Archive for the ‘Edificis singulars’ Category

Cúpula Genbaku, Patrimoni de la Humanitat

Al costat del Parc de la Pau, a la vora est del riu Motoyasu, s’aixeca el Memorial per la Pau de Hiroshima, encarnat per la Cúpula Genbaku. Aquesta es l’única estructura que va sobreviure a la devastació nuclear, i s’ha preservat tal com va quedar com a recordatori del gran poder destructiu de les armes atòmiques, però també com a símbol d’esperança en un futur millor en que mai es torni a repetir una situació com a la que va sobreviure la cúpula. Per tot això, la UNESCO el va incloure dins del Patrimoni de la Humanitat el 1996.

Tal com diu la UNESCO: “El Memorial per la Pau de Hiroshima (o Cúpula Genbaku), es la única estructura que va quedar en peus després de l’explosió de la primera bomba atòmica el 6 d’Agost de 1945. Gracies als esforços de molta gent, inclosos els propis habitants de la ciutat de Hiroshima, s’ha preservat tal com va quedar després de l’explosió. No es tan sols un cru i  poderós símbol de la força més destructiva mai emprada per la humanitat, si no que també expressa l’esperança d’aconseguir la pau mundial i l’eliminació total i definitiva de les armes atòmiques”.

Genbaku01

La zona protegida ocupa un total de 0.40ha al voltant de la Cúpula Genbaku (genbaku es un terme japonès per referir-se a la bomba atòmica), i un entorn de 42.7ha, dins les quals es troba el Parc de la Pau. L’edifici s’ha preservat tal com va quedar i les úniques actuacions que s’hi fan es per a preservar-lo en aquest estat. No es pot visitar l’interior, tan sols observar-lo des de l’exterior, a través de les tanques que l’envolten, des de una zona que s’ha enjardinat i que serveix per oferir plegaries pels morts i en favor de la pau mundial.

Genbaku02

Originalment l’edifici es va construir el 1914, i era l’edifici de promoció industrial de la Prefectura de Hiroshima (Hiroshima-ken Sangyo Shoreikan). Els plànols els va dissenyar el Txec Jan Letzel, i inicialment es va anomenar Sala d’Exhibicions Comercials de Hiroshima. El seu nom final se li va atorgar el 1933. L’edifici tenia tres plantes d’alçada, amb un nucli central de cinc plantes. Les parets eren de maons i l’estructura de la cúpula el·líptica era d’acer recobert de coure. En total cobria una superfície de 1.023 metres quadrats i en el seu punt més alt tenia 25m d’alçada. Els murs exteriors estaven coberts de pedra i ciment, i a la cúpula s’hi arribava per una escala situada a l’entrada principal. La bomba atòmica va explotar a uns 150m de l’edifici, arrasant l’edifici principal, enfonsant el sostre i col·lapsant el terra dels diversos pisos, així com la major part de les parets interiors del segon i tercer pisos. Malgrat tot, com la força de l’explosió procedia d’una alçada superior a l’edifici (la bomba va explotar a 600m d’alçada), els fonaments de la secció principal van seguir dempeus. També va sobreviure la font situada al jardí d’estil occidental del costat sud de l’edifici.

El 1966 la ciutat de Hiroshima va decidir que havia de mantenir-se com estava a perpetuïtat, i el Memorial per la Pau, del que es l’element principal, es va construir al seu voltant entre 1950 i 1964. El Museu Memorial per la Pau es va inaugurar el 1955, i des de 1952 ha estat el centre de les cerimònies per la pau que tenen lloc cada 6 d’Agost.

Anuncis

Himeji-jō, Patrimoni de la Humanitat

El castell de Himeji va ser el primer lloc japonès en ser inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, el 1993, per la seva combinació de funcions militats y un magnífic aspecte estètic. En total està format per un castell, dos fossars (dels tres que existien originalment) i un total de 83 estructures agrupades al voltant d’una torre de sis plantes.

Tal com diu la UNESCO: “Himeji-jō es la més perfecta expressió arquitectònica d’un castell japonès de principis del segle XVII. El lloc compren un conjunt de 83 edificis amb dispositius defensius molt perfeccionats i sistemes de protecció notablement enginyosos, que daten de la primera època del shogunat. Obra mestre de l’arquitectura en fusta que uneix els aspectes funcionals amb un gran atractiu estètic, el castell de Himeji destaca per l’elegància de la seva silueta i els seus murs de terra blanquejada, així com per subtil relació establerta entre els volums dels seus edificis i els múltiples plans dels seus sostres”.

HimejiJo01

La zona on es troba, a la ciutat de Himeji (Prefectura de Hyōgo) sempre ha estat un punt neuràlgic del comerç i les comunicacions. Aquest castell, situat al centre de la Planura Harima, va iniciar la seva història el 1333, quan es va construir la primera fortificació al turó on s’aixeca l’actual. El 1581 va ser remodelat per Hideyoshi Toyotomi. Aquest castell original va ser destruït per Terumasa Ikeda, que es va convertir en el senyor de la zona i va acabar construint el castell actual entre 1601 i 1609. El 1617 Tadamasa Honda, va afegir-hi alguns edificis (bàsicament va remodelar el mur Oest (Nishi-no-maru) per convertir-se en les habitacions de la seva dona, filla de Tokugawa Ieyasu). Amb l’arribada de l’era Meiji, part dels edificis van ser demolits per construir estructures militars modernes, però gracies al Coronel Shigeto Nakamura i altres oficials de l’exèrcit, la seva forma original es va preservar. La seva protecció oficial va començar el 1930 quan algunes parts van ser designades com a Tresor Nacional.

HimejiJo04

Pel color blanc de les seves parets i la combinació de la seva elegància i aspecte, així com per la seva integració en l’entorn de vegades se’l denomina “la grua blanca” (Shirasagi-jō) ja que sembla que sigui un au d’aquest tipus a punt de solcar els cels.

El castell posseeix algunes disposicions tàctiques realment remarcables i una mida que desafia la imaginació. En total ocupa 107Ha, te quasi 5km de murs, que arriben a tindre una alçada de fins a 26m en el seu punt més alt, i per com es va construir es especialment resistent als terratrèmols, incendis i altres desastres naturals o causats per l’home. Quan els seus constructors anaven curts de pedra, recorrien si calia a làpides, llanternes de temples, i fins i tot elements de cuina, que encara avui es poden veure a l’estructura dels murs.

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Però es en l’aspecte defensiu on trobem els seus principals punts forts. L’interior es un autèntic laberint pensat exclusivament per confondre i desorientar l’enemic, fins al punt que avui dia, tot i els cartells informatius, hi ha turistes que es desorienten. En total tenia 84 portes, de les que encara es conserven 21, pensades per portar als assaltants per un recorregut plet de trampes i posicions defensives letals, seguint un recorregut estret i recargolat que a més de cansar i desorientar als enemics, permetia atacar-lo amb projectils des de els més de 1000 forats per a arcs i arcabussos; portes enganyosament segures que amagaven amagatalls per poder atacar per l’esquena al invasor; i si finalment aconseguien superar-ho tot, es trobaven amb una imponent torre de 46 metres d’alçada, que l’eleva fins al doble de l’alçada del turó sobre el que es troba el castell. Aquesta torre, que aparentment te cinc pisos, en realitat en te sis, més un soterrani.

Dissenyat per a ser inexpugnable, es un castell que mai ha estat doblegat, en gran part gracies a que la seva construcció va tindre lloc al inici d’una era de pau, el shogunat Tokugawa, però igualment ha tingut moments per demostrar la seva resistència, com quan va sobreviure al Gran Terratrèmol Hanshin, el 1995. Però la seva proba més dura la va suportar durant la Segona Guerra Mundial, quan els americans van bombardejar la ciutat. Malgrat tot, després dels atacs, i encara que la ciutat estava en runes, al mig de tot, el castell seguia erigint-se orgullós, indemne després d’haver-ne sobreviscut sense rebre cap impacte (be, al interior va caure una bomba, però no va arribar a explotar).

HimejiJo05

Himeji-jō es podria dir que es de visita obligada per a qualsevol enamorat del Japó, molt especialment si està interessat en la seva època feudal. Però també es interessant pels amants del cinema, doncs es aquí on s’han rodat algunes escenes de pel·lícules com la protagonitzada per Sean Connery dins la saga de James Bond “Només es viu dues vegades” el 1967, o el film del director Akira Kurosawa “Ran” el 1985 (per posar tan sols dos exemples).

A Himeji es fàcil arribar-hi des de Kyōto o Ōsaka, que estan a més o menys una hora en shinkansen, i un cop a l’estació JR de Himeji, el castell es troba a 15 minuts caminant per una avinguda comercial, o es pot arribar en 5 minuts agafant el bus turístic (100¥). Malgrat això, i com l’accés al castell està limitat en el nombre de persones diàries, jo recomanaria aixecar-se ben aviat (o directament dormir a la ciutat) i anar directament al castell, que un cop vist ja tindrem temps per veure altres parts de la ciutat, com el molt recomanat Kōko-en.

Nou tiquet ràpid per a estrangers a la Skytree

La meva intenció en aquest bloc sempre ha estat parlar únicament d’aquells llocs que he visitat personalment, i quan vaig incorporar la secció de noticies, em vaig comprometre a donar noticies únicament d’aquells llocs dels que ja us hagués parlat sobre la meva experiència al visitar-los. Malgrat això, aquest cop em saltaré totes les meves normes doncs considero que aquesta noticia es prou interessant com per a compartir-la amb tots vosaltres. A més a més, si no hi he estat no ha estat per falta de ganes, si no per que en el meu darrer viatge a Japó encara no estava acabada. Estic parlant de la Tōkyō Skytree, tot un nou símbol de la ciutat, des de on fruir de magnífiques vistes d’aquesta metròpolis.

Fins ara aconseguir pujar fins el pis d’observació era quasi una odissea, doncs les cues eren llarguíssimes, i generalment calia perdre molt de temps abans de poder pujar i gaudir de les vistes. Ara els estrangers podrem estalviar-nos-ho parcialment, doncs s’ha creat una nova cua especial per a nosaltres que ens permetrà pujar molt més ràpidament a la planta Tembo, situada a 350 metres d’alçada, gràcies a un tiquet especial amb el que tan sols haurem d’esperar 5 minuts (en front de 1 hora que es l’habitual per als tiquets normals en dies laborables, dos hores o més durant els caps de setmana).

Per adquirir aquest tiquet especial haurem de dirigir-nos a una guixeta especial situada al quart pis, i mostrar el passaport o un altre document que ens identifiqui com turista o resident estranger al Japó. Els acompanyants japonesos també podran adquirir aquest tiquet especial. El seu preu es de 2.820 円per als adults (760 円més car que el tiquet estàndard).

Segons la companyia que s’encarrega de l’explotació del mirador, la Tobu Tower Skytree Co., el 6.8% dels visitants durant l’any 2013 van ser estrangers, però esperen augmentar considerablement aquest percentatge, arribant a vendre entre 50 i 100 tiquets especials els dies laborables, i de 500 a 800 els caps de setmana.

FastPassSkytree

Il•luminació especial a Tsukiji Honganji

El temple central de la secta budista Jodo Shinshu a la ciutat de Tōkyō està situat a la zona de Tsukiji, i per això es denomina Tsukiji Honganji. El passat desembre la sala principal del temple, així com les seves tres portes i els murs que l’envolten, van ser designades Importants Bens Culturals, i per celebrar-ho, el passat 14 de Març es va reunir més de 5.000 visitants per veure una il·luminació especial creada per l’ocasió amb llums LEDs que representaven, sobre la façana del saló principal, diverses imatges de paisatges xinesos i de la India, així com animals imaginaris creats per Chuta Ito, l’arquitecte responsable de la construcció de l’edifici el 1934. En total, una seqüència de aproximadament 10 minuts per celebrar la designació i retre homenatge a les fons en que es basa l’edifici (be per inspiració, be per autoria).

iluminacionTsukijiHonganji

Escola Kaichi

kaichi01

La ciutat de Matsumoto es coneguda bàsicament pel seu castell, el castell del corb, però a no gaire distància d’aquest es troba la escola Kaichi (旧開智学校 kyūkaichi-gakkō), que es la primera escola moderna construïda al Japó, i un Important Be Cultural.

L’escola es va fundar el 1873, tan sols un any després de la primera gran reforma eductiva introduïda pel govern Meiji, encara que l’edifici actual no va ser inaugurat fins el 1876. Es tracta d’un edifici de tipus occidental però amb una magnífica fusió d’elements japonesos que, el 1961 va ser declarat Important Be Cultural, i el 1965 es va convertir en museu. Com escola va fer la seva funció durant molts anys (tinc un amic una mica més jove que jo, l’avi del qual va estudiar-hi), i de fet la nova escola està situada just al davant d’ella.

kaichi02

Part de la importància de l’escola ve del fet que va ser la pròpia comunitat la que va fer possible la seva existència, ja que el 70% dels costos de la seva construcció el van sufragar els propis habitants, majoritàriament camperols, cosa que va obligar a mantindre els costos al mínim, i per tant es van fer servir materials que mai pensaríeu que fos possible emprar per un edifici així (potser per això hi ha una combinació tan excepcional d’elements occidentals i japonesos).

Informació important:

  • Lloc: Escola Kaichi (Matsumoto – Pref.Nagano)
  • Cost: 500円
  • Com arribar-hi: uns 25’ caminant des de l’estació Matsumoto de la línea Shinonoi de JR. A poc més de 5’ caminant des de el castell de Matsumoto.

kaichi03

kaichi04

%d bloggers like this: