Archive for Novembre de 2010|Monthly archive page

Yatai

Si sou gaire aficionats al manga o les pel·lícules japoneses una mica antigues, sens dubte haureu vist en més d’una ocasió unes paradetes per menjar i beure mòbils, generalment formades per un carretó que serveix de cuina i barra, uns quants tamborets i tot plegat cobert per la tela característica que indica que un negoci està obert per que no es vegi clarament als clients. De fet la imatge més característica podria ser la de la següent fotografia, presa fa més de 10 anys a Tokyo.

Foto: Xavi

Malauradament aquest tipus de “restaurant” gairebé ja no es més que un record, especialment a les grans ciutats, on la major part d’aquests negocis s’han transformat en restaurants situats en un edifici, com qualsevol negoci convencional, encara que de vegades son llocs tan petits que si no fos per les parets, no es diferenciarien en res dels carretons. Es cert que encara es poden veure paradetes de menjar en els matsuri, però no son exactament el mateix, tan sols es troben durant el matsuri, i els falta una mica del… “feeling” d’aquestes paradetes.

Continua llegint

Anuncis

Mt.Misen (彌山)

Una de les conseqüències de les visites ràpides que s’acostumen a fer a Miyashima es que una de les joies més importants de la illa no s’arriba a visitar, o es fa de forma massa ràpida per fruir en condicions. Estic parlant del punt més elevat de la illa, el Mt. Misen, de 535m d’altitud, un magnífic punt paisatgístic per veure no només tota la illa, si no també la costa de Honshu, les illetes del Mar Interior o Mar de Seto i, fins i tot, si el dia es prou bo, la costa de Shikoku.

Al Mt.Misen s’hi pot accedir mitjançant un telecabina de 1.1 km de longitud i un telefèric de 0.52 km de longitud, que plegats et porten fins a una altitud de 433m. Des de el costat de la terminal del telefèric (i durant el recorregut) ja es pot veure una magnífica vista del Mar de Seto i la costa d’Hiroshima, be caminant uns pocs metres fins l’observatori, be còmodament des de el bar de la pròpia terminal del telefèric.

A partir d’aquesta terminal (shishiiwa terminal) cal recórrer un camí no massa dificultós durant uns 20 minuts (el temps exacte depèn molt de cada persona) fins arribar a una zona de temples i construccions naturals que formen la base de moltes de les llegendes de la illa, reunides en el que s’anomena “les set meravelles de Misen”, entre les que trobem la flama eterna del foc sagrat que Kobo Daishi (pare del budisme japonès) es diu va encendre com a part del seu entrenament religiós, i que actualment segueix cremant desprès de 1200 anys sense apagar-se, afirmant-se també que l’aigua sagrada bullida amb aquesta flama cura tot tipus de malalties; o un gran cedre, del que actualment només queda un tros de tronc, i que es diu que des de el mar es pot veure misteriosament envoltat de llums, especialment la nit del any nou lunar.

Si seguim caminant uns 10 minuts més per un fort pendent (tranquils hi ha moltes escales per facilitar la pujada) i després de passar per sota unes roques megalítiques que han format una arcada natural, s’arriba al cim de la muntanya, on s’ha construït un observatori elevat des de el que, en un dia clar, s’observa una magnífica vista en 360º de tots els voltants de la illa sense més interrupció que algun arbre una mica més alt que els demés. De fet, per arribar al cim hi ha dues rutes des de la zona dels temples, així que es pot fer servir una per pujar i l’altre per baixar.

Com he dit, per pujar es pot emprar el telecabina i el telefèric, però també hi ha diversos camins per recórrer la muntanya fins a la costa (si no sou massa excursionistes, jo recomanaria fer-los servir per baixar, si el temps acompanya) en un temps, segons el camí escollit, de entre 50 i 90 minuts (en baixada). Això si, informeu-vos abans ja que es possible que algun dels camins estigui tancat per seguretat (quan vaig anar jo un estava tancat per que els tifons havien causat esllavissaments de roques).

Finalment, un altre cosa que es possible que pugueu veure son els micos que campen lliurement per la muntanya conjuntament amb els cérvols (però aquests es habitual poder veure’ls fins i tot pels carrers del poble). Això si, tingueu molta cura per que malgrat estar acostumats a la presència de l’home, son salvatges, i sembla que en general tenen molta mala llet.

Informació important:

  • Lloc: Miyashima (Pref. Hiroshima)
  • Com arribar-hi: des de l’entrada del parc Momijidani fins el telecabina hi ha un autobús gratuït que triga només 3 min.; a peu no es tarden mes de 10 min.
  • Cost: 1800円 anada i tornada; 1000円 només anada/tornada.
  • Pàgina web: http://miyajima-ropeway.info/en/index.html (en anglès).

Estudiar al Japó

Foto: Sonia

Com ja he comentat alguna vegada, fa uns anys que estic estudiant japonès, tot i que no se si puc dir que “se” japonès (malgrat que en les darreres visites al Japó més d’una persona em va dir que el parlava prou be, potser només per ser amables al veure que tractava de parlar en la seva llengua). Es evident que la forma més eficaç d’aprendre un idioma es anar a viure o estudiar al país d’origen, i sens dubte la possibilitat d’anar a estudiar al Japó ha passat per la ment de tots els que estudiem japonès, especialment si som uns “fans” del país del sol naixent. Malauradament son comparativament pocs els que acaben fent realitat aquest somni… i jo no soc un d’ells, però una companya de classe, ソニアさん, ha fet realitat aquest somni. Deixant apart la gran enveja que em dona, ara que ja ha tornat a Barcelona, em quedat davant d’unes cerveses per parlar de la seva experiència, que tractaré de reflectir en paraules, així com desmitificar algunes idees preconcebudes al respecte.

A classe gairebé tothom es va sorprendre al assabentar-nos que Sonia anava a estar tres mesos estudiant al Japó, especialment per que una decisió d’aquest tipus generalment l’associes amb un estudiant, generalment universitari, que decideix anar a estudiar a l’estranger. Be no es el cas, però tenint en compte la gent que es va trobar allà, a la seva classe, sembla que definitivament no es una decisió exclusiva de joves universitaris.

Sobre el motiu de prendre una decisió com aquesta, després de parlar amb ella he d’estar d’acord en que la major part d’obstacles i problemes que ens plantegem per no prendre una decisió com aquesta son realment barreres que aixequem nosaltres mateixos. Que si tot plegat sortirà molt car, que si es molt difícil llogar un apartament per tant poc temps, que si els papers per anar-hi, etc. Només cal deixar d’aixecar barreres que realment no existeixen i començar a buscar les solucions.

Foto: Sonia

Continua llegint

Temple Confucionista (孔子廟)

En mig de les cases d’estil occidental que en el seu dia varen ser els consolats de les diverses potencies, al costat del carrer anomenat Pendent dels Holandesos, de cop un es troba amb una brillant explosió de color i elegants formes corbes característics d’una construcció xinesa. Es el Temple Confucionista de Nagasaki, també anomenat Koshibyô. El concepte de la pietat filial, l’estudi constant i altres ensenyaments de Confuci van ser introduïts al Japó fa molts segles i han tingut una força influència en la societat japonesa, per la qual cosa de tota la vida s’han construït temples i escoles per propagar aquests coneixements, però el Koshibyô es especial per que es l’únic temple confucionista del mon construït fora de la Xina per mans xineses, a més de tindre la particularitat que el terreny que ocupa es considera territori xinès, i tots els drets els posseeix l’ambaixada xinesa de Tokyo.

Continua llegint

El Mt.Fuji (富士山)

El Fujiyama, o Mt. Fuji, es la muntanya més alta del Japó, amb 3.776 m, i sens dubte una de les icones més importants del país del sol naixent. Situat a cavall de les prefectures de Shizuoka i Yamanashi, a pocs kilòmetres a l’Oest de Tōkyō, es una visita gairebé obligada de qualsevol ruta.

La veritat es que veure la muntanya es més difícil del que sembla segons l’època de l’any en que visitis el Japó, ja que moltes vegades està coberta de núvols. Teòricament es possible veure el Fuji fins i tot des de Tōkyō (si pugeu a la Torre de Tōkyō en un dia clar podreu distingir la seva silueta); des de el shinkansen de la línea Tōkkaidō (els que van cap a Kyōto i Ōsaka); o des de la zona de Hakone.

Les fotografies que il·lustren aquesta entrada mostren les dues vegades que he estat a prop del Fuji. La primera va ser en un mes d’agost, i la veritat es que puc dir que estava al Fuji per que la guia de l’excursió organitzada ho assegurava, però la veritat es que a la 5a estació (on estan preses les fotos) no es veia més enllà d’un o dos metres; la segona va ser un dia molt asoleiat de primavera (principis d’abril), des de el llac Ashi (Hakone), on en un dia clar es pot veure perfectament el Fuji retallat entre les muntanyes que envolten el llac.

Foto: Arturo

Físicament parlant, el Mt. Fuji es un volcà (encara actiu) que es pot pujar fins d’alt de tot (només està obert l’accés durant unes setmanes als mesos de juliol i agost), sent tradició atacar el cim a darrera hora de la nit per tal de veure la sortida del sol des de el cim. De fet, tot i que jo personalment no he pujat cap cop fins dalt (i tot i estar en la llista de coses pendents de fer al Japó, no estic massa segur d’intentar-ho alguna vegada), la veritat es que durant la temporada quasi has de demanar permís per passar, de tanta gent com ho fa, ja que els camins d’accés no son tan exigents com es podria pensar i per això molta gent s’hi atreveix. A més, pel camí hi ha diferents llocs on parar a descansar (concretament n’hi ha cinc des de la que es pot arribar per carretera fins a la que hi ha aproximadament a una hora del cim, on fins i tot hi ha algunes places per dormir).

 

Per arribar a la cinquena estació (a la que es pot arribar per carretera), hi ha autobusos que t’hi porten, però les combinacions des de Tōkyō no son massa bones. Un altre opció, si no vols pujar fins el cim, es mitjançant una excursió organitzada, que a més del Mt. Fuji generalment et porten a la zona de Hakone.

Informació important:

Encara que no ho sembli, darrera els núvols hi ha el Fuji

%d bloggers like this: