Archive for Juliol de 2011|Monthly archive page

Santuari d’Itsukushima

Probablement sigui una de les imatges més conegudes del Japó, conjuntament amb el Mont Fuji i la Torre de Tokyo, però no per això es menys interessant que li dediquem una breu estada per contemplar la seva majestuositat. Estic parlant, com no, del Santuari d’Itsukushima, a l’illa de Miyajima, a tocar d’Hiroshima.

Aquest santuari, construït l’any 593 i reconstruït per Taira-no-Kiyomori el 1168 tal i com el coneixem avui dia, es considera que es el guardià de la deïtat del mar. La seva construcció, d’estil Shinden, està format per un corredor de 280 metres que comunica els més de 20 edificis del conjunt. Entre els edificis principals destaquen el temple principal, amb una meravellosa visió del O-Torii, un teatre Noh en el que encara es fan representacions, sales de música i altres petits temples.

Vista aèria del santuari (font: scan follet informatiu)

I es que l’illa sencera s’ha considerat que era divina des de molt antic, motiu pel qual la totalitat del temple està construït sobre el mar. Per altra banda, si vens des de el mar, els brillants lacats vermellosos del temple creen un gran contrast amb el mar blau i les muntanyes verdes.

Però si aquest santuari es conegut a tot el mon es principalment pel gegantí O-Torii que es troba situat també dins el mar (en marea alta) a uns 200 metres del santuari.

El temple va ser designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el desembre de 1996 (conjuntament amb bona part de l’illa).

El O-Torii es pot visitar lliurement durant la marea baixa, així com caminar fins la seva base (que malgrat semblar estar enterrada a la sorra, realment només està col·locat sobre ella). Pel que fa al temple, si be es prou ample per poder veure’l quasi tot des de fora, especialment durant la marea baixa, per entrar-hi cal pagar entrada, però val la pena veure els detalls de més a prop, i a més a més, durant la marea alta es te la millor vista del O-Torii… si aconsegueixes fer-te un forat entre els centenars de visitants que es volen fer la foto amb el O-Torii al darrera, es clar.

Informació important:

  • Lloc: Miyajima (Pref.Hiroshima)
  • Cost: 300円
  • Com arribar-hi: per arribar a Miyashima cal primer anar a Hiroshima, i des de allà es pot agafar unt ren local fins Miyashimaguchi. A poca distancia a peu de l’estació es troben les terminals dels diversos ferrys que fan el viatge fins a la illa. No se quan valen exactament els ferrys, però si es disposa del JR Pass, hi ha un ferry de JR en el que es pot fer servir el passi per fer el trajecte gratuïtament. El temple es troba a 15’ caminant de les terminals dels ferrys.
  • Àlbum de Flickr: http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/72157623440599922/

Saikôji

Nagano es una ciutat amb pocs atractius turístics tot i ser un important centre de peregrinatge a causa del temple Zenkô-ji, al que cada any acudeixen milers de peregrins de totes les tendències per trobar la “clau al paradís”. Però tot i això es pot visitar mentre es va o es torna de, per exemple, Matsumoto.

Però avui no us parlaré de Zenkô-ji, si no d’un petit temple que us trobareu de camí a aquest si aneu caminant des de l’estació de JR. Aquest temple es diu Saikôji, tot i que també se’l sol anomenar Karukayasan, o fins i tot Karukaya Shonin to Ishidomaru Yukari, per honrar els noms d’un pare i el seu fill que van ser monjos d’aquest temple. La seva historia està representada per pintures i es un dels elements més populars del lloc.

Saikôji inicialment va ser una ermita fundada en 1199 pel sant budista Karukaya (el pare que abans em mencionat i del que agafa un dels seus noms). No va ser fins la seva pacífica mort el 1212 que l’ermita va ser localitzada pel seu fill Ishidô, que passar aquí la resta de la seva vida de forma tan devota com el seu pare.

A la mort del fill es van erigir tres estupes (tipus d’arquitectura budista i janiista per contenir relíquies, i que possiblement deriva d’antics túmuls funeraris) a cadascun dels quals es troben les cendres d’Ishidô, Karukaya i Chisato (la mare d’Ishidô). Amb el pas dels anys el poble que va anar creixent al voltant d’aquest temple es va anomenar Ishidô, el mateix nom que tenia llavors l’ermita.

Estupa

El lloc es força tranquil i si no vas amb compte es possible que no vegis l’entrada des de el carrer, però si la trobeu, entreu ni que sigui per respirar la pau i tranquil·litat del lloc. L’entrada al recinte es gratuïta, tot i que per veure les pintures en el saló principal cal pagar una entrada de 300円.

A més a més, al pati podreu veure l’estàtua de Jurojin, un dels Set Deus de la Sort, concretament el deu de la longevitat, una figura llegendària originaria de la Xina (per altres zones de Nagano es poden anar trobant els altres Deus de la Sort).

Jurojin, deu de la longevitat

Informació important:

Segon aniversari

Ja fa dos anys que viatgem junts pel Japó i cada cop sou mes els amics que m’acompanyeu en aquest viatge, cosa que us agraeixo profundament. L’any passat vaig brindar per la salut d’aquest bloc i considero que no hauria pogut ser més encertat.

En els darrers dotze mesos, tot i que el bloc a vacil·lat una mica en la seva periodicitat (mea culpa), he aconseguit mantindre el promig de al menys un article a la setmana (i generalment una mica més).

També hi ha algunes seccions que vaig prometre, o iniciar tímidament que no s’han desenvolupat gaire (o gens), però hi ha una causa justificada: el Portal Descobrir Japó. Ja us n’he parlat d’aquest portal des de les línies del bloc en els articles anomenats Portal Descobrir Japó, Portal Descobrir Japó online i Dos mesos de Descobrir Japó. Serà en aquest portal on tindran cabuda tots aquests temes no relacionats directament amb els viatges, deixant el bloc de forma exclusiva per temes que us puguin ajudar a conèixer el país nipó o a organitzar un viatge al Japó.

Un altre cosa que haureu notat els que em seguiu habitualment es que ara ja estem integrats plenament en les xarxes socials i s’ha inscrit el bloc a diverses pàgines de directoris de blocs per poder difondre al màxim els continguts. Així, al final de cada article trobareu els botons que us permetran difondre els que considereu més interessants per les xarxes socials i mitjans afins, com Facebook, Twitter, Google, etc.

Però no només això, com el bloc està directament associat al portal Descobrir Japó, ara també pots seguir les novetats relacionades amb el bloc a través de Facebook o Twitter, i també estem presents a Netlog i a Google+, així com dues noves xarxes socials relacionades amb Japó que son Kon’nichiwa Amigos de Japón i Kagiru.net, sense oblidar que totes les fotografies (i més) que apareixen al bloc (i son fetes per mi, cosa que succeeix en la gran majoria de casos), les podeu veure en els àlbums de Flickr.

Com podeu veure encara ens queda un llarg camí per recórrer, i que espero puguem fer plegats com fins ara, però amb nous amics unint-se a cada pas. Moltes gracies a tots per la companyia i espero veure-us de nou tots plegats en els propers aniversaris.

Toei Shitamachi Bus

Shitamachi es pot traduir com “barri popular” i en general fa referència a les zones que encara conserven un “feeling” d’antic (que no vull dir vell). A Tokyo les principals zones que conserven aquest aspecte es troben als barris de Marunouchi, Ryogoku, Nihonbashi, Akihabara, Ueno, Kappabashi i Asakusa, una zona bastant extensa, però que conserva en bona part una atmosfera característica (tot i que algunes zones l’estan perdent a pases agegantades, al menys als voltants del principals carrers i avingudes).

La companyia privada Toei es una de les dues companyies que controlen les línies de metro de Tokyo, però com es habitual en aquestes mega corporacions, això no es més que la punta del iceberg. I avui parlarem d’una de les seves puntes més petites, però potser una de les més pràctiques pels que visiten Tokyo com a turistes: el Toei Shitamachi Bus, que per 500円 (pasi d’un dia) o 200円 (bitllet senzill) pots anar recorrent totes les zones abans mencionades, amb l’avantatge de poder anar pujant i baixant (el millor que es pot anar fent) si adquireixes el pasi d’un dia. La freqüència de pas d’aquests autobús es de un cada mitja hora.

En els barris pels que circula aquest autobús es poden veure coses tan interessants com els jardins exteriors del Palau Imperial i l’Estació de Tokyo (a Marunouchi); l’edifici del Banc del Japó (a Nihonbashi); l’anomenada “ciutat elèctrica” (a Akihabara); Ameyoko i el Parc Ueno (a Ueno); les botigues de subministrament d’estris de cuina i les rèpliques de menjar que es poden veure a tots els restaurants (a Kappabashi); Senso-ji (a Asakusa); i el museu Edo-Tokyo (a Ryogoku). Però el més important no es res d’això (be, moltes d’aquestes coses seria realment un pecat perdre-s’ho), si no el poder passejar pels carrerons secundaris, allunyar-se de les grans avingudes i els edificis moderns, per respirar l’autèntic ambient de la zona, prendre el pols d’aquests barris antics, de la seva gent, de les petites botigues familiars, dels carrerons estrets pels que no podries passar amb els braços estesos, de fruir d’elements que no surten generalment a les guies com els teatres d’Asakusa o el parc d’atraccions més antic de Japó (Hanayashiki, al costat mateix de Senso-ji). Si heu llegit el manga o vist l’anime de Kochikame en més d’una ocasió haureu vist algun d’aquests elements, i no únicament quan Ryotsu recorda la seva joventut al barri.

Personalment coneix-ho més la zona de Yanaka (prop d’Ueno) que Asakusa, i puc garantir-vos que el passeig realment val la pena, i fins i tot podreu arribar a descobrir petits tresors (en forma de temples, cases particulars, museus,…). Be, al menys mentre el ritme de transformació del barri no s’acceleri i acabi arrasant amb tot el seu encant, ja que entre 2001 i 2010 (que son les dues referències més separades en el temps que tinc) la transformació que ha sofert bona part de Yanaka es realment esfereïdora, tot i que encara es conserven nombroses zones que mantenen tot el seu “feeling”.

Taiko (太鼓)

Tot i que es possible trobar-ne al llarg de tot l’any, es ara, a l’estiu, quan tens més possibilitats de trobar-te amb un matsuri just per casualitat mentre visites Japó (i fora de Japó també hi ha moltes associacions que munten activitats similars). I si parlem de matsuris, a més de les paradetes de menjar i més o menys atraccions, un dels elements que segur no faltarà es el taiko.

Literalment, taiko vol dir “tambor gran” i es un terme que s’hauria de restringir a un determinat tipus de tambors que solen deixar-se fixos a causa del seu gran pes. Malgrat això, a occident generalment es parla de taiko per referir-se a qualsevol tambor japonès, el que els japonesos coneixen com wadaiko (和太鼓).

Els taiko històricament han tingut paper similar als tambors occidentals, com a instruments per donar ordres als exèrcits, però en temps més moderns el seu us s’ha diferenciat lleugerament respecte a occident. Així, tot i que per aquí no es estrany trobar esdeveniments, generalment populars, on el tambor es el gran protagonista (tipus tamborrada del País Basc, o els famosos tambors de Calanda), al Japó s’ha constituït més com element de “concert”. Suposo que tots heu sentit a parlar del grup de taiko Kodo (probablement el més conegut, al menys fora de Japó). Si, el taiko també forma part intrínseca dels matsuris (com la percussió en general a les nostres festes majors), però ara voldria remarcar aquesta dimensió d’espectacle “serios”.

Tot i que he vist i escoltat nombrosos vídeos i CD’s de grups de taiko, no he tingut gaires oportunitats de veure concerts de taiko en directe. Concretament un concert del grup Yamato al teatre Apolo fa mooolts anys, un grup composat exclusivament per dones (del que no recordo el nom) que també toquen altres instruments durant unes festes de la Mercè, i una demostració dels alumnes de l’escola japonesa durant la celebració de l’Any Nou. Es per això que quan estant a Nagoya ens varem assabentar que al castell tenia lloc durant aproximadament una setmana un matsuri amb tot tipus d’espectacles, entre els que s’incloïa un concert de wadaiko, la veritat es que varem decidir tornar més aviat de l’excursió del dia que actuaven per anar a veure-ho.

La veritat es que no em van deixar la mateixa impressió que el grup que havia vist en directe (estem parlant del viatge que vaig fer a Japó el 2006, i en aquells moments tan sols havia vist el concert de Yamato), però com no soc cap expert no vull entrar a valorar la qualitat del seu treball. Que cadascú opini desprès de veure el vídeo que vaig gravar amb la seva actuació. Per cert, el grup del concert es deia WadaikoYonkami (和太鼓四神).

En resum, que si teniu la sort de topar-vos amb un matsuri mentre visiteu Japó, i molt especialment si a aquest hi ha actuacions com la referida, us recomano de tot cor que canvieu els vostres plans com pugueu per no perdre-us cap detall interessant.

%d bloggers like this: