Archive for the ‘Allotjament’ Category

Ryokan Ichifuji

ichifuji03Foto dels propietaris a l’entrada del ryokan trobada a internet

Quan viatjo al Japó sempre que es possible tracto d’allotjar-me en un ryokan, no tant per imbuir-me millor de l’esperit tradicional del país (que també) si no per que a casa meva dormo sobre tatami en un futó, i per tant es com estic acostumat a dormir (de fet dormir en un llit occidental es el que em costa). Però això no es tan senzill com pot semblar, especialment a ciutats grans, on la major part d’allotjaments son hotels moderns, o si son mixtos (habitacions d’estil japonès i d’estil occidental), generalment les de tipus japonès son les mes grans (i cares), i per tant viatjant sol no hi tens accés.

Nagoya es una d’aquestes ciutats en que es difícil trobar un ryokan adequat, especialment si només fas servir la ciutat com a punt de partida des de on veure tot el que hi ha pel voltant i no tant per visitar la ciutat, ja que en aquests casos busques un lloc que estigui el més a prop de l’estació de tren. Malgrat això, el segon cop que vaig anar-hi, com tenia la intenció de prendre’m les coses amb molta més calma, vaig decidir-me per un ryokan que, si be estava lluny de l’estació de tren, estava ben comunicada amb aquesta. El lloc escollit va ser el Petit Ryokan Ichifuji, al Nord de la ciutat i lluny dels llocs emblemàtics, però amb comunicació directe amb l’estació de Nagoya per JR (com portava el JR-Pass el cost del transport no era un factor). Es cert que havia de fer una gran volta amb el tren per arribar-hi, però vaig pensar que valia la pena.

ichifuji01

Aquest ryokan està en una zona molt tranqui-la, i fins i tot està apartat d’ella ja que es troba en un carreró. Per tant, tranquil·litat assegurada. La zona no tenia masses possibilitats en quant a restaurants (calia vindre sopar si volies menjar fora), però moltes opcions en quant a supermercats i konbinis, per si volies agafar alguna cosa per menjar a l’habitació, que es el que acostumava a fer per les nits, no em podia queixar.

L’habitació va resultar ser del més normal pel que fa a aquests establiments; el lavabo i el wàter eren compartits i gens especials (n’he vist de molt millors en altres ryokans), però no hi vaig tindre cap motiu de queixa. El millor era sens cap mena de dubtes el bany (ofuro), força espaiós, quan hi vaig anar no feia gaire que l’havien reformat, i tot i ser compartit (com es l’habitual), el podies fruir en solitari, i com no tenen masses habitacions, no es gaire probable que te’l trobis ocupat. Si tingués que trobar-li alguna  pega,  només podria queixar-me de que estava a l’altre extrem del ryokan, que era molt llarg i estret.

ichifuji02

En el preu de l’habitació estava inclòs l’esmorzar, i al principi em vaig alegrar ja que tenint en compte les jornades turístiques que feia, un esmorzar fort pel matí es molt recomanable. Lamentablement, va resultar que era un esmorzar tipus occidental, encara que afortunadament més de l’estil americà que el continental de casa nostra, i a més amb poca varietat d’un dia a un altre (nota: repassant algunes informacions sobre aquest ryokan just abans d’escriure això, sembla ser que des de que hi vaig ser jo han fet més reformes i canvis, i ara també serveixen esmorzars japonesos, o al menys n’han posat la foto).

El pitjor de tot per a mi va ser el servei. No puc dir que aquest fos dolent, però el que si que no era bo. No se si la meva estància va coincidir amb un moment dolent per alguna causa, o potser era degut a que gairebé no hi havia cap hoste (contant els moments dels esmorzars, crec que tan sols em vaig creuar amb tres o quatre hostes més) i estaven massa relaxats, però en conjunt es com si no hi hagués ningú al càrrec. Quan vaig arribar el primer dia hauria pogut mirar per tot arreu sense trobar ningú, em va costar molt que algú sortís a recepció, i encara va ser possible per que un altre hoste gairebé va anar a buscar-los a la part privada on vivien. Els esmorzars, tot i tindre un horari marcat, sempre acabava fent-los molt més tard per que no apareixien a l’hora (com estava lluny de l’estació, encara que m’ho prengués amb calma, volia aprofitar el temps, i finalment no vaig poder). La clau de l’habitació me l’emportava, i sort d’això, per que si no al tornar hauria estat gairebé impossible entrar a la meva habitació. No estic massa segur de si algun dia van arreglar-la massa (de vegades ni tan sols recollien el futó), i el darrer dia vaig poder fer el check-out a temps per que els vaig enganxar en el moment que feien els esmorzars, que si no probablement hauria perdut el tren.

En resum, tot i que com a lloc no estava malament, quan vaig sortir d’allà em vaig prometre que si tornava a Nagoya, no tornaria mai mes a aquell ryokan. Ara que sembla que han canviat algunes coses (i fins i tot diria que es possible que hagin canviat de propietaris), potser li donaria una segona oportunitat, però m’ho hauria de pensar molt be, i si trobés algun altre possibilitat, segur que la tindria en compte abans que tornar al Ichifuji.

Informació important:

  • Lloc: Ryokan Ichifuji (Nagoya – Pref.Aichi).
  • Com arribar-hi: a 5’ caminant de l’estació de metro Heiandori de la línea Maijou; a 10’ caminant de l’estació Oozone dels ferrocarrils JR (línea Chuo).

Ryokan Towa (Kyôto)

towa01Reprenem el tema dels allotjaments japonesos en que he estat alguna vegada, amb un segon ryokan de Kyôto on m’he allotjat un parell de vegades: el ryokan Towa.

El ryokan Towa es el que es considera un ryokan modern, cosa que vol dir que està situat en un edifici de nova construcció, per la qual cosa no es tan habitual que el porti una família, si no que està més enfocat com un negoci hoteler com el que qualsevol occidental se’l pot imaginar. Però malgrat això, les habitacions son de tatami i es dorm sobre un futó, no en un llit com els anomenats hotels de negocis o occidentals.

La seva situació es immillorable, doncs està situat tant a prop de l’estació JR que es d’allò mes senzill arribar-hi caminant. Nomes cal sortir de l’estació i zigzaguejar un parell de carrers, avançar una mica i no confondre’s de carreró quan arribis al del ryokan. I tot i que està molt a prop d’una de els principals arteries viàries de la zona, al estar situat al mig d’un carreró, la veritat es que ni te n’assabentes.

Habitació Towa

Habitació Towa

Les habitacions son àmplies, amb una zona rebedor, una zona de bany dividida en condícia, lavabo i bany, i l’habitació pròpiament dita. Totes tres zones estan ben compartimentades i separades per portes correteres. Cal dir que a aquest ryokan sempre hi he anat sol, i que es habitual que acceptin grups, així que potser fan servir les mateixes habituacions per posar més gent, i llavors no semblaran tan espaioses com si vas sol.

Bany comú Towa

Bany comú Towa

Bany comú Towa

Bany comú Towa

Com he dit, acostumen a anar grups, especialment estudiants en el seu viatge cultural (si veieu anime segur que ho heu vist munts de vegades) i s’hi estan una o dues nits. A qualsevol altre part del mon, només això faria que el desaconsellés de forma categòrica… però estem parlant de Japó. Es cert que alguns petis inconvenients pots tindre, com una gran ocupació de l’ascensor a l’hora que entrin o surtin, o es pot donar el cas que et creuis amb un o mes pel corredor anant d’una habitació a un altre amb pijama (be, molts no considerarien això un problema si no tot el contrari), però en general ni notes que estan. L’inconvenient més gran es que quan tenen un grup així de gran, els banys comuns, que també n’hi ha malgrat haver-hi en totes les habitacions, son assignats al grup en una franja horària, per la qual cosa tu has d’anar-hi abans (molt aviat realment) o després. ¡Ah, si! I quan finalment hi vas has de fixar-te molt en quin es el bany que et pertoca, ja que els dos banys que tenen (son banys comuns, per si encara no us ho havíeu figurat) son de dimensions força diferents, així que segons siguin els nois o les noies les majoritàries en el grup, canvien el bany que correspon a cada sexe.

Esmorzars

Esmorzars

El menjar es un altre dels punts forts del ryokan Towa. L’esmorzar està inclòs en el preu, i es d’estil japonès, però jo he vist com han fet mans i mànigues per complaure a un grup de quatre francesos que, sense haver dit res sobre el tipus d’esmorzar a l’arribada, van exigir un esmorzar occidental. Però anècdotes al marge, l’esmorzar està força be, i canvia lleugerament (molt lleugerament) cada dia, amb una rotació d’uns quatre dies aproximadament.

Sopar (una part)

Sopar (una part)

També tens la opció de sopar-hi si ho demanes amb temps. Com estem a Kyôto, el sopar està compost per una gran quantitat de plats molt petits, per la qual cosa menges de tot una mica. Tot molt saborós i molt ben presentat, però potser no per anar més enllà d’un dia per provar.

En el terreny dels inconvenients, que també en te, sens dubte el preu pot ser un segons el pressupost que tinguis. No es pot dir que sigui car, per que no ho es, però hi ha força opcions més barates renunciant tan sols a una mica de comoditat (i generalment la possibilitat de no esmorzar-hi, cosa que en general encareix el preu en uns 10€ per nit (al canvi del moment en que estic escrivint això).

El segon gran inconvenient per a mi, tot i que a molta gent segurament no li importarà, i potser fins i tot ho consideri una avantatge, es que ni tenen connexió a internet ni tenen ordinadors propis per poder accedir-hi.

En resum, un lloc força recomanable tan pel preu (a no ser que tinguis un pressupost molt ajustat, o que vulguis tirar tant la casa per la finestra que no t’importi gastar molt més en ryokans molt mes autèntics i tradicionals) com per la seva comoditat i en general els seus aspectes més pràctics. I sobre tot un lloc on, si tinc la sort de poder tornar al Japó, sens dubte repetiré.

Ryokan Hiraiwa (Kyôto)

Ja fa temps, en els inicis del bloc, us vaig parlar de les diferents possibilitats d’allotjament al Japó. Personalment crec que he deixat bastant clar que la meva preferència absoluta es el ryokan, però fins i tot dins aquesta categoria hi ha moltes variants i diferències com per poder generalitzar. Es per això que amb aquest article inicio una sèrie en que us parlaré dels ryokan que conec per que hi he estat i per tant puc parlar-vos-en amb coneixement de causa. La meva intenció no es recomanar un ryokan sobre un altre, simplement exposar el que jo considero avantatges i desavantatges per que vosaltres mateixos decidiu si s’ajusta al que esteu buscant.

Ryokan Hiraiwa

Per començar aquesta sèrie, i ja que estem movent-nos des de fa prop d’un any a Kyôto, us parlaré del Ryokan Hiraiwa. En aquest ryokan m’hi he hostatjat un parell de cops, tot i que ja fa anys (2001 i 2006). Es tracta d’un edifici de fusta de dues plantes, i te un annex situat molt a prop, tot creuant el carrer. Es un lloc força assequible pel preu, i amb una bona situació, tot i que es relativament fàcil perdre’s pels carrers i carrerons propers.

No es pot dir que estigui situat a prop de l’estació de Kyôto (que us garanteixo que visitareu molt sovint), però tot i així es prou proper com per poder anar-hi caminant. Situat en una zona residencial molt tranquil·la, te el lleuger inconvenient de que no te masses llocs propers per poder menjar o comprar, així que si esteu molt cansats al vespre, anar a sopar es pot fer una mica feixuc. Però això també es un punt positiu ja que es una zona molt tranquil·la, situada a prop del riu, on el brogit de la ciutat no us molestarà en absolut.

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Tenen habitacions des de una persona fins una família de 5 membres, però sense bany ni lavabo a la habitació. No son habitacions massa grans, però tenen l’espai molt ben aprofitat, com es habitual en aquest tipus d’allotjaments. Terra de tatami, futó i els complements habituals com son televisió, connexió a internet (inalàmbrica), yukata per dormir…

Els lavabos i les dutxes son d’us comú, al igual que el “ofuro”, però individualitzat (el “ofuro” es pot tancar per que banyar-te tranquil·lament en solitari, però es prou gran per poder fer-ho en família, com es habitual entre els japonesos). Un dels grans inconvenients es que el “ofuro” només es troba a l’edifici principal, i per tant, si tens habitació al annex, has de travessar el carrer per fruir del teu bany japonès.

Altres instal·lacions que només estan en un dels edificis son el menjador pels esmorzars (no inclosos en el preu i de tipus occidental), la rentadora i assecadora (per que realment assequi la roba has de posar-la més d’un cop), i un ordinador de lliure accés per si no tens el teu propi aparell.

Ryokan Hiraiwa

Vista des de habitació ryokan

Ryokan Hiraiwa

Voltants del ryokan

Ryokan Hiraiwa

Voltants del ryokan

No se si haurà canviat en aquest aspecte, però un dels grans avantatges era que no tancaven la porta d’entrada en tota la nit. Com no hi havia algú a recepció tota la nit, havies de portar-te la teva clau si volies tornar tard, però al contrari que la major part d’aquests establiments, que solen ser familiars, al menys no et trobaves la porta tancada si tornaves tard. A algú potser això li sembli que es un perill per les coses que deixes a l’habitació, però us haig de recordar que estem parlant de Japó, i a més a més, al igual que els meus companys, tinc el quasi convenciment que la zona es territori de la yakuza. I no ho dic per espantar-vos, si no tot el contrari. Quan camines per aquells carrers et sents d’allò mes segur, possiblement gracies a ells.

En l’aspecte purament anecdòtic, m’agrada recordar que el primer cop ens va sorprendre força que l’única persona que sabia anglès era l’avia, una dona molt dinàmica i amb una energia que no es corresponia amb l’edat que devia tindre. Quan vaig tornar-hi cinc anys més tard, ja hi havia més gent que sabia anglès i l’havien rellevat en les dures tasques de portar l’establiment… però tot i així no podia estar-se quieta, tractant de fer coses. Suposo que avui dia ja no serà així, però veure-la tan animosa de bon matí us asseguro que et donava prous energies per les visites de tot el dia.

%d bloggers like this: