Archive for Setembre de 2012|Monthly archive page

Fushimi Inari-Taisha (伏見稲荷大社)

Seguint la línea de Nara des de l’estació de Kyôto, després de visitar Tôfuku-ji, tornarem a agafar el tren per fer una sola parada (o dos si agafem la línea privada Keihan) per arribar a Fushimi, on hi ha un important temple shintoista, que a més a més es molt conegut a occident, ni que sigui de vista, ja que ha aparegut a pel·lícules com Memorias de una Geisha i Lost in Translation: m’estic referint a Fushimi Inari-Taisha.

Inari Taisha

Amb el nom  possiblement seguireu sense saber de quin temple estic parlant, però si us ensenyo aquest autèntic túnel de torii, segur que ho reconeixereu ràpidament. No es que una agrupació de torii com aquesta sigui excepcional, ja que es pot trobar a molts altres temples. El que si es excepcional es la seva densitat, i la seva extensió, doncs es poden trobar toriis gairebé per tota la muntanya, encara que no tots estan tan atapeïts, i en algunes zones son molt més alts que aquests.

De fet, el santuari en si es troba a la base de la muntanya, a molt poca distancia de la estació de ferrocarril, però per darrer aquest, hi ha nombrosos camins marcats pels torii, que condueixen a altres temples més petits, repartits per tota la muntanya. Si teniu temps quan feu aquesta visita, es bastant interessant “perdre’s” per aquests camins, buscant els recons més macos, sobretot si l’època de l’any acompanya amb els seus colors. Però si no teniu massa temps, com a mínim hauríeu de seguir un dels dos “túnels” més coneguts (els dos condueixen al mateix lloc) fins a una clariana que es fins a on acostuma a anar-hi tothom, i tornar per un altre dels camins que surten de la mateixa clariana (o pel mateix “túnel” si realment aneu molt escassos de temps).

Inari TaishaAquest santuari està dedicat als deus de l’arròs i el sake (no massa lluny hi ha unes destil·leries de sake), encara que actualment es més popular per demanar prosperitat en els negocis. Aquesta es precisament la raó per la que te tants torii, ja que la majoria han estat donacions d’homes de negocis japonesos que ho han fet per demanar la prosperitat en els seus negocis.

La figura predominant es la guineu (kitsune), que es suposa es el missatger del deu Inari (per la qual cosa moltes vegades es denominen amb el mateix terme). Moltes vegades aquestes guineus es representen amb una clau a la boca, simbolitzant la “clau del graner”. Per tot el país hi ha més de 40.000 temples dedicats a Inari, però el de  Fushimi es el principal.

I si voleu arrodonir la visita, podeu degustar el Kitsune Udon que ofereixen pels voltants del temple, un popular plat de fideus que pren el nom de les guineus missatgeres.

Inari Taisha

Inari Taisha

Des de la seva fundació l’any 711 i durant tot el període Heian, aquest santuari va ser patrocinat pels emperadors. L’any 965, l’Emperador Murakami va ordenar que els kamis del país fossin informats per missatgers imperials de tots els esdeveniments importants del regne. En total 16 santuaris d’arreu del Japó van ser designats com els destinataris d’aquests missatges, i Inari-Taisha va ser un d’ells.

Després de la seva fundació l’any 1711 al turó Inariyama de Kyôto, el santuari va ser re ubicat l’any 816 a petició del monjo Kûkai. L’estructura principal del temple data de l’any 1499.

Informació important:

  • Lloc: Fushimi (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Cost: gratuït.
  • Com arribar-hi: seguint la línea Nara de JR des de l’estació de Kyôto ràpidament arribarem a l’estació Inari (es la segona parada). Si agafem la línea principal de Keihan des de Keihan Sanjô, haurem de baixar a l’estació Fushimi-Inari.

Inari Taisha

Jardins Hassô (八祖の庭)

Entrada Hassô

Ahir la Bloc-Marató es va aturar a Tôfuku-ji, un temple zen situat al Sud de Kyôto, que presenta diverses particularitats especials, quasi úniques, com el seu Hôjô (sala de l’Abad), ja que es l’únic que està envoltat per tots costats per jardins.

El Hôjo es l’edifici principal de Tôfuku-ji. Construït el 1235, va ser reconstruït el 1890, i els seus jardins van ser dissenyats per Shigemori Mirei el 1939, tractant de combinar la simplicitat del zen del període Kamakura (època en que va ser fundat el temple) amb la construcció abstracta de les arts modernes.

Els quatre jardins que envolten el Hôjo formen els jardins Hassô que representen el Hassô-jôdo (els vuit aspectes de la vida de Buda), o el que es el mateix, Hôrai, Hôjô, Eijû, Koryô, Hakkai, Gozan, Seiden’ichimatsu i Hokutoshichiser.

El jardí meridional, que es el que està situat a la part frontal del Hôjô, està format per un grup de quatre roques gegants que representen les quatre illes Elysianes (Hôrai, Hôjô, Eijû i Koryô), sobre un llit de grava rastellada que simbolitza Hakkai (els vuit mars tempestuosos). I cinc promontoris coberts de molsa a la cantonada dreta simbolitzen Gozan (les cinc muntanyes sagrades).

Hassô

El jardí occidental es una juxtaposició d’azalees cuidadosament retallades formant quadrats, plantades sobre un camp quadrat de grava fina que reflecteix el seu nom (Seiden’ichimatsu), una antiga forma xinesa de dividir la terra seguint el kanji xinès “sei”.

Hassô

El jardí septentrional es una distribució de pedres tallades de forma quadrada col·locades sobre la molsa per mostrar un camp verd quadriculat irregular. A la tardor, aquest jardí aprofita de forma ingeniosa el fons vermellós de les fulles del barranc Sengyokukan.

El jardí oriental, també anomenat Hokuto-no-niwa, distribueix set pedres cilíndriques sobre un camp de molsa i grava per representar les estrelles principals de la constel·lació de l’Ossa Major (Hokutoshichisei).

Hassô

Com podeu veure, en el seu conjunt, i malgrat que sigui necessària pagar una entrada addicional, es una despesa que realment val la pena.

Informació important:

  • Lloc: Tôfuku-ji (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Cost: 400円 (400円 addicionals pels jardins del Hôjô).
  • Com arribar-hi: seguint la línea Nara de JR des de l’estació de Kyôto, o la línea principal de Keihan des de Keihan Sanjô, ràpidament arribarem a l’estació Tôfukuji (es la primera i la quarta estació respectivament), des de la que tan sols haurem de caminar una mica en direcció a la muntanya per arribar-hi. En autobús podem agafar la línea 208 a l’estació de Kyôto i baixar a la parada Tôfukujimae.
  • Àlbum de Flickr: Tôfuku-ji.

Tôfuku-ji (東福寺)

Entrada Tôfukuji

Després de visitar Tô-ji, per anar fins les següents parades de la ruta V de la Bloc-Marató Temples de Kyôto seguirem la línea Nara dels ferrocarrils JR des de l’estació de Kyôto. I seguint aquesta línea, tot just a la primera estació, ens trobem Tôfuku-ji, on baixarem per visitar aquest temple, al que des de l’estació s’hi arriba caminant una estona cap a la muntanya. Però fins i tot la caminada es part de la visita, ja que quan la carretera travessa un pont amb coberta de fusta per salvar una petita gorga, podem ja albirar la magnificència d’aquest temple, a cavall entre tots dos costats de la gorga. La vista es especialment maca a la tardor a causa del color vermell de les fulles dels arbres que hi ha a totes dues bandes.

Tôfukuji

Mapa Tôfukuji

Aquest temple es un temple zen, el principal de l’escola Tofukuji de la secta Rinzai del budisme. Va ser construït el 1236 per ordre de Kujo Michiie, un dels gran homes d’estat del període Kamakura, que volia construir a Kyôto un complex de temples similar al de Nara. De fet, fins i tot el seu nom te el seu origen en els dos temples més importants de Nara, ja que Tôfukuji es una combinació de Tôdaiji i Kofukuji. De fet, al Butsuden (sala de Buda) es va erigir una estàtua de buda en peu de 15 metres d’alçada per indicar que era el “nou temple budista de Kyôto”.

El seu sacerdot fundador va ser Ennibenen (1202-1280), que va rebre el títol de Shoichi Kokushi, sent el primer sacerdot que va rebre el títol de Kokushi (sacerdot nacional) de mans d’un Emperador.

La seva localització allunyada del centre de Kyôto va fer que sobrevisqués molt millor a les terribles desgracies y esdeveniments que van arrasar molts del temples de la ciutat, però això no vol dir que en sortís indemne. Els edificis originals es van cremar i van ser reconstruïts al segle XV seguint els plànols originals. Va ser en aquesta època en que va destacar com un dels cinc grans temples de Kyôto (Kyôto Gozan), i va seguir prosperant amb nombrosos subtemples fins finals de l’era Meiji, quan el Butsuden (sala de Buda) es va cremar. Però malgrat tot, ha conservat fins a l’actualitat les seves característiques de temple zen típic de l’edat mitjana japonesa.

Com podria esperar-se d’un temple antic que s’ha conservat tan be, conté nombrosos Importants Bens Culturals, com les portes Rokuharamon i Gekkamon, Jusanju Sekito (pagoda de pedra de 13 pisos), el pont Engetsukyo, els banys Yokushitsu, Tosu, i els edificis Aizendo i Kaisando.

Tôfukuji

I com no, també te un Tresor Nacional, la porta Sanmon, designada com a tal el 1952. La porta original es va cremar tres vegades, els anys 1319, 1334 i 1336. La porta actual es va reconstruir poc desprès dels incendis, acabant-se el 1425, moment des de el qual només s’ha vist sotmesa a petites reparacions fins 1969, quan el Ministeri de Cultura es va fer càrrec d’una restauració total. Es va desmuntar i reconstruir totalment al llarg de vuit anys i nou mesos, acabant-se els treballs el 1978. La porta es una construcció de 22 tatamis de superfície i dos pisos d’alçada, i es considera una de les més antigues, més importants i més boniques de totes les portes de temples budistes zen.

Tôfukuji

El temple, que es força gran, te molt per visitar, tot i que la part corresponent al Hôjô (sala de l’Abad) i els seus quatre jardins requereixen de l’adquisició d’una entrada addicional a la d’entrada al recinte. Però del Hôjô i els seus jardins, ja en parlarem demà. De la resta de la visita, jo potser destacaria la magnífica vista de la gorga que es te des del pont Tsutenkyo, un pont de fusta cobert, que travessa la gorga i que te un mirador a mig camí per poder fruir amb calma del paisatge.

Informació important:

  • Lloc: Tôfuku-ji (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Cost: 400円 (400円 addicionals pels jardins del Hôjô).
  • Com arribar-hi: seguint la línea Nara de JR des de l’estació de Kyôto, o la línea principal de Keihan des de Keihan Sanjô, ràpidament arribarem a l’estació Tôfukuji (es la primera i la quarta estació respectivament), des de la que tan sols haurem de caminar una mica en direcció a la muntanya per arribar-hi. En autobús podem agafar la línea 208 a l’estació de Kyôto i baixar a la parada Tôfukujimae.
  • Àlbum de Flickr: Tôfuku-ji.

Tôfukuji

Mercat Kôbô-san

Dins dels terrenys que ocupa el temple Tô-ji el primer diumenge de cada mes te lloc un mercat on es pot trobar una mica de tot, mercat que es repeteix el dia 21 de cada mes, que es el dia que es suposa que va ascendir Kôbô-san, motiu pel qual el lloc s’omple de gom a gom, no sols pels paradistes i clients, si no també per tots els fidels que acudeixen al temple per resar al fundador de la secta Shingon del budisme.

Aquest mercat, on pots trobar des de antiguitats a roba, passant per articles per la llar, espècies a granel i altres productes d’alimentació, i molt més, us el recomano molt efusivament, especialment si podeu anar el dia 21, quan l’ambient es més impressionant. Podeu aprofitar per comprar, ja que es possible que trobeu articles força interessants, be de preu, o com a mínim curiosos. Així, podeu trobar, per exemple, una paradeta de ohashi (palillos) per menjar que, a més a més, segons quins compris et graven el teu nom de forma gratuïta a la part superior. I si esteu buscant kimonos o complements a bon preu, aquí es possible que en trobeu si sabeu buscar.

Al mercat, que cada cop va creixent més i més, i ja supera els límits del temple (que està voltat d’un mur), estenent-se fora dels seus límits, i fins i tot per algun carrer proper, podreu viure l’ambient, podreu veure les cerimònies religioses que hi tenen lloc (si sou respectuosos no us diran res), i de pas aprofitar per visitar per veure el temple, inclosa la sala del fundador, que normalment no es oberta al públic.

I si voleu fruir-ho amb tota la calma del mon, no us preocupeu, que us hi podeu estar quasi tot el dia ja que, com crec que passa a tota concentració de més de dos japonesos, el mercat també es ple de paradetes de menjar, des de dolços com taiyaki o gelats, fins menjars més sòlids com takoyaki o yakisoba.

I si considereu que anar-hi es desviar-vos massa dels llocs més turístics per veure només això (que no es poc), podeu aprofitar el dia per fer compres “frikis” ja que teniu un book-off (llibres, CD’s i DVD’s de segona ma i restes de stock a molt bon preu) molt a prop, i un museu del ferrocarril a vapor del que ja un en parlaré més endavant. I si fins i tot això us sembla poc, penseu que estareu en una localització immillorable per visitar Nishi Honganji i Higashi Honganji, que com ja us vaig comentar durant la Ruta I de la Bloc-Marató, el millor es visitar-los aprofitant el temps que us pot quedar mort en altres visites.

Informació important:

  • Lloc: Tô-ji (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Com arribar-hi: a Tô-ji es pot arribar caminant des de l’estació de Kyôto de JR, tot i que cal caminar uns 15’. Amb autobús, les línies 202 i 208, et deixen davant mateix baixant a la parada Toji Minamimonmae. També es pot agafar la línia 207 i baixar a Toji Higashimonmae, o la línea de ferrocarril privada Kintestsu i baixar a l’estació Toji, però en aquests casos també cal caminar una mica (però molt menys que des de l’estació de Kyôto).

Tô-ji (東寺)

La zona situada al Sud de l’estació JR de Kyôto no te res d’especial que motivi una visita, excepte, es clar, Tô-ji, el temple amb el que iniciem la Ruta V de la Bloc-Marató Temples de Kyôto.

Al segle VIII la porta Sud d’entrada a la ciutat, anomenada Rashômon, estava situada prop de la localització actual de Tô-ji. Quan la capital es va traslladar des de Nara, i vistos els problemes amb els temples, l’Emperador Kammu tan sols va permetre dos temples dins dels límits de la ciutat, Tô-ji, o temple de l’Est, i Sai-ji, o temple de l’Oest, situats a tots dos costats de Rashômon. Aquests temples tenien la funció de protegir el benestar espiritual de la ciutat. Sai-ji va acabar declinant, però Tô-ji va perdurar gracies a Kôbô Daishi, fundador de la secta Shingon del budisme, al càrrec del qual es va posar el temple l’any 823.

Estatua Kôbô Daishi

Tô-ji va ser fundat l’any 794 per l’Emperador Kammu i conté algunes de les millors escultures budistes del Japó, malgrat que com succeeix amb la majoria de temples de la ciutat, cap dels edificis originals ha sobreviscut.

L’element més característic del temple es la pagoda de cinc pisos, que es diu es la pagoda més alta de Japó (57 metres d’alçada), erigida l’any 826 i reconstruïda per darrer cop al segle XVII.

Tô-ji

El Kô-dô o sala del sermó, lacada en vermell, es l’edifici més important del temple, i l’únic que ha sobreviscut a totes les guerres des de la seva construcció el 1491. Al seu interior hi ha 21 estàtues daurades i policromes disposades en forma de mandala representant el regne etern. Cinc budes ocupen la posició central, flanquejats per dos grups d’estàtues de principis del període Heian. A l’Est cinc bodhisatvas asseguts en trons de loto, a l’Oest els Cinc Reis Temibles (Godai Myo-ô) amb cares ferotges per espantar els dimonis. Les cantonades del mandala estan protegides pels Quatre Reis Celestials (Shi-Tenno), amb Taishaku-ten entre ells, assegut sobre un elefant blanc, i Bon-ten de quatre caps i quatre braços aguantant en equilibri sobre quatre oques.

El Kon-dô o sala principal presenta un fort contrast, ja que tan sols conté tres imatges a l’interior d’un santuari força fosc i de sostre molt alt. Reconstruït per darrer cop el 1603, conté la figura del buda de la curació física i espiritual (Yakushi Nyorai), acompanyada per la dels seus dos ajudants, Nikkô i Gakkô.

La sala del fundador o Miei-dô actual va ser erigida el 1380 i alberga una estàtua del segle XIII de Kôbô Daishi, que només es pot veure el dia 21 de cada mes. Una mica més enllà es troba el Hômotsu-kan, que conté els tresors del temple que encara es conserven i pel que cal pagar un extra en l’entrada al recinte.

La darrera modificació del temple va ser la porta principal (Nandaimon), que es va traslladar aquí des de Sanjûsangendô el 1894.

Tô-ji

Encara que hi ha tota una zona tancada per la que cal pagar entrada, la major part dels terrenys del temple es d’accés lliure, i si només t’interessen els edificis per fora, no cal pagar res, ja que tots es poden veure perfectament. Tot i així, i encara que no tingueu un especial interès en veure la part que només es pot veure un cop al mes, jo us recomanaria igualment que el visitéssiu un dia 21, ja que aquell dia te lloc un mercat, del que ja us en parlaré més endavant, i l’ambient que es crea es inigualable.

Informació important:

  • Lloc: Tô-ji (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Cost: 500円 (800円 incloent el Hômotsu-kan).
  • Com arribar-hi: a Tô-ji es pot arribar caminant des de l’estació de Kyôto de JR, tot i que cal caminar uns 15’. Amb autobús, les línies 202 i 208, et deixen davant mateix baixant a la parada Toji Minamimonmae. També es pot agafar la línia 207 i baixar a Toji Higashimonmae, o la línea de ferrocarril privada Kintestsu i baixar a l’estació Toji, pero en aquests casos també cal caminar una mica (però molt menys que des de l’estació de Kyôto).
  • Àlbum de Flickr: Tô-ji.

Tô-ji

%d bloggers like this: