Archive for Juny de 2014|Monthly archive page

XX Aniversari del Museu del Ramen

Avui he llegit que el Museu del Ramen de Yokohama, del que ja us vaig parlar, compleix 20 Anys. Aquest veterà centre de propagació de la cultura del ramen ha estat seguit per altres iniciatives similars, com el Raumen Stadium de Hakata, o a la pròpia Yokohama del Museu Nissin, dedicat en exclusiva als productes d’aquesta marca, una de les principals productores de ramen instantani.

Com ja vaig dir en el seu dia, el Museu del Ramen te dues parts, una que ens explica la història del ramen on també podem aconseguir tot el necessari per fer un perfecte ramen, des de els estris fins els ingredients, i una segona on, dins un ambient molt especial, podem degustar les especialitats en ramen pròpies de diverses parts del país.

XXAniversari01

Però, tot i que no en siguem conscient, la contribució més gran que deu haver fet el museu del ramen en aquests vint anys es que des de que he començat a escriure aquest article no ha calgut que digui ni una sola vegada què es el ramen. Per què tots sabeu què es el ramen, no? I suposo que ja ningú pensa en ell com un simple recurs adequat per a solters sense cap habilitat a la cuina, ni com a mitjà barat per omplir la panxa de la gent amb pocs recursos. Per que aquest era el concepte que es tenia del ramen als anys 90 a moltes parts del món, i fins i tot al propi Japó. Va ser amb llocs com aquest, on es mostrava la veritable riquesa de sabors i matisos segons el tipus de ramen, que la mentalitat de la gent va anar canviant. Des de el tonkotsu ramen, fet amb caldo de porc, als càlids bols plens d’un caldo a base de miso propis de la zona de Hokkaido, tothom va començar a descobrir els motius pels que actualment es un plat tan internacionalment conegut i desitjat com el propi sushi.

El museu va obrir les portes el 1994 amb la missió, dit en les pròpies paraules del seu president Masahiro Nakano, “de propagar el ramen pel món”. Hi avui, vint anys després, el museu ha rebut més de vint milions de visitants i ha estat testimoni del sorgiment d’aquest plat com a sensació culinària mundial. De fet, fins i tot els mateixos responsables del museu s’han sorprès del èxit, que possiblement ha estat tan gran en bona part als visitants d’altres parts del món. No en va, només l’any passat el van visitar més de 150.000 estrangers.

Per a la popularització del ramen sens dubte la seva contribució ha estat fonamental, però no hauria estat possible sense la intervenció d’altres factors, com la bogeria per recuperar els plats locals, o l’establiment de diverses cadenes de restaurants de ramen, que van allunyar la imatge de llocs poc recomanables on es servia anteriorment. I amb això també va arribar la qualitat, un dels elements que des de sempre ha caracteritzat el museu.

En aquest moments, al museu es poden degustar els ramen de restaurants com Komurasaki, de la Prefectura de Kumamoto, que representa el estil propi del Sud de Kyūshū, amb el caldo de porc del tonkotsu ramen; Ryu Shanghai de la Prefectura de Yamagata, amb uns fideus molt gruixuts y una base de miso picant; o els tsukemen (fideus que es suquen en una salsa) del restaurant Ganja de la Prefectura de Saitama. I com a auto proclamat custodi de la historia del ramen, fins i tot han recreat les cuines de Kamome Shokudo, un conegut lloc per menjar ramen de Kesennuma, a la Prefectura de Miyagi, que va resultar destruït pel tsunami del 11Març.

Alguns de vosaltres suposo que ja haureu visitat el museu, però us recomano que, com m’agradaria fer a mi, si podeu, repetiu la visita, ja que els restaurants es van renovant. De fet, només el 20% dels locals porten al menys 10 anys, i només el 3% més de 20. De fet, fa poc que fins i tot disposen d’un restaurant europeu, Muku, de la localitat alemanya de Frankfurt, propietat d’un japonès que viu a aquell país i que fa servir la mateixa farina que es fa servir pels durum, i una barreja d’espècies pròpia d’Alemanya coneguda com sieben.

El Mar Interior de Seto (瀬戸内海)

Entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū hi ha una gran superfície marina anomenada Mar Interior de Seto. Es un mar plagat d’illes de mides molt diverses. Algunes son molt conegudes i be valen una visita (com Miyajima, Naoshima o Shodoshima), però es el propi conjunt visual del Mar Interior de Seto el que realment val la pena veure. I per fer-ho hi ha diversos llocs especialment interessants per tindre vistes panoràmiques de diverses parts d’aquest mar i les seves illes (si el temps acompanya, es clar).

Oficialment el Mar Interior de Seto està delimitat per: a l’Oest pel límit Sud-est del Mar del Japó; a l’Est per una línia que va des de Takura Saki (34°16’N), a Honshū, fins Oishi Hana, a l’illa d’Awaji, i a través d’aquesta illa fins Sio Saki (34°11’N) i fins Oiso Saki, a Shikoku; al Sud per una línea que uneix Sada Misaki (33°20’N), a Shikoku, amb Kyūshū; y al Nord està delimitat per l’illa de Honshū.

SetoInlandSea01

Les dues illes principals que delimiten aquest mar estan unides per tres grans ponts, veritables miracles de l’enginyeria. L’autopista Kobe-Awaji-Naruto uneixen Hyōgo amb Tokushima (a Shikoku), però una bona part del recorregut travessa l’illa d’Awaji, i al travessar el mar segurament estarem més pendents dels remolins que es formen allà on les aigües del mar interior s’uneixen amb l’Oceà Pacífic. El Gran Pont de Seto (de fet una sèrie de set ponts i viaductes) que uneix Okayama amb Kagawa es perfecte si vas amb el tren (el Marine Liner de JR), encara que ho veurem una mica “encaixonats” per les estructures dels ponts. També hi ha un pont per l’autopista Nishiseto que comunica les prefectures de Hiroshima i Ehime, però d’aquest no en tinc cap referència per poder dir-vos si val la pena per tindre una bona visió del mar interior.

SetoInlandSea07

SetoInlandSea06

Però al marge dels ponts, que ens permeten veure el mar “des de dins”, hi ha diversos punts privilegiats que també ens permeten tindre una bona visió del mar interior. Els més coneguts i que segurament visitareu igualment per altres causes son el Mt.Misen a Miyajima i Kotohira.

A Kotohira, al cap de munt dels milers de graons que us porten fins al punt més alt del complex de temples de Kompirasan, es te una gran visió de part del mar interior… si el temps acompanya. Personalment només vaig poder veure ombres difuses per que aquell dia estava núvol i plovia intermitentment, però a la vista de la guia que hi havia per identificar els principals elements geogràfics (com a tots els miradors), la vista deu ser excepcional.

SetoInlandSea03

SetoInlandSea02

Per altre banda, a Miyajima, si puges al Mt.Misen, ja mentre puges el tram final amb el telefèric, pots començar a albirar bona part del mar interior proper a la costa de Hiroshima, i un cop a dalt de tot, al Observatori Shishiiwa ho pots admirar a plaer. Però encara hi ha més possibilitats, ja que si segueixes el camí fins al cim del Mt.Misen, allà hi ha un altre observatori que ens permet tindre una visió de 360º al voltant sense gairebé cap impedimenta. Des de allà dalt podem veure una gran extensió del mar interior, la costa (i la ciutat) d’Hiroshima, així com la costa de Shikoku si el dia es prou clar. I en mig tota una sèrie d’illes grans i petites, les grans extensions de conreus marins (majoritàriament ostres), i fins i tot una visió no tan habitual d’Itsukushima.

Sens dubte hi ha d’altres indrets des de on es pot admirar el Mar Interior de Seto, però els que us he mencionat aquí sens dubte son també punts turístics de primer ordre que per si mateixos justifiquen una visita, així que les vistes les podeu considerar “un plus” per fer encara més interessant la visita.

SetoInlandSea05

SetoInlandSea04

%d bloggers like this: