Archive for Agost de 2010|Monthly archive page

Sanjûsangendô (三十三間堂)

Sanjusangendô es com es coneix un dels temples més visitats de Kyôto a la part Sud de les Higashiyama (el tros d’aquestes muntanyes que no està recorregut pel Passeig de la Filosofia). Malgrat aquesta denominació, el seu nom oficial es Rengeô-in, i es una estructura registrada com a Tresor Nacional pel govern japonès.

El temple va ser originalment establert per Taira no Kiyomori el 1164, però com es habitual, no va sobreviure a un incendi, reconstruint-se el 1266, però des de llavors l’edifici tan sols ha sofert renovacions, en especial l’edifici més característic, una llarga sala de 120 metres de llarg, a l’interior de la qual hi ha 33 espais entre les columnes que li han donat el nom i on es troben l’atractiu principal del temple, les 1001 estàtues de la deïtat budista Juichimen-senjusengen Kanzeon (o segons la seva denominació més coneguda: Kannon). Aquestes estàtues son realment 0 estàtues de Kannon de peu, més una estàtua gegantina de Kannon asseguda, totes elles construïdes en xiprer japonès (124 es van construir al s.XII, durant la seva fundació, i les restants 876 durant la renovació del s.XIII).

Foto: Arturo

Continua llegint

Miyashima (宮島)

L’illa de Miyashima es un dels llocs més coneguts de Japó, encara que només sigui pel seu famós Torii que surt reproduït per tot arreu, (tal i com ja vaig dir en un altre entrada del bloc). Aquesta illa situada devant la costa de Hiroshima es en bona part Patrimoni de la Humanitat (des de 1996).

La part considerada Patrimoni de la Humanitat està formada pel complex del temple Itsukushima, així com l’àrea de mar que hi ha per davant del temple (on es troba el Torii), i els boscos del Mt.Misen que s’estén per darrera del temple. En total, l’àrea considerada Patrimoni de la Humanitat compren el 11% del territori de l’illa (la resta de l’illa i bona part de la zona marítima constitueix la zona de seguretat).

Però l’illa de Miyashima, situada al Mar Interior de Seto, es molt més que un temple famós amb un Torii monumental situat al mar. D’entrada, per la religió shintoista el fet que el Torii estigui situat al mar indica que tot el territori de l’illa es sagrat, i degut a això el temple te la singularitat d’estar construït sobre les aigües. D’aquesta forma els visitants podien arribar al temple sense trepitjar l’illa. Però fins no fa massa temps, a l’illa no hi podia haver naixements ni defuncions, per la qual cosa fins i tot els vilatans havien de sortir de l’illa per anar a l’hospital (fins i tot per donar a llum).

Els cervols caminen lliurement pels carrers, pero poden resultar perillossos (o molestos) si portes menjar a la vista.

Els micos només els trobes al Mt.Misen, en mig de cartells advertint que son molt perillossos.

Però Itsukushima no es l’únic temple que hi ha a l’illa, on es poden trobar diferents construccions religioses, entre les que destaca el temple budista Daishoin, per no parlar del Mt.Misen, a on es poden trobar diferents construccions religioses.

I a part dels temples, la pròpia natura es espectacular, i en un dia clar, des de l’observatori del Mt.Misen es tenen unes magnífiques vistes del Mar Interior. Es per això que no comprenc com la major part de la gent visita l’illa només com a “complement” de la visita a Hiroshima, dedicant-hi com a molt mig dia (els mateixos follets turístics et fan plans de 3, 4 i 6 hores per visitar la part propera al moll dels Ferrys). Personalment crec que l’illa te prous atractius com per quedar-se a dormir-hi al menys un parell de nits: la que arribes després de visitar Hiroshima que, com ja he dit anteriorment te altres coses a part del Parc de la Pau, el dia sencer que s’hauria de dedicar a visitar els atractius de l’illa amb tranquil·litat, i finalment descansar i fruir de la tranquil·litat nocturna quan la major part de turistes han abandonat l’illa per, al dia següent, poder marxar sense preses d’una illa on podries passar-t’hi unes vacances curtes.

Voleu al·licients addicionals? Doncs la major part d’establiments hotelers fan servir aigües termals pels seus banys comunitaris (no es el mateix que un rotemburo, però la qualitat de l’aigua es magnífica). I si no en teniu prou, tracteu de visitar l’illa a principis de febrer, quan te lloc el Festival de les Ostres (si teniu sort de trobar lloc i si us agrada atipar-vos d’ostres, es clar).

Informació important:

  • Lloc: Miyashima (Pref.Hiroshima)
  • Com arribar-hi: per arribar a Miyashima cal primer anar a Hiroshima, i des de allà es pot agafar un tren local fins Miyashimaguchi. A poca distancia a peu de l’estació es troben les terminals dels diversos ferrys que fan el viatge fins a la illa. No se quan valen exactament els ferrys, però si es disposa del JR Pass, hi ha un ferry de JR en el que es pot fer servir el pase per fer el trajecte gratuïtament.
  • Pàgina web de Miyashima: http://www.hcvb.city.hiroshima.jp/e_navigator/heritage/miyajima.html (en anglès).
  • Àlbum a Flickr: http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/72157623440599922/

Kôtokuin-Daibutsu (高徳院 – 大仏)

Kamakura, una de les antigues capitals del Japó, es un lloc interessant per visitar, al menys si t’agrada veure temples, tot i que la gent generalment el coneix quasi exclusivament per un element concret, que es del que tractarem avui: el Gran Buda de Kamakura (o daibutsu, que es com es diu en japonès).

Kamakura es troba a poca distancia de Tôkyo (aproximadament una hora de viatge), per la qual cosa es senzill arribar-hi en una excursió d’un dia, tant de forma particular, com en excursió organitzada, ja que es un dels llocs més habituals per fer-hi una visita turística. L’inconvenient de les excursions es que acostumen a combinar la visita amb algun altre lloc i, la veritat hi ha prou coses interessants a Kamakura com per dedicar-hi un dia força intens… i encara faltar-te temps.

Foto: Micki

El daibutsu es va començar a construir el 1252 i inicialment estava situat a l’interior d’un temple (que es l’habitual), però l’edifici va sofrir diversos accidents i finalment va quedar exposat als elements com es troba avui en dia (cosa que va motivar la seva reconstrucció durant l’Era Meiji).

L’estàtua es troba dins el temple Kôtokuin (que literalment vindria a significar Institució de Gran Virtut), que pertany a la secta Jodo, i representa a Amitabha Buddha (o Buda Amida), però la veritat es que realment només es visita l’estàtua, que es troba en una espècie de placeta envoltada de botigues i llocs per descansar, excepte pel seu front, que es per on s’hi arriba seguint un caminet que a causa dels arbres, murs i demés no et deixen veure la figura fins el darrer moment.

Sobre la pròpia figura, es realment impressionant tant pel seu tamany (tot i no ser de les més grans) com pel fet de trobar-te-la de cop en tot el seu esplendor (be, i mig coberta de turistes fent-se fotos amb ella al fons), però si no hi hagués altres coses interessants ben a prop (com el temple Hasedera), potser no valdria tant la pena visitar el lloc, especialment si ja has vist altres daibutsus.

Informació important:

  • Lloc: Kamakura (Pref. Kanagawa).
  • Com arribar-hi: des de l’estació de tren de Kamakura es pot arribar a peu (part del camí es bastant interessant, però un llarg tros de carretera que has de recorrer no compensa ni la caminada ni la part interessant del camí), però també pots agafar el ferrocarril privat (Enoshima Electric Railway) que circula entre l’estació de Kamakura i Enoshima, i baixar a la estació Hase (5 minuts, 190円).
  • Cost: 200円 (+20円 si es vol veure l’interior de l’estatua).
  • Pàgina web: http://www.kotoku-in.jp/en/top.html (en anglès).

Comunicació no verbal

Fa uns dies, mentre realitzava un exercici de comprensió lectora de japonès que parlava dels gestos que fan servir els japonesos en diverses circumstancies, em vaig posar a pensar en aquest tipus de comunicació no verbal i les diferencies i similituds existents a aquest nivell entre el Japó i Catalunya (be, formava part de l’exercici, però jo vaig anar una mica més enllà).

Dels exemples de comunicació no verbal que es mencionaven, alguns ja els coneixia per que m’ho havien dit o ho havia experimentat personalment, però d’altres, si ve potser les havia observat, no havia pogut identificat el seu significat exacte.

Continua llegint

No es més net qui més neteja…

Una de les coses més odioses al parlar de qualsevol tema es fer comparacions, però avui vull parlar d’un tema que em va sorprendre, bàsicament pel fet de fer comparacions. Se que el que diré a continuació pot semblar que està massa descontextualitzat i que no es poden comprar les impressions entre un lloc que visites i un lloc on vius per que l’experiència es molt diferent, però en aquest cas em considero capacitat per fer-ho ja que he viatjat prou per ciutats espanyoles (i quasi extrapolaria a llatines per incloure portuguesos i italians en mateix sac que els espanyols) en el mateix pla que les ciutats japoneses per haver-me format una opinió.

Continua llegint

%d bloggers like this: