Archive for febrer de 2010|Monthly archive page

Takayama Jinya (高山陣屋)

Un Jinya (o edifici governamental oficial) era des de on es controlaven les diverses regions, i es van construir fins a 60, però cap s’ha mantingut en bon estat fins els nostres dies, a excepció de la de Takayama, cosa que l’ha convertit en un Important Be Cultural.

El de Takayama es troba a molt poca distancia del riu, davant d’un dels dos emplaçaments dels mercats matinals que cada dia es munten. Al Takayama Jinya es concentraven els edificis administratius, de finances, la policia, el tribunal, la residencia dels oficials del govern i els magatzems del gra recaptat en forma d’impostos.

El 1603, la família Tokugawa va establir la seu del govern a Edo (actual Tokyo) i va passar a controlar el país de forma molt fèrrea. El 1692 controlava directament la província de Hida, i ho va seguir fent fins a la Restauració Meiji el 1868, a través dels més de 25 oficials en cap que van ocupar aquest edifici al llarg de 176 anys.

Després de la Restauració Meiji, i fins 1969, aquesta Jinya es va seguir fent servir com edifici administratiu per les noves autoritats, i va acabar la seva vida activa com a centre administratiu.

La visita, que permet recórrer bastants seccions del edifici, inclou el “Shirasu” o cort de justícia, on es poden veure alguns dels instruments que es feien servir per retindre i interrogar presoners, exposicions d’abundant material de la època (més de 250 documents, mapes i artefactes), i els magatzems per veure com es guardava el gra en sacs de 60kg. A més, amb una mica de sort podreu veure com es construïen les teules del sostre.

Informació important:

  • Lloc: Takayama (Gifu-ken)
  • Entrada: 420¥.
  • Com arribar-hi: amb JR des de Nagoya es triga una mica més de 2 hores (Hida Express) i si no es te el JR-Pass costa uns 2600¥ sense reserva de seient.
  • On menjar: fins i tot durant el festival molts llocs per menjar semblen constantment tancats (possiblement només obren els mesos d’estiu). De totes formes no es difícil trobar llocs per menjar be i barat. Jo recomanaria un xinés anomenat Heianraku, davant del temple Kokubunji. Els propietaris son molt amables, el seu menjar es fresc i casolà… i com a curiositat dir que un parent de la propietària te un restaurant a un poblet de la Costa Brava (ara no recordo si em va dir Pineda o Blanes). Molt a prop de l’estació hi ha una Izakaya anomenada Origin, en la que es pot menjar també bastant be.
  • Pàgina web: http://www.pref.gifu.lg.jp/pref/s27212/index.htm (en japonès i una petita introducció en anglès)
  • Web de Hida Takayama: http://www.hida.jp/english/index.htm (en anglès)
  • Àlbum de Flicker: http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/72157623378375855/
Anuncis

Castell de Himeji (姫路城)

Entrada combinada castell i jardins Kokoen

Per seguir amb la tònica de les darreres entrades parlant de castells, Tresors Nacionals i Patrimonis de la Humanitat, en aquesta ocasió parlaré d’un lloc que ho reuneix tot. Es tracta d’un castell molt especial que inclou diversos Tresors Nacionals i que està considerat Patrimoni de la Humanitat des de 1993. I si es tan especial es perquè es el més ben conservat de tot Japó, perquè conserva el seu disseny original, i perquè ha sofert mínimes reconstruccions, al haver estat miraculosament lliure d’accidents i de les destruccions associades a les guerres.

No sols això, sinó que a més es sens dubte una de les imatges que més s’han vist arreu, i no sols en documentals sobre el país, sinó també en pel·lícules, ja que si mireu una peli de samurais, es bastant probable que en algun moment aparegui una imatge del castell de Himeji (les principals companyies cinematogràfiques nipones tenen el seus estudis no massa lluny del castell). Però no només apareix en pel·lícules japoneses, a la peli de la sèrie James Bond “Solo se vive dos veces” apareix com el lloc on entrenen els ninja de Tiger Tanaka, i a la miniserie “Shogun” protagonitzada per Richard Chamberlain, es va fer servir aquest castell per representar el castell d’Osaka.

Continua llegint

Un dels tres paisatges més macos del Japó (Miyashima I – 宮島)

El títol a primera vista pot semblar-vos pretensiós, però es completament cert, per partida doble. I es que, a més de ser segurament un dels llocs més reproduïts en tot tipus de mitjans (guies turístiques, follets, propaganda de tot tipus, programes de TV, etc.) i reconeixibles per tothom, tal i com arribes al moll de Miyashima, a la plaça a on van a donar les diverses terminals dels ferrys que fan el servei Hiroshima-Miyashima, el primer que et trobes es el monument de la foto, destacat a totes les guies i plànols de l’illa per aquest nom, i a través del qual pots veure emmarcat el gran Torii que ha donat fama a l’illa i al temple shintoista d’Itsukushima, sobre una placa on s’informa en anglès i japonès de que la major part de l’illa (un 14% del total) va ser catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 7 de Desembre de 1996.

Segurament us preguntareu de on va sorgir aquesta denominació i quins son els altres dos paisatges. Suposo que més d’un apostaria perquè un d’ells es el Fujisan, però estaríeu equivocats. La denominació es refereix a una consideració acceptada tradicionalment des de l’Era Edo, quan un erudit confucionista anomenat Shunsai Hayashi va escriure un llibre basat en les seves experiències mentre viatjava pel Japó, on lloava sense restriccions las tres localitzacions que ell considerava els paisatges més macos del Japó. Les vistes de Matsushima, Amanohashidate i Miyashima segueixen tan espectaculars avui en dia com ho eren a l’Era Edo.

Així doncs, com lamentablement no he pogut visitar els altres dos, us deixo amb diverses imatges d’aquest Torii, del que ja us en parlaré més abastament més endavant.

Informació important:

Castell d’Inuyama (犬山城)

Japó es un país que se sent orgullós del seu passat i cuida al màxim el seu patrimoni cultural. Entre altres mesures, els elements més importants de la seva cultura son considerats “tresors nacionals” (en alguns casos també son Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO, com passa amb el castell de Himeji), una denominació que poden rebre des de edificis a documents o objectes com katanes, i fins i tot artesans d’oficis a punt de desaparèixer.

A Inuyama hi ha un parell d’aquests “tresors nacionals”, la casa de te Jo-an, i el castell, que es del que parlaré avui.

Foto: Arturo

Continua llegint

Castell d’Okayama (岡山城)

Mascota d'Okayama

A Okayama, la ciutat de referència per la connexió de les illes de Hônshu i Shikoku mitjançant un gegantí pont que travessa el Mar Interior per permetre el pas de vehicles i del ferrocarril (del pont ja en parlaré més endavant), a la vora del riu Asahi, s’aixeca el castell d’Okayama, també conegut com Castell del Corb (鵜城), tot i que potser seria més correcte dir-li Castell del Cormorà per diferenciar-ho del castell de Matsumoto a Nagano que es també es denomina Castell del Corb (カラス城). En tots dos casos el motiu son les seves parets negres.

Continua llegint

%d bloggers like this: