Archive for Novembre de 2013|Monthly archive page

L’edifici més destruït en ficció

Tôkyô podríem considerar que es una ciutat de ciutats i territoris, una conurbació molt especial i única al Japó, que en el seu conjunt està governada per un ens molt més especial que la prefectura (l’equivalent a les províncies espanyoles), en part pel seu complex sistema, i segurament també per que alguns dels territoris (com les illes Ogasawara) estan situades a 1000km de la ciutat.

GovernMetropolita03

Tot l’aparell administratiu que governa aquest territori està centralitzat en l’edifici del Govern Metropolità, a Shinjuku. Es tracta d’un gratacels i diversos edificis annexos, amb algunes dependències que també poden ser d’utilitat per al turista. Així, hi ha una oficina d’informació turística, es el punt d’inici de diversos tours turístics personalitzats fets per voluntaris, i a la planta 45 (a uns 200m d’alçada) hi ha un mirador gratuït per veure la ciutat des de les alçades.

Aquest edifici te una forma bastant característica, cosa que el fa fàcilment reconeixible quan surt a pel·lícules o series d’anime o d’imatge real. I de fet, segurament l’haureu vist en nombroses ocasions, especialment a les produccions ambientades al futur, o les de temàtica post-apocalíptica o de desastres, doncs es probablement l’edifici més destruït en la ficció de tots els de Tôkyô (amb permís de la Torre de Tôkyô, que també es una de les grans damnificades a la ficció, tot i que també es una de les grans salvades en mig de la destrucció). No se si inconscientment els autors tenen un gran desig de destruir aquest centre de poder, o si el fet de tindre les seves dues torres característiques fan que l’edifici sigui l’objectiu més assequible per demostrar la destrucció, però al cap i a la fi, sempre rep la pitjor part del cataclisme, sigui quin sigui.

A GITS queda sota les aigües.

A GITS queda sota les aigües.

GovernMetropolita02

K-on! a Kyôto

kon04

K-on! es una sèrie de manga del tipus 4koma (pels que no sabeu què vol dir això, seria l’equivalent a les tires de vinyetes que estem acostumats a veure als diaris), que en la seva adaptació a sèrie d’anime per la televisió va tindre un èxit sorprenentment gran. En un dels episodis de la sèrie els alumnes del darrer curs fan, com es habitual, un viatge “de fi de curs” a Kyôto. A la sèrie aquest viatge el fan amb shinkansen, i s’hi estan un parell de dies en un hotel gran doncs en total son força alumnes els hi van, i a més a més coincideixen amb altres escoles de diverses procedències. A més a més de les aventures, fan diverses visites turístiques, en grup o per lliure, i al llarg d’aquests episodis es poden veure molts racons de l’antiga capital imperial, llocs que s’han vist reflectits en un mapa de la ciutat i els voltants anomenat K-yoto!!, on es mostren fotos reals i imatges de la sèrie (no gaire sorprenentment, la sèrie ha estat animada per Kyoto Animation, la mateixa productora que en el cas de Hyouka, protagonista del plànol turístic de Hida-Takayama).

kon05

Personalment puc assegurar-vos que, sobre tot a la primavera, la ciutat es envaïda pels estudiants, que acostumen a concentrar-se bàsicament en els mateixos llocs (pels voltants de Kiyomizu-dera no pots donar una passa que no et trobis amb mitja dotzena d’estudiants més). També m’he trobat amb diversos grups (aquests petits) que s’estaven al mateix ryokan (al Ryokan Towa) que jo, encara que no s’hi estaven més d’una nit o dues com a molt (en vuit dies crec que em vaig creuar amb tres grups diferents). La gran diferència amb la mateixa situació (grup d’estudiants de viatge de fi de curs allà on t’allotges) en un hotel occidental es que pràcticament ni te n’assabentes que hi son (res de sorolls ni corredisses per la nit). Si se que hi eren era per que es notava un grup tan gran a l’hora d’esmorzar, per que alguna vegada vaig coincidir a tornar a la mateixa hora que arribava un grup, i que l’ofuro el tenien reservat en exclusiva en un període de temps determinat (era tan aviat, que mai em va afectar, doncs a aquelles hores encara estava voltant per alguna banda). Fins i tot un cop que la noia d’un grup quasi em va atropellar al sortir de l’ascensor, l’única reacció va ser una riseta nerviosa, un mig pronunciat “sumimasen” i que ella sortís encara més ràpidament cap a una habitació.

kon01

kon06

Kyôto es una ciutat tan complerta i amb tants llocs interessants que no te l’acabes (crec que va quedar perfectament demostrat l’any passat amb la Bloc-Marató temples de Kyôto, que va durar tot l’any), i molt menys en un viatge tan curt com fan aquests estudiants (jo porto quatre visites i encara hi ha llocs que m’he quedat amb les ganes de veure), així que suposo que es normal que es concentrin en uns pocs llocs més emblemàtics (per a ells i per a tots els turistes que no disposen de massa temps) com poden ser Kitano Tenmangû, Kinkakuji, o el ja mencionat Kiyomizu-dera (l’abundancia de botigues d’omiyage als carrers dels voltants, i el santuari Jishu jinja, dedicat a l’amor suposo que hi tenen molt a veure en aquesta predilecció).

kon03

kon08

En tot cas, si encara us faltava algun al·licient per visitar l’antiga capital imperial, reviure el viatge d’aquest grup d’estudiants en pot ser una més.

kon10

kon07

kon02

kon09

Hyouka i Hida-Takayama

Hyouka es una novel·la de misteri escrita per Honobu Yonezawa que ha estat adaptada al manga (3 volums recopilatoris fins ara) i a l’anime. En ella se’ns explica la història d’Oreki Houtarou i els seus tres amics, tots ells pertanyents al Club de Literatura Clàssica, un club al que Oreki va ingressar per ajudar a la seva germana. Però, tot i que oficialment es dediquen a la literatura clàssica, en realitat es dediquen a resoldre qualsevol misteri que sorgeixi dins o fora de l’escola, per desgracia de Houtarou, que es un manta i voldria no tidnre que fer res, cosa que Chitanda Eru no li permet. El 2012 la sèrie va ser adaptada al anime per Kyoto Animation, sota la direcció de Yasuhiro Takemoto. En total consta de 22 episodis que adapten las quatre primeres novel·les, més un OVA, emès a principis de 2013.

hyoukaTakayama01

hyoukaTakayama02

Probablement us estareu preguntant que te tot això a veure amb fer turisme pel Japó, però la veritat es que te molt a veure, doncs l’anime està totalment ambientat en una població situada en mig dels denominats Alps Japonesos, concretament a Hida-Takayama, i molts dels llocs que apareixen a la sèrie pots trobar-les a la realitat si visites la ciutat. Es per això que, aprofitant la popularitat de la sèrie, les autoritats turístiques de Hida-Takayama van decidir realitzar una promoció turística en col·laboració amb Kyoto Animation, que va culminar durant el festival anual de primavera (molt similar al de tardor, del que ja us en vaig parlar) de la població amb una edició de tirada limitada (10.000 unitats) de la guia turística de la ciutat que habitualment pot trobar-se en qualsevol de les seves oficines de turisme. La particularitat d’aquesta guia es que se li han afegit els diversos escenaris reals de la ciutat que apareixen a la sèrie. També com part d’aquesta campanya, a les botigues de regals es podia trobar una sèrie limitada de postals amb diverses escenes de Hyouka en que es poden apreciar detalls de la ciutat.

hyoukaTakayama05

hyoukaTakayama06

Entre altres punts que pots veure tant a la sèrie com a la vida real trobem carrers pels que sembla que no ha passat el temps, com en el que es troba Kasukabe Mingei-kan, o algunes vistes de la ruta Higashiyama.

hyoukaTakayama03

hyoukaTakayama04

Shinjuku Gyoen, el Jardí de les Paraules

kotonowanoniwa01

El Jardí de les Paraules (Kotonoha no Niwa – 言の葉の庭) es una pel·lícula d’anime dirigida per Makoto shinkai i que es va estrenar al Japó el Maig de 2013. Es tractava d’una pel·lícula molt esperada del director de “5cm per segon” (Byōsoku Go Senchimētoru) que relata com dues persones, un estudiant i una dona jove que no fa mes que beure cervesa, es troben casualment en un parc un dia de pluja, i segueixen trobant-se al mateix lloc molts altres dies plujosos de la temporada anomenada tsuyu.

No es la meva intenció desvelar la trama de la pel·lícula per si encara no heu pogut tindre la satisfacció de veure un altre gran obra d’aquest director. No es massa llarga, tan sols dura 46 minuts, però hi ha un protagonista especial que es el que avui vull mostrar: el jardí on es troben, que es troba al barri amb més tràfec de la súper poblada Tôkyô. Aquest jardí es el Shinjuku Gyoen, situat a molt poca distancia de la famosa estació JR de Shinjuku.

El lloc es molt recomanable per visitar, però si voleu reviure algunes escenes del film no podeu deixar de recórrer els camins del jardí tradicional japonès, sobre tot si el dia es plujós (encara que el jardí es molt més bonic si aneu un dia solejat).

Imatge de GoogleEarth del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Imatge de GoogleEarth del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Imatge de la pel.lícula del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Imatge de la pel.lícula del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Otome Road

Tôkyô, la capital del Japó, està formada per nombrosos nuclis bastant independents, cadascun del quals, en certa forma, es pot considerar un “centre” de la ciutat. I al món otaku també existeixen diversos “centres” on es desenvolupen les activitats relacionades amb aquest món. Sens dubte Akihabara, del que ja us n’he parlat anteriorment, i que tothom coneix o com a mínim n’ha sentit a parlar, es el centre més important, però això es deu en bona part al fet que el món otaku es majoritàriament masculí.

Malgrat això, les dones també son otakus, i existeixen nombrosos productes i series dedicades exclusivament a elles. I, com no podia ser d’altre forma, també tenen un “paradís otaku” dedicat majoritàriament a elles. I aquest lloc es Otome Road, a Ikebukuro.

OtomeRoad02

OtomeRoad03

Si ho comparem amb l’amplia zona que ocupa el barri d’Akihabra, Otome Road es tan sols un carrer d’uns 200 metres de longitud, però tot i així des de que la pel·lícula Densha Otoko (2005) va presentar al zona com l’Akihabara femení, la seva importància no ha deixat de créixer.

En els seus inicis (allà per 1980) a la zona tan sols hi havia una botiga d’Animate i una d’Animepolis, que, al estar situades a Ikebukuro, una zona considerada més atraient per a les dones que el definitivament dominat pels homes d’Akihabara, tenien una major presència de material per a dones. Però tot i això, la poca varietat que existia en aquells temps d’aquest tipus de material feia que seguis sent un lloc pensat per a un públic masculí. Malgrat tot, amb el fort creixement d’Akihabara en el món otaku masculí, els productes orientats a dones van anar cobrant cada cop més pes a Otome Road, i quan Animate es va remodelar l’any 2000, i a la vegada es va obrir una botiga de K-Books, l’oferta es va reorientar ràpidament cap a les dones, i molt especialment cap als doujinshui pensats per a elles, iniciant un camí que ja no ha tingut aturador.

Hi ha qui denomina aquest carrer amb el terme despectiu Fujoshi Street per riures de les dones otaku, però això no ha evitat que es converteixi en un dels nuclis otakus més importants de la ciutat, conjuntament amb Akihabara i Nakano Broadway.

OtomeRoad01

%d bloggers like this: