar) en que es combinin paraules en anglès i paraules en japonès (o paraules angleses japanitzades), crec que es una bona aproximació per il·lustrar un altre dels tòpics al parlar de Japó: els cartells mal escrits en anglès com els que il·lustren aquesta entrada.

Cartell oficial a Nagasaki

Foto: Arturo

En tot cas voldria remarcar de forma especial un fallo que, tot i que aquí només il·lustro amb la fotografia d’un restaurant de Kyoto amb pretensions d’italià, es molt comú, possiblement el més comú dels que he vist: m’estic referint a un “tancament molt proper”.

Un tancament molt proper

Cases Samurai

Com cabria esperar en un país com Japó, es bastant habitual trobar que a una ciutat es conserven prou be les antigues cases de samurais, i que en molt casos es poden visitar, tot i que a les poblacions més petites o mes allunyades de les grans metròpolis i (no se si per casualitat o no) en llocs on el turisme estranger no es massa habitual. Així es poden visitar cases de samurais a llocs com Takayama, Hagi o Kanazawa. I es d’aquest darrer lloc, Kanazawa, del que us parlaré avui.

Kanazawa, capital de la prefectura d’Ishikawa, es troba a la costa Nord, tocant al Mar del Japó, mes o menys a l’alçada dels anomenats Alps Japonesos. La zona no es una destinació massa habitual pel turisme estranger, i si no estàs a la zona fa de mal arribar (jo vaig anar i tornar el mateix dia des de Kyoto, i la veritat, va ser una pallissa de tren i em va faltar temps per veure un parell de coses que crec m’haurien interessat). La ciutat manté en bastant bon estat tres barris de geishes, i tota una zona de cases de samurais, on es troba la antiga casa de la família Nomura, que es pot visitar gracies a una societat formada per la seva conservació.

Continua llegint

Kawaii Japan (可愛い)

Kawaii (可愛い) es una paraula japonesa molt emprada per definir una amplia gama de conceptes que, tot i relacionats amb un concepte de bellesa, maco o bufó, potser s’ha portat a uns extrems d’us i abús, especialment fora del Japó, on els més fans del país nipó l’han adoptat potser massa a la lleugera.

En qualsevol cas, la paraula defineix tot un concepte de l’estètica molt arrelat al Japó, i que algunes persones qualificarien sens dubte de “infantil” o “frívola” (es clar que molts d’aquests també considerarien qualsevol manga o anime com “son dibuixos, i per tant per a nens”). Fa temps la paraula només s’emprava associada a nens petits o animalons petits o de comportament graciós, però fa unes dècades que es va començar a aplicar a objectes creats amb l’ intenció de despertar sentiments similars als dels elements que s’aplicava abans (nens o animals graciosos), o fins i tot combinacions de tots dos (animals humanitzats o cries d’animals). De entre totes aquestes creacions, sens dubte una de les que més èxit han tingut, sobretot per la seva propagació internacional, es Hello Kitty.

Continua llegint

Cerveses Japoneses (ビール)

Jo soc una persona que decideix què beure (principalment aigua, cervesa, vi o cola) durant un menjar en funció del tipus de menjar. Així, per una parrillada de carn mai se’m passaria pel cap beure (com he vist gent que fa) una beguda de cola, si no més aviat un bon vi negre. I amb el menjar japonès (i de fet bona part de la cuina oriental com la xinesa i la tandoori) el que més em lliga es la cervesa (excepte amb el sushi, que en el darrer viatge vaig comprovar que es molt millor amb sake calent), a ser possible del mateix origen que el menjar.

I si parlem de cerveses autòctones, al Japó parlem bàsicament de tres companyies cerveseres amb una llarga (això hauria d’escriure-ho entre cometes per que en cap cas arriben als dos segles d’història, però si que es llarga respecte a la historia de la cervesa japonesa) trajectòria: Asahi, Kirin i Sapporo. A aquestes tres marques, que son sens dubte les més conegudes a casa nostra, es podrien afegir les marques Yebisu (que en realitat pertany a la mateixa companyia que Sapporo) i Suntori (que per aquests lars diria que es més coneguda com a marca de whisky que no de cervesa).

Continua llegint

Tôkyo des de les alçades (Japó des de les alçades VI)

Per finalitzar amb la sèrie de “Japó des de les alçades”, avui us parlaré de Tôkyo, on disposeu de gran quantitat d’opcions, per a tots els gustos i per a totes les butxaques… i més que hi hauran en un futur, doncs, com ja vaig mencionar en el primer article d’aquesta sèrie, actualment s’està construint una nova torre de telecomunicacions, més alta que la Torre de Tôkyo, que tindrà, com no podria ser d’un altre forma, un mirador per veure la ciutat als teus peus.

El mirador més conegut de Tôkyo es sens dubte la Tokyo Tower, o la copia de la Tour Eiffel de París, encara que es més alta que l’original, i disposa, com tampoc podria ser d’un altre forma, d’un petit centre comercial a la seva base, on pots trobar botigues diverses, restaurants, museus, etc., un conjunt de possibilitats que sens dubte es mereixen la seva pròpia entrada en aquest bloc.

El gran avantatge de la Tôkyo Tower es que disposes de dos miradors (150m per 820円 i 250m per +600円), així que pots escollir des de quina alçada veure la ciutat. La veritat es que la seva ubicació et permet veure sense gaires dificultats bona part de la ciutat ja des de el mirador de 150m, amb una visió de 360º, i en dies clars es possible fins i tot veure el Fujiyama. Per altre banda, als miradors pots trobar les característiques botigues de records, pantalles gegants que assenyalen els elements més característiques de cada vista, tant de dia com de nit, etc.

Altres opcions per veure Tôkyo des de les alçades son l’observatori de la Fuji TV, un curiós edifici amb una gran bola, que es on es troba l’observatori. La veritat es que es més una curiositat que altre cosa ja que la seva visió es molt menor (això si, domina Odaiba), es més car que la Torre de Tôkyo, i jo només la recomanaria com a curiositat o si voleu aprofitar que esteu a Odaiba y no teniu intenció d’anar a la Torre de Tôkyo o un altre de les opcions.

La darrera opció que mencionaré (que no la darrera que existeix) es el mirador de l’edifici del Govern Metropolità, a Shinjuku. Aquest mirador es gratuït (un avantatge), també es troba a força alçada, però al trobar-se a Shinjuku la visió en alguns punts està restringida pels gratacels dels voltants (i la visió dels seus finestrals no es de 360º). Malgrat això la visió segueix sent excepcional.

Com ja he dit, a la ciutat hi ha molts més llocs per veure Tôkyo des de les alçades, cosa normal amb tants gratacels com hi ha a la ciutat. Alguns son restaurants panoràmics on no es pot accedir lliurement, altres son llocs que es poden visitar i que, com estan a gran alçada serveixen, també, de miradors, però no us en puc dir gaire be res d’ells ja que no hi he estat (agrairia qualsevol comentari al respecte per poder posar-los a la llista de futuribles).

En tot cas, només una darrera recomanació, tot i que es simple lògica: aprofiteu la primera oportunitat que us doni el temps atmosfèric per pujar a un lloc elevat ja que al marge de les pròpies inclemències del temps que redueixen la visibilitat (pluja, etc.), la ciutat moltes vegades està coberta d’una calitja causada per la contaminació que, tot i no reduir realment la visibilitat, si que fan que tot es vegi molt més borrós i no podreu fruir con cal de la vista.

%d bloggers like this: